El TURISME

Per Pere Roura i Sabà

Publicat en el programa de la festa d’estiu del 2011

 

Turisme és el conjunt de relacions i fenòmens produïts pel desplaçament i la permanència de les persones fora del seu domicili habitual per motivacions de lleure, d’esbarjo o pel sol gust de conèixer terres i pobles. L’organització Mundial del Turisme acordà el 1991, la definició oficial com : “ el desplaçament de persones fora del seu entorn habitual, per un període superior a un dia amb pernoctació i inferior a un any per un motiu que no sigui lucratiu”. En canvi els que fan una estada inferior a un dia es consideren excursionistes.

Darrerament l’activitat turística s’ha convertit en la principal font de riquesa del poble; per això crec que és un assumpte mereixedor d’aquest estudi, en el que intentaré  explicar la seva evolució i el que ha representat per a l’economia i la fesomia urbanística de Maçanet.

Panoràmica de Maçanet ( any 1958)

Dos-cents anys enrere, quan un foraster arribava a Maçanet havia d’allotjar-se a l’hostal. La concessió de l’hostal, era un privilegi que el rei atorgava als ajuntaments en emfiteusi; i els regidors l’arrendaven al més donant. A Maçanet, l’arrendament de la posada de l’hostal anava associada amb la taverna del vi blanc i claret, fàcilment combinables.

Una de les clàusules dels contractes manava sempre: “tenir llits bons i nets per hospedar, sibada, ordi i faves per les cavalcadures, garrafons, porrons i tasses tot ben net”. Però en realitat, la manca d’higiene, la proliferació de petits paràsits i el fred eren comuns, i els llits sovint eren màrfegues de palla i una manta. Sembla que les causes d’aquesta deixadesa, eren l’escàs període d’arrendament (un any); l’existència del monopoli que anul·lava qualsevol competència i un darrer aspecte a considerar és que els principals clients eren normalment traginers, els quals s’acontentaven amb poca cosa.

Però hi havia excepcions, depenia de les atencions de l’hostalera, figura sobre qui requeia la marxa del negoci. Cap el 1850,  Joan Barnadas i Marta Saguer originaris de Costoja, paren un hostal al carrer de la Burriana nº 6. Ell era espardenyer i ella portava l’hostal. Era una cuinera excel·lent i una entesa en herbes remeieres, amb bon tracte i amabilitat, ben aviat el negoci va agafar renom i els rossellonesos li deien amb afecte Martró i així la casa fou coneguda com l’hostal de la Martró.

La Martró a més d’hostalera practicava amb els seus hostes, el “ves fent”dels metges i cirurgians dels voltants, el remei de les herbes, l’aigua de la Font de les Creus i la del Ferro; i els banys diaris a l’Arnera. De fet era una curandera reconeguda i tenia una clientela fixa sobretot a l’estiu, i podem considerar-la pionera del turisme de salut a Maçanet.

Cap el 1880, el fill Miquel Barnadas i la seva dona Anna Grandó, es fan càrrec de l’hostal i la família mantindrà aquesta dedicació 70 anys més. La Martró sembla que va morir el 1898 a l’edat de 84 anys. El juliol de 1889, per la festa, visita Maçanet el poeta de Ceret Juli Delpont, i escriu :”es recomana l’hostal de la Martró, bon tracte i barato, a taula el vi es serveix a la porrona, qui veu mes fi se li porta un got”.

També des del 1880 al mateix carrer de la Burriana nº 10, hi havia el cafè de Can Roger. Alfons Roger i la seva dona Teresa Vilanova, empesos pels deutes i embargaments deixats pel seu pare Ramon Roger (a causa de les seves aventures polític - militars, havia dilapidat una fortuna i un extens patrimoni), van haver de convertir la casa pairal en cafè i poc després en fonda, s’anomenava “El Café del Siglo”.

La gorga de Les Dones l'any 2003

El juny de 1897, sis socis del Centre Catalanista de Girona recomanats per l’Emili Saguer, van fer una visita de dos dies a Maçanet; un dels components en va fer un article “ Excursió al Pirineu”; i explica : “ A l’estació de Figueres pujàvem a la tartana de l’ordinari de Massanet. A dos quarts de cinch empreniem la marxa seguint la carretera de França fins al Pont de Capmany y, desde aqui, la carretera nova q’ha de conduir á Massanet, acabada solsament fins un xich més enllá de Darnius. Aixís que al arribar al vell camí carreter preferirem baixar; anarem remontant l’Arnera per sa riba esquerra fins arribar a la Costa Margarida. S’atravessa el riu per medi d’un pont anomenat nou pera distingirlo del més vell que hi ha sota. Aquest tros és dels més dolents del trajecte y’n diuhen lo Purgatori. Una part dels expedicionaris seguiren a peu fins á Massanet  enfilantse per dresseres y adelantant camí als qui tornàrem a pujar a la tartana. La carretera de aqui en amunt no és dolenta peró si molt estreta. Era prop d’un quart de deu quan arrivávem a Massanet, entrarem a la població tots junts, puig que los que havien anat a peu nos esperaven a fora, en companyia d’En Jaume Saguer y d’En Joseph Delclós, que havien sortit á rebre´ns a la Creu d’En Coll. Ni l’un ni l’altre volgueren consentir qu’ns allotgéssim a la Fonda y no tinguérem més remey que partir-nos uns a la casa d’En Delclós i els altres a la casa d’En Saguer.

Després de sopar, visitarem los cafés d’En Olivet y d’En Pujolar; ambdós situats a la plaça, en los quins ferem agradoses conexensas y adquirirem notícies per a la nostra tasca de l’endemá....

El diumenge el dediquen a visitar l’església, la Pedra Dreta, la barra de Rotlan i el ball de can Roger.

Lo dilluns, á un quart de cinch del matí, caminávem en direcció al Santuari de la Mare de Deu de les Salines. És aquest un gran edifici rectangular d’aspecte pobre y trist al qual s’entra per un portal rodó en la paret oriental. Lo constituheix un pati obert espayós voltat al Nord, AL Est i al Oest d’edificis y d’una paret a la part de migdia. En son angul N.O. hi ha la capella d’aparença més vella qu’el restant de la construcció. Si estés ben cuydat podria allotjarshi molta gent, ara, fora d’algun que altre visitant, s’hi allotjan només los pastors de la montanya á l’estiu que hi tancan á la nit los seus remats”.

Figuerencs descansant al camí de Les Creus l'any 1947

A  l’octubre de 1900, Francesc Bosch i Armet en un article al setmanari Lo Geronés, parlant de l’estiueig a muntanya a Puigcerdà; Camprodon i Ribes diu :” Hi ha una població q’he visitat y que no dupto que ab lo temps se fara un punt d’estihueix verdaderament encisador, me refereixo a Massanet de Cabrenys,qu’es una verdadera troballa. Reb los ayres fortificants de las Salinas y está situada la població en una vall molt frescal,per tot regala d’aigua ab fonts abundantissimas y un paysatge encantador.Y es que jo no pretench fer lo reclame, perque’ m va agradar moltissim y aixis lo apunto”.

A la tardor de 1900, per fi arriba la carretera nova a Maçanet; tenia un recorregut més llarg, però el ferm engravat amb una amplada de 4,5 m permetia el pas simultani de dos carruatges o bé d’automòbils. Això va facilitar molt el transport de viatgers i mercaderies i per tant el poble va ser més visitable pels forasters.

Aleshores, durant l’estiu s’establien en les seves cases pairals algunes famílies de propietaris que tenien residència a ciutat i també alguns figuerencs, gironins i barcelonins benestants.

Cada estiu, l’arribada de la família Coll-Roure amb els seus carruatges i el servei, causava sensació. També es diu que el primer automòbil particular que arribà a Maçanet el 1900, va ser el de la família Vila de Barcelona.

Llavors hi havia dos establiments per allotjar-se; la Fonda i sobretot can Roger, que ja s’anunciava com a Hotel. Disposava, a més d’habitacions, del “Cafè del Siglo” i d’un ampli saló-ball a l’Horta on s’hi feien tots els balls i espectacles del poble, tot sota la direcció de Pràxedes Roger.

El 1906 arriba l’electricitat de la central d’en Cabot ; s’estrena la sala de La Unió i el 1919 el telèfon, tot plegat  va representar una millora molt important davant el turisme.

Horari de la linea d'autobús l'any 1927

Cèsar August Torras, el 1917 descriu el poble dient: “el clima és sec i sa, les fonts són abundoses i de bones aigües, una d’elles ferruginosa. L’abundor d’aigües i arbres, el bon caràcter dels seus habitants i que la calor hi sia molt suportable a l’estiu, fan de Massanet una bona estació estiuenca, i la colònia va essent cada vegada més nombrosa”.

Efectivament els visitants havien augmentat, i la “Fonda El Porvenir” ara situada a la plaça i regentada per Elvira Martin, i Can Roger no podien acollir tots els estiuejants, per això hi havia cases de dispesa, on s’allotjaven famílies senceres.

Els estiuejants venien a fer salut, aconsellats pels metges, i alternaven les passejades a les fonts amb els banys a l’Arnera. Eren gent de Barcelona, Figueres, Girona i també algun francès.

A l’hostatgeria de Les Salines també s’hi anaven fent millores; menjadors nous i noves habitacions, patrocinades per Francesca Olivet, seguint les indicacions del beneficiat mossèn Pere Mateu. Torras escriu:”La hostatgeria es bastant capaç, si bé no ofereix comoditats s’hi troba en cambi molta netedat i bon tracte, y no hi falta lo convenient, tant per a fer-hi aliments com pera passar-hi la nit. Tota la roba d´ús va marcada ab el sagell del Santuari. El dia que s’acabi la carretera que hi construeix el còs d’enginyers de monts, seran moltes les famílies que al estiu i aniran a fer dies de sojorn”.

La carretera es va acabar el 1923 i llavors el capella custodi i l’ermità oferien serveis de cuina i allotjament del 15 de juny al 15 de setembre. Els clients eren excursionistes, capellans i gent que volien fer cures de salut i repòs, per això en el prospecte publicitari del 1931 hi constava: “No s’admeterà a ningú a passar temporada al Santuari que no porti un certificat del metge del mateix (Dr. Joan Cusí, plaça de la República, 2 Massanet de Cabrenys), acreditant que l’interessat no pateix cap malaltia contagiosa; els visitants per dos o tres dies, no necessiten aital certificat”.

L’altre metge titular, Manuel Morlius, era molt reconegut pel seu tractament contra la tuberculosi ( Garcia Acebedo)i a més de Maçanet, tenia consulta a Figueres i Girona. Als seus pacients els recomanava els aires de Maçanet i molts hi passaven temporades.

El 1924 es va canviar el servei de tartanes per la línia d’autocar cap a Darnius i Figueres. Des del principi hi hagué una gran rivalitat entre les dues companyies concessionàries, que lluitaven per oferir més viatges i rapidesa. Però el 1929, és dona l’exclusiva a l’empresa Perxés i Tibau S.L. Algunes famílies figuerenques ja eren assídues cada estiu: Vallès, Vilanova, Fàbrega, Siñol, Teixidor, Minobis, Gimbernat, ...etc. El setembre de 1930, el Maçanet Futbol Club, va estrenar un camp nou al costat de la Font d’en Coll, amb un partit amb el Ceret i que van guanyar els locals per 1a 0 aconseguit per en Sabà. Aquell diumenge van venir molts rossellonesos, alguns a peu per la muntanya.

El 1933 l’Ajuntament reivindicava de nou la carretera de Costoja, un projecte que es reclamava des de 1896. Amb això es volia obrir el poble al turisme francès i a la nombrosa colònia dels Banys d’Arles i Sant Llorenç de Cerdans ; es va començar a marcar el trajecte, però la guerra va esvair totes les esperances, l’obra hauria d’esperar 60 anys més..

A. Mª Fàbrega amb el seu pare i J. Teixidor i la seva mare (any 1972 )

El 1934, Miquel Barnadas va comprar un cotxe i així la Fonda va oferir servei de taxi. En els primers anys de la postguerra l’exèrcit es feu amo del lloc i no cal dir que el nombre d’estiuejants va minvar molt. Ara la Fonda la portava Antoni Viñas i la seva dona Rita i l’Hotel Pirineus, Pràxedes Roger  però  no va trigar molt a deixar les regnes al seu fill Alfons Roger i Margarida Romeu. També hi havia una taverna d’en Jaume Carreras, cal Ratero, on se servien menjars i cal Rei d’en Pere Duch.

El 1956, mossèn Josep Feliu, un enamorat de Maçanet, va dirigir una campanya de promoció del poble i del santuari de Les Salines que feia tres anys que estava tancat; també  va publicar conjuntament amb Jaume Ministral i Albert Serrano un llibret de poemes on exaltaven les belleses de Maçanet. El 1957 s’estrena la torre de ca l’Amador, completament reformada per l’Enric Moulines, amb jardins i piscina millorant l’aspecte de l’entrada del poble. A l’estiu es va repoblar l’Arnera amb 12.000 alevins de truita per l’esport de la pesca. El 1958, Joan Vinyas i Rosa Trilla es fan càrrec de l’hostatgeria de Les Salines.

Però llavors Maçanet tenia problemes greus pel desenvolupament turístic; un era l’electricitat. Des del 1916 el poble s’abastia de la central municipal, però la producció amb els anys esdevingué insuficient, les causes d’aquest fracàs foren el poc desnivell del salt d’aigua i la ubicació sota l’altra central. El poble va patir molts anys severes restriccions, la llum només es donava a la nit i en èpoques de secada, en plena temporada d’estiueig els talls eren més freqüents i bona part del poble es quedava  a les fosques. També la manca d’aigua corrent i clavegueram i el mal estat de la carretera, dificultaven l’augment de visitants.

Dels anys seixanta fins avui.

D’ençà la dècada dels seixanta, es produiran un seguit d’esdeveniments que donaran l’empenta decisiva al turisme local. El 1960 després de tres anys de tràmits es connecta la xarxa elèctrica amb l’Hidroelèctrica del Ampurdan, i es deixava enrere el malson dels talls de llum que molts maçanetencs encara recorden. La data del 22 de desembre de 1961, es recorda a Maçanet amb satisfacció quan el número 24964, va dur la grossa de Nadal. Es van repartir un total de 15 milions de pessetes. La població comptava amb 938 habitants, encara que l’esdeveniment no va fer miracles, si que va ser el punt d’arrencada d’alguns negocis. La construcció es va animar,es van arranjar oportunament algunes teulades i façanes i els diners es destinaren a modernitzar les cases amb la compra d’electrodomèstics i cuines de gas.

Aquest mateix any per iniciativa particular, es va fer una resclosa amb una comporta a la Gorga de les Dones per elevar el nivell de l’aigua; així amb la Farga, es van convertir en les piscines locals per excel·lència. El 1963 s’estableix el servei de recollida d’escombraries; s’inaugura el Corral de la Falgarona per en Pere Moradell i la Conxita Grabulós  que van començar fent “paelles”. La festa d’estiu de 1964 fou especialment lluïda i molt concorreguda , es va jugar un partit de futbol que va enfrontar l’Espanyol amb una selecció comarcal i un espectacle molt popular “Escala en Hifi”.

Colla de figuerencs a l'Arnera el 1928 (foto A.Mª. Fàbrega)

A la primavera de 1965 es va  acabar la carretera fins al Pont de Capmany i el 1967 la xarxa de sanejament. A Cal Ratero sota la direcció de Mateu Valls i Maria Carrera havien engrandit molt  l’establiment, amb més plantes i habitacions. A Can Roger també havien renovat els menjadors i fet més habitacions. Al Corral de la Falgarona en Pere Moradell anava engrandint  el restaurant, davant la nombrosa clientela francesa. També hi havia el cafè de la Societat i tres bars: cal Rei, La Fonda i Can Cartañà i dos taxis d’en Riera i d’en Viñas.

La millora de comunicacions i serveis va impulsar la construcció de xalets i les primeres urbanitzacions (Prat del Pont, La Cardona, La Font d’en Coll). Els propietaris eren famílies assidues de  Figueres i Barcelona però també jubilats estrangers (Mackintosh, Roy, Oxley, Wasmer, Forshite...).

El 1966 per iniciativa d’en Rafel Gorgot es va restaurar la capella de sant Andreu d’Oliveda i va fer arribar la carretera des de Maçanet fins aquest veïnat. El 1967 va continuar la carretera fins al Puig de la Creu i can Robert. El Molí d’en Robert el va reconvertir primer en bar i després en restaurant  i la bassa en piscina; però conservant gairebé tot el seu aspecte rústic. Una temporada va portar el restaurant en Marcel Planas i el bar l’Hermenegild  Gimenez.i va continuar en Miquel Urtós i la seva família  amb un cuina senzilla de carn a la brasa. De seguida van tenir una bona clientela del país i també molts estrangers d’Empuriabrava. Aquest any Ramon Roger relleva al seu pare en la direcció de l’Hotel Pirineus.

L’estiu de 1968 l’empresari Antoni Rocas havia convertit el mas de la Casanova en l’Hostal del Senglar. L’edifici completament restaurat, la piscina, la pista de tennis, i l’enjardinament dels voltants s’havien fet amb molt de gust i sense escatimar-hi recursos. També formava part del complex la urbanització dels camps del costat (urbanització Casanova) i un edifici de 18 habitacions que s’hi va fer poc després. La cuina catalana; les revetlles musicals; les tirades al plat; i l’encant del lloc van donar prestigi i una bona empenta al futur turístic del poble.

Estiuejants figuerencs l'any 1942

L’octubre de 1970, Maçanet va ser el cap d’etapa de la Volta Ciclista a l’Empordà, i aquell cap de setmana es van omplir tots els hotels i restaurants. Entre el 1970 i 1972 es va restaurar l’església parroquial i les capelles romàniques sota la iniciativa de mossèn Josep Mª Jordà i la col·laboració de la Diputació i del municipi. Mentrestant les empreses constructores d’en Fermí Vidal i en Josep Calabuig, promocionaven noves parcel·les i anaven construint xalets i el 1973 ja n’hi havia setanta tot plegat donava feina a uns seixanta homes a part de les empreses auxiliars.

En aquesta dècada la generalització del automòbil va portar el turisme de cap setmaners, excursionistes, caçadors i boletaires. La Societat de Caçadors constituïda el 1971 també fomentaria el turisme en l’admissió de socis forasters, perquè s’havia de tenir una segona residència al poble. El març de 1971, en Joan Solà i la Dolors Puntunet van transformar en bar la quadra on hi havien tingut matxos els avis Pantu i Amadeu. Ben aviat la demanda va fer que es comencessin a servir menjars casolans i així va néixer el restaurant La Quadra. Aquest any patrocinat per l’Amadeu Puntunet es va jugar a Maçanet el primer partit de futbol femení de la comarca. El 1972 Joan Moradell relleva al seu pare en la titularitat del Corral de la Falgarona.

El 14 de juliol de 1974 s’organitza la I Pujada Tot-Terreny de Maçanet, que anava de Costa Margarida al camp de futbol amb la participació dels millors pilots estatals, el guanyador va ser el campió d’aleshores Narcís Casas; aquell cap de setmana  es van omplir tots els hotels i restaurants.

El 1976 la promotora Inverma acaba un edifici de 26 apartaments que es batejarà amb el nom d’Ardenya. Aquest mateix any s’estrena el servei telefònic automàtic. El 1977-1978 la família Planas funda el restaurant al carrer de les Dòmines, Can Tenli, respectant el nom d’un paleta molt peculiar que hi havia viscut. El tipus de cuina seria la tradicional catalana.

Inaguració del molí d'en Robert l'any 1967

L’antiga aspiració de la carretera de França es torna a revifar i el 18 de setembre de 1978 es va fer un acte simbòlic reivindicatiu a Costoja amb l’assistència de l’Ajuntament, gent de Maçanet i les autoritats i gent del Vallespir. El 8 d’abril de 1979 el poble es va omplir de forasters per veure la prova motociclista “Trial del Senglar” vàlida pel campionat d’Espanya i el guanyador va ser en Toni Gorgot.

El 1981 apareix el restaurant Sant Andreu, a mans de Màrius Bisbe, en el mas del mateix nom, restaurat i amb dos menjadors per a 80 persones. El 19 d’abril de 1982 mor sobtadament a Barcelona, l’escriptor Jaume Ministral, un enamorat de Maçanet que feia 32 anys que hi pujava, hi tenia casa i en les seves estades s’inspirà i produí bona part de la seva obra.

El 15 d’abril de 1984 es torna a obrir l’Hostal del Senglar, ara amb el nom Els Caçadors. L’establiment estava abandonat i destrossat i van caldre moltes reformes i millores per tornar a recuperar el seu aspecte anterior i així Carmel Xicoire i Montserrat Ros i família van tirar endavant el negoci.

Quan la Generalitat va disposar de plena competència en matèria de carreteres i amb l’insistència de l’Ajuntamanet el Departament d’Obres Públiques inicia el 1982 l’estudi del projecte de la carretera de Costoja i el 1985 fou inclòs dintre el pressupost el primer tram de 7 km fins a Tapis que s’acabà el 1986. Això va portar la restauració de cases al veïnat per a caps de setmana i vacances i també la concurrència del restaurant can Mach que ja feia anys que tenia anomenada amb el seu arròs casolà i que el 1989 va estrenar menjador nou, apte per a 180 persones. El 19 de març de 1988 es funda el Centre Excursionista Maçanetenc que promouria unes fantàstiques excursions a peu i amb autocar, en Pitu Ruiz en serà un dels capdavanters. El mateix any es va marcar el sender de llarg recorregut GR11 que travessa el terme per la banda sud i est. També a l’octubre de 1988, es constitueix l’agermanament Roc de Fraussa amb el municipi de Reiners, amb el propòsit de cooperació i obert a tota mena d’intercanvis.

En aquests anys també l’aspecte urbà havia canviat amb l’aparcament del pont, envoltat d’una certa polèmica; les urbanitzacions dels sectors can Muga i can Muntada, la reactivació de La Casanova i la restauració de cases del nucli antic. Al mas Pericot s’anava fent la instal·lació d’un càmping naturista que més endavant va tenir piscina i allotjament per a 70 places, sobretot acollia turistes estrangers.

Vermut popular a la festa de Sant Martí de l'any 2010

El març de 1993, Anton Coll posa un restaurant a l’entrada del poble “Can Coll” amb cuina tradicional i menjadors per a 60 persones. També, Esteve Esparraguera rehabilitava l’edifici de la Central d’en Grida a Costa Margarida per a muntar-hi un restaurant especialitzat en cuina de peix i a darrers de 1994 s’ampliaria a Hotel.

El setembre de 1994, una colla d’amics amb molt bona voluntat funden el club de BTT, “ Els Senglanassos” per promoure el ciclisme i esports de muntanya. El projecte ha arrelat fort amb el jovent maçanetenc i amb les competicions d’alta volada que han organitzat i el circuit d’itineraris, han convertit Maçanet en un referent d’aquest esport a Catalunya i això ha portat molta gent.

El 7 de juliol de 1995, el president Pujol i les autoritats franceses inauguren oficialment  la carretera de Costoja, que feia 100 anys que els maçanetencs demanaven; va ser un esdeveniment molt emotiu i un factor fonamental pel desenvolupament turístic del poble.

El 17 de juliol de 1998 s’estrena la primera mostra d’art “Maçart”, una idea original de la pintora Birgitten Steege, que s’ha anat repetint fins avui i inclou pintura, escultura, música, teatre etc... i que té molta concurrència coincidint amb el pic de les vacances.

El 8 de gener de 1999, el conseller Antoni Subirà, va inaugurar a Maçanet l’Oficina de Turisme per promocionar el turisme de l’entitat de municipis Salines- Bassegoda. Des d’ara l’Ajuntament editarà diversos fulletons publicitaris per a potenciar el turisme local i es posarà una informadora per atendre als turistes els dies festius i per vacances.

El setembre de 2000, la Societat de Caçadors, estrena el Pavelló de Caça que serà la seva seu  amb els equipaments necessaris. En aquests anys  apareix un nou tipus de turisme que fuig del brogit i amant de la natura, es tracta del turisme rural, que arrelarà fort al poble. Així el 2001, Sergi Gorgot i Gemma Batlle estableixen al mas Roquet tres allotjaments rurals i una casa al poble can Pipa.

Excursionistes fent la ruta dels arbres monumentals

El 21 de juny de 2002 amb la llei 13/2002, la Generalitat regularà i ampliarà la modalitat de turisme rural i aquest mateix any sorgiran nous establiments rurals. A cal Ratero, la Maria Valls rehabilita l’Hotel amb 9 apartaments rurals. La Maria Figa fa dos apartaments a can Bernat. Josep Puig i família reforma can Rafelot. El 2003 l’Hotel de la Central es converteix en S.P.A. i el novembre es fa la primera Fira de la Castanya. Els restaurants de la zona s’hi afegiran amb una mostra gastronòmica d’aquest fruit.

El 3 de febrer de 2004, l’Ajuntament promou el Patronat d’Iniciatives Econòmiques i Turístiques constituïda pels professionals interessats en promoure i preservar els  recursos locals. També s’escull l’eslògan publicitari del poble “PASSEJA-T’HI”. Però aquest mateix any un projecte faraònic amenaça greument el territori, es tracta de la M.A.T. . El recorregut inicial, trinxava la nostra vall i entrava a França pel Mont Capell. Des de l’inici, els maçanetencs esperonats pels nostres veïns vallespirencs, van rebutjat amb coratge aquesta obra amb manifestacions i protestes, però per fi el març de 2009 s’imposà el seny i van decidir soterrar la línia per La Jonquera.

L’estiu de 2006 s’estrena la piscina municipal, un equipament bàsic, per un poble turístic i que de manera inexplicable no se’n disposava. El 15 de setembre de 2006 s’estrenen les obres de la carretera de Darnius i Figueres; encara que quedaven molt lluny del projecte inicial, van significar una gran millora del trajecte.

L’estiu de 2008 a la contrada del Vilardell comença l’activitat del Càmping Maçanet, amb 6 bungalows i zona per a tendes i caravanes i també els apartaments rurals  Les Tranquiles.

El 3 de juliol de 2009 sis amics funden als prats del Quintanells el Futbol Golf Catalunya, un esport originari de Suècia i popular als països nòrdics que combina el futbol amb el golf i es pot jugar individual i en equips. Es tracta d’una activitat esportiva fàcil i divertida que tindrà un impacte positiu pel turisme i respectuosa amb el medi. El projecte, pioner a l’estat espanyol va guanyar el primer lloc en els Premis Emprenedors de l’Alt Empordà. Aquesta primavera en Jaume Moradell, ha acabat les obres d’un bar a la placeta de la Burriana que s’obrirà properament.

La carretera a Costoja es va inagurar el 7 de Juliol de 1995

L’impacte del turisme a Maçanet ha significat un canvi urbanístic molt important que ha donat feina a molta gent; avui hi ha més habitatges a l’entorn del poble que dintre el nucli antic i la conservació de les urbanitzacions és un llast feixuc per a les arques municipals. L’oferta d’allotjaments puja a 278 places i 800 places de restaurant.

L’esclat de la bombolla immobiliària ens ha arrossegat cap a la crisi; però crec que no és bo refugiar-se en el desànim. Maçanet gaudeix d’uns béns preciosos que cal preservar: la natura i el paisatge i aquests han de ser els motors de la gestió turística.

La imatge que projecte el lloc és el que mou al consumidor a escollir la destinació. La muntanya és salut, és aire pur, és aigua, és llibertat, és tranquil·litat.... aquells elements que s’identifiquen amb el benestar i que tant manquen en els espais urbans.

Convé l’eco turisme; el turisme rural i el turisme sostenible respectuós amb el paisatge. Marcar i mantenir camins i itineraris naturals, paisatgístics o arquitectònics (ruta dels arbres monumentals, del casc antic, de les capelles romàniques, de les fonts, travessa de Fraussa, etc..). Els itineraris també tenen un valor pedagògic i a les Salines s’hi podria fer una “escola de la natura”. També la promoció dels esdeveniments festius, la gastronomia i l’ identitat del poble amb la creació d’un museu etnogràfic. Crec que la gestió turística ha de ser de consens i cal la cooperació de totes les parts interessades i el Patronat d’Iniciatives Turístiques podria ser una bona eina. L’Ajuntament ha renovat aquest any la seva web, donant més informació turística.

Tot seguit farem una relació dels hotels, restaurants i allotjaments amb una breu descripció de cadascun; però el turisme a Maçanet també ha donat vida a altres negocis.

L'urbanització de can Muntada va començar els anys vuitanta	Cases a la Carddona el 1992
Urbanització de la Casanova el 1994	Urbanització de la Cardona als seus inicis

CONSTRUCCIÓ : La Cardona; Josep Mª Puntunet; Servimuntada S.L.; Miquel Puigmal; Arnera S.L.; Buxó SCP.
PINTURA: Guillem Pintors SCP.
FUSTERIA: Joan.
FERRETERIA-LAMPISTERIA: J. Causadias; Servioliva CBP;Germans Pumarola; Esteve Telecomunicacions.
BOTIGUES: Ca la Rosita.
CARNISSERIES: Lluís Moulines; Quintana.
SUPERMERCATS: Autoservei Carme; Celler de Tapis.
BARS: La Societat; La Cova; Can Tenlí; Can Roger; La Quadra, Els Caçadors; Can Robert; Can Mach: Golf Catalunya; Càmping Maçanet.
FLEQUES: Jaume; Quera.
MECÀNICA: Miquel Roura.
LLIBRERIA I REGALS: Mª Rosa.
ESTANC: Regals Nativitat Martí.
TAXI: Transviñas S.l.
ESPLAI: Futbol Golf Maçanet.
INFORMACIÓ : Oficina de Turisme.

HOTELS, HOSTALS,RESTAURANTS

Interior oficina turisme	Menjador del Corral de la Falgarona

I ALLOTJAMENTS.

Hotel Pirineus.- Borriana.10. Casa pairal de can Roger que data del segle XVII. El 1880 Alfons Roger va obrir l’establiment que continuaria tres generacions; Pràxedes Roger, Alfons Roger i Ramon Roger. El 2000, Ramon Roger es jubila i lloga el negoci a la família Moradell que hi fan grans millores a la cuina i a les habitacions. El 2003 es ven al grup hoteler SERHS, que després llogarà successivament a Carme Rodriguez Puig i a Ernest Ollero Saguer. Es tracta d’un hotel rural de 15 habitacions amb bany i A/C. El restaurant té menjadors per a més de 100 persones amb una cuina catalana tradicional. Disposa de piscina i jardins.

Els Caçadors.-Urb.Casanova s/n. Mas del segle XVII, restaurat el 1968 per Antoni Rocas que va començar com Hostal del Senglar, després va passar a l’empresa Mateu-Rossinyol; Amadeu Puntunet i des del 1984 Carmel Xicoire, Montserrat Ros, Neus Xicoire i Jaume Valls. L’Hotel associat a Costa Brava Hotels té 18 habitacions confortables, exteriors amb terrassa i jardins amb piscina; i el restaurant menjadors per a 100 persones amb una cuina tradicional.

La Central.-  Situat a la riba esquerre de l’Arnera es tracta d’un edifici modernista de l’antiga central d’en Grida construïda el 1924. El 1993-1994 es reforma com a Hotel i restaurant i el  2002 en SPA. Disposa de 21 habitacions i instal·lacions per al tractament de la salut i bellesa. El restaurant té una capacitat per a 70 persones.

Hostal la Quadra.-  Rectoria.11. Casa del segle XVIII reformada. Fundat el 1971 per en Joan Solà i la Dolors Puntunet. El 1981 es fa la primera ampliació  i habitacions. El 1985 l’aparcament. El 2003 amb una nova ampliació i una reforma total per adaptar-se a la normativa vigent es transforma en un petit hotel familiar de 14 habitacions i 40 places i el restaurant de cuina catalana amb menjadors per a  95 places.El regenta en Joan Solà i la Joana Martí i família.

Restaurant Can Tenlí.-  Dòmines 11. Casa del segle XVII rehabilitada com a restaurant el 1977-78, per en Marcel Planas i família, que al llarg dels anys han anat engrandint l’establiment amb més menjadors. Ofereix una cuina tradicional amb l’especialitat del bacallà. Avui dirigeix el negoci la filla Glòria Planas.

Restaurant Can Coll.- Carretera de Tapis.1. Fundat el 1993 per Antoni Coll ofereix una cuina catalana tradicional i de mercat i disposa de menjadors per a 60 persones.

Restaurant i pensió can Mach.- Veïnat de Tapis. Antic hostal fundat als anys 30 per Antoni Mach Caritg i que va continuar el seu fill Francesc Mach Nogué.El 1989 es va fer una important ampliació al restaurant amb un menjador per a 180 places i després als baixos un supermercat. S’ofereix una cuina casolana i de muntanya. Des del 2010, també s’ofereix allotjament amb una pensió de 6 habitacions dobles molt modernes. Avui Antoni Mach i Cati  Batlle tenen la direcció del negoci. 

Restaurant Molí d’en Robert.- Antic Molí d’origen medieval situat a la riba esquerre de l’Arnera va ser reformat l’any 1967 per Rafel Gorgot. Durant molts anys Miquel Urtós i la seva família van explotar l’establiment i posteriorment ha passat a diferents llogaters. La piscina, l’entorn i la cuina de carns a la brasa i els cargols són un bon atractiu.

Les Salines.- Hostatgeria fundada el segle XIII, que en tenien cura els ermitans i els darrers encarregats han estat Joan Viñas i Rosa Trilla 1958-1999; Jaume Cruset i darrerament en Carles i la Laura. Ofereixen una cuina típica catalana,els mesos de juliol i agost i els caps de setmana.

Mas Roquet.-Mas del segle XVI, reformat el 2001 amb 3 allotjaments rurals (la pallera, el corral i el celler) amb una capacitat de 12 places amb cuina, bany i piscina. El 2011 han atorgat a l’establiment dirigit per Sergi Gorgot i Gemma Batlle la categoria de 2 espigues.

Can Pipa.-  Hospital s/n. Casa del segle XVIII el 2001 transformada en casa rural independent amb una capacitat per a 6 persones.

Cal Ratero.- Dòmines, 6. Antic hotel rehabilitat el 2002 per Maria Valls. Consta de 9 apartaments amb cuina i bany amb una capacitat  de 36 places i aparcament.

Can Rafelot.-  Burriana. Casa adossada a la muralla del segle XIV, restaurada el 2002 per Josep Puig i família. Consta de varis apartaments rurals de 2 a 8 places. Avui el porten les filles.

Can Bernat.-  Els Valls, 4. Casa reformada el 2002 en apartaments rurals, per Maria Figa Custojà. Consta de 2 apartaments amb un total de 5 habitacions i 7 places.

 Les Tranquiles.- Paret Nova, 25. Casa antiga transformada el 2007 en apartaments rurals. Consta de 4 apartaments amb cuina i bany.

Mas Mas.- Antic mas Traver que té els orígens al segle XIV. Reformada el 2010 pels seus propietaris en casa rural independent, amb 4 habitacions i piscina. Gaudeix d’un bell entorn i bones vistes.

Ca la Cèlia.- Casa de pedra amb jardí (can Marín) , situada al capdamunt de la urbanització Prat del Pont. Ofereix confort i bones vistes amb una capacitat de 8/10 places.

Càmping Maçanet.-  A 3 km de Maçanet en l’indret del Vilardell en plena natura a l’estiu del 2008 la família Gorgot va inaugurar el càmping amb 6 bungalows i zona per a tendes i caravanes. També disposa  d’una caseta amb servei de bar i menjars.

Molí de l’Olivet.- A la vora de l’Arnera, en els prats i arbredes del molí  hi ha un terreny d’acampada que té una capacitat de 30/60 persones on solen instal·lar-se grups de colònies.

Refugi de Les Salines.- En una dependència del santuari el 1967 el Centre Excursionista Empordanès hi va habilitar un refugi de muntanya per a excursionistes consta de lliteres de 12 places amb llar de foc.

 

 

Arxius:

Arxiu Municipal de Maçanet. Actes Municipals; Padrons; Contribució Industrial i Comerç; Padró de Cèdules Personals.
Arxiu Ajuntament de Girona. SGDAP. Premsa digitalitzada. Hemeroteques : La Lucha; Lo Geronès; L’ Autonomista; Diario de Gerona; Los Sitios, El Punt.

Bibliografia:

Torras, Cèsar August. Pirineu Català. Garrotxa vol.2 CEC. Barcelona -1918.
Planas; Teodor. Recuerdos y Notas. Programa Festa de Sant Martí- 1956.
Bosch i Armet; Francesc. Per la nostra provincia. Setmanari Lo Geronès. 15/10/1900.pag.8.
Botet i Sisó; Joaquím. Excursió al Pirineu. Setmanari Lo Geronès. 11-18 juliol 1897.
Martínez Rubio. Massanet y sus grandes perspectivas turísticas. Revista Usted. nº 182.setembre 1968.
Donaire, José Antonio. Eco turisme en zones de muntanya. Institut d’Estudis Andorrrans. Les Escaldes, juliol-2002.
Roura i Sabà; Pere. Maçanet de Cabrenys. Quaderns de la Revista de Girona nº 71 Setembre-1997.
Grau i Pujol; Josep Maria. La Indústria Tradicional de Montblanc. Montblanc 1989.Ed. l’autor.

Agraïments:

Per les fotografies i informacions a Anna Maria Fàbrega; Gabriel Roura; Ajuntament de Maçanet; Miquel Roura; Marcel Regolta; Lluís Carbó; Lluís Riuró; Joan Moradell ; Joan Solà; Ricard Lluís, Cati Batlle, Neus Xicoire; Martí Palomeras; Magda Puig; Marc Gorgot; Glòria Planas i Pere Oliva.

 Pere Roura i Sabà

* * * * *

massanetdecabrenys.com