El rellotge de la Vila
per Rafel Sot i Delclós
Publicat en el programa de la festa major de Maçanet de Cabrenys (hivern 1980)
El rellotge de sol diuen que aparegué a Babilònia cap el segle VII abans de Crist. Fou un avanç considerable que encara perdura. Però, no n’hi havia prou: Així ho reconeix la inscripció que ostenta el rellotge de sol del campanar de Sant Pere dels Vilars:
Jo sense sol
Tu sense fe
No som res
L’inventor del rellotge mecànic fou un monjo que, més tard, vers l’any 1000, fou el Papa Silvestre II.
 |
| Campanar de Maçanet |
A la fi del segle XII aparegueren els rellotges de torre que s’instal·laven preferentment en campanars. El rellotge públic més antic de Catalunya, data de l’any 1356 i s’instal·là al Castell de Perpinyà.
La referència més antiga que hem trobat del rellotge públic de la vila de Maçanet de Cabrenys, és de la darreria de segle XVII i començament del segle XVIII. Ho sabem pel salari que cobraven els encarregats de donar-li corda.
Quan la Guerra Gran (1793-1795), la nostra vila fou envaïda pels francesos i la varen ocupar setze mesos, des del 8 de Maig de 1794 fins l’agost de 1795. Durant aquesta llarga ocupació, cremaren 29 cases, espoliaren als veïns, destrossaren documents de l’ajuntament i de la rectoria, robaren els objectes de plata de l’església que pogueren descobrir.....i fins se’n varen arrossegar el rellotge de la vila i les campanes!
La vila es va trobar desemparada i desorientada sense poder escoltar el toc dels quarts i de les hores. Fou per això que, dos anys després d’acabada la guerra (1797), l’ajuntament “a ruegos y clamores de los particulares de la villa”, malgrat la misèria de la població i trobar-se totalment eixuta la caixa municipal (secada que encara perdura), acordà fer construir un rellotge de ferro i adquirir dues campanes de bronze per tocar els quarts i les hores; la de les hores de pes 12 quintars i la dels quarts de 4 quintars, i a tenir posat i corrent el rellotge dins quatre mesos. Tot pel preu de 1.500 lliures barceloneses: 1000 lliures per les campanes i 500 pel rellotge, pagadores en 7 pagues, la primera el dia que comencés l’obra i les demés, una cada any, el dia primer de gener dels anys immediats.
Davant notari s’escripturà un contracte amb els rellotgers del poble de Corçà, Silvestre Condom i Pere Martinell Alenyà, prometent els contractants (l’ajuntament i els rellotgers) complir tot l’estipula’t en el contracte, baix obligació de tots llurs bens mobles e immobles, presents i esdevenidors. Els rellotgers compliren amb el seu compromís a satisfacció de tothom. Era Alcalde el Sr. Pere Quintà, fuster de la vila.
 |
Maquinaria del rellotge |
Mes ai!, que al venciment de la tercera paga, any 1800, essent Alcalde el Sr. Martí Pumarola, l’ajuntament passà maldecaps: s’havia realitzat una despesa important sense permís del “Real y Supremo Consejo” i l’Intendent de Rei no autoritzà al pagament d’aquella anualitat amb fons municipals. Hi hagué molt d’esvalot per la població i sorgiren grans temences: per incompliment de contracte, els rellotgers de Corçà, podrien emportar-se el rellotge, les campanes i, encara, exigir danys i perjudicis... Sort que es produí un fet digne de remarcar: un bon maçanatenc, amant de la seva vila, el Sr. Joan Vinyes i Pagès, apotecari, que havia estat Alcalde els anys 1785, 1786, 1795 i 1796, va deixar a l’ajuntament 2500 Rals d’ardit !
El rellotge continuà funcionant bé fins l’any 1874 que, essent Alcalde el Sr. Joan Quintà i Grau, propietari, l’ajuntament acordà adaptar la maquinaria del rellotge per a què repetís les hores, comprar una campana per tocar els quarts i pujar-la a la gàbia del campanar. El mes de març de dit any fou batejada la nova campana dels quarts amb els noms de Teresa, Balbina i Joaquima, actuant de padrins l’alcalde Joan Quintà i Teresa Serra de Rufet, esposa del primer tinent d’alcalde Jaume Rufet i Anquina.
El 4 de febrer de 1930, l’ajuntament presidit per l’alcalde Sr. Albert Pujulà i Feznart, acordà reemplaçar el rellotge, ja vell i inútil, per un altre de corda per a vull dies, que toqués les hores amb repetició els quarts. Aquest alcalde tocava de peus a terra i fou més previsor que el seu antecessor de 1797: ja tenia en el pressupost una consignació per pagar el cost del rellotge i les despeses d’instal·lació. I el 5 d’abril següent, celebrat el concurs que ja havia estat convocat, entre set industrials rellotgers de Palencia, Vitoria, Roquetes, Sigüenza, Segorbe, Girona i Figueres, s’adjudicà al Sr. Enric Casals, de Figueres, pel preu de 3.000 pessetes i 10 anys de garantia.
Actualment, després de 50 anys de servei, sembla que el rellotge encara funciona bé.
Els menadors del rellotge públic
El fet de posseir un rellotge era, dos o tres cents anys enrere, un signe de distinció i riquesa. Sols uns pocs privilegiats en posseïen. Tothom havia d’estar amatent al toc dels quarts i de les hores que baixaven del campanar, puig ells regien totes les activitats de la gent de la vila. D’això arrenca d’importància que es donava a la persona que menava el rellotge públic.
En el “llibre de comptes de la Universitat de Maçanet de Cabrenys” del segle XVIII hi figura el salari que cobrava anualment “la persona que mena el rellotge públic”, sense esmentar el seu nom. Així sabem que fins 1760, que era Alcalde el Sr. Salvi Ferrer, els menadors del rellotge públic tenien un salari anual de 50 Rals d’ardit, que el 1761 augmenta a 100 Rals i el 1768 a 150 Rals.
Fins el 1773, essent Alcalde el Dr. Josep Olivet, no comencen a figurar els noms: “A Francesc Cantenys, per menar el rellotge, 150 Rals d’ardit”, el qual segueix en el càrrec fins l’any 1790.
El 1791, essent Alcalde el Sr, Rafel Delclós, sastre, fou designat Pere Cantenys, amb el mateix sou, i exercí fins el 1800.
 |
En Pere Serrat, últim campaner de la nissaga dels Saletes |
El 1801, l’alcalde Sr, Francesc París, moliner, designà en Pere Vinyes, amb igual sou, exercint fins el 1806.
El 1807, l’alcalde Joaquim Sunyer, propietari, designà Antoni Roca, amb el mateix sou, exercint fins 1850.
El 1851, l’alcalde Sr. Martí Olivet i Rufet, propietari, designà en Pere Mas amb un salari anual de 400 Rals de Billó i exercí fins el 1866.
El 1867, l’alcalde Francesc Vila va designar menador del rellotge el vell de can Saletes, quan ja tenia 67 anys. ¿Qui podia pensar que la família Saletes perduraria en el càrrec 100 anys?
La fermesa de voluntat, la constància en el ben obrar, són virtuts poc freqüents; és per a això que les volem remarcar donant les dades personals de les quatre generacions de la família Saletes, que, ininterrompudament, han menat el rellotge de la vila durant 100 anys.
1.- El besavi, Francesc d’A. Verdaguer i Lloveres, nat a Les Illes (Vallespir) l’any 1800 i mort a Maçanet el 1880. Nomenat per l’alcalde Francesc Vila el 1867, amb un salari de 24 Escuts anuals, que l’any 1870 quedaren convertits en 60 pessetes anuals. Exercí fins la seva mort als 80 anys. Total d’anys de servei: 14.
2.- L’avi, Miquel Verdaguer i Sales, nat a Maçanet de Cabrenys l’any 1832, on morí el 1916. Nomenat per l’alcalde Joan Quintà i Grau l’any 1881, amb un salari de 60 pessetes anuals que el 1883 fou augmentat a 80 pessetes anuals. Exercí fins el 1884, als 52 anys d’edat, que es va retirar. Total d’anys de servei: 14.
3.- El fill, Joan Verdaguer i Trilla, nat a Maçanet el 1865, on morí el 1949. Nomenat per l’alcalde Sr. Higini de Riera i Geli el 1895, amb un salari de 80 ptes. anual que el 1911 li fou augmentat a 100 ptes., i el 1938 a 150 ptes. Exercí fins la seva mort el 1949, a l’edat de 84 anys. Total d’anys de servei: 55.
4.- El nét polític, Pere Serrat i Costa, nat a Maçanet el 1901, per designació de l’alcalde Josep Sabà i Cabaño, va substituir al seu sogre i va deixar el càrrec al jubilar-se del seu ofici habitual. Total d’anys de servei:17.
Aquestes són les dades històriques, relatives a gairebé 300 anys del Rellotge Públic de la Vila i dels seus menadors, que hem pogut trobar en les nostres recerques de l’arxiu municipal.
* * * * *