EL MAÇANET DEL SEGLE XIV

Pere Roura i Sabà

Publicat en el programa de la festa de Sant Martí del 2011

 

Actualment es bastant generalitzada l’opinió que el veritable apogeu medieval català és del primer terç del segle XIV. L’augment de la població, i la voluntat dels senyors interessats en l’obtenció d’un major benefici establint noves terres a un nombre més elevat  de famílies camperoles, van fer reduir la superfície de les explotacions agràries.

Els senyors lliuraven als pagesos, per mitjà de l’establiment emfitèutic, una explotació menor a fi d’aconseguir un conreu intensiu i òptim. És la subdivisió  del sòl en tinences, que eren unitats d’explotació de tipus familiar mitjà. Els nobles i els eclesiàstics foren els grans beneficiaris de la prosperitat agrària, amb la riquesa que els proporcionava l’excedent de la producció donat pel pagès en forma de rendes i censos al seu senyor.

Però aquesta època de bonança s’estronca l’any 1333. quan una secada extrema va provocar una mala collita de gra i la fam a una població que excedia possiblement de la capacitat productiva del país i la consegüent mort de molta gent de ciutat i d’una gran part de la pagesia pobra. Fou anomenat “lo mal any primer”; des d’ara un seguit de condicions climàtiques adverses, de males collites, fam, epidèmies, guerres i altres calamitats seran l’inici d’una etapa econòmica i  demogràfica molt dolenta.

Panoràmica del poble des d'on hi havia el castell de La Masó

El 1348, s’estengué per tot Europa, una terrible epidèmia de pesta bubònica anomenada Pesta Negra, a causa dels bubons negrosos que sortien a diverses parts del cos.

La malaltia era molt contagiosa i sense cap remei eficaç, a l’estiu arribà a Girona, un cronicó en llatí afirma:

“L’any 1348 , hi hagué una gran mortaldat d’homes i de dones, de tal manera que a causa de la pesta moriren  en la diòcesi de Girona i també a la província eclesiàstica de Tarragona, dues terceres parts dels homes i les dones, i encara una part mes gran dels masos de pagesos es quedaren sense hereus i foren abandonats i deshabitats, sobretot  a les muntanyes”.

Aquest any fou conegut com “lo any de les grans mortaldats”. Després d’aquesta primera epidèmia que afectà a una població molt densa i mal alimentada, hi hagué nous rebrots epidèmics cada deu o quinze anys. Així  els anys 1362-1363 esdevingué “la mortaldat dels infants”; el 1371 “la mortaldat dels mitjans”, seguides de noves revingudes, poc o molt generals dels anys 1381, i 1396-1397.

Fins aquí he fet l’exposició dintre l’àmbit català, ara ens centrarem en el nostre poble. Sempre hem dit que Maçanet és un poble de “cellera”, és a dir l’espai sagrat o “sagrera” que envoltava l’església que tenia uns 30 passes, a partir de les parets de l’edifici de culte. Dins d’aquest espai hi havia, el cementiri, els cellers i aviat s’hi començaren a fer habitatges. La importància que ja de bon principi hi tenien els cellers, on es guardava el vi i el gra dintre aquests espais de refugi, va motivar que en algunes contrades com la nostra rebessin el nom de “celleres”. Ja tenim constància al segle XII, d’unes cases al voltant de l’església, i el 1271, formaven el recinte fortificat de la força i el castell, de forma hexagonal. A l’inici del segle XIV el perímetre emmurallat contenia unes trenta cases.

Maçanet és un poble de "cellera".

Alhora a extramurs hi havia algunes cases petites, amb el seu hort i pati adjacents a la Plaça i també d’altres que constituïen el carrer de Vinyagòlia o del Reliquier (actual Burriana). A poca distància del nucli urbà hi havia el molí del castell, el pont de fusta, un forn de teules “la Fornaria” i alguns masos i bordes (Roure, Cardona ,Puigoriol, Graer, la Timonera, Vilardell, Dinat, la Riba,Tinyoses, el Brull...etc). Al terme a més del castell del nucli urbà, hi havia el castell de Cabrera i la Força de la Masó (un mas fortificat a tocar el mas Quintà). A l’entorn del poble també s’alternaven els horts i les vinyes, les Domes o horts dels domers (les Dòmines), a prop del Mas hi havia una vinya gran “la Vinyassa”, que era propietat del castell i dos camps molt grans anomenats “ les Coromines” i “ les Tries”, un camp dit Montagre (carrer Magre) , un clap de roures “les Ruïres” i “l’Estanyol” (el Sorrer). Els masos i bordes es repartien en vilars o veïnats, Vilardelet, Vilar de Ser; Vilar de Belló, Borderons, Oliveda, Fontfreda, Tapis, els Vilars etc... La resta del terme era una successió de camps i feixes de conreu; claps de bosc d’alzines i roures; prats i arbredes als riberals i pastures a les contrades més altes. El pla del Vinyer, aleshores estava poblat de suros per això s’anomenava el “Pla de la Sureda”. Sorprèn l’abundor de topònims i de masos amb les seves respectives bordes, bona part d’aquests ara desapareguts. Els maçanetencs llavors eren gairebé tots pagesos i fora dels pocs artesans (ferrers, hostalers, sastres, sabaters, teixidors, etc... que vivien a la Burriana; la resta del poble vivia de la terra .

Els cereals més corrents eren la civada, l’ordi i una mica de blat per fer pa. El vi era un producte bàsic en l’alimentació, tothom en bevia fins i tot els nens. Al primer terç de segle, podem xifrar una població al terme de gairebé 500 habitants.

En l’aspecte fiscal i jurisdiccional a més del titulars de la senyoria (els Maçanet, els Cabrera i els Cabrenys) ; hi havia d’altres beneficiaris de senyories directes, i els dominis més importants eren: la Capellania de la Catedral de Girona; els monestirs de sant Pere de Camprodon, santa Maria de Vilabertran, santa Maria de Lladó; els senyors del castell de la Masó i els Vilarig. La Força de la Masó era un mas fortificat proper al mas Quintà que pertanyia als Avinyó i després als senyors de Darnius que s’intitulaven barons de Darnius, de les Illes i senyors de la Masó; i cobraven delmes i censos d’una vintena de masos situats  a la ribera d’Ardenya, Rinadal i Tapis. Llavors el poder del clergat era gran, el rector (domer) era el guia espiritual de la parròquia, l’amic íntim , el confident de les famílies locals  i el dipositari dels secrets del poble que a més sovint feia funcions de notari. El seu retrat es correspon amb un home pobre d’un nivell de moralitat a vegades no gaire alt; fins i tot en aquest segle XIV, dominat per un clima general de violència, algun domer va ser processat. Però en contacte íntim amb els seus parroquians, i en molts casos essent com ells, sovint podia exercir una considerable influència en una societat que vivia a l’ombra de l’Església i on el poble buscava el consol i refugi davant les adversitats d’aquesta centúria.

Però la vida social es manifesta en la lectura dels documents de l’època, les actes ens diuen moltes coses sobre la gent i el terrer; les compra-vendes, les donacions, els esponsalicis, els testaments,les convinences, els capbreus, els establiments, etc...per això tot seguit transcriuré per ordre cronològic els documents que he tingut a l’abast amb una breu explicació quan calgui.

L’ 11 de març de 1303, el bisbe Bernat de Vilamarí, hipoteca un terç del delme de Maçanet a Ponç d’Avinyò, cavaller i el cedeix a la seva dona Blanca. El 13 de gener de 1304, el bisbe confirma la cura d’ànimes de sant Andreu d’Oliveda, feta per l’abat de Camprodon al clergue  Ramon de Llor. El 16 de gener de 1305 el bisbe comissiona la cura d’ànimes de St. Martí de Maçanet al maçanetenc Guillem de na Estranya, nomenat pel procurador de Ramon d’Avinyò, canonge i capellà del capítol. El 5 d’agost de 1306, Ramon de Quintà de St. Andreu d’Oliveda, reconeix tenir pel bisbe Bernat de Vilamarí, el vuitè del delme dels masos de Camp i de la muntanya de Vesar de dita parròquia, que té per compra feta a Ermessenda de Cabrera i el seu fill Arnau i rep del bisbe la firma per 25 sous barcelonesos. El 1307, Guillem Galceran de Cabrenç ja té infeudats alguns dominis a Maçanet.

Els maçanetencs feien les transaccions a Peralada, per això el camí que menava a l’Empordà en deien el camí de Peralada. El 1307, Bertran de Falgueres, Pere de Falgueres, Bernat de Vilardó,Perpinyà Collell, Guillem de Fussimanya i Bertran de Sapells de Maçanet, firmen debitori al mercader Ponç de Vilanova de diversos préstecs en diner. També del 1312 al 1315, reconeixen deutes a Guillem Rossinyol mercader de Peralada, Arnau de Cabrera, cavaller, Pere de n’Arnaulia, Castelló Cardona, Guillem de Camp, Guillem de Puigsec,Guillem de Vilardomènec de Baix, Ponç de Vilardomènec de Dalt,Pere Masdevall,Guillem de Vilargran, Guillem Joïga, Jaume des Graer, Arnau de Mas Badal, Bernat Metifoc, Bernat Avinent,Arnau Sapells, Guillem Mercer i Jofre d’Avinyó, cavaller.

El 19 de febrer de 1311, Jofre d’Ortal fa definició i absolució de domini a Garsendis Cortada de Maçanet a la capellania del capítol gironí. El 3 de maig de 1313, hi ha una sentència promulgada per l’oficial eclesiàstic de Girona, en el qual fou condemnat Jaume Ayllola de Figueres a pagar a l’obtentor de la capellania 12 diners melgoresos de cens i 5 gallines per raó  de unes cases que tenia a directe domini de la capellania del capítol gironí, al cap del cementiri de dita església envers tramuntana.

Un esdeveniment important al poble, era la visita pastoral que feia el bisbe o un seu delegat, cada cinc o sis anys, inspeccionant l’estat material i religiós del clergat, del culte i dels llocs i objectes per al culte de la parròquia. El visitador preguntava als clergues sobre la netedat i ornament del temple, sobre la conservació dels béns i sobre la seva honestedat i administració dels sagraments. A continuació reunia un cert nombre de laics, de quatre a sis considerats dels més honestos i s’interessava per l’estat en que es trobava la parròquia moralment, dels adulteris, pecats de la carn, pràctica de sortilegis, usures i altres conductes notòriament il·legals. Si es constatava l’existència de situacions contràries a la llei, el visitador despatxava manaments, el més greu podia ser l’excomunió. Però quan es parla d’adulteris acusant algunes persones, fa sospitar molt que sempre les dones en siguin les més malparades.

El 10 de setembre de 1314, Guerau Calvet, visitador del bisbat, arriba a Maçanet i els parroquians Guillem de Puigoriol i en Guillem Sastre li digueren que Ermessenda esposa de Bernat de Vilar, no volia viure amb el seu home per desavinences. Els domers són en Berenguer Collell i en Guillem Estranya, el mateix dia visita Tapis i parla amb Pere Baró i en Guillem Grayt. L’endemà a la visita a St. Pere dels Vilars en Ramon de Castanyer i en Bernat del Soler manifesten que al veïnat hi ha una concubina nomenada Saurina. També visita St. Andreu d’Oliveda on el reben en Ramon de Quintà, Bernat de Bosc, Pere Vilar, Ramon de Duch i Ramon de Vilardell que manifesten que el capellà en Pere Ramon, té a casa seva una serventa dita Garsenda amb el seu fill. A Fontfreda es troba amb el capellà Guillem i en Pere Teixidor. I als Horts, parla amb el pagesos Pere Fillol, Ramon de Puig, Pere Vaquer i Pere Colomer.

El 23 d’abril de 1315, el bisbe Guillem de Vilamarí, en un document signat al castell de Dosquers, dóna llicència a Guillem Blanc de la parròquia de Caneres i a Maria Roquer del Querol, parròquia de Riu, per edificar una capella dedicada a la Mare de Déu en el lloc anomenat del Fau, parròquia de Carbonills i els concedeix l’estat i hàbit de conversos d’aquesta i de viure-hi com a donats.

Els “donats”, eren aquelles persones que es donaven a si mateixes, amb els seus béns, en possessió d’algun monestir o capella , i es comprometien a viure, administrar i captar per la capella i complir els encàrrecs dels religiosos. Podríem situar el donat entremig de l’ermità i el religiós, ja que havien de dur sempre, el senyal de la creu cosit al mantell superior. El 28 d’octubre de 1317, Guillem de Beget i la seva esposa Barcelona, de St. Llorenç de Cerdans donen els seus béns valorats en 1000 sous, a l’ermita del Fau, i es comprometen a viure-hi com a conversos, sota el règim dels fundadors.

El 1317, Ferrer Dauder i la seva esposa Guillema s’ofereixen com a donats a Les Salines:

“ Nós Ferrer Dauder i la meva dona Guillema de la diòcesi d’Elna, desitjant aconseguir la salvació de les nostres ànimes, de bon grat i espontània voluntat, ens oferim a la divina i gloriosa Verge Maria en el loc on hi ha edificada la capella de Les Salines pertanyent a la parròquia de St. Martí de Maçanet de la diòcesi de Girona, en mà i poder de Guillem de Vilarig, canonge de Girona, i capellà d’aquesta església de Maçanet i administrador d’aquesta capellania. Prometem fer-hi contínua residència i ser fidels a dit capellà i als seus successors i prometem d’aportar-hi en la festa de sant Miquel pròxim vinent 600 sous en mà i coneixement de Guillem Estranya, domer de sant Martí de Maçanet i conservar i augmentar els béns de dita capella; rebre i tenir cura dels devots que hi pujaran, vestir vestits honestos i portar el senyal de la creu de color morat en el vestit superior.

I restar a les ordinacions del bisbe Pere, de bona memòria bisbe de Girona fetes a dit lloc el 25 d’agost de 1271.

Tot això ho jurem davant dels quatre evangelis, que ho complirem i mai contradirem. Fet a Girona el 8 de juliol de 1317”.

El 1320 es judica una causa de Guillem de Llor capellà de St. Andreu d’Oliveda contra Ramon Vilar i Arnau de Carrera del mateix lloc per haver rebut d’aquests agressions físiques i injúries:

“ Diu que li donaren un cop de pal molt fort al cap amb una ascla d’aulina que li féu rajar molta sang, allavores ell fugí arefugiar-se a l’església de St.Andreu mentre els inculpats l’espedregaven, quan fou dintre l’Arnau de Carrera i en Pere Vilar el van tancar a dintre amb clau i forrellat. Es condemna als culpables a pagar una multa per maltractes a  dit Guilllem de Llor”

El 1324, Arnau de Cabrera ven la notaria i escrivania de Maçanet i de Tapis a Pere Douçic per 50 sous barcelonesos. El 26 d’agost de 1325, Pere Boxeda, prevere de Molló, s’ofereix com a capellà de Les Salines mitjançant un jurament feudal prestat a Pere de Galliners, canonge de la catedral de Girona i administrador de  la capellania de Maçanet, i es compromet a administrar les rendes de dita capella i de residir-hi sempre conjuntament amb el donat Ferrer Dauder, i estar sota les ordenances del bisbe de Girona.

El 1326 es recapten diners pe l’ornamentació de la capella del Fau i el mateix any es signen uns capítols matrimonials.

“Sàpiga tothom  que nosaltres Sanxa del Brull i el meu fill Guillem de la parròquia de Maçanet et donem a tu Pere Garriga de la parròquia de Les Illes bisbat d’Elna, en matrimoni  a la nostra filla i germana Ermessenda amb el dot de 600 sous i els seus vestits com és costum; i viuran a la borda de les Garrigues de Les Illes, per la qual dit Pere Garriga és home propi de Ramon d’Avinyó. Signen com a testimonis Guillem Cardona, Bernat Riera i Guillem Bou de Maçanet davant de Joan de Molar lloctinent de Pere Douçic notari públic de Maçanet i de Tapis”.

El 6 de novembre es nomena Joan de Molar de Llers, domer de  Maçanet per la mort de Bernat de Bosch, en diferents períodes alterna el càrrec de domer i sagristà amb Berenguer Collell i altres clergues perquè també exercia de notari substitut de  Pere i Berenguer Douçic i més tard pel seu compte.

El 1327, ingressa com a rector de Les Salines, Arnau Ferrer i l’any següent té greus discòrdies amb el donat Ferrer Dauder a qui acusa d’abandó , robatori , ocupació il·legal i amenaces. Aquest any Arnau Ferrer es queixa per carta al bisbe de Girona. Llavors el Bisbe tramet una lletra a Arnau de Cabrera o de Maçanet, senyor jurisdiccional del lloc, demanant-li ajut i protecció al clergue.

“ Al honrat n’Arnau de Cabrera de nós Pere per la gràcia de Déu bisbe de Gerona saluts en nostre Senyor.

Com en Ferrer Dauder del bisbat d’Elna, tenga ocupada maliciosament e injusta la capella de Santa Maria de Salines en la perròquia de Maçanet, la qual molt de temps él ha renunciada, segons a nós és cert per carta qui.ns és estada mostrada,  e.l honrat Pere de Galliners,capellan de l’esglea de Maçanet, al qual pertayn la ordinacion d’aquella capella, aia donada la dita capella, a n’Arnau Ferrer, clergue prevere del nostre bisbat portador d’aquesta letra, e el dit Ferrer Dauder segons havem entès; aia robada la capella e dampnificada de libres e altres coses per rahon d’açò pregam-vos e us requerem per justicia que aquel Ferrer Dauder gitets fora d’aquella capella e que.n metats possession per nom e per autoritat nostra lo dit Arnau Ferrer, e que en aquella possession lo defenats, si aquel Ferrer Dauder hi volia fer nengun greuge ne nenguna violència. E si res d’aquel Ferrer Dauder aconsseguiets en vostra senyoria, que ho dejats aturar e retenir, tro que haia tornat un breviari a la capella, lo qual se’n à portat.

Et açò us graÿrem, é nos fariem per vós çò que fos honor vostra en semblant cas e en altre. Dada a Gerona, dissapte el 16 de gener de 1328”.
 
Pel que sembla el cavaller Arnau es degué excedir en la seva missió perquè l’ 11 de febrer de 1328, els clergues de Maçanet declaren que Arnau de Cabrera, morí al castell de Cabrera a causa de ferides rebudes i que aquest havia mort un laic i empresonat un clergue, i fou enterrat al mateix castell de Cabrera sense rebre l’absolució de la Santa Seu, per això no rebé sepultura eclesiàstica. Després d’escoltar testimonis que asseguraven que dit Arnau, abans de morir donà signes de penediment i amb d’intercessió de Gaucelm cardenal de St. Marcel·lí i d’altres amics seus, el 18 de març de 1328, el bisbe comissiona per absoldre el cadàver amb el parenostre, salms penitencials, aigua beneïda i oracions de costum i que s’enterri en lloc sagrat.

El 4 de juny de 1328, el bisbe accepta la presentació feta per l’abat de Vilabertran de Guillem de Bosch per a la cura de St. Pere dels Vilars. El 4 de juliol Pere de Fontanella es queixa de ser excomunicat per no haver assistit a la comunia contra Guillem Batlle; assegura que estava malalt, essent cert,el bisbe mana a Guillem de na Estranya que l’accepti de nou al culte.

El 26 d’agost de 1328, Pere Massanet habitant a Perpinyà ven a Perpinyà Collell unes cases situades a la plaça i al cap del cementiri de l’església de Maçanet, salvant el domini directe de la capellania del capítol gironí.

El 1329, Simó de Cabrera, va vendre el castell de Cabrera i la senyoria de Maçanet a Beatriu de Cabrenys, vescomtessa de Rocabertí; aleshores es va establir a Maçanet i per això va millorar les estances del castell.

El 1330, Ramon Porcell jutge oficial de la cúria gironina obre un procés contra Berenguer Collell, clergue de Maçanet per haver ferit greument a Guillema, esposa d’Arnau Metge del mateix lloc. En el judici declaren Guillema Pertussat i Guillem d’Estranya i expliquen:

“ Que arribà a la plaça molt esverat, el clergue Berenguer Collell portant un bastó de jugar a bitlles a la mà i cridant s’encarà a dita Guillema esposa d’Arnau Metge !Na vil femna així tot lo dia damnes mon linatge!, i li donà un fort cop de pal al cap que la ferí greument, allavors ella corrent i cridant !Viafors!, es va refugiar a la casa de la senyora de Rocabertí on la va socòrrer el seu lloctinent el cavaller Jofre d’Avinyó”.

Es condemna a Berenguer Collell per lesions i a satisfer una sanció econòmica en diner a Guillema.

A l’agost de 1332 mort el domer Guillem de na Estranya i el substitueix temporalment Berenguer Collell. El 1332-1333, Ramona de Vilarig que havia heretat del seu home Dalmau d’Avinyò uns dominis directes a Maçanet, arran d’això va ordenar un capbreu al notari de Maçanet, Berenguer Douçic, on hi figuren 30 capbrevadors. Entre els béns declarats hi ha unes cases i patis al carrer del Reliquier (Burriana), vinyes i horts al voltant del poble i les bordes de la Grevoleda, Çerís i Roure i el mas Tinyoses de dalt. El 18 de març de 1334 Gueraua d’Espasèn, abadessa de St. Feliu de Cadins i les altres monges del monestir prometen a Ramon Abril, que reduiran les tasques del seu mas Margarida a 12 sous retenint la prestació de 4 sous que ja en reben per 10 lliures melgoreses que ell satisfà. L’11 de juny de 1334, el capellà de Les Salines Guillem Ferrer reconeix l’obligació de  prestar de cens als domers i capellà de Maçanet, 8 diners de tern i una lliura de cera pers Tots-Sants i 12 diners en la festa de la Nativitat i l’assistència aquest dia a l’ofici a l’església de Maçanet. Aquest any la Universitat feia poc temps que havia traslladat el cementiri (que s’havia quedat petit) fora muralla, i per poder edificar en aquest emplaçament i per això es convoca els caps de casa en una assemblea a l’església. En la relació hi figuren 77 homes. Però sabem que no hi eren tots; almenys en mancaven 40, que vivien en masos i als veïnats. Això suposaria en aquesta data una població de 468 habitants en el terme maçanetenc.

El mateix any la Universitat reconeix els censos a la capellania del capítol gironí.

“Cada any per sant Miquel dos cossos d’ordi bons i rebedors a mesura vendible de Maçanet en recompensa pel domini directe, foriscapis i altres drets que pertocaven a dita capellania per la terra que era de Castelló Mercer, quina terra tenia a directe domini de la capellania i que és al costat de la cellera o força de Maçanet i afronta a solixent amb possessió de dit Castelló Mercer, a migdia amb els valls de la força, a ponent amb terra de sa Cella i a tramuntana amb terres de Raimon Torrent i en la qual terra dita parròquia i Universitat, havia construit el nou cementiri. També fa la dita Universitat per raó de dita terra en la nominació d’un nou capellà cinc sous barcelonesos i en la festa de sant Miquel en recompensa de la tasca que rebia, quatre cossos d’ordi bo i rebedors. Fet aquest instrument a casa de Joan de Molar, lloctinent de Berenguer Douçic, notari de Maçanet i de Tapis l’11 de juny de 1334”.

Vegem alguns noms de la gent que vivia a Maçanet el 1334:

“Pere de Vilardomènec de Baix, Ramon Dalmau, Arnau Saguer, Ramon Dosset, Berenguer de Tinyoses, Bertran Martí, Bertran Grevoleda,  Raimon d’Estranya, Bernat Pujol, Castelló de Soler, Bernat Riera, Berenguer de Prat, Ramona Vajol, Canalona Saguer, Blanca Vajol, Ermessenda Pi, Jaume Oriol, Jaume Durendart, Guillem del Brull, Guillema Mercer, Arnau de Çerís, Arnau Mercer, Raimunda Mercer, Raimon Torrent, Dulcet de Maçanet, Ramona d’Estranya, Dolça Sapellla, Arnau de Costa, Carcenda Caminells, Berenguer de Caminells, Ramona Cuch, Raimon de Tinyoses de Dalt, Agnès Amorosa, Ermessenda Amorosa, Arnau Baig, Pere de Mas Tascó, Jaume Pi, Guillem de Camp, Arnau de Soler, Guillem Belló, Bernat Collell, Guillem Mercer, Arnau Sapells, Pernat de Prat, Squert Blanquer, Joan Robau, Guillem de Puigoriol, Vallespir de Vilarnau, Raimon Bruguera, Raimon Abril, Bernat Llampaies, Francesc de Queret, Castelló Pertussat, Pere Ballester, Berenguer Vajol, Arnau Galceran, Arnau Vinyes, Guillem de Ribargon, Raimon Vajol, Bertran Galzeran, Berenguer Dosset, Joan de Prat, Pere Avinent, Pere de Fontanella, Guillem de Vilardó,Guillem d’Estranya, Pere Grifa, Marc Daví, Bartomeu de Prat, Joan Baig, Guillem de Vilargueria, Pere de Vilardell, Guillem sa Artiga, Jaume de Masdemont, Arnau de Masrobau, Pere Baig, Ponç de Vilardomènec, Guillem de Perafita, Berenguer de Miralloles, Castelló de Fussimanya, Joan de Fussimanya, Pere de Pi, Ramon de la Quera de Dalt, Joan Puig de Borderons, Guillem Baig, Francesc Sabater, Guillem de Puigsec, Guillem de Godofre, Pere de Masdevall, Guillem Guerau”.

El 14 de juliol de 1334, es concedeix llicència a Guillem de Bosch, rector de St. Pere dels Vilars, de servir també la rectoria d’Oliveda perquè el titular Pere Prat, s’absenta al servei de l’arquebisbe de Tarragona. L’1 de juliol de 1335, el capellà i el domer de Maçanet, Ramon Lorda, acorden amb alguns parroquians que des d’ara, tots els homes que moriran fins a l’edat de 12 anys i les dones fins a 10 anys, es considerin albats i paguin els drets per semblants acostumats. També Pere Grifa amo del mas Grifa, promet als domers que mentre el seu mas sigui dividit en dues cases, pagarà els drets parroquials de cadascun d’ells per separat com els altres parroquians.

En la visita pastoral del 12 de març de 1338, Guillem de Puigoriol, Joan Costa, Raimon sa Estrella, Guillem Castanyer i Dalmau de Masrobau diuen que en aquesta parròquia hi ha dues capelles la de Tapis i de les Salines que pertanyen a St. Martí de Maçanet, i que els domers són en Raimon Lorda i en Joan de Molar. També manifesten que una dona dita Perera i Brunisilda filla de l’Esquell de la Vajol són en pecat. Alhora és acusada d’adúltera, Esclaramunda de Vinyagúlia i que han pecat carnalment Ermengarda i Berenguera Castelló d’aquesta parròquia. A St. Miquel de Fonfreda hi ha els pagesos Pere Badia i Francesc Castelló i el rector és en Guillem de Pujolar. A St. Pere dels Vilars en Joan d’Illa, Berenguer de Bosch, Bernat de Subirats, Arnau Ribes, Guillem Rovira i Jaume Prats diuen que ha comès pecat carnal en Vilanova d’aquesta parròquia amb una dona de Pincaró i el rector és en Joan Penya.

Els anys 1337-1338, Beatriu de Cabrenys va fer reconstruir les muralles i teulades del castell de Cabrera. Testimonis de  l’època declaren que molts pagesos de Maçanet hi havien treballat i que en temps de guerra i quan sortien en host, feien guardes i guaites i tenien la custòdia del castell en Pujol de Vilardebelló, pagès de la borda i mas del Ferrer; en Soler de Mont; en Coll; en Puigsec; en Grifa de Mont; en Grifa de Vall;en Masdemont; en Masdevall, en Vilargueria; en Vilardomènec de Mont, en Vilardomènec de Vall; en Falgueres i en Pi. També diuen que reconstruïen un tros de paret o muralla, en Martí de Sureda; en Baig, en Puigsec, en Bernat Guerau; en Guillem Guerau, en Surell, en Dalmau; en Robau; els Vilardomènec; en Mas Tascó; en Riera de Borderons; en Falgueres; en Fussimanya; en Dotre de Mont; en Dotre de Vall i que la senyora Beatriu de bona memòria vescomtessa de Rocabertí i senyora de dit castell pagava la calç i els mestres d’obra que refeien aquesta muralla. Manifesten que la reconstrucció del castell s’havia fet a precs de dita senyora Beatriu i que els homes portaven pedres manpunyals, paxells i fang per refer la paret; i també traginaven terra, pedres i teules al terrat del castell que pagava dita Beatriu. El 29 de desembre de 1339, Ramon de Godell reconeix haver rebut de la vescomtessa Beatriu de Rocabertí, senyora de Cabrenys, per mà de Bernat Fabre de Peralada 2000 sous melgoresos per la venda de la quarta part de delme de Maçanet, sant Bres de Tàpies i sant Andreu d’Oliveda amb eixorquies, intesties, redempcions directes i altres drets.

El 1340, Beatriu de Cabrenys, arrenda per dos anys a Jaume Pertussat i Bernat Llampaies de Maçanet, tots els censos que rebia en tota la vall de Maçanet, Tapis I Oliveda ; les primícies del castell de Cabrera i el moli de sota el castell. El mateix any el batlle de Maçanet Jaume Pertussat en nom de la senyora Beatriu fa aixecar un procés contra Castelló Mercer; Ramon Perich; Castelló Cardona, i Bartomeu Dinat del mateix lloc, per una qüestió que tenien feta contra en Peroinyà Barba de Morellàs i acabaren davant de  Ramon de Buach, el jutge ordinari del castell de Maçanet per la vescomtessa de Rocabertí, Beatriu. Aquesta en les seves darreres voluntats va demanar al seu fill, Guillem Galceran de Cabrenys que restituís al rector de Montalbà i al monestir de Cadins les terres de Puigalt (Puig del Torn), de les quals ella havia cobrat els censos i delmes durant molts anys injustament. A la seva mort el 1344 seguint les seves voluntats va ser enterrada a l’església de Maçanet i això va suposar una amonestació del bisbe a l’abat de Vilabertran, per haver permès l’enterrament a St. Martí de Maçanet en comptes de Vilabertran, on els Rocabertí hi tenien capella. El seu fill Jofre va heretar el vescomtat de Rocabertí, la filla Timbor es casà amb el noble sard Marià d’Arborea, el seu fill Guillem Galceran va rebre Cabrenys, Hostoles i Maçanet i aquest s’havia casat amb Maria d’Arborea amb qui tindria tres fills.

El 29 d’octubre de 1345, Guillem Ferrer rector de Montalbà, intima a Berenguer Llimosí, batlle d’aquest lloc, una carta de Guillem Galceran de Cabrenys, que ordena que els que tenen terra a Puigalt (Puig del Torn), responguin d’ara endavant del delme a dit rector i al monestir de Cadins, i el batlle mana a Berenguer de Calmella, Pere de Planes, Guillem de Querós i Arnau del Mener que paguin i així el dit rector pren possessió del delme.

El 23 de març de 1346, el bisbe demana als marmessors de Pere Fontanella (can Vinyes), atès que l’expedició a la frontera s’ha acabat, destinin del llegat del difunt 30 sous per a reparar la capella de Les Salines i el romanent dels 50 sous llegats per Fontanella a la dita armada els apliquin a obres pies.

“ Nós n’Arnau per la gràcia de Déu bisbe de Gerona, als amats nostres en Christ en Berthomeu Pertussat; n’Arnau de Masrobau, de Maçanet, e a·n Pere Berart de c’Estela, manimersors del testament d’en Pere Fontanella, lech ça enrera de Maçanet, salut en Nostre Senyor. Com nós haiam entès que.l dit mort en son testament damont dit manà esser donat de sos béns 50 sous per vosaltres en ajuda a l’’armada qui és estada contra.ls moros en la frontera e.l temps de la sua mort, en altra manera que fossen donats per vosaltres en coses piadoses per ànima sua, e.ls dits 50 sous, segons que.s diu no sien estats pagats ne.l setje no.s tenga de present. Pregam-vos affetuosament, si així és, que per l’ànima de dit mort, donets de la dita quantitat 30 sous en obra necessària de reparació de la capela de Santa Maria de Salines, de la perròquia de Maçanet, e.l romanent ordenets segons lo testament del dit mort, con açò reputem e conegam obra piadosa e profitosa per la ànima de dit mort.

Dada a Gerona, digous ans de Santa Maria de març de l’ayn de nostre Senyor de M CCC XLVI”

El 20 de setembre, el bisbe encomana l’administració de la capella de Les Salines a Berenguer Collell, domer de Maçanet, perquè s’ha quedat sense rector. El 30 de juliol de 1349, es concedeix la doma de Maçanet a Arnau Grasell.

El febrer de 1352, Jaume Buach, d’Arles, notari públic de la baronia de Cabrenys, aixeca acte de capbreu a 102 capbrevadors maçanetencs. Aquests reconeixen a Guillem Galceran de Cabrenys, com a senyor de Maçanet i del castell de Cabrera: host, cavalcada, intesties, eixorquies, guaites, etc...Els censos més corrents són: d’una a tres gallines per Nadal, per cada casa dintre la vila, d’un a sis diners per un hort o camp petit; els pagesos pels masos i partides de terra segons la seva extensió, quatre quarteres de vi per St. Miquel, un formatge de cistella pel maig, forques i pales de fusta, un cuixot o un sou a canvi, un quartà de vi, un cos civada, una bóta del millor vi, un mallal d’0lo i sempre el delme i tasques dels esplets. El document consta de 57 folis i conté 113 actes numerades en llatí. Aquest capbreu es va fer entre el 15 de febrer de 1352 i el 15 de març del mateix any, però les set actes últimes són de 1357. El capbreu no reflecteix els efectes de La Pesta; fora de tres tutors testamentaris de menors i d’una dona que ha abandonat el mas i no paga res perquè ha quedat desemparada per la mort de tots els seus familiars.

El 9 d’abril de 1357, el rei Pere III, empès per les grans despeses de la guerra amb Castella, ven a carta de gràcia la jurisdicció civil i criminal de Maçanet i la Vall d’Hostoles a Guillem Galceran de Rocabertí per 70.000 sous barcelonesos, segons escriptura de Joan Conesa, notari del rei a Calataiud. Així quasi tota la vall de Maçanet amb aquesta transacció es veié sotmesa al poder gairebé absolut del seu senyor.

Crec que és interessant fer una relació dels noms de persona que apareixen en el capbreu; així sabrem qui vivia aleshores en el nostre terme.

“Pere Auriol,àlias Prior; Berenguer Avinent; Ramon D’Avinyó; Berenguer Amich; Guillem Amich; Bernat Abril; Ramon Abril; Pere Avinent; Ramona Avinent; Arnau Badal; Pere Baig;  Ramon Baig; Sibila Baig; Berrasida Ballester; Gracià Ballester; Pere Ballester; Pere Belló; Pere Belllloch, Francesc Blanch; Berenguer Bertran;  Arnau Collell; Guillem Cortada; Joan de Costanova; Guillem Cuch, Ermessenda Castelló de Fussimanya; Bernat Cardona; Bernat Camps; Perpinyà ça Carrera; Pere de Calabuig, Bernat de Tinyoses; Bernat Costa de Tàpies, Miquel dez Cros de Tàpies; Bernat Collell; Berenguer Costa de Munt de Tàpies; Arnau ça Costa de Borderons; Arnau Castelló; Pere dez Dotre de Dalt, Per dez Dotre de Baix, Castelló dez Dotre; Jaume Daví; Ramon Dalmau;  Berrasida Daví; Estranya Dosset; Jaume Escrivà; Pere Escrivà de Fussimanya; Pere Estrada; Pere d’Estranya; Guillem d’Estranya, Ramon d’Estranya; Pere Fussimanya; Guillem Ferrer; Elisenda Ferrer; Jaume Figuereda; Ermessenda de Fussimanya; Joan de Falgueres; Pere Falguerona de Tàpies;Guillem Ferrer de Tàpies; Maria de Fussimanya; Guillem Galzeran de Cabrenys; Maria d’Arborea; Berenguer Guerau; Guillem Guerau;   Guillem de Godofre; Bernat Llampaies; Jaume Marcerat, Berenguer de Miralloles; Bernat Massellans; Gràcia Massellans; Bernat de Masrobau; Guillem Mas Tascó;  Arnau Masdemont; Guillem Martí de Sureda; Jaume Masdemont; Arnau Mestre; Berenguera Margarida;   Arnau Martí de Tàpies;  Bernat Masó de Tàpies; Bernat Massaller; Pere de Masvell; Berenguer del Mas Baix, Pere de Montada de Tàpies, Berenguer Noëll de Montalbà; Ramon Oliva de Tàpies; Ripoll Oliba de Tàpies;  Ramon Perich, Bartomeu Pertussas; Beatriu Perpinyà; Pere de Palau; Berenguer de Palau; Bernat Perelló; Dolça Perich; Pere Proheta; Guillem de Puigsec; Guillem de Puigoriol; Francesca Perera; Sibil·la Puig o Roïs; Guillem Pi; Berenguer Pi;  Sibil·la Pons de la Riera; Pere Pertussas;  Guillem Pujol; Guillem Puig de Borderons;  Bernat de la Quera Daniel de Tàpies; Jaume Quintà; Francesc de Queret; Francesc Ramon; Guillem Ramon; Pere Riera; Arnau Romaní; Ermessenda Roure i Llampaies; Joan de Riu de Munt; Sibi·la Roig, Joan Robau de Vilar de Llec; Ermessenda Prim; Francesc Roïs de Tàpies; Pere de Roïs de Tàpies; Guillem Riera; , Elisenda Sastre; Berenguer del Soler; Perpinyà  de Sarís; Jaume Saguer; Pere la Quera; Guillem de Tinyoses; Daniel de Tàpies; Castelló de Tàpies; Pere Teixidor; Arnau Vinyes; Arnau de Vilardell; Ponç de Vilardomènech, Ramon de Vilardó; Guillem Vajol; Pere Vesar, Guillem Vidal i Guillem de Vilargueria.” 

El 4 de març de 1361, Jaume Vilanova, donat de la capella del Fau informa que a causa de les abundants pluges d’aquest any, ha caigut la volta de la capella,excepte la part de davant l’altar. Es designa una comissió per calcular el cost de la reparació i el bisbe tramet cartes als fidels , perquè facin almoines i col·laborin en la seva restauració.
Berenguer Vajol, de Maçanet va instituir un hospital de pobres i va deixar la seva casa del carrer del Reliquier (Burriana) que fa cens a la capellania, atès que la capellania hi perdia, el capítol gironí insistia el 20 de juliol de 1361, a la Universitat que la vengessin i en compressin una altra. Però la Universitat, va preferir mantenir la casa i amortitzar el domini directe a la capellania, el 18 de novembre de 1361 i des de llavors el poble va disposar d’un hospital de pobres.

El 1362 es fa un inventari dels beneficiaris dels delmes de cada parròquia, recollits en el Llibre Verd del bisbat de Girona.

En la parròquia de St. Briç de Tapis, Bartomeu Jordà rector de dita església diu que rep per raó de dita rectoria el delme .El noble Guillem Galceran de Rocabertí rep el delme dels masos:” Falgarona; Perer; Miralloles; Godofre; Roïs; Martí; Costes de Munt; Perelló; Ranoher i la borda d’Oriol”.

La senyora Elicsendis de Mollet, esposa de Simó de Cabrera, rep el delme dels masos de:”Pi; Coll de Tapis, Ça Quera Daniel; Bosch; Cros i de les seves pertinences i possessions”.

I el mas de la Masó es parteix en tres parts iguals; de les quals el noble Guillem Galceran en rep dues parts i la senyora de Mollet la resta.

La senyora Joana,esposa d’Ademar de Montpalau, senyora de la Masó, de Cabrera, rep el delme dels masos de “Tapis; Coll; Oriol; Montada; Falgarona i les seves possessions”.

En la parròquia de St. Martí de Maçanet, Pere Saloni, àlies Deulosalvi rector de dit lloc diu que el senyor de Maçanet, Guillem Galceran rep tot el delme des masos i possessions següents:”Martí; Robau; Dalmau; Grau; Fontanella; Ferrer; Soler de Vall; Soler de Mont; Riudevall; Riudemont; Dotres de Vall; Dotres de Mont; La Solana; Calabuig; Llobera; Roure; Masdemont; Perer; Quintà; Tinyoses de Munt; Cardona, Riera Fabre; Brull; Vilargran; Ribargon, Çerís; Vilardomènecc de Munt; Vilardomènec de Vall; Quera de Munt; Quera de Vall; Comes ; Fossimany de Mont; Fossimanya de Vall; Riba; Daví; Vilardó; Tascó; Belló i Portelló”. I que tot aquest delme d’en Guillem Galceran val cada any junt amb la part de Tapis prop de 30 lliures i aquest delme et té per títol de compra feta a Simó de Cabrera que havia estat de Bernat de Cabrera, germà seu.

La senyora de Mollet filla i hereva de Simó de Cabrera de Maçanet i esposa de Bernat Sord, rep el delme dels masos i possessions següents: “Comes; Pujol; Figuereda; Falgueras; Na Margarida; Subiràs; Dinat; Camp; Puigsec; Pertussat; Robau i  Masdemont”.

Jofre d’Avinyó, fill i hereu de Ramon d’Avinyó (senyor de la Masó) de Maçanet, rep tot el delme dels masos i possessions següents: “Pi; Coll; Grifa de Mont; Grifa de Vall; Perer; Surell, Baix; Tinyoses de Vall; Proheta; Prat; Grau de Let; Guimerà; Ponter i Perafita”. I aquest delme val prop de 20 lliures.

El sagristà de l’església de Maçanet per raó del seu benefici rep tot el delme dels masos: “Baig; Puigoriol; Riba i Portelló” que fan delme de grans, raïms, cànem, carnalatge, llana i hortalissa.

En la parròquia de St.Miquel de Fontfreda, Perpinyà de Roure, rector d’aquest lloc

diu que per raó de la rectoria rep el delme dels masos i possessions de:”Breta; Puig; Gibert i Renart” com és costum a Fontfreda. I el prior de Lladó rep el delme dels masos restants de Fontfreda.

A St. Pere dels Vilars, Berenguer Presta, rector de dita església diu que l’abat de Vilabertran rep tot el delme que val prop de 100 sous.  A St. Andreu d’Oliveda, Arnau Quintà, laic diu qu el delme es reparteix en tres parts; una al rector, l’altra al cambrer de  St.Pere de Camprodon i l’altra pertany a dit Arnau Quintà. E l 2 de març de 1363, el bisbe mana a Guillem Galceran de Rocabertí que empresoni Bartomeu Jordà, rector de Tapis. El 22 de novembre Miquel Cros reconeix a Pere de Banc, cambrer de Sta. Maria de Lladó, ser home propi seu pel seu mas Cros de Maçanet.

El 7 d’agost de 1364, els confrares de la Confraria de Santa Maria, intercedeixen en un conflicte que tenia la Universitat i la capellania sobre el cementiri. L’1 d’octubre de 1364, el bisbe autoritza a Guillem Galceran,a causa de la guerra a treballar en dies de festa per a reparar murs i fortaleses de la seva senyoria.

El 27 de febrer de 1365, el rei Pere III aprova i confirma la venda feta pels seus procuradors a l’abat de Sta. Maria de Vilabertran, del mer i mixt imperi, jurisdicció civil i criminal i host i cavalcada pertanyent al senyor rei en el lloc i parròquia de St. Pere dels Vilars, la qual venda feren els seus procuradors pel preu de  175 florins el 10 de desembre de 1364. El fogatge de 1365 assigna a Maçanet 100 focs és a dir uns 400 habitants. El 25 d’agost de 1366 el bisbe amonesta a Perpinyà Fuster, rector de Tapis i aquest promet presentar-se davant seu. El 29 de maig de 1366, Guillem Teixidor de Fontfreda capbreva a Pere Verdaguer,candeler de Sta. Maria de Lladó, una vinya situada a Carbonills, al coll de Rovirós pel que fa un diner de cens. El 16 de setembre de 1370, el bisbe mana a Maria d’Arborea esposa de Guillem Galceran li lliuri Pere d’Om i el procés instruït contra ell (aquest Pere d’Om i un oncle seu beneficiat de Sta. Maria de Serrallonga eren protegits dels Rocabertí).

El 16 de novembre de 1371, el bisbe dóna llicència als barons de Cabrenys, Guillem Galceran i Maria, per perforar el mur de l’església a fi de construir dues capelles, dedicades una al Corpus i la Sta. Creu; i l’altra als sants Nicolau i Francesc, amb permís de treballar-hi el s dies de festa. Però aprofitant  les obres, Guillem Galceran havia fet obrir un portal per anar directament de l temple al castell, que es trobava a ponent. Per això el bisbe, el 27 d’abril de 1372 mana tapar el mur i restituir al seu l’estat el temple.

El 20 de maig de 1372, els marmessors de Ramon Perich i la seva esposa Dolça seguint la voluntat dels testadors, demanen al bisbe de Girona llicència per fundar un benefici a l’església de St. Martí de Maçanet i fer una capella o altar sota l’ invocació de St. Amanç. El bisbe els dóna permís, però amb els següents preceptes: que hi hagi una llàntia; una creu; un retaule; un missal; un calze; les vestidures necessàries i que aquest altar es faci en un lloc idoni. Aquest altar dedicat a St. Amanç és la capella gòtica que coneixem ara com l’altar del Roser.

El 5 de setembre de 1373, a instància de Maria d’Arborea, baronessa de Cabrenys, es dóna llicència de celebrar als nous altars del Corpus i de la Sta. Creu i dels sants Nicolau i Francesc.

El 1377 el bisbe concedeix llicència d’altar portàtil a Guillem Galceran de Rocabertí. El 28 de juliol el bisbe demana a la cúria d’Elna que empresoni  Berenguer de Pujals, domer de Maçanet que ha fugit cap el Rosselló. El 18 de setembre de 1382, Castelló de Cortadella i la seva esposa Elisenda, de St. Llorenç de La Muga, es fan donats del Fau,  on hi estaran 27 anys.

El mes de juny de 1384 mor a Cabrenys el baró Guillem Galceran de Cabrenys; el sarcòfag fou dipositat a l’església de Maçanet i conté dos escuts, un representa un lleó rampant i l’altre amb una banda i entremig hi ha aquesta inscripció en llatí.

“Aquí jau G. de Cabrera que morí a Cabrenys el penúltim dia  del mes de juny de l’any del senyor 1384, fou traslladat aquí el 13 de febrer de l’any del senyor 1388; instituí l’altar de St. Nicolau i Francesc d’aquest església, la seva ànima descansi en pau amen”.

Així cal suposar que Guillem, com la seva mare també havia volgut ser dipositat a l’església de Maçanet, i cal dir que quan actuava a Maçanet sempre s’intitulava senyor del castell de Cabrera, símbol de la senyoria. Després de la seva mort va administrar la baronia Maria d’Arborea fins el 1390 , i quan morí el 1392 ja havia agafat el relleu el seu fill Guerau.

El 22 d’abril de 1390 es demana a rector de Fontfreda que enterri una persona excomunicada que havien mort els armanyacs; aquest any Pere Figuereda s’ordena capellà a Girona.

El 24 d’abril de 1392 els obrers del Fau, reclamen la tornada de Pere Miralles, prevere d’Elna que havia donat tots els seus béns a la capella del Fau i s’havia compromés a  servir-la però l’havia abandonat. El 1394 s’ordena Ramon des Quer i el 1396 Nicolau Roca.

La fesomia del nucli urbà de Maçanet, a la fi de segle, havia canviat i ja hi havia quatre portals; el de la Força, el de les Domes o d’en Bou (Dòmines), el de la Burriana i el de la Ribera. La davallada demogràfica ja és un fet i els documents de principis del segle XV, ja ho reflecteixen. Als Horts, Fontfreda i Els Vilars diuen que a causa de les guerres,mortaldats i tempestes els veïnats han quedat deshabitats. Als Horts només hi ha 9 cases habitades de les 30 que hi havia; a Fontfreda s’han tancat 8 masos i han llogat un capellà de 15 anys amb permís del bisbe i s’uneix la rectoria amb la de Carbonills; als Vilars només hi resten 3 parroquians. Aquesta tònica de disminució d’habitants es mantindria encara 150 anys més fins arribar als 180 habitants en tot el terme.

 

Pere Roura i Sabà.-

 

Arxius Consultats.-

Arxiu Diocesà de Girona: Visites Pastorals; Llibre de Rúbriques Vermelles; Llibre Verd; Registre de Lletres (1334-1362)-(1362-1420); Manuals (1271-1918); Notalarum (1294-1947); Procesos Medievals (1282-1500); Pergamins de Cadins; Pergamins de Vilabertran; Tonsurarum Regestrum.

Arxius Departamentals de Perpinyà: Documents Serie B.

Arxiu de Sant Daniel de Girona: Còpia del Capbreu a favor de Guillem Galceran de Cabrenys 1352.

Arxiu Històric de Girona: Protocols Notarials de Peralada. Notaris, Jaume Borrassà; Joan Arnal, Bernat Sunyer i Ramon Ortal.

Arxiu Catedral de Girona: Llibres de comptes i capbreus de la Capellania de Maçanet.

Biblioteca de Perpinyà: Cartulaire Roussilonais, manuscrit de Bernard Alart.

 

Bibliografia Consultada.-

Marquès, Josep Maria; Trijueque, Pere.-Regestos de documents de l’Arxiu Diocesà.

Marquès, Josep Maria.-  Una Història de la diòcesi de Girona. Publicacions de l’Abadia de Montserrat-Bisbat de Girona-2007

Bolòs i Masclans, Jordi.- Diccionari de la Catalunya Medieval. El Cangur Diccionaris.Ed.62. Barcelona-2000.

Bolòs i Masclans, Jordi.-  Catalunya Medieval. Ed. Pòrtic-2000.

De Puig, Jaume- Marquès, Josep Maria.- Lletres del bisbe de Girona. Segle XIV. Ajuntament de Girona-2007.

Batlle, Carme.- L’expansió Baix Medieval s. XIII-XV. Història de Catalunya Ed.62. Barcelona 1988.

Borbonet i Macià; Anna.- La Masia. Col.Terra Nostra. Ed. Columna.

Roura i Sabà, Pere.-  Maçanet de Cabrenys. Història i Natura. Figueres. Impremta Arrels-1999.

Roura i Sabà, Pere.- Programes Festa Major. Els masos desapareguts-1990; La capella del Fau-1994; Demografia- 2001; Els Senyors-2002; Els Castells-2002; Els barons de Cabrenys-2005.

Alcover-Moll.- Diccionari Català-Valencià- Balear. Palma de Mallorca- 1977.

 

Pere Roura i Sabà

* * * * *

massanetdecabrenys.com