LES VISITES PASTORALS
Festa d’hivern del 2008
Pere Roura i Sabà
La visita pastoral, representa la trobada del bisbe o un seu delegat amb els clergues i fidels de la seva diòcesi; inspeccionant l'estat material i religiós del clergat; dels laics; de les institucions i dels llocs i objectes del culte de cada parròquia. Els bisbes com a successors dels apòstols i per la consagració episcopal, són designats pastors de l’església i així adquireixen l’obligació de pasturar a la comunitat diocesana.
 |
Visita del bisbe Josep Cartañá, amb motiu de la Santa Missió del novembre de 1960 |
No sempre les inspeccions els practicaren personalment els prelats i sovint se’n recomanava la tasca a simples clergues o als vicaris generals. En arribar a les parròquies el visitador preguntava als clergues sobre la netedat i ornament del temple, sobre la conservació dels béns mobles i immobles de l’església, sobre l'honestedat de costums dels clergues i sobre l'administració dels sagraments. A continuació, reunia un cert nombre de laics, de quatre a sis i s’interessava per l’existència de situacions matrimonials irregulars, per la pràctica de sortilegis usures i altres conflictes notòriament il·legals. Si es constatava l'existència de situacions contraries a la llei, el visitador despatxava manaments, el mes greu dels quals podia ser l'excomunió. Es tractava per tant, d'una visita principalment de persones.
La segona meitat del segle XIV l'interès principal es desplaça a l'estat dels temples i objectes del culte, i aquest esperit reformador es va veure més en la visita del (1420-1423), feta pel bisbe Andreu Bertran.
Les ordres que dimanaven de la inspecció, quan es referia a l'estat de l'edifici foren intimades als feligresos i als seus representants, els obrers; les que tenien com a tema la cura d’ànimes i de culte, les reberen els sacerdots. La mitjana de les visites era d'una cada quatre o cinc anys
D'ençà el Concili de Trento (1545-1563), les visites es reformen i van ser més sistemàtiques, amb punts ben clars com la promoció dels bons costums, la caritat, la disciplina en el clergat i en els fidels, així com el deure de visitar anualment totes les parròquies.
A l'Arxiu Diocesà de Girona, es conserven sis registres d'actes de visita des de 1303, i són unes de les fonts d'origen eclesiàstic més utilitzades pels historiadors; perquè recullen molta informació de les vivències de cada parròquia a través dels anys.
Tot seguit en transcriurem algunes de manera sintetitzada i que m’han semblat més rellevants.
Visita del 18 de setembre de 1314
Guerau Calvet, visitador del bisbat va anar a "sancti Martini de Macianeto", i va trobar els parroquians en Guillem de Puigoriol i en Guillem Sastre i li digueren que Ermessenda esposa de Bernat de Vilar, no volia viure amb el seu home per desavinences. Ja hem dit abans, en totes les visites del segle XlV, es preguntava als parroquians l'estat en que es trobava la parròquia moralment, dels adulteris, pecats de la carn i també del comportament dels domers. Però, quan es parla d'adulteris acusant algunes persones, fa malfiar que en les acusacions sempre les dones en siguin les més mal parades.
 |
Temple de Sant Martí |
Els domers són en Berenguer Collell i l'altre en Guillem Estrany. El mateix dia visita "sancti Brici de Tapies" es parla amb Pere Baró i en Guillem Grayt.
El 19 de setembre en la visita de sant Pere dels Vilars, en Ramon de Castanyer i en Bernat de Soler manifesten que al veïnat hi ha una concubina anomenada Saurina. També visita sant Andreu d'Oliveda on el reben en Ramon de Quintà, Bernat de Bosch, Pere Vilar, Ramon de Duch i Ramon de Vilardell que manifesten que el capellà en Pere Ramon, té a casa seva una serventa dita Garsenda amb el seu fill.
A Fontfreda es troba amb el capellà Guillem i en Pere Teixidor. I als Horts hi ha els pagesos Pere Fillol, Ramon de Puig, Pere Vaquer i Pere Colomer'.
Visita de l'any 1329
Es visita "Massaneto", i els domers son en Guillem de na Estranya i en Ramon Lorda, també hi ha sis parroquians en Jaume de Cuzac i en Bartomeu de Cuzac. A Tapis sufragània de St. Marti de Maçanet el capellà és en Pere de Caminells.
Visita del 20 de març de 1331
Arnau Sapells, Bernat Collell i Guillem de Puigoriol diuen que en aquesta parròquia hi ha dos capellans; Joan de Molar sagristà i Ramon Lorda, domer.
Visita del 12 de març de 1338
Guillem de Puigoriol, Joan Costa, Ramon sa Estrella, Guillem Castanyer i Dalmau de Masrobau diuen que en aquesta parròquia hi ha dues capelles la de Tapis i de les Salines que pertanyen a sant Martí de Maçanet; i que els domers son en Ramon Lorda i en Joan de Molar. També manifesten que hi ha una dona dita Perera i Brunissilda filla de l'Esquell de sa Vajol que són en pecat. Alhora es acusada d'adulteri, Esclaramunda de Vinyagulia i que han pecat carnalment Ermengarda i Berenguera Castelló d'aquesta parròquia. A sant Miquel de Fontfreda, Pere Badia i Francese Castelló pagesos i el rector és en Guillem de Pujolar.
A sant Pere dels Vilars en Joan d'Illa, Berenguer de Bosc, Bernat de Subirats, Arnau de Ribes, Guillem de Rovira i Jaume de Prats diuen que ha comés pecat carnal en Vilanova d'aquesta parròquia amb una dona de Pincaró; i el rector es en Joan Penya.
Visita del 23 d'octubre de 1420
El bisbe, Andreu Bertran acudí al lloc de Maçanet i els domers eren en Berenguer Batlle i l'Esteve Català, absent. A l'altar major de sant Martí hi ha un benefici que obté Dalmau de sant Llorenç de la Muga. Hi ha un altre benefici a l'altar de sant Amanç que obté en Pere Regalat i és procurador en Martí Call d'aquesta parròquia i té un valor de 12 lliures.
A l'altar de sant Nicolau hi ha un benefici que procura i governa el noble Guerau de Rocabertí. Al costat de l'altar major hi ha l'altar de santa Maria, amb un benefici. El bisbe mana als marmessors de Joana d’Avinyò, que es compleixi el llegat d'aquesta senyora que va deixar 15 florins d'or dels quals 10 són per fer una custodia de plata per a l'altar de sant Martí i els 5 restants per l'obra de la capella de sant Miguel de Cabrera, i aquest llegat el guarden els testamentaris, Pere de Falgueres, Guillem Cardona, Antoni Belloch, Bartomeu Sala, Ramon des Quer i Ramon de Quera, tots de Maçanet.
Tot seguit apareixen els propietaris d'alguns masos; la Coma que té en Guillem Riera; la terra del Belló que té en Guillem Cortada; les Comes que són d'en Guillem Riera; el mas Vilardó que té en Francesc Falgueres; el mas Trilla que és d'en Bernat Pitjor, Andreu Castell i Joan Vajol; el mas Riba que té Andreu Castell; pla de Ròssa que té en Bernat de Masdemont; el Vilardell que és del noble Guillem Hug de Rocabertí; el mas Quintanells que té en Nicolau Fageda; el mas Cullell que té Francesc de Masrobau; el mas Coromina que té en Jofre Estrany; la borda Robau que té en Marti Call; el mas Baix que té en Dalmau; el mas Saulas que té dit Dalmau; la borda del Roure que té en Guillem Roure àlies Portell.
 |
Portalada de Sant Martí de Maçanet |
El dia 24 visita sant Andreu d'Oliveda i sant Pere dels Vilars hi diu que són en un estat molt miserable. A sant Miquel de Fontfreda hi ha un benefici que obté Antoni Roca, del capítol gironí i el rector es en Pere Delleu.
En la visita als Horts, es troba amb el rector en Jaume Roger i Berenguer d'Aulina de dita parròquia sota jurament ha dit que Joan Masó, capellà dels Horts, era un home honest que vivia a la capella del Fau fa deu anys. També declara que ell essent batlle d'aquesta parròquia del baró Guerau de Rocabertí, sota manament de dit senyor va posar a la presó de Maçanet a Antoni Caçador àlies Arget, inculpat com a principal sospitós de la mort del capellà Joan Masó. Aquest Antoni Caçador es defensava dient que el capella havia "requerit d'amors" a la seva muller. També diu que aquest Caçador té dos fills que es diuen els fills de l'Arget, un viu a Pincaró i l'altre a sant Llorenç de la Muga i es diu Bartomeu Casademont.
Visita del 20 de setembre de 1436
El vicari del bisbe es troba a Maçanet amb els domers Francesc Prior i Antoni Valentí i amb Bartomeu Bellot, beneficiat. A l'altar major hi ha un benefici que obté en Francesc Prior; al seu costat hi ha l'altar de santa Maria i el benefici es de Bartomeu Bellot. El benefici de sant Amànci l'obté en Bartomeu Valor i a l'altar de sant Nicolau el benefici és de Joan Romaguera i el procurador és el noble Dalmau de Rocabertí.
Visita del 26 de setembre de 1440
Es visita "Massianeto de Cabrens", a l'altar major o tabernacle hi ha la sagristia on hi guarden la custòdia de plata, els ornaments, els calzes i les vestidures. També hi ha l'altar de la santa Creu, el de sant Amanç i l'altar de sant Nicolau i sant Francesc, amb un benefici que té en Joan Romaguera.
Visita del14 de juny de 1470
A Macianeto de Cabrens, hi ha els domers Ot de Bruguera i en Pere Palomer. Es visita l'altar major; el de sant Nicolau i el de sant Amanci amb un benefici que obté Bartomeu Bellot, absent. Visita també "sancti Andree de Oliveda"; "sancti Bricii de Tapys" i "sancti Michaelis de Fontefrigido" i "sancti Petri de Villario ".
Visita de l'any 1490
A "sancti Martini de Maçanet de Cabrens", a l'altar major hi ha un benefici que obté el domer Miquel Sunyer, absent, i l'altre domer és en Joan Viader, també hi ha l'altar de sant Amànci amb un benefici.
Visita del febrer de 1511
L'últim dia del mes de febrer; Antoni Cassanya, comissari del bisbat visita,"sancti Martini de Massianeto de Cabrens". El rector és en Joan Busquets, hi ha l'altar de sant Amànci amb un benefici que té en Miquel Simon de Palau Saverdera. A l'altar de sant Nicolau hi ha un benefici que fan de procuradors els Rocabertí i al costat hi ha l'altar de la Santa Creu. L'1 de maig visita sant Miquel de Fontfreda i es troba amb el rector en Joan Comes.
 |
Ferramenta romànica de la porta de Sant Martí |
Visita del 1514
El rector és en Joan de Noguer; hi ha l'altar major; el de santa Maria, el de la santa Creu i el de sant Amànci amb un benefici. A l'altar de sant Nicolau també hi ha un benefici que administra en Damià Olivet.
Visita del 11 de gener de 1520
A l'altar major hi ha un reliquier d'argent i dos calzes d'argent. El benefici de la rectoria el té Joan Busquets i també hi ha els altars de sta. Maria,de st Amànci, de st Nicolau i el de la Santa Creu.
Visita del 19 de setembre de 1527
El comissari de la diòcesi visita la parròquia; el rector és en Felip Payneu. A l'altar major hi ha la custodia de plata. Les fonts baptismals bé, amb una aigua nítida i els dos recipients d'estany; hi ha l'altar de santa Maria i el de sant Nicolau. El mateix dia a Tapis troba l'altar major bé, amb un calze i la seva patena i un missal. Hi ha un vestiment i les fonts baptismals bé.
Visita de l'any 1529
El rector és Felip Payneu. Hi ha l'altar major; el de sta. Maria, el de la sta. Creu i el de sant Amànci on hi ha un benefici que obté Bartomeu Solana i té un valor de 6 lliures amb la procuració de Damià Olivet. Mana als obrers de l’església que s'arreglin les escales per pujar a l'altar de sant Nicolau.
Visita de l'any 1545
El rector és Antoni Andreu, absent, hi ha l'altar major i el de la Confraria de santa Maria, el de la Santa Creu i el de st. Amànci amb un benefici que obté Bartomeu Solana. Al campanar hi ha dues campanes mediocres.
Visita del 21 de juny de 1551
El comissari i vicari de la diòcesi Pere Aparici visita "Massaneto de Cabrens" el rector és Antoni Andreu; al campanar hi ha dues campanes mediocres, i mana als obrers que arreglin l'escala de pedra que puja al campanar.
 |
Interior de Sant Bres de Tapis |
Visita del 23 de maig de 1558
A Macianeto de Cabrens, el rector és Antoni Andreu; el benefici de la rectoria val 40 lliures barceloneses i el vicari és en Pere Castell. El benefici de sant Amànci el té en Martirià Grevoleda de Figueres i el valor és de 6 lliures. El benefici de la sagristia és de Baldiri Coll. Mana als obrers que la barana del cor sia degudament reparada dins els tres mesos propvinents. Que hi ha tres caixes per almoines, la bacina del rotllo i la de sant Martí de les Costes.
Visita del 27 de juny de 1560
A l'altar major hi ha, un missal, tres calzes de plata, una custòdia de plata, tres vestits sacerdotals, una casulla de domàs vermell i dues làmpades. El benefici de la rectoria el té en Baldiri Coll, absent, i el vicari és en Joan Lanta. El rector és Antoni Andreu. A l'altar de santa Maria hi ha una confraria del mateix nom. El benefici de l'altar de sant Amànci és de Joan Guardia i el delme de la parròquia es d'Anna de Rocabertí. Mana als obrers que facin més petita la finestra de la cara nord del campanar que serveix per a conjurar el temps (el reliquier) ; i que facin també una porta al capdavall de l'escala que puja al campanar per privar el pas de la gent; i que arrenglin els arbres i herbes de les parets. Als Horts el capellà és Guillem Bartho i a sant Miquel de Fontfreda hi ha un missal, un calze d'argent amb la seva patena i dues campanes mediocres.
Visita del 28 de gener de 1576
El rector es Baldiri Coll. Visita l'altar de santa Maria administrat per la Confraria i l'altar de la santa Creu i el de sant Amànci. Mana als obrers "reparar lo pont que passa al cementiri".
Visita del 1591
Hi ha els altars de santa Maria, el de la santa Creu, el del Roser i el de sant Amànci. El bisbe mana que es facin "unes vidrieres a les esperes de tot vent, perquè el vent no apagui els llums de les llànties".
Visita del 1598
El rector és Miquel Vinyes, hi ha l'altar major; el de santa Maria, el de la santa Creu i el del Roser. Mana als obrers que dins sis mesos facin un cobre-altar de cuiro per a l'altar major i una escala nova per muntar al campanar. Als laics que no pugin al cor quan es faran els oficis divinals. Mana als marmessors de Joan Lanta i als cònsols que compleixin la voluntat del testador, que fou vicari de Maçanet de construir un hospital de pobres a la seva casa de darrera l’església.
 |
Santuari de les Salines |
Visita del 26 de setembre de 1609
A Massianeto de Cabrens, el rector es Antoni Duran; hi ha l'altar major, el de santa Maria i el del Roser on hi ha el benefici de sant Amànci. Mana als obrers que facin un pàlit per l'altar de la santa Creu.
Visita del any 1621
A l'altar major hi ha el benefici de sant Nicolau que té mossèn Pere Roure. A l'altar del Roser hi ha el benefici de sant Amànci que obté mossèn Simon Roger.
Visita del 26 de juny de 1625
El rector és Andreu Parés, a l'altar major el benefici de sant Nicolau l'obté mossèn Pere Roura des del 3 de febrer del 1618. A l'altar del Roser el benefici de sant Amànci l'obté Simon Roger. Mana als obrers que reparin la teulada perquè hi entra aigua quan plou i facin fer una petxina de plata per a les fonts baptismals.
Visita de l'any 1626
El rector és Andreu Parés, absent, resident a Roma i el substitueix el seu germà Gabriel Pares, que és el vicari.
A l'altar major hi ha el benefici de sant Narcís fundat per Eleonor de Rocabertí que obté el reverend Pere Roure. A l'altar del Roser hi ha el benefici de sant Amànci que té el reverend Simó Roger. També hi ha l'altar de la santa Creu. Mana als obrers que facin un cobre-altar de godomacil per l'altar de la santa Creu.
Diu el visitador que li han dit persones dignes de fe que "molts fadrins i particulars s'asseuen a l'escon que hi darrera les piques baptismals que es entre les dones i arrimant-se a la paret que es serca dit scon i tenen conversacions. Mana que no es pugui asseure ningú en dit scon, ni es tinguin conversacions entre les dones i fadrins i que ningú es puga assentar, ni star a l'escala que puja al cor; mentre los oficis divinals se celebraran, manant al rector que sempre que li constia el contrari, pari els oficis divinals" .Mana als obrers que donin compte del que han rebut i pagat de l'obra al rector i als oïdors de comptes. Mana, també que paguin diners o blat els que deuen al bací de les ànimes.
 |
Sant Miquel de Fontfreda |
Visita del 6 de març de 1632
El bisbe Manrique, visita la vila de "Massianeto", el rector és mossèn Pere Roure. Hi ha l'altar major, el de la santa Creu, el de santa Maria i el del Roser; antigament anomenat de sant Amànci, amb una obra i confraria ben administrada anomenada del Roser. El benefici de sant Amànci no té cap renda i el serveix Simon Roger, rector dels Horts i sufragànies. Mana als obrers i pabordes del Roser que facin uns cobre-altars de cuiro pels altars del Roser i de la santa Creu. Diu als pabordes del Roser que facin fer una caixa de fusta per a guardar la marededéu del Roser de la pols i les immundícies. l també dona llicència als obrers que puguin retirar l'altar de la santa Creu junt a la paret i adobar el retaule "ab tal que faran fer una peanya de dit altar nova i a la moderna"
Visita del 5 de maig de 1638
El benefici de la rectoria l'obté Pere Roure. Inspecciona els altars de santa Maria,del Roser, altar major i de la santa Creu. Mana als obrers " que abans de tots sants facin fer dues casulles la una de domàs verd per los diumenges i l'altra de domàs dorat ". L' endemà visita els Horts i el rector és Simó Roger; diu que en la parròquia dels Horts no té reservat lo st. Sagrament per la pobresa de la parròquia i que no poden fer cremar la llàntia del santíssim per no tenir obra.
Visita del 9 de març de 1640
Regeix la parròquia, Abdon Corona, substitut temporal per la mort del rector Pere Roure, el mes de febrer proppassat. A l'altar major hi ha un benefici vacant per la mort del rector. A l'altar del Roser abans dit de sant Amànci hi ha un benefici sense cap renda que serveix el rector dels Horts Simon Roger.
 |
Sant Pere dels Vilars |
Mana al rector que d'aquí endavant abans de dir una missa baixa, tingui que tocar cinc batallades amb la campana grossa perquè els fidels ho sentin i puguin oir misses.
Mana als baciners de les ànimes de Fontfreda, Oliveda i els Vilars atès a la distància de Maçanet que el capellà rebi quatre sous per missa.
Visita del 13 de febrer de 1662
El rector es Josep Vinyes. hi ha l'altar major amb el benefici de sant Nicolau que obté Francesc Roura; també hi ha l'altar del Roser que antigament es deia de sant Amànci, el de santa Maria i el de la santa Creu. Mana que es facin unes tancadures per les caixes on es guarden els vestits sacerdotals.
Visita de l’any 1680
El rector és en Josep Vinyes. Hi ha l'altar de santa Maria de les Dones, l'altar del Roser amb un benefici sense cap renda que obté el reverend Joan Paris. Mana al rector que digui la missa major dels diumenges entre les deu i les onze perquè hi pugui assistir més gent de les rodalies. També que " per major consuelo del poble des de la Santa Creu de maig fins la Santa Creu de setembre diga la Passió com es fa en d'altres parròquies i els parroquians per dit treball donguin 5 quarteres de segle". El rector dels Horts és en Miquel Daunís.
Visita del 2 de març de 1681
El rector es Josep Vinyes. Hi trobem l'altar de santa Maria de les Dones; i a l'altar del Roser hi ha el benefici de sant Amànci que obté el reverend Joan París sense cap renda. La missa major es diu a les deu. Mana que la processó de Corpus es faci a les sis de la tarda i quan sigui a sant Sebastià cantin els goigs. També hi ha l'altar dels quatre sants, sant Vito, Felicíssim, Sever i Desideri.
 |
Nau de Sant Pere dels Vilars |
El dia 5 visita els Horts, i el rector és en Miquel Daunís. El bisbe diu que s'ha informat que el rector no hi viu, per això mana als parroquians dels Horts i sufragànies que facin una casa al Fau; perquè el rector hi pugui viure per la gran devoció que hi ha a la mare de Deu.
"Mana al rector, jurats, habitants dels Horts i sufragànies de Carbonills, Fontfreda, Vilars i Oliveda que dins un any pròxim desprès de la present visita fassan casa per honesta i decent habitació per lo rector i en esta forma ço és que de sis parts de gastos, les tres paguin los parroquians dels Horts, las dues altres parts los parroquians de les sufragànies i lo altre restant, dit rector conforme estava disposat i ordenat en altra ocasió per la bona memòria de Bernat de Cardona son predecessor i que desprès de fer dita casa, el rector hi habiti i faci costuma residencia”.
Visita de l’any 1691
El rector és Josep Vinyes. A l'altar major hi ha el benefici de santa Maria del Consol, fundat pel rector Josep Vinyes i els marmessors de Antoni Roca, canonge d'Urgell (fill de Maçanet), que obté el reverend Miquel Blanca; també hi ha el benefici de sant Pere que obté Josep Riambau. També hi els altars de les Dones, l'altar del Roser i el de sant Josep. Mana a Miquel Blancat, beneficiat a l'altar major del benefici de Nostra Senyora del Consol que compleixi els deures de dit benefici ja que fa dos mesos que no viu a Maçanet. A sant Miquel de Fontfreda, diu que arreglin la volta.
Visita del 8 de setembre de 1731
A l'altar del Roser hi ha el benefici de sant Lluc fundat pel reverend Lluc Roger a Figueres el dia 11 de maig de 1695 davant del notari Bonaventura Gayolà i que administren la família Roger. Es lamenta que les parets estan molt ennegrides pel fum de les espelmes i diu que es pintin encara que només sigui amb llet de calç. També com l’església és molt fosca i no pot prendre calor que facin una obertura al cor de competent grandària a direcció del rector. Es mana als obrers que tapin una obertura o trapa a la volta facin emblanquinar l’església i cobreixin la volta amb una teulada.
Visita de l’any 1735
A sant Pere dels Vilars s'hi plou i la volta esta a punt de caure; els parroquians diuen que tenen les pedres arreplegades per fer la volta nova, el bisbe els hi dona les gràcies i els demana que col·laborin ben aviat amb jornals i amb el que puguin. Als Horts diu que facin dos contraforts per a reforçar la volta que està molt malmesa, foradada i les parets han donat. Demana als obrers de la capella que de les caritats i rendes facin la reparació perquè sinó l'edifici baixarà. Als obrers de Les Salines, Marti Quintà, pagès i Antoni Castells, mestre de cases, el bisbe els mana que arreglin la teulada doncs l'aigua traspassa, sota pena de sis lliures.
Visita de l'any 1736
El bisbe mana als obrers de st. Martí de Maçanet que cobreixin la volta amb una teulada seca tota la volta començant pel presbiteri. Diu que facin una col·lecta i en temps de collitaarrepleguin caritats i que emblanqueixin les parets noves.
Visita del 26 de juny de 1743
Visita del bisbe Baltasar de Bastero i Lledó, el rector és Valentí Porra iel vicari Francesc Olivet. A l’església hi ha l'altar major amb un benefici de sant Pere fundat per la família del mas Roure de la Vila, l'altar del Roser, el de les Dones, el de sant Francesc Xavier iel de sant Josep. A l'altar del Roser hi ha un benefici de sant Lluc fundat per el rector de Darnius Lluc Roger que administren la família Roger.
 |
Altar de Sant Andreu d'Oliveda |
El bisbe diu: "que els regidors de la vila de Massanet que li han contat que no se arrenda el delme que percep l'obra sinó que corre a càrrec del rector el posar les diligencies corresponents per col·lectar dit delme a major utilitat de l’església fent replegar les garbes i batreles a gastos de l'obra i valent-se desprès pels devots per transportar en los dias de festa, lo blat al graner de dita obra que està tancat amb dues claus, la una la té el rector i l'altra els obrers; després aquests encarreguen a un home de confiança de vendre lo dit blat, entregant-li de sis en sis quarteres i per això rep dit home un sou per quartera venuda i llavors el rector rep el preu de dit blat. Per açò i aquesta avinentesa dels parroquians, obrers i rector ho celebrem i manem que continuï així, per el bon funcionament de l'obra.
Mana que facin fer una caixa, armari o soch, per cada confraria de l’església com és sant Sebastià i la de les Salines, i que hi posin un cartell amb la inscripció amb un foradet per a tirar-hi els diners i units tots los calaixos amb un ferro i amb dues claus cadascun, una que la tinguin els obrers i l'altra el rector i que es distribueixin a les confraries.
Mana que d'aquí endavant, no es faci la professó dels monts que es feia per les muntanyes dient en certs paratges una salve i en altre algun evangeli per les graves inconvenients que comporten i que ja estan extingides en les altres parròquies del bisbat sota pena de 3 lliures i excomunió. Encarrega de paraula als regidors que no es toqui la cornamusa i que no es facin balles als encontorns de l’església i que facin acomodar lo cementiri".
Als Horts diu als obrers que facin tirar a terra la volta i la facin nova amb una teulada separada de la volta i un pàlit per a l'altar. A Fontfreda diu el mateix o que sinó facin rejuntar les esquerdes de la volta i repassar la teulada.
El rector de Maçanet convida per les funcions funerals i altres de l’església de sant Martí amb l'ordre següent: 1) el vicari de Maçanet; 2) el rector dels Horts; 3) els preveres residents a Maçanet; 4) el rector de Darnius; 5) el rector d'Agullana; 6) el rector de sant Llorenç de la Muga.
Visita del 21 d'octubre 1760
El rector es Joan Porra, a l'altar major hi ha un benefici i sota l’advocació de santa Maria del Consol que administren els manumissors del canonge Roca d'Urgell que té el reverend Vicenç Rufet, fundat el 9 de desembre de 1689. A l'altar major hi ha el benefici de sant Pere , fundat pel reverend Pere Roure, que te mossèn Joan Blancat, fundat el 13 de setembre del 1627 , és en el manual de la vicaria de l’església de Girona. També hi ha l'altar nomenat vulgarment de la Verge Maria de les Dones, on hi ha el benefici de sant Amànci que es administrat per dones. A l'altar del Roser hi ha el benefici de sant Lluc, fundat pel reverend Lluc Roger, rector de Darnius, i administrat per la família Roger, segons consta en poder del notari Bonaventura Gayolà de Figueres el 18 de maig de 1695. Altres altars són el de sant Francesc Xavier i el de sant Josep fundat pel reverend Martí Vilanova i Andreu Saguer.
Visita també l'hospital de pobres que el porten dos laics i administren els cònsols de la vila ,on hi ha dos llits.
A la capella de les Salines hi ha el benefici de sant Nicolau fundat en temps immemorial i s'ignoren les seves rendes, aquesta capella és custodiada per un prevere i un ermità, mana als obrers fer unes estovalles per cobrir els altars i resguardar-los de la pols i tapar el sagrari amb un drap de seda. Al a capella de sant Sebastià hi ha l'altar major, el de santa Maria i el del sant Crist.
Visita del 3 de juliol de 1826
Visita del bisbe Dionisio Castaño Bermúdez, el rector es en Joan Sunyer de 63 anys i 31 de capellà. A l'altar major de l’església de sant Martí hi ha el benefici de sant Pere, fundat per rector Pere Roure que és agregat a la rectoria i el benefici de Nostra Senyora del Consol, fundat pel reverend Antoni Roca, canonge d'Urgell i dotat amb 53 lliures i l'obligació de dir un missa a la setmana.
 |
Capella del Fau |
A l'altar de les Dones hi ha el benefici de sant Antoni sense rendes, amb l'obligació de dir dues misses ala setmana. A l'altar del Roser hi ha el benefici de sant Lluc, que el té en Miquel Rosés amb l'obligació de dir dues misses a la setmana i és de patronat de la família Roger. A l'altar de sant Francesc Xavier hi ha un benefici fundat pel reverend Bernat Ferrer i és vacant per la mort de Andreu Olivet, val 120 lliures i té el deure de dir una missa setmanal i 4 més a l'any i administren la casa de Salvi Ferrer. A l'altar de sant Josep hi ha un benefici fundat per Martí Vilanova i Antoni Saguer que administren els Saguer i amb càrrec de dir 2 misses mensuals i val 60 lliures.
A l'hospital hi ha dos llits per als malalts i és administrat per dues persones nomenades per l'ajuntament i aprovades pel rector.
A la capella de les Salines hi ha el benefici de sant Nicolau sense cap renda, amb l'obligació de dir dues misses per a la intenció del fundador i una missa tots els diumenges des de sant Miquel de maig fins a sant Miquel de setembre, el capellà és en Jaume Pagés. El capellà dels Horts es Bartomeu Lambrano que resideix a Maçanet.
Fan l’inventari dels objectes de plata i bronze: A sant Marti de Maçanet hi ha 3 calzes; 2 creus; 1 veracreu; 1 custodia; 2 bordons; 2 copons; 4 cirials; 1 encenser amb naveta i cullera; 1 crismera; 1 joc de canadelles amb platet; una petxina per a batejar; un reliquier i 1 joc de sacres. A la capella de sant Sebastià 1 calze. A la sufragània de Tapis 1 calze; 1 veracreu i 1 joc de canadelles amb la seva capça. A les Salines, 1 calze. A sant Pere dels Vilars, 1 veracreu i 1 calze. A sant Andreu d'Oliveda, 1 calze. A sant Miquel de Fontfreda, 1 calze. Als Horts, 1 calze i 1 copó. A la capella del Fau, 2 calzes.
Cal advertir que en la relació de visites ens hem deixat alguns detalls sobretot pel que fa a l' inventari d'objectes litúrgics que eren molt repetitius i a la vegada hauria estat impossible per raons d' espai, incloure'ls en aquest treball.
En els registres de les visites pastorals més que tot en les més modernes, també es feien constar, les creus de plata, els calzes, patenes, casulles, estoles, vestits, les custòdies, sacres, és a dir tot el que hi havia a cada altar i a la sagristia, les caixes per endreçar la roba per les cerimònies, els recipients dels sants olis que solien ser d'estany, els sagraris que solien ser de plata i les imatges de l’església visitada.
També inspeccionaven l'estat de conservació dels edificis, les piques baptismals, les estovalles dels altars i la seva conservació i netedat. L'estat i l’existència dels llibres parroquials, missals, ordinaris i la rectoria.
Pere Roura i Sabà
FONTS
Arxiu Diocesà de Girona. Llibres de registre de les visites pastorals.
BIBLIOGRAFIA
Marqués i Planagumà, Josep Maria. Una història de la diòcesi de Girona. Bisbat de Girona. Publicacions de l'abadia de Montserrat.-2007.
Puigvert , Joaquim Mª; Monjas Lluis; Solà ,Xavier; Perea , Eugeni. Les visites pastorals. CCG. Edicions. Universitat de Girona-2003.
* * * * *