EL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LES SALINES

Per Pere Roura i Sabà

Publicat en el programa de la festa d’estiu de 1992

SITUACIÓ

El santuari és emplaçat a 1.080 m d'altitud, al nord de la vila de Maçanet de Cabrenys, i s'hi arriba per una carretera forestal que surt del poble, amb un recorregut de 13 Km. L'edifici, format per la capella, l'hostatgeria i el refugi, s’alça a damunt d'un petit replà del terreny; al mig de la petita vall de 3 Km de llarg per 1 d'ample, que forma la ribera de les Salines, després del seu naixement a la font del Moixer.

Santuari de les Salines

A uns 100 m del santuari, al costat de la carretera hi ha la cova, on la llegenda vol que -com tantes altres de la terra- aquesta fos trobada també per un toro.

Els cims que envolten aquesta vall son d'una vegetació d'exuberància excepcional; (pins, faigs, freixes, grèvols, roures, càdecs, falgueres); només inter­rompuda, per la presència de roquissers esberlats pels efectes del gel i dels llamps. Els topònims hi són abundants i escaients, el Moixer (1.437 m), la Fajosa, la Collada del Pous (1.235 m), el Roc de la Graula (1.285 m), la Serra, el Pas del Cavall (1.250 m), Pedrisses (1.331 m), el Coll de Ceret (1.230 m), Font Cervera (1.200 m), Roc de St. Gabriel, les Lloseres, el Pla de la Llebre (1.320 m), el Pla de l'Estiu, el Pla de la Creu (1.040 m), el Salt de Monars, la Roca del Vent, etc ...

Les Salines es troba en els confins de l’Empordà amb el Vallespir, tota la carena de la banda nord, fa de frontera amb França i les seves aigües són tribu­taries del Tec.

Camí de les Salines

Hi ha dos accessos més, un és la carretera, que puja des de la Vajol per Coll de Lli i s'uneix a la que ve de Maçanet 1 Km abans d'arribar a les Salines; i l'altre la carretera que ve de Ceret per Fontfreda (20 km) i s'enfila fins la Collada dels Pous, on empalma amb la que va al Moixer. Des del santuari es pot pujar a dalt la carena, a Pedrisses o al Moixer, des d'on es veu una vista fabu­losa, d'una banda tot l’Empordà; i de l'altra el Vallespir, el Rosselló, el Canigó i tot el Pirineu oriental.

 

 

HISTÒRIA

El nom de "Les Salines", prové de la sal que es repartia al bestiar, tal com succeïa als plans del mateix nom, situats al massís del Puigmal. En aquest petit pla, hi havia "les saleres"  "salines" que eren lloses damunt de les quals, els pastors hi posaven la sal que consumien les vaques i ovelles quan hi pujaven al pasturatge. Efectivament abans d'edificar-se la capella, en aquest mateix lloc, hi havia el "camp de les salines".

Després de la seva construcció, tota la muntanya, fou batejada amb aquest nom. Ara intentaré fer una descripció cronològica dels esdeveniments, que crec han estat més transcendentals.

Al segle XIII, els Ortal de Llers, eren senyors de la vall de Maçanet i el castell de Cabrera. El darrer d'aquesta nissaga, Mascarós d'Ortal, el trobem el 1271 com a compromissari, representant els habitants de Maçanet, davant del bisbe de Girona, Pere de Castellnou; on li demana llicència per edificar una capella en honor de la Verge Maria, en el lloc anomenat "Les Salines".

"Sàpiga tothom que Nos, Pere, bisbe de Girona per la g. de Deu, per la insistent petició del dilecte en Crist Mascarós d'Ortal i, alhora, dels parroquians de l’església de St. Martí de Maçanet, exposant davant nostre que el Senyor Jesucrist, a lloança del seu nom i, certament, per honor de la Verge Maria, mare seva, en el lloc que s'anomena Salines en la parròquia de l’església esmentada de st. Martí de Maçanet, hi obrava molts miracles, per la qual cosa amb gran devoció desitjaven edificar allí mateix una església i erigir-hi un altar a Sta. Maria; Nós, aprovant la seva piadosa devoció i també desitjant eixamplar l'ofici del culte diví, concedim per honor de Déu i de la gloriosa Verge, Mare seva, que en el lloc esmentat que s'anomena de Salines es construeixi una església o capella i s'hi erigeixi un altar a Sta. Maria verge. Ordenem també -i tot ordenant, instituïm- que el rector d'aquest lloc i també el prevere, si per cas hi fos instituït, o qualsevol altre que hagi de venir, sempre siguin remoguts i instituïts pel capellà de l’església de Maçanet; com també, que el rector i els altres donats d'aqueixa capella duguin vestits honestos i portin el senyal de la creu de color morat en el vestit superior. Ordenem també i prohibim absolutament que cap dels parroquians de l’església de Maçanet, actuals o futurs, siguin rebuts en aquesta església o capella en cap temps per als oficis divins o sepultures si no és en les quatre festivitats de Sta. Maria en les quals podran oir-hi els oficis divins i a no ser que per devoció o per promeses a aquest lloc també per dret parroquial volguessin anar-hi durant l'any. I tot el que serà ofert per aquests parroquians a l’església o capella, tant en pa, diners, com en blat, sigui tot restituït al capellà i als clergues de Maçanet i al rector del lloc. Però els ciris oferts per aquests parroquians a la capella, que hi quedin. I això mateix ordenem i volem que ho facin els parroquians de l’església de St. Briç de Tapis, sufragània de l’església de Maçanet.

Interior cova de les Salines

Tanmateix, totes i cadascuna de les coses que seran donades a la capella per altres parroquians, llevat dels de Maçanet i els de Tapis, que siguin dedicades per a us i servei de la capella i s'apliquin exclusiva­ment en el seu manteniment. I els capellans de Maçanet no puguin reclamar res d'aquestes ofrenes.

Així mateix ordenem que el rector d'aquesta capella o altre dels seus donats, en tant que parròquia de l’església de Maçanet, acudeixin a aquesta església cada any en cinc festivitats, això és, Nadal del Senyor, Pasqua, Pentecosta, Tots-Sants i St. Martí, amb la seva ofrena, com un més dels parroquians d'aquesta església, i els clergues estan obligats a administrar els sagraments eclesiàstics a ells i a la seva família. També ordenem que de les possessions de terres que els terrassans d'aquest lloc posaran en cultiu, en paguin les primícies al capellà i als clergues de Maçanet.

Ordenem també que el rector d'aquesta capella que per temps serà doni cada any al capellà de l’església de Maçanet una lliura de cera per la festa de Nadal del Senyor.

Totes i cadascuna d'aquestes coses que volem, instituïm i manem entre el capellà i els clergues de Maçanet i el rector del lloc que per temps seran, siguin observades perpètuament i inviolablement.

Això s'ha fet el 25 d'agost de l'any del senyor 1271. Jo, Pere, bisbe de Girona per la g. de D., subscrit. Jo, Bernat Chorubí, capellà de l’església de St. Marti de Maçanet, accepto això. Segell.

En són testimonis Pere de Puig, capellà del senyor bisbe, i Bernat de Reixac, notari seu. Segell. Ramon Jofre, notari de Pere, bisbe de Girona per la G. de Déu".

Cova de les Salines

El 1275, la capella ja estava acabada, i per això, Mascarós d'Ortal i la seva esposa Ermessenda fan donació a Les Salines, d'unes terres per al cultiu, pastures i la facultat de construir un molí al Salt de Monars; per al manteniment del capellà i els seus successors.

"Sia públic i notori que Nós, Mascarós d'Ortal i la seva esposa Ermes­senda, en honor de la gloriosa Verge Maria de Les Salines, que es venera a la capella edificada en dit lloc, concedim i donem nosaltres i els nostres successors, per sempre, en lliure i franc alou, el bosc que es sobre dit lloc de Les Salines, que confronta al nord amb el cim de la serra que parteix amb Guillem de Castellnou, al sud amb el camp dit de Les Salines, a l'oest amb un torrent que hi baixa aigua quan plou i a l'est amb la coma de Font Cervera. I tot això, ho concedim a tu germà Guillem, rector d'aquest lloc, i als teus successors. També us concedim per sempre, la facultat de construir un molí o molins al Salt de Monars i fer una devesa per pasturar el bestiar, des del Salt de Monars en amunt, així com poder fer dos horts allí on creieu més convenient.

Tot això ho concedim i donem, de bona voluntat a tu Guillem i als altres successors teus.

Això s'ha fet l'onze de novembre del 1275. Signen. Mascarós d'Ortal, la seva esposa Ermessenda, Bernat de Riba, batlle, Ponç de Vilar d' Arenys i Guillem d’Avinyò.

Guillem, clergue i escrivà públic de st. Martí de Maçanet ho ha escrit per autoritat del bisbe de Girona".

Cal suposar que en aquesta data, a més de la capella, també s'hi hauria construït la casa del capellà, junt amb algun cobert per albergar els romeus i el bestiar.

Sembla que els primers anys, la capella ja rebia bona assistència de fidels, que deixaven les seves ofrenes al rector, i això va provocar l'enfrontament entre el domer (rector) de la parròquia de Maçanet, depenent de la capellania de la Seu de Girona, contra el rector de Les Salines. Hi intervé el bisbe i declara una sentència arbitral.

"Sobre les qüestions mogudes dels drets parroquials, provenidors de la capella de sta. Maria de Les Salines, situada dins dels límits de st. Martí de Maçanet, entre el domer de dita església i el rector de dita capella, amb la qual fou declarat, que els clergues instituïts en dita església de st. Martí, per dret parroquial tingan perpètuament, totes les ofertes i lluminaria provenidors en dita capella, excepte, les dels mesos d'agost i setembre les quals fossen del rector de dita capella, i pel servei d'aquesta, quedant en la força i valor les demés ordinacions, fetes pel senyor bisbe de Girona a dita capella.

Promulgada el 27 d'abril del 1278".

El 1317, Ferrer Dauder i la seva esposa Guillema, de Ceret, s'ofereixen com a "donats" a Les Salines. Els "donats" eren aquelles persones que es donaven a si mateixes, amb els seus bens, en possessió d'algun monestir o capella, complir els encàrrecs dels religiosos i captar per a ells. Podríem dir que son els primers ermitans que coneixem.

"Nos Ferrer Dauder de Ceret i la meva esposa Guillema, de la diòcesi d'Elna, desitjant aconseguir la salvació de les nostres ànimes, gratis i amb espontània voluntat, ens oferim a la divina i gloriosa Verge Maria, en el lloc on hi ha edificada la capella de Les Salines pertanyent a la parròquia de st. Martí de Maçanet diòcesi de Girona, en mà i poder de Guillem de Vilarig, canonge de Girona, i capellà de dita església de Maçanet i administrador d'aquesta capellania, prometem fer-hi continua residència i ser fidels a dit capellà i als seus successors i prometem d'aportar-hi en la festa de st. Miquel pròxim vinent 600 sous en mà i coneixement de Guillem Estranya, domer de st. Martí de Maçanet, i conservar i augmentar els bens de dita capella; rebre i tenir cura dels devots que hi pujaran; i vestir vestits honestos i portar la senyal de la creu de color morat en el vestit superior.

I restar a les ordinacions del bisbe Pere, de bona memòria bisbe de Girona fetes a dit lloc el 25 d'agost del 1271.

Prometem no fer cap benefici per al nostre profit, ans bé, treballar per al millorament i conservació de dita capella.

Tot això ho jurem davant dels quatre evangelis, que ho complirem i mai contradirem. I jo, Guillem de Vilarig, capellà, lloo i aprovo totes les dites coses. Fet a Girona el 8 de juliol del 1317. Signen Ferrer Dauder, Guillema sa muller.

Berenguer Rubí, notari del sr. Bisbe".

Font de la cova

El 1325, Pere de Boxeda, prevere, de Molló, s'ofereix com a capellà de Les Salines; mitjançant un jurament feudal, prestat a Pere de Galliners, canonge de la catedral de Girona, i administrador de la capellania de Maçanet.

"Sàpiga tothom que Jo, Pere de Boxeda, de Moixons natural de la parròquia de sta. Cecilia de Molló, diòcesi de Girona, volent servir a Déu i a la Gloriosa Verge Maria, mare sua, en el lloc i capella de sta. Maria de Les Salines, situada a la parròquia de st. Martí de Maçanet d'aquesta diòcesi. Gratis i amb certa ciència i espontània voluntat; m'ofereixo a Deu i a la Gloriosa Verge en poder i davant Vós, Pere de Galliners, del capítol gironí, capellà de la capellania de Maçanet i admi­nistrador d'aquesta. Em comprometo a administrar les rendes de dita capella, de residir-hi sempre i de tenir cura d'aquesta, essent-ne fidel a vos i als vostres successors.

I que tot lo que adquireixi en la meva vida, vagi en destinació de la capella; i al final dels meus dies pugui ser enterrat a Les Salines com es fa amb els anteriors capellans. Amb pacte, que si en Ferrer Dauder, de Ceret, donat de dita capella, es mor abans que jo, també aquest amb el meu consentiment, pugui ser enterrat també a Les Salines.

Es compromet a residir a Les Salines, amb dit Ferrer Dauder, donat, i administrar conjuntament amb ell. Tot això és aprovat amb bona voluntat de dit Dauder que lloa dites coses. Jo, Pere de Boxeda, davant del quatre evangelis, juro que compliré i mai contradiré per cap raó, totes aquestes coses i prometo també per Déu serè fidel i faré observar als altres, tot allò que va ordenar el bisbe de Girona, Pere, de bona memòria en la institució de dita capella el 23 d'agost del 1271.

Fet per Pere Boxeda i Ferrer Dauder, firmat i segellat el 26 d'agost del 1325, com a testimonis signen, Guillem Morer, clergue de Girona, Pere Blanquí, clergue de la capella de sta. Fe del Soler i Guillem Casany, habitant de Girona. Pere Ferrer de la notaria de la cúria".

El 1327, ingressa com a rector de Les Salines, Arnau Ferrer i l'any següent té greus discòrdies amb el donat, Ferrer Dauder, a qui acusa d’abandó, robatori, i ocupació il·legal. Aquest Arnau Ferrer es queixa al bisbe de Girona.

"Com en Ferrer Dauder, del bisbat d'Elna, tenga ocupada maliciosa­ment e injustament, la capella de sta. Maria de Les Salines, la qual molt de temps ha que l'ha renunciada, encara que és cert que és estada nostrada, al honrat en Pere de Galliners, capellà de l’església de Maçanet, al qual pertany l’ordinació de aquella capella, havia donada a Arnau Ferrer, clergue i prevere del nostre bisbat, portador d'aquesta lletra, el dit Ferrer Dauder segons havem entès dir havia robada, la capella, damnificada de llibres e altres coses per raó de açò pugam nos defensar per justícia que, aquell Ferrer Dauder fos gitat (expulsat) fora d'aquella capella i metats en possessió per nom i per autoritat vostra lo dit Arnau Ferrer. E impedir que aquest Ferrer Dauder torni a fer aquestes coses, de les quals ja ha tornat un breviari a la capella que se'n havia emportat.

Dat a Gerona, el 16 de gener del 1328.

El 1333, el nou rector, Guillem Ferrer, es compromet a prestar de cens, a la parròquia de Maçanet 8 diners de tern, i una lliura de cera per Tots Sants. El 1334, el bisbat el dispensa de la constitució, que prohibeix al clergue de dit lloc fer testament.

 

Potser degut als efectes de la "Pesta", Les Salines resta abandonada durant 50 anys, fins que Guerau de Cabrera (de la família dels Cabrenys), mort el 1384 a Cabrenys i dipositat en un sarcòfag a l’església de st. Martí de Maçanet; en el seu testament, funda un benefici a l'altar major, sota la invocació de st. Nicolau i st. Francesc. Amb aquest benefici, vol també que hi entri el manteniment de la capella de Les Salines. Per tant des d'ara els beneficiats de st. Nicolau també seran rectors de Les Salines.

El primer beneficiat de st. Nicolau que hem trobat, és en Joan Romaguera, que va posseir aquest benefici del 1417 al 1440. I per tant fou el que tingué cura de Les Salines en aquests anys.

D'ençà el 1440 la capella es queda sense capellà també sense ermità, les raons d’això les trobem reflectides en la lletra del vicari general, Andreu Alfon­sello, dirigida a Dalmau de Rocabertí, procurador del benefici de st. Nicolau.

Al dilecte en Crist i fidel Senyor en Dalmau de Rocabertí, senyor del castell de Cabrera i Maçanet, salut i benediccions. Sobre les lletres que en té exhibides de la parròquia de st. Martí de Maçanet, dintre el terme d’aquest castell hi ha edificada la capella de les Salines, sota la invocació de la Verge Maria, depenent d’aquesta església de st. Martí, situada en un lloc aspre, solitari i molt fred. Antigament hi fou instituït un ermità per l'autoritat ordinària, però ara per culpa de la situació de la capella i per les poques rendes que obté, no hi vol viure ningú.

Hi ha un benefici sota la invocació de st. Nicolau, fundat per Guerau de Cabrera, en temps del Papa Pere de Luna, a l'església de Maçanet, que amb les seves humils i lliures suplicacions aquest Guerau demana, que el predit benefici, s’annexés a la capella de Les Salines. Aquest bene­fici actualment l'administra i governa dit Dalmau de Rocabertí i el beneficiat d'aquest és en Garcia de Borja; però com sigui, que les rendes d'aquest benefici que són de 6 lliures turoneses són molt minses, demanen dit Dalmau i Garcia que es pugui ampliar dit benefici; de manera que el beneficiat es pugui quedar de les ofrenes i donacions dels fidels a la capella, de 6 lliures fins a 18 lliures turoneses, sota l’obligació de dit beneficiat, ja que no hi ha ermità, que hi visqui ell sempre a Les Salines.

El bisbat de Girona, els hi concedeix llicència el 30 d'abril del 1453. També i llegim que l'acord, amb Garcia de Borja, té una validesa de 20 anys".

Font de les Salines

L'any següent, el 1454, amb l'establiment de la muntanya de Maçanet, totes les terres de Les Salines entren a formar part de les propietats del Comú, depe­nent de la Universitat de la vila. Pel que sembla es respectaren els pactes asso­lits, referents a la capella.

En el segle XVI, durant les guerres de religió franceses (1552-1599), en que Felip II, intervingué en ajut del partit catòlic francès i contra Enric IV, esde­vingut aferrissat defensor de la causa hugonot-calvinista; les terres catalanes del Rosselló i l’Empordà, foren sovint víctimes de ràtzies d'hugonots occitans.

Segons ens explica el pare Narcís Camós, en la seva obra "Jardin de Maria plantado en el principado de Catalunya", traduïm literalment del castellà:

"En els anys 1590, vingué un heretge hugonot, que es deia La Mandra, amb uns altres 9 o 10 de companyia, amb tan males intencions, que desprès de cometre tantes crueltats matant i robant arreu; arribant a la capella en feu d'altres de pitjors. Desprès d'haver comés alguns estralls als devots que visitaven la Verge, i mort a l'ermità i un comissari del Sant Ofici de la vila de Castelló, arribà a tant la seva còlera, que girant-se envers la santa imatge, la va tirar per terra des de l'altar i queda molt trossejada. No obstant això, la retornaren de nou al retaule, reparant-la com pogueren; i on va restar fins el 1640, que n'hi posaren una d'alabastre, i dipositaren aquella dintre una arca".

Efectivament hem pogut comprovar a l'arxiu de la família Sunyer de Maçanet que:

"Pere Sunyer, morí en la capella de Les Salines y lo matà un bandoler que's deia La Mandra, al 7 de juliol del 1593".

Suposem que es tracta del mateixos fets, ja que el pare Camós no ens diu la data exacta, sinó la dècada.

El benefici de st. Nicolau l’obté Mn. Pere Roure, fill de "Can Xacó", des del 3 de febrer del 1618 fins el 1627 que es nomenat rector de Maçanet; llavors cedeix el benefici al seu nebot, Francesc Roura que en serà possessor, almenys, fins l'any 1662.

Entre el 1680 i el 1690, es fan unes reformes a la capella que consisteixen, en la construcció d'un nou altar, la porta principal i la reforma total de l'hostat­geria.

L'any 1700, la Universitat, fa unes concessions perquè pugui residir perma­nentment un capellà a Les Salines, on ja fa molt de temps només hi viu l'er­mità:

"Convocada la Universitat i singulars persones de la vila de Massanet dintre l'església parroquial, i presents, los honorables Miquel Vilanova i Joan Paris, lo corrent any consols, Pau Martí Olivet, Joan Lluc Cortada, Damià Pagès i Llobet, Pau Farall i Josep Lacasa consellers, fent-ho amb el consentiment dels honorables Jaume Coll i Andreu Saguer, lo corrent any obrers de la capella de Les Salines, sabent i atenent que la capella de nostra senyora de Les Salines, construïda en el terme de dita vila, es una capella ahont els faels cristians, tenen parti­cular devoció, per los beneficis i favors alcansan de Deu nostre senyor, per medi de Maria Santíssima, anirà millor si en dita capella si esta­bleix un o més sacerdots que hi fassan residència, que no un sol ermità que vuy és. Però de bon grat estableixen y infundan en dita capella una capellania o servitut; fent-ho ab autoritat i decret del Illm. senyor bisbe de Gerona, la qual presentan al reverend Jaume Escofet, prevere natural de dita vila de Massanet; però residint en lo lloch de Darnius, en sa vida natural, fer continua residència ell o més sacerdots en dita capella i en ella celebrar lo sacrifici de la misa quiscun dia de l'any i pacten les coses baix escrites, com a senyora i patrona que és dita Universitat de la dita casa i capella de Maria Santíssima de Les Salines:

Primerament, és pactat, que per los innomerables favors i beneficis, que tant en comú com en particular reconeixen haver experimentat, los de dita vila de Massanet, havent considerat i discorregut que, Maria Santíssima, ha de quedar més ben servida y venerada si en la dita capella i casa continuadament fan sa habitació y residència un o més sacerdots però, concedeixen, a dit Jaume Escofet, puga elegir abans sa mort un sacerdot o més per substituir-lo, preferint els de la vila dels altres. La elecció y presentació dels seus successors dependrà de la Universitat i la darrera decisió la tindrà el bisbe de Girona.

També concedeixen a dit Jaume Escofet, i a sos successors, perquè pugan més còmodament viure i sustentar-se la facultat de poder tenir en dita casa, 80 ovelles i 25 cabres amb sos seguits, així com 6 tossinos de greix per servei de dits sacerdots i família de dita casa i una mula per anar al molí.

Per pasturar dit bestiar, la Universitat, cedeix tota aquella tinensa de terra part cultiva i part boscosa, que és a saber des del còrrach que baixa que és dessota los pous de la neu de dita vila en avall fins el terme de las Illas, tirant envers tramuntana; reservant-se dita Universitat las aglans i passatjas de bestiars. I quan los bestiars de l'arrendador de la Montanya, entrin en dita tinensa de terra, en eix cas lo bestiar de dita casa de Las Salinas puga entrar a pasturar en la restant ab pacte de no fer cap dany als sembrats. I que los bestiars no pugan entrar en los boscos quan hi haurà aglans.

Axibé pugan llenyar, fer fusta, com són posts, bigas cayrats i arrebassar pedras per fer cals per obras y serveys de ditas casa i capella i només y fer pasturar las cavalcaduras dels devots aniran a visitar Maria Santíssima i las que seran necessàries per lo servey de dita casa y capella. També que tant dit Jaume Escofet com los demés sacerdots que seran elegits, hagen de estar de continuo en ditas casa i capella y celebrar lo sacrifici de la missa lo endemà de les festivitats de la Anunciació de Maria, que és el 25 de març, la nativitat de Maria que és a 8 de setembre i la Concepció de Maria que és a 8 de desembre, dit reverend Jaume Escofet i sos successors; tengan obligació de celebrar un aniversari en dita capella per sufragi de les ànimes benefactoras i si només hi ha un sacerdot tinga la obligació de dir una missa baxa i esta obligació quedi perpètuament als sacerdots residiran en dita casa i capella. També que tant dit Jaume Escofet, com els seus successors tingan la obligació de donar a dinar los sacerdots que aniran processionalment ab la professó de la present vila de Maçanet, los dias del gloriós st. Isidro i la Nativitat de Maria Santíssima, als escolans que serviran ditas professons i als obrers de dita casa i capella.

Que ninguna persona de qualsevol estament o condició que sia, puga vendrer ni fer vendrer pa, vi, carn, peix ni altres coses a la

vida humana necessàries en dita casa ni límits de las Salinas, sens llicència de dit reverend Jaume Escofet o els seus successors, la qual facultat de vendrer dites cosas volen que per a sempre quedi a favor dels sacerdots que hi residiran.

Axibé se li assenyalarà prat de tinensa de 5 jornals de dallar i lloch per fer dos horts tapats amb paret i devesa per lo bestiar de arada. També de dita Universitat, promet que fara que en ningun temps la obra de la isglesia parroquial de Massanet, no puga pretendre cosa de ditas casa y capella, per obras i augment de dita parròquia; sinó que tot lo que els devots donaran i aportaran a dita capella per sempre, quedi en dites casa i capella.

Fet a Massanet el 17 de maig del 1700".

A partir d'ara, en els arrendaments de la muntanya de Les Salines, sempre s'hi fa constar la clàusula de reserva d'aquest tros de terra, destinada al manteni­ment del sacerdot que hi resideix.

Jaume Escofet el 19 de juny del 1709, renuncia a favor de la vila, les terres de les Salines.

El 9 de setembre del 1714, els consols Damià Pagès i Francesc Quintà junt amb tot el seu consell, fan acta al reverend. Francesc Tonyà, prevere, de les terres de les Salines i les té fins el 1728. Pels volts del 1722, una empresa del Rosselló, explotava d'amagat una mina de plata sota la Collada dels Pous, situada al peu del Clot de Les Salines i fou tapada amb pedres, per ordre del govern uns anys més tard.

En la visita pastoral del 1735, es mana als obrers de Les Salines, Martí Quintà, pagès i Antonio Castells, mestre de cases que arreglessin la teulada perquè l'aigua hi traspassava, sota pena de 6 lliures.

El 9 de juliol del 1757, es nomenat ermità, fra Joan Llenas, religiós de l'Orde de st. Francesc del Bisbat de Vic. Reunits a la casa de Simon Vinyes, el reverend Joan Porrà, rector de Maçanet, el rev. Joan Pagès i Llobet, capellà del santuari de Les Salines, Pau Suñer, batlle de la vila, Martí Vinyes, Sebastià Quintà, Miquel Costa, Bonaventura Quera i Bonaventura Peixegut, regidors de dita vila i altres persones de la mateixa d'una part i fra. Joan Llenes, natural de la vila de Prats del Lluçanès de l'altra, amb el consentiment del bisbe de Girona, capitulen lo següent:

"Primerament que los Reverends, Joan Porra, Joan Pagès y Llobet, preveres en dits respective noms y los dits sobre anomenats Batlle y Regidors admeten y accepten per hermità de dita capella del Santuari de Nostre Senyora de las Salinas al dit Fra, Joan Llenes, concedintli la mitad dels captiris y que de tot lo que se captara ho puga gastar i consumir per obras a dit santuari i hermita ab consentiment dels sobre anomenats y sos successors.

Item. Que dega cuydar dit hermità ab tota decència convenient dit santuari tant dins com fora de la Iglesia y hermita, quartos nous fets y fahedors.

Item. Que no sel puga expellir de dit santuari i hermita sinó és per causa de escàndol jurídicament probat devant del ordinari precehint primer correcció fraterna, ni ell puga anarsen o mudar de Santuari sens justa causa jurídicament provada o llicència dels sobredits.

Item. Que en cas de ser expellit de dit santuari i hermita, sols sen puga portar a son favor y com a cosa sua la mitat dels bens mobles que se hauran trobat haver augmentat a dita hermita (exceptat dels que se hauran esmerçat per adornos de la iglesia sobre del inventari que se ha pres en lo ingrés del dit fra. Joan hermità.

Item. Que en cas de vènit dit fra. Joan a impotència per raó de vellesa o atxaque en el temps servirà dit santuari, se puga constituir altre hermità en dita ermita y que dega dit fra. Joan esser mantingut per son successor hermità de dit santuari de lo que se reflegarà, y en cas aço no bastàs, dega ser mantingut i gobernat ab decència en lo hospital o altre casa de dita vila per al Comú ab pacte que tot lo aumentat en lo inven­tari queda a favor de dit santuari, sens precebir de part del dit Fra. Joan donació alguna a altre lloch, Persona, ni santuari, ni poder testar.

Item. Que tots los anys segons aparexerà al pàrroco li dega donar comptes de lo que haurà replegat.

Item. Que morint dit fra. Joan Llenes essent hermità de dit santuari y observades les condicions precedents, se li degan fer los funerals ab assistència de sis sacerdots, enterro, honras y novena y sinó ni havia suficient del replegat de sa part tocant, se dega satisfer dels bens del Comú.

Item. Se concedeixen a dit hermità dos mesos per servir al santuari de nostre senyora del Roure comptadors del die del present acte en avant.

Fet a Maçanet el 9 de juliol del 1757".

Els capellans designats per la Universitat, d’ençà el 1700, tenien l'obligació de viure tot l'any a Les Salines, però pel que sembla no ho complien. I això comportava disputes i litigis, entre els regidors i els capellans del santuari. Així doncs el mateix dia la Universitat acorda amb el capellà Joan Pagès i Llobet que:

"Atenent que la major part de l'any i singularment en temps de hivern en dita casa i capella és inhabitable per la molta neu que cau i se deté en la montanya de las Salinas, lo qual imposibilita la entrada i eixida de la referida casa i capella. Per lo tant y perquè com és estat pactat amb fra. Joan Llenes, hermità, que aquest fara estada continua en dit santuari, de grat i certa sciencia per nosaltres i nostres successors ab thenor de la present desobligam al dit reverend Joan Pagès, assi present del càrrech y obligació de estar y habitar ell en tot lo temps del any en dit santuari i li donem llicència i facultat plena de fer ell habitació en la present vila de Massanet, o en casa de Jaume Pagès i Llobet son nebot o bé en alguna casa de dita vila o son terme i no en altre, des del dia de Tots sants primer del mes de novembre fins lo dia primer del mes de maig de quiscun any; a excepció que si dins dit termini se trobàs en dita casa o capella de nostra senyora de las Salinas, algun concurs de gent, en eix cas sia de sa obligació pujar-hi en quant li sia practicable per celebrar missa en la referida capella en los dias de festa tant solament; en lo restant temps del any emprò dega fer la residència en dita capella al thenor del que està obligat en la sobredita concessió.

Fet a Massanet el 9 de juliol del 1757".

Festa restauració imatge (16 març 1975)

Des d'ara doncs, els capellans de Les Salines, només hi hauran de residir des de l'1 de maig fins el 31 d'octubre.

En la visita pastoral del 1760, diu que a la capella hi ha el benefici de st. Nicolau fundat en temps immemorial i s'ignoren les seves rendes, es mana fer unes estovalles per cobrir l'altar i resguardar-lo de la pols i fer un drap de seda per tapar el sagrari.

L'agost del 1831, es va cometre un robatori a l'ermita, hi robaren un calze i una patena de plata. Les Salines fou lloc freqüentat pels "trabucaires de les Illes", el 1845, sobretot durant el segrest d'en Massot de Darnius. Sabem que l'any 1884, l'hostatgeria es trobava en un estat de gran deixadesa.

A finals d'aquest segle s’esdevé un fet de gran importància pel manteniment del santuari. En un document signat al "bisbat" a Girona, llegim:

"Da. Francesca Olivet i Sala, viuda de D. Pelegrí Feu, natural de Maçanet de Cabrenys i resident a Barcelona, ha sol·licitat la fundació d'un benefici eclesiàstic, sota l'advocació de sta. Francesca Romana, a l'altar de Les Salines. Serà la mestressa de dit benefici la fundadora, després de la seva mort, serà la seva germana Josefa Olivet, casada amb Bartomeu Sagué, veïna de Maçanet, i després els successors de la casa Sagué de Maçanet. Els capellans beneficiats tindran que residir a Maçanet constantment. Dir 12 misses l'any a l’ intenció de la funda­dora, també cada diumenge o dia de precepte celebrar la primera o segona missa a voluntat del rector de Maçanet, excepte els mesos de juny, juliol i agost, que tindrà que celebrar els dies de festa a Les Salines. Té una dotació de 12.500 ptes. de renda que seran invertides en valors i amb els seus redits es mantindrà al capellà beneficiat. El primer beneficiat es en Joaquim Masdevall i Sagué, ecònom d' Albanyà.

Girona 23 d'abril del 1895.

El 1907, degut en gran part a la generositat de Francesca Olivet, es fan moltes millores, sobretot a l'hostatgeria. Així ho recorda una làpida adossada a la paret, dintre la capella. El capellà beneficiat, era aleshores Mn. Pere Mateu, confessor de la mestressa del benefici a Barcelona.

L'any 1913. "la Muntanya", va passar a ser gestionada per l'Estat, però no fou fins el 1926 que fou expropiada definitivament a l’ajuntament, pagant-ne 29.083 pessetes.El mateix,1913 entren com a ermitans Francesc Cumbriu i Roseta Figa.

De seguida es comença la carretera d'explotació forestal, de 13 Km de longitud, sota la direcció del "Cuerpo de Ingenieros de Montes", i s'acaba el 1918. Fou una obra important a la seva època, tenint en compte els mitjans que hi havia llavors. Des d'ara el santuari serà molt visitat a l'estiu, per famílies que hi van a fer repòs. El 1917 agafen l'hostatgeria Manel Casadevall i Teresa Cumbriu.

Des de llavors el "Departamento Forestal de la Provincia de Gerona", impulsa la replantació d'arbres, en una muntanya on només hi havia glever i roques. Per això, es van construir uns vivers d'arbres per a la replantació dels boscos de l'Estat, sota la font, que també fou construïda en aquests anys; en substitució de l'antiga que es troba uns metres per dessota de la cova.

Els anys immediats a la guerra civil, el capellà de Les Salines es Mn. Jaume Busquets. El 1935, té cura de l'albergueria en "Tonet de la Fonda".

Quan esclata la guerra civil, l'Esteve Planas del mas Roger i en Silvestre Camps van amagar la imatge de la Mare de Deu, els objectes i llibres, en una balma prop del mas Solanells. Així la imatge es va salvar d'una destrucció segura, si hagués caigut en mans dels milicians.

La verge va romandre tot el temps de guerra, en aquesta balma, embolca­llada amb una manta. En canvi els altres objectes varen restar al mas Solanells. Durant aquest temps la capella fou ocupada pels milicians.

Acabada la guerra, Manel Casadevall i Teresa Cumbriu, tornen obrir el santuari l'estiu del 1940. Entre el 1941-1942, es restaura el santuari i es cons­trueix la sagristia tot a compte del benefici, que governa Dolors Sagué Olivet, neboda de la fundadora. L'estiu del 1941, es fan els "exercicis espirituals" del "Pare Grifols", que encara alguns maçanetencs recorden.

L'any següent, la imatge de la verge és retornada en processó a la capella.

Durant l'ocupació alemanya a França, Les Salines, era freqüentada per aquestes tropes, que tenien l'acantonament a Ceret i Les Illes. En aquests anys 40, també es va engravar la carretera, amb pedra d'ull de serp fins a la "Forestal" i amb pedra calcinal d'allí en amunt, després coberta amb terra, que era cosa corrent de l’època.

Quan la família Casadevall, deixa el santuari, el 1953, no s'obre fins el 1956, que Mn. Josep Ma. Feliu s'estableix al santuari.

El 1958, Joan Viñas i Rosa Trilla, es fan càrrec del santuari ininterrompu­dament fins el dia d'avui (1992). Per l'aplec de la Mare de Déu d'agost del 1967, s’inaugurà el refugi

L'estiu del 1970, gracies a la decisió emprenedora de Mn. Josep Ma. Jordà, es feu una restauració a la capella. Per l'aplec d'agost d'aquell any s'inaugurà la reforma, es col·locà la campana que hi mancava des de l'any 1936 i es proclamà la Verge de Les Salines, patrona de Maçanet.

Cap l'any 1974, es forma el "Patronat de st. Isidre", constituït per gent de Maçanet lligada al treball de la pagesia i que té per finalitat, preservar l'orga­nització de l'aplec de st. Isidre així com el santuari. En els darrers anys, gracies al "Patronat" i alguna subvenció aconseguida per l'Ajuntament i el batlle Joan Viñas, hem de dir que la fisonomia del santuari ha millorat molt, s'hi han fet diferents restauracions (1976, 1977, 1984, 1985, 1986), principalment a les façanes deixant la pedra vista, teulades, remolinats, renovació de portes i fines­tres i arranjament dels entorns.

 

L'EDIFICI

El santuari es un conjunt de construccions adossades, format per la capella, l'hostatgeria, el refugi i el pati. L'antiga casa de l'ermità i l'hostatgeria, a llevant de l’església, són disposats en angle recte, de forma que tanquen i arreceren la plaça o era, que hi queda a la banda de migdia, dels vents del nord. L'era es limitada a les altres bandes per parets de tanca. El complex edificat te una superfície d'uns 360 m², i el pati 140 m².

L’església de petites dimensions, és d'una nau de volta apuntada, seguida i repicada; amb absis semicircular, orientada a ponent. Darrera l'absis se n'hi afegí un altre, també semicircular, que fa la funció de sagristia. La portada del frontis és d'arc de mig punt, adovellada. A la clau del seu arc hi ha gravada la data 1687, amb unes inicials JVR, que suposo es refereix, al rector de Maçanet d'aleshores, Josep Vinyes.

A sobre la façana s'alça el petit campanar de cadireta d'un sol arc, amb uns petits pilanets a la part superior.

Al ·mur de migdia de la nau, hi ha una altra porta, romànica, amb dove­llatge, d'un arc que forma gradació i emmarca l'obertura rectangular; el timpà és omplert amb carreuada. A ambdós costats d'aquesta porta hi ha una finestra rectangular i una obertura a manera de sagetera.

Sota l'arrebossat d'aquesta paret, s'endevinen trams de carreus ben escai­rats. L'absis correspon, com la porta del capdavall, a una reforma quasi total del santuari a finals del segle XVII. Sabem que la porta així com el campanar i el cor, es feren el 1687 i l'altar el 1693. De l'antiga fabrica romànica, només en resten, la volta i la porta i murs laterals. En aquesta reforma, es capgira l'altar, ja que segons la tradició romànica, la porta lateral, posant-nos d'esquena a l'altar major, deuria quedar-nos a l'esquerra. A l'absis se li afegí la sagristia l'any 1942, de forma idèntica, però més petita.

Bona part de l'hostatgeria, també es féu a finals del XVII. La porta prin­cipal, les arcades del voltant del pati i les voltes interiors. Fins llavors sembla que només hi havia la casa de l'ermità a tocar la porta principal de la capella, amb algun corral pel bestiar. Les arcades servien per aixoplugar els visitants i el bestiar del santuari. L'estat actual del santuari, és fruit d'un seguit d'amplia­cions i restauracions: les més importants portades a terme en el nostre segle. Del 1907 al 1930, es construeix el porxo i damunt les habitacions. Es tapen les arcades i s'hi fan nous menjadors amb finestres mirant al pati

Les obres del 1942, foren la sagristia i restauració d’allò que s'havia destruït durant la guerra. El 6 d'agost del 1967, s’inaugurà el refugi del Centre Excursio­nista Empordanès, en una estança de la cara nord. Es tracta d'una cambra habi­litada amb llar, taula i 2 pisos de lliteres.

En la reconstrucció de l’església el 1970, s'arregla la teulada, es descobrí la porta i finestres laterals, s'enderroca el cor, es tapa la porta que comunicava el cor amb el quarto de l'ermità; s'arrenca l'arrebossat de calç i guix que cobria l'interior de la nau, deixant la pedra vista.

Més recentment, a partir de 1976, el patronat de st. Isidre, el batlle Joan Viñas i l'Ajuntament han realitzat moltes millores que han consistit a repicar i rejuntar les parets de l'hostatgeria, remolinat de la façana nord, renovació de portes i finestres i repàs de teulades.

 

LA IMATGE DE LA VERGE

L'antiga imatge, segons la tradició, fou trobada a la cova, a uns 100 metres del santuari per un toro del mas Roure (situat prop del Quintà).

D'aquesta, sabem que era de pedra calcinal i que estava a l'altar davant d'un retaule on hi havia representada l'escena de la seva descoberta, "pintada a l'antiga".

Verge de les Salines

L'any 1593, fou destrossada, per l'hugonot "La Mandra". Llavors els fidels la repararen com pogueren i la retornaren de nou al retaule, on hi romangué fins l'any 1640, que fou substituïda per una d'alabastre. Aleshores l'antiga es guardà dins d'una arca, en la mateixa capella.

No sabem quan durà aquesta d'alabastre, potser fins la segona meitat del segle XIX, que hi varen posar l'actual. Aquesta es tracta d'una marededéu vestida, és a dir, que tant la verge com el nen-Jesús, només tenen cara i mans. És obra de l'escultor maçanetenc Josep Verdaguer i Sales, nascut a "Can Saletes", al veïnat de Grier, el 27 de març del 1836, que també va fer algunes imatges per l’església parroquial i la capella de st. Sebastià, que foren destruïdes per la guerra civil.

Així mateix va fer d'altres imatges per les esglésies de pobles de l'Alt Empordà i el Vallespir. Va treballar d'imatger al Vallespir, durant dos anys per una senyora de la classe noble. Es posa greument malalt i morí a Maçanet el 5 de febrer del 1883, a l'edat de 46 anys. De les seves obres que se sàpiga, es conserven: les marededéus de Les Salines, de Costoja i de la Sort. Imatges de l’església de st. Llorenç de Cerdans, porta de la sagristia de st. Sebastià i dos santcrists un de mitjà i un d'escriptori que conserva la seva família a Maçanet.

Com hem dit, fou amagada durant la guerra en una balma; i a l'acabament d'aquesta es va haver de restaurar; llavors serví de marededéu a l’església de Maçanet fins l'any 1942, que la retornaren en processó a la capella.

El 1970 fou restaurada de nou. En el transcurs dels anys se l'hi ha renovat els vestits diverses vegades.

CAPELLANS I ERMITANS

Ja hem vist que als inicis del santuari, els capellans eren instituïts, pel canonge administrador de la capellania de Maçanet, depenent del capítol de la catedral de Girona. Quan es funda el benefici de st. Nicolau el 1384, llavors és escollit pels Rocabertí (barons de Cabrenys), patrons del benefici i el bisbe de Girona. En extingir-se aquesta nissaga, llavors depèn del bisbe, fins que el 1700 la Universitat es proclama patrona del santuari. Des d’ençà la Universitat, presentarà els capellans i la darrera paraula la tindrà el bisbe. En un principi els capellans tenien l'obligació de residir sempre al santuari, però això no es complia i fou pactat que només hi residissin durant el bon temps. Primerament des de l'1 de maig fins Tots-Sants i més tard de l'1 de maig a st. Miquel. Emperò si la capella era visitada, per un grup de romeus, qualsevol dia festiu de l'any, aquest havia de pujar-hi a celebrar el culte.

El capellà tenia cura del culte i administració del santuari, assistit pels obrers que eren designats pel rector de Maçanet i ajudat per l'ermità. Els cape­llans que he pogut recollir son:

- Guillem. Any 1275.

- Pere de Boxeda. 1325-1327.

- Arnau Ferrer. 1327-1332.

- Guillem Ferrer. 1323

- Joan Romaguera. 1417-1440

- Garcia de Borja. 1453-1473

- Ramon Coll. 1476

- Pere Roure. 1618-1628

- Francesc Roure. 1628-1662

- Jaume Escofet. 1700-1709

- Francese Tonyà. 1714-1728

- Joan Pagès i Llobet. 1728-1757

- Bartomeu Olivet. 1791

- Jaume Pagès. 1826-1851

- Joan Corominas. 1860

- Joaquim Masdevall i Sagué. 1895-1907

- Pere Mateu. 1907-1921

- Jaume Busquets. 1921-1936

Els ermitans és un tema prou tractat i ben estudiat, pel Sr. Rafael Sot, en els seus "Apunts d'Arxiu" de les festes 1985-1986. Només direm que, era elegit primer pel capítol gironí, desprès pel rector i el bisbe i darrerament per l' Ajunta­ment, el rector i el bisbat.

Antigament l'ermità havia de residir tot l'any a Les Salines i a partir de mitjans del segle XVIII, només des de st. Miquel de maig a st. Miquel de setembre.

Eren funcions de l'ermità, fer el captiri en el terme de Maçanet, per al santuari, amb la capelleta de la marededéu penjada al coll. L'arreplega de grans, vi, oli, etc. El manteniment i conservació del santuari. Mantenir la llàntia de la capella; coure l’arròs amb mongetes per als pobres el dia de st. Isidre; acollir els visitants. Tenir arreglat el camí i anar a rebre la processó de la vila els dies de st. Isidre i per l'aplec d'agost. També venia cintes de la Mare de Deu per a les parteres, vi i licors.

Sota la casa del mas Roger, hi ha el "Roc de l'ermità". Es una pedra incli­nada, que sembla que ha de caure, de 8 m. de llarg per 3 d'ample. La tradició diu, que l'ermità de les Salines, des d’aquí podia veure bona part del camí que ve de Maçanet, i en dies de romiatge en aquest lloc rebia la processó. Els ermi­tans que sabem son:

Mn. Espriu (quart dreta) amb el pare Grifol ( juliol 1942)

 

- Ferrer Dauder i Guillema, donats. 1317

- Fra. Abdon Serra. mort el 1669

- Pere Andreu. 1669-1672

- Joan Cantenys. 1672-1689

- Felicíssim Sot. 1741-1757

- Fra. Joan Llenes. 1757-1767

- Jaume Coma. 1769

- Felicíssim Sot. ~1790

- Daniel Pi. 1791

- Jeroni Sitjar. 1831

- Vicenç Perxes (rei Mico-Micó). 1835

- Francesc Cumbriu i Roseta Figa. 1913-1917

- Manuel Casadevall i Teresa Cumbriu. 1917-1935

- "Tonet de la Fonda". 1935

- Manuel Casadevall i Teresa Cumbriu. 1940-1953

- Mn.Josep Feliu.1956-1957

- Joan Vinas i Rosa Trilla. D'ença el 1958 fins avui (1992)

 

APLECS I COSTUMS

A les Salines s'hi fan dos aplecs. El de st. Isidre i el de la Mare de Déu d'agost. Antigament l'aplec de la Mare de Déu, era el 8 de setembre dia de les marededéus trobades, i al segle passat es desplaçà al 15 d'agost.

L'aplec de la Mare de Déu es fa des del segle XIII, en canvi el de st. Isidre des del XVII; ja que aquest sant fou canonitzat el 1622. Abans era molt més concorregut el de l'agost, cosa que actualment és tot al contrari. Hi acudien no només gent de Maçanet, sinó de Ceret, Les Illes i La Vajol.

El pare Camós, ens diu que el 8 de setembre, pujaven en processó de la vila i desprès de l'ofici portaven la imatge a la cova on fou trobada; la posaven entre dos ciris, li resaven una oració i li cantaven una antífona, després la tornaven a la capella amb el mateix ordre.

Festa de Sant Isidre

També hi pujaven en processó el 15 de maig diada de st. Isidre. De tota manera el més típic és el de st. Isidre (patró dels pagesos), on s'hi reparteix l’arròs i una berena a tots els assistents. L'origen d'aquest repartiment, tenia com a finalitat, l'oferiment dels productes de la terra en caritat pels pobres. Antigament l'organització d'aquesta festa consistia en que l'ermità, tenia el càrrec de captar, el necessari, per poder coure l'arròs amb mongetes i llogar els músics. D'altra banda els "pabordes"; que eren dos pagesos del terme, tenien l'obligació de fer una "capta" de gra per tots els masos i elaborar ells mateixos a mitges les "berenes" a casa seva, ja que en aquell temps, a pagès tothom es feia el pa. La "berena" és un pa rodó d'uns 300 grs.

A la diada de st. Isidre, els pabordes pujaven les saques de pa amb mules.

Una vegada al santuari, posaven les saques al peu de l'altar, mentre l'ermità i la seva família condimentaven l'arròs. A les 10, començava la missa on es cantaven els "goigs" i a la fi d'aquesta es feia la benedicció de les "berenes" i del terme. També es comunicava els pabordes que entraven l'any següent.

Seguidament es posaven els pabordes a la porta de la capella i repartien les berenes als assistents, i es guardaven berenes pels malalts.

Desprès de l'ofici, començaven els balls, amenitzats per músics de les contrades veïnes. S'hi havien ballat, el "ball dels confits", "ball del ram", "ball de la Morratxa", el "ballet del Rosselló" i la "Bolangera".

El "ball dels confits" consistia en: es feien dues fileres de balladors, una d'homes i l'altra de dones. Cada noi proveït d'una bossa de confits, que venia l'ermità, encarregava a un vailet que l’anés a portar a la noia amb qui ell desitjava ballar, o hi anava ell mateix; i si la bossa era acceptada la resposta era favorable, si no negativa. En correspondència a la bossa de confits, el pare de la noia, si el jove era de la seva consideració, el convidava.

El "ball de la morratxa" es feia així: el prepòsit, que coneixia els enamorats que no es gosaven declarar, omplia una almorratxa amb aigua d'olor, i es dirigia al grup de noies, triava la desitjada pel noi, la saludava amb una reverencia i ruixant-la amb l'almorratxa; li donava el braç i la presentava graciosament al jove. Llavors els ruixava tots dos i així anava formant parelles.

Acabat el ball es repartia l'arròs i tothom s'esbargia cap a la font i pels voltants en grups de familiars i amics, i vinguen queixalades, cops de botella i cantarelles. A la tarda la música i els balls continuaven. I exactament el mateix succeïa a l'aplec de la Mare de Deu d'agost, llevat del repartiment del pa i l'arròs. En aquests aplecs a principis del nostre segle, hi havien actuat molts anys "Els musics de l'Albera".

Actualment l'aplec de st. Isidre, es fa el diumenge següent al 15 de maig, si aquest s'escau entre setmana, i el de la Mare de Deu el primer diumenge d'agost.

Avui dia l'aplec de st. Isidre transcorre de manera molt semblant, si bé en termes més moderns. Des dels anys 70, a causa de l'abandó de les feines del camp i el tancament dels masos, un grup de gent amb bona voluntat, més o menys lligada amb aquest ram, funden el "Patronat de st. Isidre" amb la fina­litat de perpetuar l'aplec i conservar el santuari. Les despeses de la festa es cobreixen amb donacions de particulars i el que es recull de la rifa d'un xai, que es fa el mateix dia a la tarda.

En fer-se en diumenge l’assistència és abundant. És una diada de germanor afavorida pel paisatge de l'entorn i es reparteix arròs, pa i vi a tots els assistents, que solen ser més de 600, si el temps hi acompanya.

L’hostalatge de Les Salines és obert de primers de juliol fins a mitjans de setembre i també els dies festius de tot l'any, amb servei de begudes i entrepans. Les Salines es un indret de visita obligada pel visitant que arriba a Maçanet. La benignitat del lloc i l'excessiva bellesa dels seus verals, fascinen d'una manera absoluta. Qui descobreix la seva màgia ja no se'n pot estar. Ho dic per experiència.

Em cal agrair les facilitats donades per a accedir a la documentació, al sr. Gabriel Roura, arxiver de la catedral de Girona, i al Sr. Josep M. Marqués, arxiver diocesà. Així mateix les informacions facilitades per alguns maçanetencs han estat de gran ajuda per portar a terme el present estudi.

 

Pere Roura i Sabà

ARXIUS CONSULTATS

Arxius de Perpinyà. Documents sèrie B.

Arxiu de la Catedral de Girona. Pergamins i Documents de la Capellania de Maçanet de Cabrenys.

Arxiu Diocesà de Girona. Visites Pastorals. Beneficis. Notularum. Registre de Lletres. Llibres parroquials de Maçanet de Cabrenys.

Arxiu Històric de Girona. Protocols notarials. Notaris: Antoni Vinyas i Pagès, Francese Escofet.

Arxiu familiar de la família Sunyer, de Maçanet. Llibres de memòria.

 

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

Antics Ermitans de Les Salines. Rafel Sot i Delclòs. Programes festa major, anys 1985-1986.

Folklore de Catalunya. Joan Amades. Barcelona. Diccionari Alcover-Moll. Palma de Mallorca. 1975

Revista Muntanya. Centre Excursionista de Catalunya. num. 43. 1956.

Jardin de Maria plantado en el principado de Cataluna. Narciso Camas. Barce­lona. 1657.

El Pirineu Català. Cèsar August Torras. 1917. Barcelona.

Records d'un Excursionista. Carles Bosch de la Trinxeria. 1887. Els Pirineus, Josep Clara. Quaderns de la Revista de Girona. 1990.

"El Santuario de Nuestra señora de Las Salinas". Narciso Gay i Heras. Certamen Literario de Gerona. 1884.

Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus provincias de Ultramar. Pascual Madoz. (Madrid, 1845-1850).

L'Arquitectura Medieval de l'Empordà. II-A. Joan Badia Homs. Diputació de Girona. 1978.

 

 

 

* * * * *

massanetdecabrenys.com