Antigues societats de la Vila
per Rafel Sot i DelclòsPublicat en el programa de la festa major de Maçanet de Cabrenys (hivern 1984)
Fins les darreries del segle XVIII, les associacions que podien constituir-se amb el vist i plau dels governants, eren les de caràcter religiós o les promogudes pel clericat i les congregacions catòliques. Les que s’intentaven crear, popular i democràticament, per a un fi social, benèfic, cultural, cooperatiu, etc., es feien sospitoses i eren malvistes entre Testament anomenat gent d’ordre, i els seus promotors eren bescantats amb el nom de la flamarada.
La Confraria del Roser.- Pel que fa a la nostra vila, la mes antiga associació de la qual hem trobat noticia, es la Contraria del Roser. L’altar del Roser el trobem citat, per primera vegada, l’any 1591, en la Visita Pastoral del bisbe Jaume Cassador, essent Rector de Maçanet, Mossèn Baldiri Coll. El 18 de Gener de 1626, essent Rector Mossèn Andreu Parés, el bisbe Fra. Francesc de Sentjust fa constar a l’acta de la Visita que "a l’altar del Roser hi ha una Contraria i un benefici". Sis anys després, el 6 de Maig de 1632, essent Rector Mossèn Père Roure, el bisbe Garcia Gil de Manrique consigna a l’acta de la Visita: "a l’altar del Roser hi ha una Contraria ben administrada i un benefici que obté el Rvnt. Simon Roger, Rector dels Horts".
Aquesta primera associació de la vila i el seu altar a la parròquia, havien de perdurar 345 anys: fins la guerra civil espanyola.
Societats civils.- A les darreries del segle XVIII i primera meitat del XIX, corn a conseqüència de les guerres amb França i de la ocupació de part del nostre territori pels invasors, es començà a respirar a les viles i pobles de ratlla un aire de llibertat. La industria del suro radicada a les viles frontereres, gracies a l’exportació dels taps, establi una important relació comercial amb França que, també, contribuí a l’arrelament de les idees democràtiques a l'Empordà que esdevingué el bressol del republicanisme federal.
Fou a mig segle XIX, mentre Ramôn Roger, de Maçanet de Cabrenys, estava exiliat a Bèlgica, amb en Prim i en Meranges, per les seves idees liberals, que els seus seguidors empordanesos, lluitant tossudament, originaren un esclat de la vida associativa, creant societats de socors mutus, cooperatives de consum, masses corals, casinos, biblioteques, sales de ball i teatre, jocs de pilota, comunitats de regants, etc.
"La Fraternitat".- Amb aquest títol i sota el patronatge dels quatre sants màrtirs, Sant. Vito, Sant. Sever, Sant. Felicíssim i Sant. Desidèri, el dia 11 d’abril de 1865, essent alcalde de la vila el Sr. Maria de Riera i Mirô, fou fundada a Maçanet de Cabrenys la primera societat de socors mutus, una de les mes antigues de la comarca. En aquell temps la vila comptava 1876 habitants, xifra màxima aconseguida. (Avui compta 777 habitants).
No hem trobat a l’arxiu cap exemplar dels Estatuts que la Societat edita l’any 1865. Per l’acta de la sessió que l’ajuntament celebra el 5 de Desembre de 1880, sabem que l’any 1879 el numero de socis era de 173; els ingressos obtinguts 2.011 pts. i que, amb la totalitat de dits ingressos, es prestaren socors a 58 socis.
Quinze anys després (1883), "La Fraternidad" edita uns nous Estatuts; la tarifa d’entrada dels nous socis havia pujat: era de 8'75 pts. fins els 40 anys i de 10 pts. pels de mes de 40 anys. La quota mensual era de 4 rals.
Drets dels socis.- Els estipendis que cobraven els malalts, eren els següents: "si queda impossibilitat, 6 rals diaris; si la impossibilitat es parcial, 4 rals diaris; si queda inútil per a guanyar-se la vida, 2 rals diaris; si per prescripció del metge ha d’absentar-se de la vila per a prendre banys o aigües medicinals, 4 pts. diàries; si la malaltia es greu, s’establirà un torn de dos socis cada nit, per a vetllar-lo i servir-li d’infermers; si a la vila no hi hagués farmacèutic, aniran a cercar les medecines a la farmàcia mes pròxima, un soci, si es de dia, i dos socis, si es de nit; la Societat estarà proveïda de banyeres, xeringues, i proporcionarà l’aplicació de sangoneres, que es posaran a disposició de qualsevol individu de la família d’un soci inscrit. No tindrà dret a cap mena d’estipendi el soci que sofreixi un mal buscat, per la seva incontinència entre dones, o per altra causa purament voluntària. Seran multats els socis que en les reunions promoguin discussions sobre assumptes politics o religiosos".
Auxilis morals.- "Cada any, el dia 13 de Novembre, es celebrarà un Diví ofici solemne a honor dels Sants màrtirs Patrons de la Societat i en sufragi de les animes dels socis difunts. Quan mori un soci, es celebrarà un ofici solemne pel descans de la seva anima i es tindran quatre torres enceses durant la celebració de l’ofici, les quals després seran portades per quatre socis, nomenats per torn, en el seguici de l’enterrament, per a acompanyar els cadàver a llur sepultura. També es portaran quatre torxes enceses per a acompanyar el Santíssim en la administració del Viàtic als socis. Així mateix la Societat es farà carrec de portar el cadàver a la sepultura, pagarà el taüt i les despeses de la cera".
Els paràgrafs anteriors, traduïts dels Estatuts aprovats pel Governador de Girona l’any 1865, sintetitzen quins foren els fins materials i morals que la primera societat de socors mutus es proposava oferir als seus associats.
Els terrassans, boscaters, pastors, traginers, obrers de tots els oficis i, principalment, els treballadors del suro, evidentment que professaven el republicanisme federal i, en general, idees progressistes i liberals; però, amb la publicació dels Estatuts de "La Fraternidad", quedà pales el gran error de tots aquells que els havien obstaculitzat, acusant-los de propagar idees exaltades i els motejaren amb el malnom de la flamarada. No en va l’article 1er. dels Estatuts posava la Societat sota l’advocació dels quatre Sants màrtirs que es veneraven a la Parròquia, i continuaren venerant-s’hi fins el mes de Juliol de 1936, que foren destruïts per uns iconoclastes inconscients.
La primera Societat de socors mutus, fundada fa 120 anys, fou per a la gent treballadora de la nostra vila, la precursora de la Seguretat Social d’avui; certament, mes humil, però també, mes ben administrada.
Lamentem no poder donar els noms dels benemèrits fundadors de la primera societat de la vila, per mancar a l’arxiu els Estatuts editats l’any 1865. Hem trobat, però, els noms dels directius de tres juntes d’uns anys després: l’any 1883, la junta directiva estava constituïda per Josep Fuster i Bigas, president - Josep Banaset i Fontdecaba, tresorer - Josep Sellas, clauer 1er. - Josep Farrerós, clauer 2.° - Josep Rosa, vocal 1er. -Josep Bigas, vocal 2.° - Joan Llansó i Rebeca, secretari. L’any 1887, el president era Rafel Carbonell i el secretari, Josep Batlle i Paris. L’any 1896, el president era Miquel Barnadas i el secretari, Tomàs Delclós; i les reunions de la junta directiva tenien lloc en la casa coneguda per ca la Martró, del carrer de la Burriana, n.° 6, domicili del president.
La Fraternidad" desenvolupà la noble comesa que s’havia proposat en els estatuts, d’una manera tant assenyada, eficient i exemplar, que fou la llavor que originà l’esclat abundós d’altres associacions, que contribuiren a elevar el nivell cívic dels maçanatencs.
Veus aquí els títols d’algunes societats que es constituïren a la vila des de 1865 fins l'inici de la guerra civil espanyola:
"La Fraternidad", fundada l'11 d’abril de 1865.
"La Massatenense", fundada el 27 d’abril de 1892
"Obreros Taponeros", fundada el 30 d’abril de 1898.
"La Humanitaria", fundada el 12 de Febrer de 1899.
"La Terrallonera".
"Comunidad de Regantes", fundada el 25 d’abril de 1902.
"La Casa del Pueblo", fundada l'1 d’octubre de 1903.
"La Union Massatenense", fundada el 14 d’octubre de 1904.
"Centro Obrero", fundada el 20 de Gener de 1905.
"El Porvenir de la Mujer".
"La Paz Massatenense".
"La Protectora de la Mujer".
"Union Patriòtica Nacional".
"El Proletariat", sindicat fundat el 16 d’agost de 1936.
També hem trobat a l’arxiu algun paper que justifica l’existència, vers l’any 1850, de dues associacions poc conegudes:
"El Joc de la Pilota", agrupació esportiva.
"El Eco de la Frontera", societat coral.