RECULL DE DOCUMENTS (II)

per Pere Roura i Sabà

publicat en el programa de la festa d'hivern 2007

 

Reprenem l’aplec de documents que vam encetar en la festa de St. Martí del 2005, amb el propòsit de donar a conèixer algunes dades curioses de la història maçanetenca i de temes i èpoques ben diferents; el d’enguany s’estén des de l’any 951 el primer escrit fins l’any 1994 el darrer. S’ha de dir que he abreujat el text d’algunes escriptures notarials sobretot en la forma, perquè la lectura sigui menys feixuga.

 

                                                1

El comte Guifré de Besalú dóna al monestir de Sant Pere de Camprodon un alou en el comtat de Besalú, en el terme de Maçanet, en els llocs d’Oliveda i Perdudos, amb  l’església de Sant Andreu

5 de juliol 951 

El conjunt de les Escriptures ensenya que tot aquell que vulgui evitar el suplici etern ha de preparar la seva salvació a partir de les coses passatgeres,de manera que li serveixin per arribar a la vida eterna. Per això, doncs, jo,Guifré,comte per la gràcia de Déu,considerant el pes dels meus pecats i tement el dia del judici venidor, he d’aconseguir que Déu sigui propici de la meva misèria. Dono o llego al monestir de Sant Pere que s’anomena Camp Rodon, un alou meu que em pervingué per compra, o qualsevulla que sigui la paraula, que tinc en el comtat de Besalú, dins els límits o termes de Maçanet, en el lloc que s’anomena Oliveda i els Perduts,això és,cases i casals, horts i hortals,terres cultivades i ermes, vinyes i vinyers, arbres fruiters i infructuosos,boscos, garrigues,cursos d’aigua, molins amb les seves rescloses, i les seves basses,viaductes i reductes, i tot això amb els seus rendiments i millores i l’església de Sant Andreu amb els delmes i primícies i les ofrenes dels fidels de la mateixa parròquia.

santandreu

Altar de Sant Andreu d'Oliveda


Aquest alou limita i afronta:  de la part de llevant amb l’illa Falgosa, després puja per la serra cap a l’ Ereta i la riba del Rimal; a migdia amb el Rimal, i puja pel clot fins a Fontfreda  i Rocafort, i s’enfila per la serra cap a Puig de Farie i baixa per la serra fins a Querterig; a ponent amb el mateix Querterig i amb el puig que és sobre la Felguera i amb l’alou que fou d’Olibà i amb el Vilar i baixa per la Coromina fins a la llera de l’Arnera; i a tramuntana, tal com discorre el clot de l’Arnera.


Tot el que inclouen aquests límits ho dono i ho concedeixo tot integrament amb els seus beneficis i millores com més amunt s’expressa.


De manera que si jo,Guifré,comte, o algun home o alguna persona seglar vingués a irrompre contra aquest títol de donació, no pugui vindicar allò que reclami si no és que n´hi ha d’afegir el quàdruple, i que abans aquesta carta de donació romangui ferma i en tot estable.


S’ha fet aquesta carta de donació el tercer dia de les nones de juliol, de l’any XVI del regnat del rei Lluís, fill de l’antany (rei) Carles.Guifré, comte+,que he manat fer aquesta carta de donació i he pregat els testimonis que la firmessin .Sig+ne de Frèdul. Sig+ne d’Erdemir. Sig+ne de Daniel.Sig+ne de Falcuci. Guadamir, prevere que he escrit aquest títol de donació o lliurament en el dia i any que consta més amunt.


 Del llibre Catalunya Carolíngia. Ramon d’Abadal i de Vinyals Els comtats de Girona, Besalú,Empúries i Peralada. Document 296.Volum V. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona-2003.Traducció del llatí d’Enric Roura i Sabà.

Pels volts de l’any 950, Guifré de Besalú va fundar el monestir de Sant Pere de Camprodon, al lloc on ja hi havia l’església. Guifré, va fer venir de Ripoll uns quants monjos, que es van constituir en cenobi sota la direcció de l’abat Jaufred i seguint la regla de sant Benet. Al llarg dels segles X i XI, el monestir va anar creixent sota la protecció de la casa comtal de Cerdanya i Besalú.


En observar com es van formar els principals dominis del monestir de Camprodon, cal remarcar les donacions comtals. Fins i tot, de vegades els comtes lliuraven al cenobi terrenys acabats d’adquirir expressament. Els anys 952-953 el comte Guifré II de Besalú, li féu notables donacions a Maçanet, Oliveda i Tapis que s’hi afegiren els anys posteriors altres donacions de particulars.


Gràcies a aquests documents antics, els topònims d’aquests paratges del migdia maçanetenc s’han conservat fins avui. Sembla que el lloc de Perduts era una contrada situada al sud-est d’Oliveda, avui el  nom ha desaparegut; el nom sembla respondre a perdut, terreny erm, que no es treballa.

                                                                   2

El comte Guifré de Besalú, dóna al monestir de Sant Pere de Camprodon l’alou de les Vernedes, que té en el comtat de Besalú, en el terme de Maçanet, en la vila dita Tàpies.

27 de juliol 953

El conjunt de les Escriptures ensenya que tot aquell que vulgui evitar el suplici etern ha de preparar la seva salvació a partir de les coses passatgeres, de manera que li serveixin per arribar a la vida eterna. Per això,doncs, jo,Guifré,comte per la gràcia de Déu,considerant el pes dels meus pecats i tement el dia del judici venidor,he d’aconseguir que Déu sigui propici de la meva misèria .Dono o llego al monestir de Sant Pere que s’anomena de Camp Rodon, un alou meu que em pervingué per compra,o qualsevulla que sigui la paraula, que tinc en el comtat de Besalú, dins els límits o termes de Maçanet, a la vila anomenada Tàpies, l’alou que en diuen Vernedes, amb els seus boscos, prats, arbredes, garrigues, cursos d’aigua, terres cultivades o ermes, amb els delmes de l’alou i amb totes les seves pertinences.
Limita i afronta aquest alou: de la part de llevant, amb l’honor de Sant Pere del Vilar, això és,el que s’anomena Gavarra; a migdia, amb el puig que s’anomena Grillera i baixa fins al coll de Brugada;afronta amb la parròquia de Sant Cristòfol del Horts; a ponent, amb el coll de Prat tal com parteixen, amb una vedruna de rocs, l’esmentada parròquia de Tàpies i la dels Horts, i puja fins al capdamunt del coll del Horts; de la part de tramuntana, amb el comal o torrent de Quera Daniel fins a la Cullera i puja cap a Font de Merla i l’honor del mas Oliva de Tapis. Tot el que inclouen aquests límits, ho dono i ho concedeixo tot íntegrament amb els seus fruits i el seu millorament.

tapis
Porta de Sant Briç de Tapis


I que si jo, Guifré,comte, o algun home o alguna persona seglar vingués a irrompre contra aquest títol de donació, no pugui vindicar allò que reclami si no és que  n’hi ha


d’afegir el quàdruple, i que abans aquesta carta de donació romangui ferma i en tot temps estable.
S’ha fet aquesta carta de donació el dia sisè de les calendes d’agost, de l’any XVIII del regnat de Lluís,fill de l’antany (rei) Carles.


Guifré, comte+, que he manat fer aquesta carta de donació i he pregat als testimonis que la firmessin. Sig+ne de Frèdul. Sig+ne de Bernat de Vernet, capellà. Sig+ne de Falcusi.
Sig+ne d’Ermengol.Gaudamir, prevere, que he escrit aquest títol de donació o lliurament i el signo en el dia i any que consta més amunt.   

Del llibre Catalunya Carolíngia. Ramon d’Abadal i de Vinyals. Els comtats de Girona, Besalú, Empúries i Peralada. Document 301. Volum V. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona 2003 . Traducció del llatí d’Enric Roura i Sabà.

Dos anys després del document anterior, el comte de Besalú, va donar al monestir de Camprodon, l’alou de les Vernedes. Tots els noms que figuren en el document s’han conservat fins avui, excepte el mas Oliva que sembla que correspon a la casa avui anomenada can Pericot.

                                                                3

                         Delimitació de la muntanya del Comú

23 de juliol 1562

Havent-se originat algunes controvèrsies entre la gent del lloc de Maçanet i els de Tapis per la qüestió  de si s’havien de mantenir els arrendaments  de la muntanya al que s’oposaven els de Tapis,van tenir els de Maçanet un consell general de caps de casa per a veure quina determinació convindrien i es resolgué que el manteniment dels lloguers i a la vegada s’acordà els límits del Comú, de la part inferior de dita muntanya que comença: del Coll de la Biga al Coll de Collades;d’aquí va a lPas de Les Salines;d’aquí al Pararet; d’aquí al Collet de Carregadors,d’aquí al Puig de Miquel; d’aquí al Pla de Bola;d’aquí a Rocanegra ;d’aquí al Pararet de Guineu; d’aquí al Puig del Mig; d’aquí al Camp de Milà; d’aquí al camp del Coll de Gratadors; d’aquí al Roure de Perelló;d’aquí al Coll de Cornell; d’aquí al Cirer de la Muntada, d’aquí al Coll de Caminells i d’aquí a Ribacurta.

rocanegra

La Roca Negra servia de fita en temps del Comú


Uns dies després el 13,14 i 15 de setembre del mateix any, Pere Roure, Joan Costa assistits per Baldiri Quintà, Antic Castells, Felip Olivet i Gracià Vinyes, passaren a posar mollons en l’ expressada muntanya de la Universitat en la part inferior i que limitava amb els pagesos i particulars, esculpint creus i posant mollons en els paratges designats.


Començaren al Coll de la Biga on també comencen els límits de la part superior; d’aquí al Pla de Costa Ventosa on es posà una creu;d’aquí a les Ribes, una altre creu; d’aquí al Coll de Collades, una altra creu;d’aquí al Reboller de les Cadiretes, una altra cre; d’aquí a la part d’ençà del Pas de Les Salines i a sota del camí, una altra creu;d’aquí a la part d’ençà del Pararet sobre el camí que va a Les Salines,una altra creu; d’aquí al Pararet del Roc de l’Escala;d’aquí a la Font de la Frígola,una altra creu;d’aquí al Barracó, una altra creu; d’aquí a la Font de Prat una altra creu; d’aquí al Pla de la Bola, una altra creu; d’aquí a la part d’ençà de Rocanegra sota el camí que puja a Frausa, una altra creu i travessant la ribera en una filera d’alzines,una altra creu; d’aquí al coll sota el Puig del Mig,un molló; d’aquí anaren a un molló sota el marge del Camp de Milà; i d’aquí a la vora de l’aigua que baixa de la muntanya de Coma Fosca i Pla Joanal,una altra creu;dd‘aquí a la Jassa de Banús i d’aquí al Coll de Gratadors on hi posaren un molló;d’aquí al Moixal de les Coromines,un altre molló;d’aquí a la Planella, un altre molló;d’aquí sota la Collada de Cornell una creu; d’aquí al Roc de la Muntada, o de la Guilla i d’aquí a la Collada de Caminells, un molló; d’aquí al Pas de la Cullera, una creu; d’aquí a Font de Merla i la Roca del Mas i d’aquí als termes de sant Pere dels Vilars mitjançant uns mollons.

Documents de la Senyoria de Maçanet. Notes del Comú de la Universitat de Maçanet de Cabrenys. Arxiu del Monestir de Sant Daniel de Girona.

L’1 de juny de 1454, Joan d’Albuzano, lloctinent del batlle general de Catalunya, de la vegueria de Besalú,estableix en nom del rei Alfons IV, als homes de Maçanet, la muntanya anomenada de Maçanet i de Tapis. Aquestes terres comprenien quasi una quarta part del terme municipal, és a dir, un 15 quilòmetres quadrats. La muntanya del Comú, jugava un valuós paper en la vida de la comunitat, perquè la Universitat la llogava a particulars, o bé era explotada col·lectivament pels veïns, que se’n servien principalment com a zones de pastures per als ramats, de conreu o per extreure’n la llenya. Les pastures incloïen també l’aprofitament d’aglans,fages i castanyes aliments bàsics per al bestiar.


Però tota aquesta riquesa portà també moltes raons entre els veïns i propietaris que confrontaven amb el Comú. Al llarg dels segles, fou causa de plets,pactes,bans i baralles accentuats en els períodes de més població.


Periòdicament s’atermenaven els límits amb creus cisellades a les roques i fites. El Comú acusava als propietaris d’esborrar les creus, desplaçar fites muntanya amunt i fer desaparèixer mollons. Per contra, els propietaris acusaven al Comú de fer córrer les fites en avall; als arrendataris, d’entrar amb el bestiar dintre les seves terres; i als bosquerols, de tallar furtivament arbres seus.
Finalment el 1926, la muntanya fou expropiada per l’Estat, que pagà una indemnització a l’Ajuntament de 29.083 pessetes. Llavors passà a dependre del Departamento Forestal de la província de Gerona, que seguidament impulsà la replantació d’arbres en una muntanya sobreexplotada, on només i havia glever i roques.

                                                 4

                Llicència a Maçanet per fer el campanar

6 d’abril de 1622

Ab decret del Molt Reverent Narcís Frigola canonge de la seu i vicari general. Es dona llicentia al Rector y obrers  de la isglesia Parroquial de Sant Martí de Massanet de Cabrenys del present bisbat de Gerona que per pagar lo cost de fer un campanar en dita isglesia y també per pagar obres necessarias de la mateixa isglesia pugan vendrer tres ciris de dita isglesia;ço és lo ciri de Nostra Senyora de las S

campanar

 

El campanar fou construit el 1622

alinas, lo ciri de la Verge Maria y lo ciri dels Fadrins per lo preu o preus que ab lo comprador podran millor concordar a utilitat de la isglesia de consentiment empero voluntat dels pabordes o administradors de dits ciris. Dat a Gerona el 6 de abril de 1622.

 

Arxiu Diocesà de Girona. Registre de Lletres. Llibre U-227-full 133-v.


El campanar de disseny renaixentista sempre s’havia suposat que era de la mateixa època que el  finestral del frontis o bé del sobreteulat que daten del 1731 i 1736 respectivament,però una cosa que no lligava era que en l’execució d’aquestes obres, mai es deia res del campanar perquè ja estava fet, feia més d’una centúria.   

   
El campanar té la base quadrada i la torre vuitavada, amb quatre arcades de mig punt, la de ponent tapiada. Sembla que antigament estava coronat per una cúpula i una barana que una tramuntanada va destruir l’any 1814 i el 1874 es va  construir la gàbia metàl·lica per instal·lar-hi les campanes del rellotge.

 

                                                   5

                    Arrendament del pous de la neu

28 de febrer 1642

Joan Vinyas y Jaume Saguer el present y corrent any consols de la Universitat de Massanet de Cabrenys, de la batllia reial de Figueras,gratis y per spay de 5 anys,que comensara el dia de sant Andreu proxim vinent, arrendem a vos honorable Rafael Brunet y Puig pages de la parroquia de Darnius, els dos pous construïts per dipositar la neu que caura en la montanya, segons es costum dels nostres predecessors,el que fem amb los pactas següents:

poudeneu
Restes del pou de neu a l'hivern


Que dita Universitat sia tinguda y obligada en tenir condrets dits pous de parets y voltas. Item que dit mosen Puig y los seus sian tinguts y obligats en dexar dits pous cuberts de gleva be y decentment y en dexarhi quatra ballarts per servitut de dits pous. Item ab pacta que sempre y quan succehesca durant dit temps no caurer ni que ni haia un palm despés en la pla que hi haia congestas, que lo dit mosen Puig en los tals anys o any que no caura neu  despes de un palm en los plans o, que no hi haia congestas pera omplirlos, no haia de pagar lo preu de los tals, o tal anyada, segons el millor preu de 510 ducats barcelonesos pagadors de la manera seguent: De present 10 ducats y despres quiscun any en dues pagues la primera el dia de la Mare de Deu d’agost i la altra per Tots Sants i aixi successivament.....
Testimonis Francesc Roger,pagès i Jaume Portas bracer de Massanet .Acta feta a Massanet el 28 de febrer de 1642.

Arxiu Històric de Girona. Protocols notarials de Figueres. Notari Onofre Morera. Llibre 421.Any 1642.

En aquests pous s’hi dipositava la neu caiguda a l’hivern per a conservar-la i consumir-la, sobretot a l’estiu,destinada a refrescar begudes, com l’aiguardent,el vi,l’aigua i,també fruites per tal que resultessin d’ingestió més agradable. Una altra aplicació era en medicina,com analgèsic i antiinflamatori,per estroncar hemorràgies i fer baixar la febre. Els pous es donaven en arrendament al més donant, segons una taba on s’establien les condicions, com la conservació, el preu, la meteorologia favorable o adversa,els perills de guerra. etc...El negoci de la neu era una bona font d’ingressos per a la vila. La recollida es feia sobretot el mes de febrer i aquesta operació era a càrrec de l’arrendatari. Una vegada els pous eren plens,havien de posar molta cura a aïllar-los bé, i encara més a l’estiu, ben cobertes les voltes i la porta am terra i gleves. Els arrendataris servien les viles de Castelló, Peralada, Vilabertran i Figueres, i havien d’estar sempre en convinença amb un traginer de confiança que posseís els matxos necessaris, per garantir l’abastament ràpid, des del juny fins al setembre.


El transport es feia a bast amb samals o sarrions i es viatjava de nit, per resguardar-se de la insolació estiuenca. El traginer cobrava segons el que pesava la neu que arribava al seu destí és a dir a les tavernes,per tant, era el primer interessat que no se li fongués gaire neu pel camí. Tot i fer els viatges en la frescor de la nit, els trajectes de 6 o 7 hores comportaven unes pèrdues per fusió d’una tercera part de la càrrega. El producte obtingut dels pous es deia “neu negra”perquè contenia algunes impureses com pols o grans de terra i era d’una qualitat inferior de la provinent dels pous de glaç que era més neta.

                                                                        6

                                      Capbreu del mas de la Quera


Any 1652

Jo Bertran Garès i la Quera, reconec a santa Maria de Vilabertran el meu mas de la Quera damont Daniel de sant Brety de Tapiïs, que afronta a solixent ab lo solar de Romagos i amb un collet de un claper de Rochas i de aqui baxa al pas de la aygua dit lo Pas de la Cullera,pujant a la font de las Vernedas y tot pujant fins lo coll de las Brugas, vegaria de Besalu; a migdia amb la font dita de las Vernedas qui va al coll de les Brugas  y al coll de Prat tot aygua vessant per una vedruna de Rocha que alli hi ha debaxant fins al coll dels Horts; a ponent tot serra amont del coll dels Horts y al coll de Falco y al grau davant la rocha y castell de Falco i ab la mateixa y castell de Falco i a tramontana amb lo mas Falgarona amb els seus termas y al collet de la Quera y ab lo serrat de la Rocha Descalssada, tot serrat avall al collet de Caminells y tot serrat enllà al puig de Batipalmas,tot serra avall aygua vessant al solar de Romagos i al collet de un claper de Rochas.Per tot paga de cens 1 sou barcelones i 1 gallina per Nadal.


Arxiu Històric de Girona. Protocols notarials de Figueres. Notari Onofre Morera. Llibre 431.Any 1652.
El mas de la Quera,és el més antic que coneixem a Maçanet, les seves restes es troben enlairades a la banda dreta de la carretera de Costoja, poc abans del Coll dels Horts a redós d’una penya de conglomerats vermellosa i part de l’estructura de la casa carregava damunt la roca. La Quera, és el mas típic del segle X, una casa pobra, amb petites feixes que s’esglaonen per dessota el mas, una construcció rectangular, d’una planta i teulada a un vessant, bastit de tres murs; doncs aprofitava per paret del darrera una roca on es clavaven les bigues per a carregar la teulada. També es ben curiós que antigament la Roca Segada, en deien la Roca Descalçada, que servia de fita del terme de la Quera per la banda nord.

                                             7

                    Arrendament del martinet de La Cardona        

28 de desembre 1743

Joseph  Robert ,pages y moliner de la vila de Massanet de Cabrenys, diocesi de Gerona,gratis i ab certa ciencia i per temps i espay de 5 anys que comensaran a correr el primer de Febrer proxim vinent y acabara el primer de Febrer de 1749.Arrendo a vós Andreu Camó, traginer de la dita vila de Massanet,y als vostras, tota aquella casa anomenada lo martinet, situat en la matexa vila y dessota lo mas  Cardona,amb el seu rec, resclosa y amb totas les pots necessarias per lo botàs ab un mall y ferramenta que anaba ara de present en mon moli y que eran antes de dit martinet y amb los pactes següents.

martinet

 

Salt i canal on voltava la roda del martinet de la Cardona


Primer, ab pacte que dins dit temps de sinch anys, vos dit arrendatari y los vostres siau tinguts y obligats a posar a punt de treballar dit martinet ab lo mall de estirar y botiga per fer claus junt ab tot lo que se ha de menester y se acostuma tenir per obrar en un bon martinet tot a vostres gastos y a la fi de dit temps hajau de dexar dit martinet bo i rebedor apunt per treballarhi segons sera reconegut y estimat per dos clavatayres, un per part anomenadors.


També ab pacte que me reservo que vos dit arrendatari y els vostres durant dit arrendament me hajau de pagar lo salari de  un clavatayre de fer claus y estirar.


També ab pacte que siau tingut y obligat en tenir condreta la casa y teulada de dit martinet a vostres gastos, juntament ab lo rec y resclosa de aquell y aixis condret y endressat tot lo predit ajau de dexar a la fi de di arrendament.


Testimonis Salvador Torras y Cortada, pages de la vila de Massanet y Damia Salavert, pages del lloc de Oliveda.


Fet a la vila de Massanet, el 28 de desembre de 1743.

Arxiu Històric de Figueres. Notari de Figueres. Josep Fajes. Any 1743,foli 196.
El 1628, Francesc Cardona, amo del mas La Cardona, va vendre a Bartomeu Robert, un tros de terra d’un quart de vessana, per fer-hi un martinet de fer claus i estirar vergallina, situat a tramuntana de dit mas i al peu de la ribera de Fraussa o de la Vila.


Des dels seus inicis,en aquest martinet, s’estirava el ferro i es produïa la vergallina necessària per fer fabricar claus a la botiga situada en el mateix edifici.


Un martinet d’estirar ferro, com és el cas, donava feina a dos clavetaires que manejaven el mall i la botiga; un carboner que feia el carbó i un traginer. Al llarg dels anys el martinet va passar per diferents propietaris fins el 1870 que va cessar l’activitat .llavrs només s’utilitzà com a botiga de ferrer on un home anomenat en Janot de La Cardona, hi va fabricar petits claus i tatxes fins el 1910.

                                                 8
Anton Barris i Joan Barris,de La Vajol, venen carbó a Damià Banazet,explotador de la Farga d’en París

 

20 de desembre 1831

Sia notori,com nosaltres Anton Barris y Joan Barris, Pare i Fill,los dos propietaris del lloc de Labajol,corregiment de Figueras:De nostre grat y certa ciencia, per nosaltres y los nostres respective hereus y successors,qualsevols que sien,presents y esdevenidors, la utilitat nostra y dels nostres en estas cosas atesa y conciderada,venem y per titol de pura y perfecta venda concedim a Damià Banazet, Propietari de la vila de Massanet e Cabrenys, present y baix acceptant, y als seus, y à qui voldrà Mil Carregas de carbó de alsina, ab una tercera part poch mes o menos de bruch mesclat,tot bo y rebedor,aportadas ab nostres cabalcaduras o altres a nostres propis gastos, dins la carbonera de la Farga de Joan París, també propietari de dita vila,situada en lo terme de la mateixa y territori anomenat Gorch del Olla o Solà del moli den Paris .Qual venda ferm aixís com millor dir y entendrer se pot,ab los pactes següents.


Primo.Que nosaltres venedors hajem de entregar al dit Damià Banazet comprador en dita Farga,cent carregas de dit carbó cada mes, à excepcio dels mesos de juliol y agost,comensant a fer les primeras cent carregas lo die quinse de janer del any proxim vinent,fins lo die quinse de febrer del mateix any,y aixis successivament los demes mesos fins haverli entregat ditas mil carregas.
Item:Que cada una de ditas mil carregas de carbó, hajia de ser de tretse arrobas,compresos los sarrions, pesadas en dita Farga.


Item:Que en cas que se nullia algun fornell del carbó, que se fará per ditas mil carregas, se hajia de estimar lo que se hajia deteriorat, entre nosaltres los venedors, lo carboner y lo dit Damià Banazet.
Item:Que si algun mes entreguem mes de cent carregas de dit carbó al comprador, las qiue entreguem de mes, hajian de venir a compte del mes següent; com y també, que si per secada o mal temps, no se pot complir en algun mes la entrega de les cent carregas, que se ha de fer en ell, hajem nosaltres dits venedors de cumplir en lo mes següent los que hajian deixat de cumplir en dit mes.


Item, y finalment que si nosaltres los venedors deixem de cumplir en los terminis sobredits, la entrega de dit carbó, com está espressat, puga lo dit comprador a gastos nostres, posar carboners en nostres boscos, y fer obrar en ells lo carbó que faltia y ferlo conduhir,també a nostres gastos, a dita Farga.
Y aixís ab estos pactes y no sens ells, fem y otorguem la present venda a favor de dit comprador y dels seus ab totas clausulas utils y necessarias,així que en virtut de la present, puga de dit carbó ferne a ses liberas voluntats. Lo preu de ella es onse vents duros moneda barcelonesa pagadors ab bona moneda de or,o plata metallica,sonant y efectiva y no vales Reals,paper moneda algun, quartos,ni altre equivalents, a saber tres cents per tot lo die de demá y los restans vuyt cents per tot lo die quinse de janer del any proxim vinent....


Y, present jo Damià Banazet, comprador predit accepto la present venda en lo modo estipulat; y en consequencia prometo igualment cumplir lo que ve a mon carrech y satisfer en la casa o habitació de Don Anton Rexach, comerciant de la vila de Figueras,los anse cents duros,franchs de tots impediments y en los terminis espressats...


Fet en dita vila de Massanet de Cabrenys, als vint de desembre de mil vuyt cents trenta hu.Testimonis Joan París y March Bigo moliner tots de la mateixa vila; signatures.

Arxiu Històric de Figueres.Notari Francesc París i Torrà, notari de Maçanet. Any 1831.
La Farga d’en París es trobava,al costat de la ribera de Arnera,50 metres més amunt i a ponent de la Central d’en Cabot,antigament molí d’en París.


Es va construir cap el 1830 i va funcionar fins el 1870;la seva explotació gairebé sempre lligada amb la de la Farga de l’Olivet. Avui només en queden els vestigis de poca alçada, el rec i el botàs. A tocar can Cabot hi ha l’edifici ensorrat de la carbonera,


El contracte que transcrivim,es correspon amb els orígens de la  Farga,i per copsar la seva importància,aportarem algunes dades aclaridores: Una carga de carbó pesa tres quintars nets o dotze roves(120 Kg.) i s’acostuma a col·locar en dos sarrions que pesen 5 Kg. cadascun. Per fer 120.000 Kg. de carbó calien més o menys 600.000 kg. de llenya d’alzina. La combustió d’aquestes 1000 cargues de carbó, produïen  uns 30.000 Kg de ferro. Si tenim en compte que un fornell corrent podia ser de 33 càrregues de carbó (3960 Kg), calien 20 tones de llenya per cadascun. També per servir la Farga es necessitava cada més el producte de 3 fornells; i 100 viatges de matxo; el que feia aproximadament en un any 30 fornells y 1000 viatges.


El trajecte es feia per camins escabrosos, Pla Perdigó, Roc de Mainau; Roca Llempa;Can Llaona, vorejaven el Puig de Tinyoses per ponent i baixaven pel camí dels Estornalls fins  a la Carbonera.(Can Cabot).

                                                          9

Ramon Roger reclama un deute de 10584 rals a l’ajuntament de Barcelona,pel preu de les làpides dels carrers d’aquesta ciutat

30 d’agost 1862

En la villa de Massanet de Cabrenys a los treinta dias del mes de agosto del año mil ochocientos sesenta y dos, ante mi Jose Bigas y Pou,vecino de ella, Escribano Notario del Colegio del territorio de la Audiencia de la ciudad de Barcelona y testigos nombrados ;Don Ramon Roger,propietario de esta villa otorga,nombra y faculta a Francisco Jordi y Domenech del Comercio,vecino de Figueras, aqui presente para que en su nombre y representando su persona,voz, accion y derecho pueda cobrar del Exmo.Ayuntamiento Constitucional de la antedicha ciudad de Barcelona la suma de diez mil quinientos ochenta y cuatro reales de vellón a cuenta de las cantidades que dicho Sr.Roger alcanza de dicho Cuerpo Municipal,procedentes de la elaboración y exportación de lapidas de marmol del país para la rotulación de calles y numeración de casas de la referida ciudad de Barcelona y Barrios extramuros de ella segun está largamente consignado en la escritura que autorizó el Notario de la propia ciudad D,Jaime Bruguerol,a los veinte y un dias del mes de febrero del corriente año,otorgando y firmando de la suma que perciba recibos y cartas de oago,cancelaciones y demas oportunos resguardos. Le faculta asi mismo para sustituir este poder a quien y las veces tenga por conveniente y revocar los sustitutos; prometiendo el Señor Constituyente tener siempre por válido cuamto el Señor Apoderado y sus tal vez sustitutos con arreglo a las antecedentes facultades obraren,no revocandolo por modo alguno, bajo obligación de todos sus bienes y muebles presentes y futuros con la renuncia de derechos necesaria.Firma de los testigos,Juan Quintà,propietario,Josep Coll y Bigas menestral, Ramon Roger, otorgante y el notario José Bigas y Pou.

Arxiu Històric de Figueres. Protocol del notari de Maçanet,Josep Bigas i Pou. Any 1862. (copiem aquest document en castellà perquè en aquesta època tots els documents oficials i notarials es redactaven així).
Ramon Roger Ballell, polític, militar i home avesat a tot tipus de negocis, explotava cap el 1850, la pedrera de l’Olivet situada al Bac de Llinars. Alhora tenia dues màquines de serrar  i polir pedra als Quintanells, mogudes per la força de l’aigua, que es captava a la resclosa de Trencacolls.

El marbre obtingut tenia unes aigües grises molt boniques. Encara es conserven a Maçanet, làpides, taules i taulells que s’havien serrat i polit en aquestes màquines; a tocar de la pedrera van construir un forn, on es feia calç del mineral dolent

                                                      10

A Maçanet es reparteix un bocí del segon premi de la rifa de Nadal (22-12-1933)

9 de gener de 1934

Fa uns dies a Figueres va fer-se efectiu el pagament dels bitllets de la Rifa de Nadal ),afavorits amb el segon premi .Comissionat pel Delegat d’Hisenda senyor Baldomero Campos,sortí cap aquella ciutat a fer el pagament el nostre particular amic senyor Ricard de Isla, Tresorer d’aquesta Delegació d’ Hisenda .L’acompanyà a la ciutat empordanesa el nostre company de Redacció,senyor Rafel Cardina.


  La respectable quantitat que portava el Sr. De Isla, anava dintre una maleta de regular tamany,completament plena de bitllets de mil pessetes del Banc d’Espanya. Dues parelles de la guardia civil escortaven al comissionat.


En arribar a Figueres acompanyats del recaptador d’aquella zona senyor Albert es dirigiren a Casa de la ciutat on esperaven tots els posseïdors de vigèssims i participacions  junt amb la propietària de la Loteria afortunada, senyora Consol Negre.


Per a realitzar els pagaments, l’Alcalde de Figueres oferí un esplèndid saló de l’Ajuntament, en el qual anaren desfilant tots els afortunats.


El primer vigèssim que va pagar-se correspongué a l’industrial de Figueres,senyor Marcó, el qual com ja se sap,el tenia repartit en participacions...


Dos vigèssims més, foren pagats al senyor Tomàs Moncanut,comerciant de Massanet de Cabrenys, el qual havia fet moltes participacions entre tots els veïns d’aquella vila que les acceptaren .Entre els afortunats de  Massanet de Cabrenys podem consignar els senyors següents: Tomàs Moncanut,Ramon Moncanut,Tomàs Dorca,Antònia Batlle,Elvira Martin,Miquel Barnadas,Emili Barnadas,Doctor Manuel Morlius,Conrad Tibau,Martí Saguer,Joan Caula,Martí Pagès,Josep Moulines,Margarida Planas,Josep Peitiví, Martí Quintana,Angela Figa,Francesca Arnau, Bartomeu Palomeras,Joan Sellas,Josep Arnau,Miquel Figa i Enric Arbolí....


Un altre per Josep Guillaumes(a)”Pitiu de Riumajor”,veí d’una casa de pagès situada prop la frontera,el qual l’havia repartit en participacions entre amics seus de Coustouges, poblet del Vallespir.
Les cases de Banca de Figueres,varen fer,com vulgarment es diu “el seu agost”; totes elles estaven completament plenes de clientela que acudia a dipositar-hi les quantitats cobrades. Semblava vertaderament un dia de fira.


Feia bo de veure l’alegria i l’emoció que traspuaven els rostres dels afortunats,sobretot aquells que per la seva condició humil, no haurien somiat ja mai tenir en les seves mans un feix de bitllets de mil.

Arxiu Municipal de Girona. Hemeroteca SGDAP. Premsa digitalitzada de l’Ajuntament de Girona. Diari l’Autonomista 08-09-1934. pag-3


Quan es parla de la “Loteria” a Maçanet, tothom creu que es tracta de la grossa del 1961,que va repartir 15 milions de pessetes; anteriorment hi havia tocat el  un segon premi de Nadal el 1933, que no va tocar a tanta gent, per raó del cost de les participacions elevat, que era de 25 pessetes. En aquesta ocasió es van repartir 660.000 pessetes a Maçanet i 330.000 pessetes a Costoja.

                                                    11

 Recapte d’aliments,diners i materials per atendre les necessitats del Font.

8 de setembre 1936

Massanet de Cabrenys.Aquesta vila pirenenca viu intensament les hores d’emoció de la Pàtria i l’esperit de tots els veïns vibra i s’arbora en la lluita contra el feixisme,complint abastament la missió encomanada als que estem a la reraguarda.


L’Alcalde-President del Comitè Antifeixista, Joaquim Bassó(a) Xalà compleix el seu comès a gratcient de tots els treballadors i demés veïns de la vila .Les seves dots de governant i d’0rganitzador,han fet que Massanet de Cabrenys hagi estat un dels petits vilatges que més han contribuït a tota la lluita. Vegeu-ne sinó unes proves:


Malgrat el petit cens de la població que no passa del miler d’habitants,treballadors gairebé en la seva totalitat,en subscripció popular han estat recaptades 1230 pessetes .A benefici de les milícies,s’organitzà un partit de futbol en elqual es recolliren 134 pessetes.Pel mateix fi,es celebrà una sessió de cine,ingresant-se 200 pessetes; cal fer constar que per aquesta funció cedí la pel·lícula Josep Tenda Riera, de Barcelona,i facilità el local, maquinària i demés, el veí del poble Pràxedes Roger.
Per mitjà d’un pregó, en Xalà va convidar als veïns a que cadascú aportés els queviures que els seus  mitjans li permetessin a fi d’atendre les necessitats del front.A les poques hores,s’havia recollit tot el recapte següent:


Caps de polleria,132.
Cabrits,14.
Vi ranci,30 litres.
Esperit,8 litres.
Cebes,660 quilos.
Conserves,100 quilos.
Llangonisses i pernils,90 quilos.
Mongetes,100 quilos.
Patates,6000 quilos.
Arròs,35 quilos.
Cotó fluix,11 quilos.
Mantes de llana,5.
Pots de llet,110.
Conills,64.
Hortalisses(caixes),4.


A més a més, la vila de Massanet de Cabrenys ha contribuït a la lluita amb 9 milicians,fills del poble,que lluiten en diversos fronts. També foren traslladades a Figueres 12 campanes procedents de diverses esglésies i capelles del terme municipal,una de les quals,pot afirmar-se que era la campana de més pes de l’Alt Empordà .Per vigilar la frontera, estan mobilitzats 11 milicians.

Arxiu Municipal de Gi.rona. Hemeroteca SGDAP. Premsa Digitalitzada.Diari l’Autonomista,08-09-1936,pag-2.


El 27 de juliol de 1936, el,president del Comitè Antifeixista,Joaquim Bassó, que aplegava les forces del Front Popular es va fer càrrec de l’ajuntament. Seguidament l’església parroquial fou saquejada i desaparegueren la campana grossa i una del rellotge i totes les de les capelles.


La mobilització de les lleves cap al front, però anava apaivagant l’eufòria inicial del jovent,dels 177 allistats per a la guerra, de 18 a 40 anys el 1938, hi figuraven 40 desertors.


A mitjans d’aquest any hi havia 150 refugiats a Maçanet, que l’ajuntament allotjava en cases confiscades als dretans i desertors i de particulars com a Ca l’Amador i la Rectoria. La manca d’aliments i el racionament feia que moltes dones anessin a proveir-se a Ceret,Les Illes o a Costoja.


La guerra acabaria amb un resultat de 27 maçanetencs caiguts al front i altres tres més a la reraguarda.

12

Uns caçadors de Maçanet de Cabrenys maten 24 senglars en un dia

15 de novembre 1994

Dues colles de caçadors de Maçanet de Cabrenys,els Russos i els Americans,van matar ahir un total de 24 porcs senglars en una batuda realitzada  conjuntament als boscos del municipi, va informar un dels membres de la cacera.


La batuda conjunta, de dues colles que habitualment van a caçar separades, es va realitzar perquè ahir a Maçanet era dia festiu amb motiu de la festa major del poble,per Sant Martí, va explicar un dels organitzadors.


Per realitzar la batuda,en total es van aplegar vuitanta-tres caçadors,entre gent del poble i forasters amb molt de lligam a la població.


El pes de tots els senglars caçats ahir al matí va ser de 1.080 quilos, mentre que l’animal més gros va pesar 118 quilos, un pes molt notable atès que un porc salvatge ja es considera gros quan arriba als vuitanta quilograms. Cal assenyalar que el porc senglar més gran caçat darrerament a Maçanet de Cabrenys va ser mort el 12 d’octubre passat i pesava 126 quilos.


A més de l’animal de cent divuit quilograms, els Russos i Americans van tombar també dos porcs senglars més de prop dels cent quilos: un de noranta-vuit i l’altre de noranta-sis.


La resta d’animals abatuts ahir eren diversos de seixanta,cinquanta,trenta y uns quants de vint quilos .A mes de les colles dels Russos i els Americans, a Maçanet de Cabrenys encara hi ha una tercera colla de caçadors,que s’anomena els Coreans.

Diari de Girona. 15-11-1994. M.Batlle.

Aquesta cacera memorable, encara que no sigui el rècord en nombre d’animals abatuts,si que sembla que ho és pel que fa al pes del conjunt de totes les peces.
La Societat de Caçadors de Maçanet,s’ha convertit en una peça clau en la conservació del medi natural,a causa del despoblament de la pagesia. Per això, es dedica a mantenir i netejar camins i pistes forestals,conrear els camps abandonats per sembrar menjar per als animals,repoblar espècies menors, participaren la prevenció i extinció d’incendis i altres casos d’emergència. 

                                                                                      Pere Roura i Sabà

 

ARXIUS CONSULTATS

Arxiu Històric de Girona. Protocol del notari de Figueres. Onofre Morera.
Arxiu Històric de Figueres. Protocol del notari Francesc Fajes de Figueres. Protocol del notari Francesc Paris i Torrà de Maçanet .Protocol del notari Josep Bigas i Pou de Maçanet.
Arxiu Municipal de Girona. Hemeroteca Sgdap. Ajuntament de Girona. Premsa Digitalitzada.
Arxiu del monestir de Sant Daniel. Documents de la Senyoria de Maçanet.
Arxiu Diocesà de Girona.  Registre de Lletres.

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

d’Abadal i de Vinyals.Ramon. Catalunya Carolíngia. Vol. V. Els comtats de Girona, Besalú, Empúries i Peralada. I.E.C. Barcelona-2003.
Planas i Marcè.Silvia.Camprodon.Quaderns de la Revista de Girona nº 48 Diputació de Girona-1993.
Bolós,Jordi –Hurtado,Victor. Atles del comtat de Besalú (785-988).Rafel Dalmau Editor. Barcelona. 1998.
Gutierrez, Cèsar. El Carboneig. Altafulla.Barcelona-1996.

                             
                                                                                           Pere Roura i Sabà