ELS CARRERS DE LA VILA

El retolament dels carrers i places de la vila i la numeració de tots els edificis del seu terme, fou ordenat pel governador civil de la província al començament de l'any 1860, a fi que les dades del nom de cada carrer i numero de cada casa es podés consignar en el primer Cens General d'Habitants que, amb normes modernes, es realitzaria a l'Estat, a partir del 31 de desembre del mateix any.

EI 28 d'octubre de l'any esmentat, l'Ajuntament i el majors contribuents del terme es varen reunir, en sessió extraordinària, per deliberar "según esta mandado par el M.I.S. Gobernador Civil en diferentes circulares", si els rètols serien de marbre o de rajola de Valencia. Per 14 vots contra 7, s'acorda fer-los de marbre.

Segons un resum confeccionat per la Secció d’Estadística del Govern Civil, el numero d'edificis del terme municipal de Maçanet, l'any 1860, era el següent:

Nombre d'edificis a Maçanet de Cabrenys (1860)
Tipus d'Edifici Quantitat
Edificis habitats constantment 329
Edificis habitats temporalment 2
Edificis deshabitats 63
Edificis totals 394

El pressupost municipal de despeses per l'any 1860, era de 15.587,60 "Reales de Vellón", 8.695 dels quals eren de pagament obligatori i preferent, 1.120 pel sou anual del secretari i 7.575 pel lloguer dels locals que servien d'escoles, conservació del mobiliari, llum, material escolar, etc.

Es evident que amb un pressupost anual tan migrat i escàs, el municipi no podia complimentar l'ordre governatiu sinó a "llarg termini" "a la llarga", era la locució de l’època.

Mentrestant, es complimentaria l'ordre governativa de retolar les places i carrers del casc urbà, emprant el sistema mes senzill i econòmic: emblanquinar l'espai on haurien de col·locar-se les plaques de marbre i pintar-hi a sobre, amb lletres negres, el nom que es donaria al carrer o plaça.

L'ajuntament tingué el gran encert de "batejar-los" tots, respectant els noms que figuren en els documents mes antics i tal com, per tradició, eren anomenats pel poble. Avui encara resten vestigis d'aquests rètols en els carrers del Pont, la Vajol i altres.

El "llarg termini", que l'ajuntament es concedí a si mateix l'any 1860, s'anava allargant de tal manera que, transcorreguts 37 anys, el governador civil, donaria ordres molt contundents, puix així ho dóna a entendre l'acta d'una sessió del 5 de setembre de 1897, de la qual extraiem uns paràgrafs:

"El Gobernador Civil ordena que se complete la numeración de los edificios y rotulación de las calles".

"Fue acordado ordenar al albañil proceda al "momento y sin levantar “mano", a la numeración de las calles, aldeas, plazas, caseríos, arrabales y edificios diseminados, y así mismo, a la rotulación de las calles que carezcan de rótulo".

"Los edificios diseminados se dividirán en cuatro zonas: en la del Norte, figuraran todos los edificios comprendidos entre el rio Frausa y Camino de la Vajol. En la zona Este, los comprendidos entre el camino de la Vajol y el camino vecinal que conduce a Figueras por Darnius. En la zona Sur, los comprendidos entre el camino vecinal a Darnius llamado del Coll de St. Martí. Y en la zona Oeste, los comprendidos entre el Coll de St. Martí y el rio Frausa, divisorio de la zona Norte."

No sabem en quina data s'acaba la tasca de retolar els carrers i de numerar edificis, però si que podem afirmar que l'ordre governativa fou acomplerta totalment, i així ho demostra el fet que, tant en el casc urbà com dispersos pel terme, es poden veure edificis inhabitats i mig enrunats que encara mostren ostentosament la plaqueta de marbre, amb el seu número, clavada a la paret.

Pel que fa a la denominació de carrers i places, s'han respectat els noms histories i tradicionals, durant segles. L'any 1869, es canvia el nom de la plaça, per ordre governativa, paro la dèria de canviar noms no arriba a la nostra vila fins ben entrat aquest segle i sempre per raons polítiques.

Heus aquí les dades recollides a l'Arxiu Municipal, sobre la denominació de cada carrer i plaça, antiguitat de la denominació, canvis de nom, personalitat de l’homenatjat, i dedicació de carrers construïts fa poc temps:

PLAÇA DE LA VILA

Plaça de la Vila de Maçanet de Cabrenys.
Plaça de la Vila
Denominacions antigues:
"la Plaça Publica" (escriptures antigues). En ella hi tenien lloc les subhastes, arrendaments i encants.
Plaça de la Vila (segle XVIII, amb el títol de vila).
Canvis de nom:
30 de juny de 1869: Plaza de la Constitución (per ordre governativa).
14 d'abril de 1931: Plaza de la República (proclamació Segona Repúbica, falta l'acta).
13 de febrer de 1939: Plaza del Caudillo (arribada tropes franquistes).
Restitució:
Ajuntament de Josep Calabuig Viñas (1976-1979): Restitució a Plaça de la Vila.

PLAÇA DEL CASTELL

Antiguitat:
Nom respectat durant segles.
Canvis de nom:
10 d'octubre de 1925: Plaza del General Barrera (Emilio Barrera Luyando, capità general de Catalunya, va passar revista al Sometent).
14 d'abril de 1931: Plaza Angel Garcia Hernández (proclamació Segona Repúbica). Es va acordar aixecar un monument a Fermin Galan i Garcia Hernández (enderrocat el 1939).
Restitució:
13 de febrer de 1939: Recupera el nom de Plaça del Castell.

PLAÇA DE LA BURRIANA

Antiguitat:
Nom de segles enrere.
Canvis de nom:
14 d'abril de 1931: Plaza de Fermin Galan (falta l'acta).
Restitució:
13 de febrer de 1939: Recupera el nom de Plaça de la Burriana.

PLAÇA DE LES DOMINES

Antiguitat:
Nom des de temps antics.
Canvis de nom:
8 d'abril de 1932: Plaza de Francisco Pi i Margall (president Primera Repúbica).
Recentment (en data de 1990): Plaça del President Josep Irla (president del Parlament de Catalunya a l'exili).
Restitució (parcial):
13 de febrer de 1939: Recupera l'antiga denominació de Plaça de les Domines (abans del canvi a Josep Irla).

CARRER DE LA PLAÇA

Historial:
Sempre figura amb aquesta denominació als arxius. No consta que hagi canviat de nom.

CARRER DEL PONT

Altres denominacions:
També se l'havia denominat carrer de la Plaça (rètol mig esborrat).
Origen del nom:
Donat perquè per travessar la ribera de França hi havia un pont apte per a matxos. Convertit en pont per a carruatges el 1897. No ha canviat de nom (com a Carrer del Pont).

CARRER DE LA BURRIANA

Antiguitat:
Tan antiga com la plaça del mateix nom.
Canvis de nom:
8 d'abril de 1932: Carrer de Francisco Ferrer Guardia (fundador de l'"Escuela Moderna").
Restitució:
13 de febrer de 1939: Recupera el nom de Carrer de la Burriana.

CARRER DE LA RECTORIA

Carrer de la Rectoria de Maçanet.
Carrer de la Rectoria
Origen del nom:
Probablement després de la construcció de la casa rectoria. El dentell de la porta mostra "any 1777".
Canvis de nom:
18 d'abril de 1932: Carrer de Jose Nakens (fundador del periòdic "El Motín").
Restitució:
13 de febrer de 1939: Recupera el nom de Carrer de la Rectoria.

CARRER DE LES DOMINES

Antiguitat:
D'igual antiguitat que la plaça del mateix nom.
Canvis de nom:
8 d'abril de 1932: Carrer de Vicente Blasco Ibáñez (novel·lista i diputat republicà).
Restitució:
13 de febrer de 1939: Recupera el nom de Carrer de les Domines.

CARRER DE L'HOSPITAL

Carrer de l'Hospital de Maçanet.
Carrer de l'Hospital
Historial:
Sempre ha tingut aquesta denominació, almenys des del segle XVIII.
Origen del nom:
Donat quan es construí L’Hospital dels Pobres en aquest carrer. Tradicionalment fundat per un rector i administrat per regidors amb rendició de comptes al bisbat.

CARRER DE LA CORT

Origen del nom:
Fa referència a una cort per a tancar-hi el bestiar. Menava a la Cort d'en Mally.

LA PARET NOVA

Origen del nom:
Va néixer quan fou necessari obrir un nou pas des de la plaçeta de les Domines al carrer de St. Sebastià, encaixant el carrer, d'aquí "Paret Nova". Mai ha canviat de nom.

CARRER DE SANT SEBASTIÀ

Origen del nom:
Nom molt antic, donat quan s'edifica la capella de Sant Sebastià. La data "1733" al dentell de la porta fa referència a una reconstrucció.
Canvis de nom:
14 d'abril de 1931: Carrer del 14 d'abril.
Restitució:
13 de febrer de 1939: Recupera el nom de carrer Sant Sebastià.

CARRER DE LA VAJOL

Carrer de La Vajol a Maçanet.
Carrer de La Vajol
Historial:
Sempre ha tingut aquesta denominació.
Origen del nom:
Des del final del carrer arrenca el camí que porta a La Vajol. Al segle passat era comú dedicar carrers als pobles veïns; La Vajol, Darnius i Albanyà també tenien el carrer "Maçanet".

CARRER MAGRE

Historial:
Sempre ha figurat amb la mateixa denominació. Denominacions com "Llarg", "Estret", "Ample", "Magre" són comunes.

CARRER DELS VALLS

Origen del nom:
Fa referència al "Fosso" que envolta les muralles, com en altres viles.

AVINGUDA JOSÉ CANALEJAS MENDEZ

Ubicació i origen:
Enllaç del carrer de Sant Sebastià fins al pont de la carretera de Figueres. El 1901, ja s'hi construí una casa (Amador Olivet Borrelló) abans d'acabar la carretera nova. Denominació donada el 1912.
Personatge:
Jose Canalejas fou president del govern (1910-1912), assassinat el 1912. L'Ajuntament l'havia felicitat el 1910 per la "Ley del Candado".

CARRERS NOUS

Recentment (en data de 1990) s'han construït quatre carrers, que han estat denominats:

  • Carrer de "Mossèn Jacint Verdaguer", eminent poeta català mort el 1902.
  • Carrer de "Josep Torras i Bages", bisbe de Vic i autor de "La Tradició Catalana”.
  • Carrer de "Jaume Balmes", sacerdot nat a Vic, filòsof català i autor de "El Criteri".

Tots estimem la nostra vila, però sentim encara una emoció mes forta quan ens parlen del nostre carrer. Del carrer on hem nascut i viscut els anys de la infantesa, tots en diem "el meu carrer''.

Aquests apunts sabre els carrers de la vila ens han estat suggerits desprès de la lectura d'uns versos del poeta lleidatà, Estadella i Arno, que diuen així:

"Quan passo pel meu carrer,
com hi vola la mirada!

Y ab quin gust trenco l’alè
Al pedrís d’aquella entrada

Escorcollo el veïnat
per si trobo cara amiga:

una sola m'ha esguardat
des del fons d'una botiga.

Una sola que m 'ha dit
ab un aire de tristesa

que'l bon temps era finit
de !a nostra jovenesa"

Rafel Sot i Delclòs