PETITS FETS  DE  LA  HISTORIA LOCAL


Per Rafel Sot i Delclòs


Publicat en els programes de la festa,  entre els anys 1989 , 1990 i 1991

 

Espigolant pels arxius dels petits ajuntaments, parròquies  i cases pairals, es poden recollir molts fets histories que no esmenten els grans historiadors perquè, degut a la seva escassa importància, no son d’interès general.
 
No obstant, aquests petits fets tenen el do de plaure i d'interessar als habitants de les petites viles, puix, entre els noms que s'hi citen, poden reconèixer algun avantpassat; i les cases, ermites, muntanyes, riberes i altres verals que s’esmenten, els son ben familiars.

Heus aquí, dones, una petita garba:

INDEX

  1. Explotacio clandestina d'una mina
  2. La Falgarona; Casa Delmera
  3. El pont de Can Puquet
  4. Sant Pere dels Vilars.
  5. Hospitale Pauperum ( Hospital dels pobres)
  6. El preu del tabac, fa 113 anys
  7. Resultats electorals arxivats
  8. El trasllat del cementeri vell
  9. Un enterramorts abusiu

 

1.- EXPLOTACIO CLANDESTINA D'UNA MINA

El dia 14 de gener de 1760, un Vereder del Lloctinent del Corregidor del Rei a Besalú, lliura a l' Ajuntament de Maçanet de Cabrenys un Ordre, que diu: "Deseando la Real Junta de Comercio, con su Presidente el Sr. Marqués de Squilache, tener cabal noticia de si en ese Partido se encuentran minerales de tierra que se llaman "calamina", Ordeno y Mando a las Justi­cias y Regidores de los pueblos notados a la margen, que por todo el día 20 del corriente me den individual razón, por medio de certificación, de 10 que resultase sobre ese particular, tomados los informes mas conducentes, informándome de su existencia, en caso los haya, o de la sospecha de su descubrimiento por las señas y indicios que quizás tuvieran de que puede haberlas. A cuyo fin encargo toda su aplicación y cuidado por convenir así al Real Servicio. - Besalú, 11 y Enero de 1760".

El 19 de Gener de 1760, 1'Ajuntament presentava a Besalú l'informe que transcrivim:

"Certificamos y hacemos fe, nosotros los Bayle y Regidores de la villa de Massanet de Cabrenys, que no sabemos ni hemos entendido decir, que en esta villa y termino haya mineral de tierra que llaman "calamina ", y en cuanto a la razón de que por señas o indicios puede haberle, informamos que en el monte de esta villa, a un tiro de fusil de la Capilla de Nuestra Señora de las Salinas, a otro tiro de fusil de la frontera de Francia, en tiempo del Sr. Barón D'Huart, Gobernador de Gerona, se descubrió y abrió por unos paisanos del Rosellón, un mineral de peña, que se dijo era de Plata o Arambre, y dicho Sr. Gobernador envió una partida de Soldados de su guarnición para guardarle, junto con los paisanos de esta villa, y después mando llenar de piedras su boca y hondura, y así se ha quedado siempre, que es cuanto podemos informar sobre este particular. Y para que conste en donde convenga, hacemos la presente Certificación, firmada de nuestra mano y Sello, en Massanet de Cabrenys, a 19 de Enero de 1760. Salvi Ferrer, Bayle. -Joseph Olivet, Regidor. -Martí Coll, Regidor. -Pere Quinta, Regidor".

L'any 1884, es a dir, 124 anys desprès de la data dels documents transcrits, l'Asociación Literaria de Gerona, premia un opuscle titulat "El Santuario de Nª Sª de las Salinas", de Narcís Gay i Heras, en el qual es refereix al que conta "la gente anciana de la población, con motivo de que una compañia Francesa procuraba explotar ocultamente una mina", i conclou afirmant: "esto no pasa de ser una versión que el público en general acoge, haciéndose eco de lo que sin datos ciertos y positivos se cuenta".

També adverteix Gay y Heras de les dificultats amb que ensopega en iniciar el seu assaig, "atendida la falta de datos que podrian facilitar los archivos municipal i parroquial del pueblo, si la cruentacion de pasadas guerras no los hubiese destruido".

Doncs bé, avui, gracies a la conservació de l' Arxiu de la Vila, podem transcriure documents del  1760 que -naturalment- ja existien el 1884 i no destruïren "pasadas guerras".

En l'informe (ja transcrit) que l'ajuntament de Maçanet presenta al Lloctinent del Corregidor a Besalú, es manifesta que l'explotació clandestina d'una mina de "plata o arambre", entre la Capella de les Salines i la ratlla de França, per gent del Rosselló, fou descoberta "en tiempo del Sr. Baron d'Huart", "Governador de Gerona"; però no precisa en quina data.

Entre la paperassa que es conserva a l'Arxiu de la Vila, hem pogut trobar que el Baró d'Huart governava a Girona l'any 1722 (fa 267 anys), i que encapçalava les Ordres aixi:

"Don Pedro Gerardo Matias, Baron d'HUART, Cavallero del Sacro Imperio Romano, Theniente General de los Exercitos de Su Magestad, Governador Militar y Politico de la Plaza, de Gerona, y Comandante General de su Partido, y de Ampurdan, etc, etc, Ordeno y Mando ... ".

De manera que la "gente anciana" de Maçanet, que l'any 1884 va parlar amb Gay i Heras, no anava gens "errada d'osques".

tornar al començament

 

2.- LA FALGARONA, "CASA DELMERA"

El 12 d'abril de 1761, un comissionat de l'Administrador General de Delmes lliura a l'Ajuntament un Ordre del tenor següent: "Don Ángel Fernández Queipo, Administrador General nombrado por Su Magestad para la elección de la mayor "Casa Diezmera, una en cada Parroquia, y recaudación de sus Diezmos; y por lo tocante a la Parroquia de Massanet de Cabrenys, elijo y nombro por Casa Diezmera para Su Magestad, la de Joseph Falgarona, que la llaman Manso Falgarona, que la lleva el aparcero Lorenzo Madern; a quienes requiero en nombre de Su Magestad que por ningún motivo paguen a nadie sus Diezmos, que a la parte de Su Magestad; y que si los pagase a otros que no sea a mi o a mis apoderados, los volverá a pagar de sus propios bienes, y la multa de Quinientos Ducados ... ".

El delme era una desena part de la collita que es pagava a l’Església o al Rei i altres Senyors, cadascun dels quals tenia designat un delmer per a cobrar-los. A vegades, entre els delmers, es produïa confusió d'atribucions i, per a evitar això, Sa Magestat el Rei ordena elegir una "Major Casa Delmera" a cada parròquia.

En aquella data, Salvi Ferrer era alcalde de Maçanet; Andreu Bigas, regidor Primer; Mossèn Jaume Manyach, rector de la Parròquia; Carles III, rei d'Espanya.

tornar al començament

 

3.- EL PONT DE CAN PUQUET

En l'acta de la sessió que va tenir l'Ajuntament el 24 de gener de 1892, llegim: "Fue acordado construir una palanca sobre el rio Ardena, en el paso llamado "Can Puquet", pues siendo el camino para conducir los cadáveres de los que fallecen al Cementerio Municipal, cuando dicho rio tiene una crecida, cierra el paso, impidiendo el tránsito, y con probabilidades de ocurrir una desgracia, de lo que se faltó poco de ocurrir el día 20 del actual, al pasar con el ataúd que contenía el cadáver de Catalina Cantenys.

puquet
Pont de Can Poquet

Para cuidar de la pronta construcción de dicha palanca, fueron nombrados comisionados para ello, los Concejales D. José Llaona Borrat y D. Martin Pumarola Juanola, que forman parte de la Comisión de Obras Publicas. -Signen l'acta: Pau Muntada, Alcalde, i els Regidors, Rafel Tutau, Antoni Figa, Marti Pumarola, Marti Viñas, Florenci Sala, Marti Puntunet, Josep Llaona, y el Secretari, Josep Giralt Quintana".

El Diario de Gerona va publicar la noticia d'aquest succés donant a entendre que "el taüt” havia caigut a la riera d’ Ardenya. L'Ajuntament diu "que falto poco de ocurrir una desgracia". No sabem exactament que va passar. El cert es que, degut a aquest fet, l'Ajuntament desistí de construir una palanca, i va fer bastir el petit pont de Can Puquet.

Cal tenir en compte, que no existia la carretera de tercer ordre del pont de Capmany a Maçanet; que els taüts eren portats per quatre homes o quatre dones, segons el sexe del difunt; i que calia travessar l'Ardenya, passant per sobre els rocs del llit de la riera.

tornar al començament

 

4.- SANT PERE DEL VILARS

L'any 1800, Sant Pere de Vilars era un municipi d'extens terme, amb l’esglèsia i vuit cases disseminades. Eclesiàsticament, depenia de la parròquia dels Horts. Civilment, era lloc del Corregiment de Girona, administrat per l'Ajuntament compost pel batlle, un regidor i un síndic procurador.

El dia 16 d'agost de 1800, el ple de l'Ajuntament acorda enviar una instancia a l’Intendent General de L’Exèrcit i Principat de Catalunya, expo­sant que no podia pagar la nova contribució de 150 lliures i 18 sous. Entre altres raons, s'al·legava: " ... Las familias de este Lugar se hallan constituidas en la mayor miseria, dependiente en parte de los estragos de la Guerra con Francia, y en parte de esta cosecha que apenas ha dado la simiente que se puso en los campos. No tienen viñas, ni olivares ni pueden esperar otro recurso que el que Dios les concede desde el Cielo".

Seguidament, l'Ajuntament dels Vilars suggereix a l’Intendent General de Catalunya, que les viles de Maçanet de Cabrenys i la Jonquera, "que son cercanas a este Lugar y posseen unos Propios pingües", podrien prestar a l'Ajuntament les 154 lliures i 18 sous, que serien restituïdes als dos a tres anys.

Firmen la Suplica: Andreu Duran, batlle; y per Jaume Pairó, regidor, i Jaume Juanola, síndic procurador, que no saben escriure; firma Marti Marill.

La Suplica de l'Ajuntament dels Vilars tingué la virtut de commoure a D. Blas de Aranza Doyle, Intendent General de Catalunya, qui el 9 de setembre següent, ordena al "Cavallero Corregidor de la Ciudad de Gerona" que, desprès de parlar amb les autoritats de les viles de Maçanet de Cabrenys i la Jonquera, posés tota la seva influencia a fi que, del fons de Propis d'una o altra de dites viles,  es pogués aconseguir el préstec interessat per l' Ajuntament dels Vilars.

El 23 del mateix mes de setembre, L’Ajuntament de Maçanet informava al corregidor de Girona de la impossibilitat de fer cap préstec del fons de Propis, completament exhaurits; i que la quota imposada a la Vila de 1.778,02 lliures, fou recaptada, mitjançant un repartiment entre els veïns. I acaba dient: "No siendo el Lugar dels Vilars tan merecedor de la benignidad de Su Real Majestad por los estragos de la Guerra pasada con Francia, como lo es esta Villa, que es la que ha sufrido mas perjuicios, saqueos, robos y contribuciones de todas las invadidas por el enemigo en toda esta Comarca, como lo tiene ya manifestado a todas las Superioridades; experimentando también esta Villa lo mismo en las malas cosechas, que dice experimentarse en dicho Lugar. -Que es quanta se puede y debe informar a vs. en cumplimiento de lo mandado. -Massanet de Cabrenys, 25 Setiembre de 1800. -Martin Pumarola, Bayle - Salvador Torras y Cortada, Regidor - ­Francisco Puntunet, Regidor - Joaquín Masdevall, Regidor - Joseph Suñer, Diputado".

No hem trobat mes papers que facin referència a aquesta qüestió.

L’única cosa que podem constatar documentalment es que Sant Pere del Vilars fou un Lloc de Corregiment de Girona, amb Ajuntament propi, totalment independent de Maçanet de Cabrenys, fins passat l'any 1800. Eclesiàsticament, però, no va passar a formar part de la parròquia de Maçanet fins l’any 1919, que fou suprimida la parròquia del Horts: les esglésies i feligresies del Fau i Carbonills passaren a la parròquia d’Albanyà, i les de Font­freda, els Vilars i Oliveda, a  la parròquia de Maçanet de Cabrenys.

tornar al començament

.

5.-  "HOSPITALE PAUPERUM"" (Hospital dels Pobres)"

La casa senyalada amb el número 9 del carrer de L’Hospital, figura fa molt temps en el Registre del Patrimoni municipal. Aquesta casa dona nom al carrer, que es un dels pocs de la vila que mai ha canviat de nom.
 
Segons el Llibre del Patrimoni de l'any 1959, "aquesta casa, coneguda per 'l'Hospital', te una superfície de 53 metres quadrats, consta de planta baixa i dos pisos, i no hi ha notícia de la data que va ser construïda".
 
"No produeix rendes per venir destinada a alberg de pobres; pertany a bens de domini públic i s'utilitza per serveis municipals".

"No te censals, ni es coneix el nom de la persona o corporació que la posseïa.
 
"Tampoc hi ha documents que constatin la data, títols d’adquisició o de quina manera fou adquirida pel municipi".

"Figura inscrita a favor de l'Ajuntament en el Registre de la Propietat del Partit de Figueres, al Volum 1.002".

Fins aquí, ens hem limitat a traduir part del text que conte el Llibre del Patrimoni esmentat.

Furetejant entre els papers antics de l'Arxiu de la Vila, ens ha vingut a ma una acta de 131 anys endarrere (1859), en la qual es dona compte que el governador civil de la Província havia designat al senyor Josep Coll i Lliura, vocal de la Il·lustre Junta Provincial de Beneficència, perquè es trasllades a Maçanet de Cabrenys, amb la missió d'examinar l'estat de l'Hospital de la vila, investigar les seves rendes i indagar de quina manera les inverteixen.

Vista l'ordre del governador i coneguda per tots els regidors l'alta qualitat personal del Comissionat que enviava, l'Ajuntament, presidit pel tinent d'alcalde Joaquim Delclòs, convoca una sessió extraordinària, amb l’assistència de la Junta Municipal de Beneficència de la vila i del Comissionat Sr. Coll i Lliura.

Varen acordar anar tots a L’Hospital, a fi que el Sr. Comissionat pogués assabentar-se millor del seu estat.

hospital
L'hospital era a l'ultima casa del carrer

(A continuació, deixem de traduir, copiant literalment de l'Acta a fi de servar una major fidelitat al text).

"Se le han manifestado (al Comissionat) las rentas con que cuenta, las cuales consisten, PRIMERO: en la casa Hospital y su huerto contiguo habitada por el enfermo y su familia en cuyo cuidado están los enfermos que en el mismo se asilan, en el que existen los muebles i efectos siguientes: tres camas con banquillos y tablas, un mesa buena, una silla usada, una banadora y una bota, un guardaroque contiene los efectos siguientes: cuatro jergones usa dos, tres mantas de algodón, cinco mantas de hilo burdo, otra de inútil, veinte y una sabanas usadas, unas estoallas, una servilleta, tres camisas de hombre y una de muger, cuatro vendas, dos almillas de mujer y un eliso bomba; y SEGUNDO: en doscientos veinte y ocho reales importe del alquiler de dos huertos que posee, yen novecientos treinta y ocho reales importe de pensiones y de varios censales, de los cuales parte se hallan redimidos a consecuencia de la ley de desamortización, no pudiendo en la actualidad darse noticia exacta de estos últimos por no saberse de cierto cuales se han redimido; y parte se cree serán incobrables. Dichas rentas se han invertido y se invierten las que se van cobrando en socorro de los pobres enfermos, ya en la misma casa Hospital, como también en socorros domiciliarios; todo lo que es de ver por las cuentas que debidamente justificadas existen en poder del Sr. Cura párroco.

En cuanto a la fundación del expresado Hospital no se encuentra escritura alguna que lo acredite por haberse sin duda estraviado a consecuencia de las vicisitudes que ha sufrido esta población en diferente épocas en las guerras pasadas, y en particular en el año de mil ochocientos veinte y dos, que gran parte de esta población fue reducida a cenizas, "PERO SE CREE, POR TRADICION, QUE FUE FUNDADO POR UN SEÑOR CURA PARROCO". -Massanet de Cabrenys, a los diez de marzo de mil ochocientos cincuenta y nueve".

Signen l'acta: Joaquim Delclòs, tinent d'alcalde.-Marà de Riera, Josep Sala, Manuel Montblanch, Josep Puntunet, Josep Montada, regidors.- Per la Junta Municipal de Beneficència: Josep Auquer, Rector; Marti Burgas, metge titular de pobres; Marti Olivet i Gifre, Pere Bigas i Pou, vocals.- Josep Coll i Lliura, comissionat del governador civil.- Joan Paris, secretari de l' Ajuntament.-

Dels documents que es conserven a l'Arxiu de la Vila, l'acta transcrita es l’únic que ens dona dades històriques sobre L'Hospital dels Pobres. Al nostre modest entendre, la dada mes interessant esta continguda en l’últim paràgraf que clou l'Acta: " ... es creu per tradició, que fou fundat per un Sr. Rector".

Allò que es transmès oralment de pares a fills, de generació en generació, es fefaent, se li dona el mateix valor històric de les escriptures extraviades o destruïdes. Donant, doncs, per assentat que L’Hospital fou fundat per un sr. Rector de la Parròquia, seguirem amb altres apunts d'arxiu mes antics que ajudin a confirmar-ho.

L'any 1826, el bisbe Dionisio Castaño Bermúdez, visità personalment la parròquia de Maçanet de Cabrenys. Feia 37 anys que cap Bisbe havia vingut a Maçanet, des de 1789 que el gran Bisbe Tomàs de Lorenzana Butron ens visitava per quarta vegada, durant els 21 anys d'episcopat fecund a Girona.

El Bisbe Castaño administra el Sagrament de la Confirmació a 923 persones. Ajudat per Mossèn Joan Sunyer, de 63 anys d'edat i 31 de rector, realitza una visita exhaustiva de tots els beneficis, advocacions, fundacions, esglésies, santuaris, altars, joiells, llibres parroquials, etc., etc., inventariant minuciosament tots els bens dependents de la seva jurisdicció. En referir-se a L’Hospital, l'Acta de la Visita Pastoral diu textualment: "HOSPITAL.- Que según relación del otro rector hay dos camas para recibir a los enfermos, que es administrado por los administradores nombrados por el  Ayuntamiento, aprobados por el Rector.- No habiendo podido entregar las cuentas, Su Ilustrísima comisionó y aprobó al Rector para que las recibiese y le diese parte del resultado".

El fet de que el nomenament d'administradors acordats per l'Ajuntament, requerís el vist i plau del Rector, i que el Bisbe dictes una ordre tan contundent, exigint els comptes de L’Hospital, ajuden a confirmar el que diu l'acta de la sessió de l'Ajuntament de 10 de març de 1859: que l'Hospital fou fundat per un Sr. Rector.

Fins aquí, sabem de quin càrrec estava investit el fundador, però continuem ignorant el seu nom i la data de la fundació:

Des de molt antic, una de les nombroses fonts que brollaven arreu del nostre terme, no massa llunyana de la vila, fou batejada amb el nom de "Font de Mossèn Roure". El lloc on existia, avui encara es anomenat així pels bosquerols, caçadors i boletaires, si be es desconegut per la majoria de maçanetencs, entre els quals m'hi compto.

Sempre però, m'ha desvetllat l'interés de conèixer la personalitat d'aquest sacerdot, a qui el poble ha homenatjat dedicant-l'hi una font que ha fet que el record del seu nom perdures durant quatre segles.

En el llibre de Visites Pastorals de l'any 1621, el Bisbe Onofre Reart constata que mossèn Pere Roure obté el benefici de St. Nicolau a l'altar major de la Parròquia.

El 18 de gener del 1626, el Bisbe Francesc de Sent just fa constar que el Rector de Maçanet mossèn Andreu Pares està absent i li porta la parròquia el seu germà. Seria a partir d'aquesta data que mossèn Pere Roure fou nomenat rector. Així queda confirmat en la visita del Bisbe Gil de Manrique, el 19 de maig del 1629, en la qual fou rebut pel rector mossèn Pere Roure, "present i resident".

En una Visita pastoral, datada el 9 de maig de 1640, el bisbe Gregori Parcero ens diu que el càrrec de Rector de la parròquia esta vacant, per defunció de Mossèn Pere Roure. No podem comprovar la data exacta del seu òbit, perquè el Llibre de Registre de defuncions de la Parròquia s'inicia l'any 1642.

Desprès de la mort de Mossèn Pere Roure l'any 1640, fins el 1826, en diverses visites pastorals es dóna compte d'un benefici que dit sacerdot va fundar, sota l'advocació de Sant Pere, a l'altar major de la parròquia. Citarem únicament la del Bisbe Manuel de Palmero y Rallo l'any 1760, que es la que ofereix detalls mes interessants sobre la fundació; traduïm del llatí:

"El reverend Joan Blancat, present i resident a la parròquia, posseeix un Benefici baix l'advocació de St. Pere,fundat el13 de setembre de 1627 pel Reverend Pere Roure. Val 12 Lliures. Esta sota els patronat dels hereters del Mas Roure, de la present Parròquia". Aquest petit paràgraf dona a pensar que mossèn Pere Roure era un maçanetenc, nascut al mas Roure; cosa que tampoc podem comprovar puix que el primer baptisme registrat a la parròquia esta datat del 5 de febrer de 1611, i mossèn Roure ja exercia el sacerdoci l'any 1621, com a beneficiat de la nostra parròquia.

L'afany de voler conèixer la personalitat d'un rector, mes que probablement, nascut al mas Roure de la nostra Parròquia l’últim terç del segle XVI, a qui el poble va homenatjar posant el seu nom a una "Font de Mossèn Roure", segurament en reconeixença i agraïment per la fundació d'un Benefici i d'un Hospital dels Pobres, ens ha portat a recollir, amb paciència franciscana, les dades històriques que deixem consignades. Nomes en falta una: la data de fundació de l'Hospital, que no desmaiem de trobar algun dia.

La Casa-Hospital -com ja es temien els Regidors segons es reflecteix en l'acta de sessió de 1859 transcrita- passaria a l'Estat a conseqüència de la Llei de Desamortització i, mes tard, al municipi.

Si mossèn Roure ressuscités, en comprovar que avui, transcorreguts gairebé quatre segles de la seva fundació, part de la Casa-Hospital esta destinada -encara que potser inopinadament- a alberg de pobres, celebraria amb pics i repics de campanes la decisió municipal, que tant s'adiu amb la finalitat que inspira la fundació

tornar al començamment

 

6.- EL PREU DEL TABAC, FA 113 ANYS

Un canvi de titular de l'Estanc de la Vila, que va tenir lloc el 7 d'octubre de 1877, en presencia de la primera autoritat local i guardant les normes protocol·làries oficials de l’apoca, ens dóna a conèixer les classes i qualitat del tabac que fumaven els nostres avantpassats, i el preu que pagaven per fruir de les aromes tabaqueres.

Obeint ordres de la "Administración Econòmica de la Província", l'alcalde, el regidor síndic i el secretari de l'Ajuntament, acompanyats del nou estanquer designat, Josep Puntunet i Dalmau, es presentaren al domicili de l'estanquer que havia de cessar, per tal de formalitzar la presa de possessió i procedir al recompte de les existències.

L'Alcalde ordena al secretari que llegís l'ofici de la "Administración Económica"; l'estanquer nomenat a exhibir el títol a l'estanquer cessant qui, immediatament, el reconegué com a nou titular de l'estanc. l ara copiem literalment de l'acta:

"Se procedió seguidamente al recuento de las existencias por ante esta Autoridad, que dió el resultado siguiente:

 

240 cajetillas de Filipino común    
153,00
Un Kilo de cigarros Habano peninsulares
16,80
Un Kilo con 120 quartos de cigarrillos   
13,50
Un Kilo de cajetillas de picado Habano
10,40
Dos paquetes de cigarrillos Suaves  
2,50
16 Cajetillas de a real una, fuerte
4,00
27 paquetes de cigarrillos de a cuarto, entrefuerte
4,82
Tres paquetes de cigarros comunes
5,,57
Un paquete entrefuerte picado fino 
1,50
Total del tabac   
212,09
Además 9 pliegos de sellos y 32 de papel de oficio
21,50
Total General
233,59

 

De cuyas existencias se han hecho cargo D. José Puntunet Dalmau, mediante la antedicha cantidad de dos cientas treinta y tres pesetas con cincuenta y nueve Céntimos, que ha hecho efectivas a D. Francisco Costa Terrats, quien se da por contento y satisfecho de todo lo que se deja consignado".

Firmen l'acta, datada el 7 d'octubre de 1877, l'alcalde, Joan Quinta, el regidor síndic, Llorenç Pujula; els estanquers cessant i l'entrant; i certifica el secretari de l'Ajuntament Joan Llanso i Rabasa.

Tenim esment que en les petites poblacions rurals, els càrrecs públics mes modestos: agutzil, peó, encarregat del rellotge, campaner, estanquer, carter, enterramorts, etc ... , solen passar sovint de pares a fills, nets, gendres, etc.; però son pocs els que resten a les mans de la mateixa família mes d'un segle. A la nostra vila, que nosaltres sapiguem, nomes dues famílies han aconseguit superar la centúria exercint el mateix càrrec públic:

La família Verdaguer (a) "Saletes", a la qual dedicàrem un "Apunt d'Arxiu" anys endarrere, per haver assolit el marit de la pubilla (el meu enyorat amic Pere Serrat), els cent anys que la família "Saletes" menava el Rellotge de la Vila.

EI segon cas, com queda abastament exposat en aquest escrit, es el del càrrec d'estanquer. El 10 d'octubre de 1877, En Josep Puntunet i Dalmau fou possessionat oficialment del càrrec d'estanquer que, avui, transcorreguts 113 anys, continua exercint un altre Josep Puntunet de la mateixa família, i Deu vulgui que sigui per molts anys.

tornar al començament

 

7.- RESULTATS ELECTORALS ARXIVATS

Des del dimecres 15 de desembre del 1976, que tingué lloc el referèndum per a la reforma política, han passat 14 anys, en el transcurs dels quals, la ciutadania espanyola ha estat convocada 22 vegades a participar, democràticament, a eleccions i referèndums.
 
D'aquestes 22 consultes electorals, 14 d'elles han tingut lloc a Catalunya i, conseqüentment, hi ha participat la nostra vila. Son les següents:

El diumenge, 26 de maig de 1991, eleccions municipals i autonòmiques. Al inventariar les actes d'escrutini, de tanta abundor d'eleccions El dimecres, 15 de desembre del 1976, referèndum per a la reforma política.

Al inventariar les actes d’escrutini, de tanta abundor d’eleccions democràtiques -14 en 14 anys- hem comprovat que L’Arxiu Municipal de la nostra Vila esta força ben proveït de resultats electorals; interessant matèria d'estudi, molt recercada pels investigadors de la historia.

Heus aquí un breu resum d'Eleccions que tenim arxivades:

Cal remarcar que les dates que donem per a cada classe d’elecció, son les mes antigues de les que tenim arxivades, sense, però, que això, vulgui significar, que les celebrades posteriorment fins avui dia, hi siguin totes.

El nostre municipi, es un país de ratlla, de frontera, i ha passat per moltes vicissituds, totes elles adverses: "Guerra dels Segadors", "Guerra Gran", "Guerra del Francès", "Guerra dels Carlins"; i sempre, el primer objectiu dels assaltants, era apoderar-se dels llibres i documents, que l'Ajuntament i el Rector no pogueren amagar prou be.

Ben altrament, per la guerra civil espanyola, que tants arxius parroquials devasta (com el de Figueres, per citar-ne un), es va saltar de la crema l'antic Arxiu de la Parròquia (1611).

Els reiterats canvis de local de l'Ajuntament, tan en el segle passat com en l'actual, també han contribuït força a la pèrdua de documents. Entre arxivers, s'expliquen aquestes pèrdues usant un aforisme que diu: "cada trasllat, es un aiguat'.

Malgrat les adversitats sofertes, l'Arxiu de la Vila estotja eleccions, plebiscits i referèndums, convocats per tot a mena de règims o formes de govern: de les monarquies d’Isabel i d'Amadeu I; de la primera República; del Govern Provisional; de les monarquies d'Alfons XII i Alfons XIII; dels mes de sis anys de Directori Militar del general Primo de Rivera; dels gairebé 40 anys de Dictadura del general Franco.

Observareu que no esmentem la Segona República del 14 d'abril de 1931.

Com ja hem fet constar en anteriors "A punts d'Arxiu", no tenim ni l'Acta de la seva proclamació per L’Ajuntament, puix que -segons consta en l'acta d'una borrascosa sessió d'Ajuntament, tinguda l'any 1933- "algú va sostreure de les oficines municipals el Llibre que conté les actes de les sessions celebrades entre el 1 de desembre del 1930 al 1 d'abril de 1932". Setze mesos de la nostra historia local, ressenyant fets molt importants ... s'esvaïren com una boirada d'abril!!

 Per a transcriure en aquest "Apunt d'Arxiu" hem escollit, pel seu valor històric, l'acta d'escrutini de les "Elecciones Generales para Diputados a Cortes Constituyentes del mes de Enero del año 1869”, que havien estat convocades des pres de la Revolució de Setembre de 1868 i del destronament d’isabelí.

Era la primera vegada, que a Espanya, es votava democràticament i per sufragi universal. Els Diputats que resultaren elegits, aprovaren una Constitució que fou proclamada, el 6 de juny de 1869, i que el poble "bateja" amb el nom de "la Gloriosa".

Varen ser, també, les eleccions que iniciaren un gran enrenou polític i de canvis de regim. Es renovaren les Corts cinc vegades en cinc anys, (1869, 1870, 1871, 1872, 1873), durant els quals esdevingueren fets de tanta magnitud, com el breu regnat d'Amadeu I, l'assassinat del General Prim, l’efímera Primera República, la Regència i el Govern Provisional. .. i tot plegat, amenitzat amb constants incursions dels Carlins.

El Districte Electoral de la nostra vila, constava de 3 Seccions. Les elec­cions s'efectuaren durant tres dies consecutius del mes de Gener de 1869, (un dia per cada Secció). Es presentaven 3 candidatures: La Monàrquica, la Republicana, i la Catòlica-Monarquica; cada candidatura presentava 4 candidats, que era el numero de diputats a elegir pel districte electoral. Cada elector podia votar, segons el seu tarannà, una candidatura íntegre, o be, escollir 4 candidats entre les diverses candidatures que es presentaven.

A continuació del nom de cada candidat, una breu nota ens dóna a conèixer la seva personalitat (mèrits politics, socials, professionals).

Traduïm de l'Acta d'Escrutini:

"Eleccions Generals per a Diputats a Corts Constituents, celebrades el mes de Gener de 1869. Resultat de l'escrutini en el Districte Electoral de la Vila de Maçanet de Cabrenys.

 

 CANDIDATURA MONARQUICA

PASQUAL MADOZ: Progressista; ex-Ministre  d'Hisenda; ex Governador de Barcelona; membre de la Junta Revolucionaria de Madrid; etc.,..... 332 vots

JOSEP M. VEHI ROS: Hisendat; havia representant el districte de la Bisbal com a Diputat a Corts, en les darreres legislatures Isabelines...... 330 vots

JOSEP M. MARANGES DE DIAGO: Fill del lluitador escalens Francesc Maranges, Professor de Dret Roma i Natural de la Universitat de Madrid; membre de la Junta Revolucionaria Provincial de Girona .. 330 vots

ALBERT DE QUINTANA i COMBIS: Poeta de la Renaixença Catalana, nascut a Torroella de Montgrí; posseïa propietats a Torroella, Palafrugell, Begur, Ulla i Gualta; ex-Governador d'Osca, Intendent General de Finances a Cuba; ex-Diputat Provincial....... 332 vots.

CANDIDATURA REPUBLICANA

JOAN TUTAU i VERGES: Comerciant, amic de Terrades i de Monturiol, ocupa un càrrec a l'Ajuntament de Figueres; combaté a O'Donell en el foc de Llers i s'exilia; obtingué la cartera d'Hisenda en la 1ª República ... 63 vots

FRANCESC SUNYER i CAPDEVILA (major): Metge nascut a Roses; Alcalde 1 r a Barcelona; fundador del comunisme cabetià; Ministre d'Ultramar durant la 1ª República . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 vots

PERE CAIMO i BASCOS: Propietari, fill de Sant Feliu de Guíxols, d'on era Alcalde; gran federalista, forma part de la Junta Revolucionaria  . . .60 vots

JOSEP T. D'AMETLLER I HISERN: Fill de Banyoles; hisendat; membre de la Junta Revolucionaria Provincial..   60.....vots

 

CANDIDATURA CATOLICO-MONARQUICA  (Carlins)

FRANCESC DE ROCABERTI i DE DAMETO: Comte de Peralada; Marques de Bellpuig, Gran d'Espanya de 1ª Classe; propietari dels grossos: posseïa terres a la Jonquera, Peralada, Gualta, Cabanes, Pont de Molins, Sales de Llierca, Fontcoberta i Serra de Daró.  .1 vot

JAUME PLANAS i CONGOST: Pare Dominic; fill de metge, nasqué a Navata; fou professor del Seminari i Ecònom de Calonge i Bordils. Funda la Casa Missió de Banyoles; fou Director de "EI Norte". Era conegut pel "Pare Lector" . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 vot .

JOSEP IGLESIAS: Hisendat de Santa Coloma de Farnés. Tenia propietats a Osor, Caldes de Malavella, Santa Coloma, Lladó, Sils i Arbúcies.  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 vot

Numero d'electors del Districte Municipal .................. .       484.
Numero de vots emesos i escrutats . . . . . . . . . . . . . . .      396".

I finalment, per cloure aquesta breu visita espiritual a una de les seccions del nostre Arxiu, i pels amants de fer comparances i d'establir paral·lelismes, encarem els resultats electorals de l'any 1869, que per primera vegada es votava per sufragi universal, amb els resultats electorals de l'any 1991, que també s'ha votat democràticament.

 

 

Any 1869

Any 1991

Població

1876

718

Cens Electoral

484

583

Vots emesos i escrutats

396

473

Vots candidatura elegida

332

332

 

 

Ambdues eleccions son ben distants en el temps: han transcorregut 122 anys d'una a l'altra.

Ben diferents democràticament: d'una a l'altra, la població ha disminuït 1.158 habitants. No obstant això, el cens electoral ha augmentat 99 electors; el numero de vots emesos també ha augmentat 77 vots; i -anècdota curiosa- les candidatures mes votades, tan la del 1869, com la del 1991 , obtingueren, exactament, igual numero de vots.
 
El quid d'aquestes diferencies, en aparença contradictòries, rau en la llei electoral d’èpoques tant distants: l'any 1869, nomes tenien vot els homes que havien complert 25 anys. Actualment tenen el dret a votar tots els homes i dones que han complert els 18 anys

Clourem aquesta "incursió" als resultats electorals arxivats, tal com varem fer l'any passat en l"Apunt" titulat "Els carrers de la Vila": reproduint uns versos, adients al tema, d'un Mestre en Gai Saber. Una mica de bona poesia, ve a ser com un oasi de frescor i bon humor des pres de tanta prosa àrida.

Adient al tema d'avui, desprès de tantes eleccions, referèndums, plebiscits, escrutinis, candidats, electors, elegits, etc ... , reproduïm els versos d'un Mestre en Gai Saber, contemporani a la proclamació de "la Gloriosa": el mes gran poeta que ha infantat l'Alt Empordà, a qui Figueres te dedicat un carrer des de fa molts anys, ANICET DE PAGES i DE PUIG, nat el 1843 i mort als 59 anys.

Refusa ser candidat a cap càrrec amb aquesta poesia:

 

El bon viure

No vui pas ser Regidor,
ni tampoc Jutge ni Batlle.

Doneu-me bona salut
amb la dona i la quitxalla;
dins la casa, santa pau,
i a fora, bones anyades.

Doneu-me a la nit bon son
i bon delit a trenc d'auba,
vi molt vell, aigua d'ullal,
i aire i fruits de muntanya.

Deixeu-me sortí 'l matí
amb l'escopeta a l'espatlla,
pa i vianda en el sarró
i la pipa a la butxaca.

Deixeu-me anar per els camps
on ja de noi hi jugava,
donar un cop de ma a l'hort
i un cop d'ull a la llaurada.

Desprès deixeu-me dinar
prop d'una font d'aigua clara,
per postres l'ombra d'un vern,
i vinguin bones pipades.

Desprès deixeu-me pels blats
córrer darrera les guatlles,
per company nomes el gos
qu'es un amic que mai falla.

I com el mati he passat
així vui passar la tarda
i veure arribar la nit
sens maldecaps ni migranyes.

I quan ja m'en vagi a joc
prop l'escon pareu la taula;
ben moreno el pa de Deu,
ben blanques les estovalles.

Poseu-m'hi ben ple el porro
i conteu-m'hi una rondalla,
i abans d'anar-me'n al llit
deixeu-m'hi fer una becaina.

No vui pas ser Regidor,
ni tampoc Jutge ni Batlle.

(Anicet de Pagès i de Puig)

tornar al començament

 

8.- EL TRASLLAT DEL CEMENTIRI VELL
 
Per Circular datada el 6 de juliol de 1868, el Governador Civil de la província, ordena a l'Ajuntament que, en virtut de les lleis sanitàries dictades pel Govern, es procedís al trasllat del Cementiri, a una distancia de 500 metres del nucli urbà de la Vila, recalcant que l'ordre havia d'acomplir-se amb caràcter preferent i sense dilacions.

La disposició governativa caigué, com una galleda d'aigua freda, sabre els Regidors, Vocals Associats i majors contribuents. No, perquè no fossin conscients que l'Ordre del Governador era raonable i necessària; sin6 perquè calcularen tot seguit el cost de l'adquisició d'un terreny adequat i de l'edificació del nou cementiri, d'una banda, i, d'altra banda coneixien molt be la situaci6, mes que ruïnosa, catastròfica de la Caixa Municipal.

En veritat, tenien motius d’amoïnar-se, puix que el Pressupost Municipal d'aquell any 1868 era el següent:
 

 

Escuts

Mil·lèsimes

Pressupost de despeses

2196

797

Pressupost d’ingressos

298

172

Dèficit

1898

65

Dèficit de Beneficència

40

995

Total del dèficit

1939

520

 

Com era el cementiri que, amb tantes presses, s'ordenava traslladar a 500 metres de la població.

El «Cementiri Parroquial», que tots els octogenaris de la Vila recordem molt be, estava situat al lloc anomenat (Darrera el Jog), entre la casa forana dita (Can Dunes) i les cases que envolten l’àbsida de l’església parroquial; exactament, a l'hort avui propietat de les germanes Margarida i Maria Juanola. Tenia la mateixa superfície de l'hort, i l'envoltava una rudimentària paret de l'alçada dels nínxols.

S'entrava al recinte fúnebre, pel mateix lloc on avui s'entra a l'hort, i a la pedra del llindar de la porta s'hi llegia, esculpida, una data: ( 1709).

Aquesta pedra, l'any 1893, fou aprofitada per a seguir servint de llindar a la porta del cementiri actual (excel·lent idea!) i, si us hi fixeu be, encara que molt llimada pel trepig sofert durant els 282 anys transcorreguts des de la inauguració de l'antic (Cementiri Parroquial), podreu llegir la data de «1709».

Es evident que la reduïda extensió de la necròpolis, comparada amb el nombre elevat d'habitants que llavors tenia la Vila: 1.878 (1.182 mes dels que compte actualment), i desprès de 159 anys d'enterrar-hi els difunts, que en aquella època suposaven una mitjana de 60 a 70 enterraments anuals, el cementiri es trobava replè, mal tancat, descurat i a dos passes de les cases del nucli urbà; totes les quals circumstancies, acreditaven la disposició governativa del 6 de juliol de 1868, de raonable, justa i necessària.
 
L'abandó del (Cementiri Parroquial) venia de lluny. Ja l'any 1743, quan nomes comptava 34 anys d’existència, el Bisbe de Girona, Monsenyor Baltazar de Bastero i Lladó, en l'acta de la Visita Pastoral que, personalment, va fer a la Parròquia, el 26 de juny de 1743, dicta entre altres, el següent mandat:

(Nota 1." -Que sa il·lustríssima ha encarregat de paraula als Regidors que no permètian que se ballia a prop de la Iglesia, ni que se hi toquia la cornamusa per los contorns de ella, i també QUE FASSIAN ACOMODAR LO CEMENTIRI PER A QUE LO BESTIA NO HI ENTRIA).

Era rector de la Parròquia, Mossèn Valentí Porra, i el beneficiat Mossèn Francese Olivet li feia de vicari.

Per a deliberar sobre la Circular governativa, que ordenava, en estricte compliment de les lleis sanitàries, el trasllat del cementiri a 500 metres de la població, el 25 de juliol de 1868, l'Ajuntament es reuní en sessió extraordinària.

Prèviament convocats per L’Alcalde Francese Vila, hi assistiren els Regidors, Josep Puntunet, Josep Sot Olivet, Salvador Saguer, Joaquim Pagès i Joan Dalmau. També hi assistiren els Vocals Associats, majors contribuents, Marti Saguer Puig, Higini de Riera, Francese Reinal, Joan Quinta, Josep Saguer Puig, Marti Olivet i Gifre i Benet Vinas.

Desprès d'una bona estona de discutir el problema, tots els reunits demanaren un millor assessorament, Deixeu-me, doncs copiar literalment, el que diu l'Acta de la sessió, i, de passada, tots gustarem del curi6s estil de redactar que posseïa el Secretari de L’Ajuntament, Rafel Delclòs i Puntonet, taper d'ofici.

(...los Señores reunidos, quienes penetrados del contenido de la Circular del Sr. Gobernador, consideraron oportuno llamar al Sr. Cura Párroco D. José Auquer y a los Sres. D. Jaime Gifre y Bahi y D. Miguel Girbau y Vidal, facultativos del arte de curar existentes en esta Villa, al objeto de recibir de sus conocimientos científicos, mayor ilustración para poder deliberar acerca del particular.

Previo aviso que se les paso, comparecieron instantáneamente dichos Señores a los que manifestó al momento el Sr. Alcalde el objeto de haberles llamado. Entraron unos y otros inmediatamente en discusión de la que al cabo de un largo rata resulto ser el parecer, tanto del Sr. Cura Párroco y facultativos, como el de los demás Señores reunidos, no haber necesidad alguna de la traslación a otro punto del cementerio de esta población apoyándose en que este país es muy sano, muy fresco los aires que se reciben y aunque no guarde la distancia señalada en dicha Circular, se halla ya en el exterior de la población a un sitio que contiene las condiciones de ventilación y demás de higiene pública, adonde james se ha experimentado haya dañado, ni pueda dañar la salud del vecindario,' añadiendo que hallándose como se halla esta población rodeada de casas de campo, de todas maneras, si se trasladase el cementerio estaría cerca de alguna de ellas, sin poder guardar por consiguiente la distancia mandada.

Considerando pues que la traslación de dicho sagrado recinto de todos modos ocasionaría un gasto innecesario, que se puede remediar, por razón de las buenas condiciones que ya reúne, dichos Señores han acordado por unanimidad hacerlo presente al M.l.S. Gobernador Civil de la provincia, esperando que el bondadoso corazón de dicho Sr. atenderá las razones que tan justamente quedan mencionadas, relevando por consiguiente a esta villa de la traslación del cementerio, como igualmente de sus agregados, que también se hallan en igual caso.

En su consecuencia el Sr. Alcalde ha ordenado levantar esta Acta que han firmado todos los expresados Señores existentes en este acto, hi ha mandado sacar copia de ella para remitirla a la aprobación del M.l.S. Gobernador Civil de la provincia, de 10 que yo el Secretario certifico. Segueixen les 17 signatures dels assistents a la sessió extraordinària de l'Ajuntament.)

Com acaba aquest diguem-ne, (enfrontament), entre la Circular governa­tiva i l'acord de L’Ajuntament ?

El Governador donava ordres estrictes que afectaven, ineludiblement, al Cementiri Parroquial, i comminava a que fossin realitzades amb caràcter preferent.

L'Ajuntament, assistit de les forces vives de la població, del rector i dels dos metges de la Vila, acordava per unanimitat, que el vell cementiri reunia les millors condicions sanitàries i, molt respectuosament, apel·lava (al bondadoso corazón del M.l.S. Gobernador), que rellevés la Vila del seu trasllat. (L'acord, municipal, eludint parlar de la incúria, deixadesa i abandó del cementiri, amb bones maneres i exquisit respecte, serví al M.I.S. governador «gat per llebre»).

Doncs be: va acabar tot com «el rosari de l'aurora».

L'any 1868, fou un any eminentment revolucionari: al destronament i exili d'Isabel II, seguiren grans esdeveniments politics: canvis de govern, de règims, de lleis, etc ... ; i quan la política bull, l'administració pública es refreda.
 
El càrrec de Governador Civil era molt inestable. EI Governador que signa l'ordre de trasllat de cementiris, Pedro Esteban Herrera, era destituït dos mesos desprès. EI seu successor, Pedro Gavanna, dura 26 dies. EI següent, Enric Climent i Vidal, progressista, fill de Castelló d’Empúries i ascendent de l'eximi poeta Carles Fages de Climent!, ostentà el càrrec durant 5 mesos i 8 dies. Durant l'any 1868, la província de Girona, canvia tres vegades de Governador Civil.
 
En 9 anys, des del gener de 1868 al desembre de 1876, transitaren pel Govern Civil de Girona, 20 governadors! Els grans enrenous polítics, encallen els afers administratius. I així, l'afer del trasllat del cementiri queda encallat ... i l'Ajuntament queda content.

tornar al començament


 

9.- ENTERRAMORTS ABUSIU

D'un temps ençà, corria per la Vila un rum-rum molestós sobre els preus que l’ enterramorts exigia pels seus serveis.

El nombre mitjà d'enterraments que tenia lloc en aquella època era de 60 a 70 a l'any.

EI rumor públic anà creixent de tal manera, que es convertí en noticia certa; i l'Ajuntament va tallar de cop els abusos arbitraris del fosser municipal.

Aixecada la sessió extraordinària del dia de sant Jaume de l'any 1868, que hem relacionat i, en part transcrit anteriorment, els 17 signants de l'Acta, aprofitaren l'avinentesa d'estar reunits per a fer constar en la mateixa, el següent acord, aprovat, també, per unanimitat:

«Terminado el acto anterior se han producido algunas quejas sobre las exigencias que hace el Sepulturero por los derechos se cree tener; y para remediar tal desorden, han acordado los Señores reunidos señalarle, de hoy en adelante, la siguiente tarifa:

Cobrara el Sepulturero, sea cual fuere, por los derechos de entierro i meter el ataúd, por los difuntos mayores 10 Reales y si ha de vestirlos 2 Reales mas; si el ataúd es baúl cobrara 12 Reales por meterlos en él  y enterrarlos y 2 Reales mas si ha de vestirlos; por los difuntos que las sepulturas consisten en panteones, cobrara 14 Reales por su trabajo y por los difuntos menores no podrá percibir más que 5 Reales, sirviendo dichas tarifas, tanto por los de fuera como por los de dentro de la población sin excepción alguna, quedando obligado a prestar gratuitamente sus trabajos a los pobres de solemnidad y a hundir los hoyos hasta 6 palmos los de caja, hasta 7 palmos los de baúl y hasta 5 palmos los de los difuntos menores.

Así han lo acordado los dichos Señores suscritos en el Acta anterior y firmado conmigo el Secretario, en la misma fecha de 10 que certifico».

El cementiri Parroquial i la seva llastimosa situació, resta en el mes fred dels òbits. No es toma parlar d'ell fins transcorreguts 20 anys mes.

L'any, 1888 hi hagué a la vila 100 defuncions: 41 homes i 59 dones; i l'Ajuntament de l’època es veu obligat a envestir urgentment la qüestió d'un nou Cementiri.
 
S'acorda adquirir immediatament un camp, situat a mes de 500 metres de la població, en el lloc anomenat “Els suros d'en Mas”, propietat del Sr. Joan Mas i Barris, que era Regidor, al qual accedí a donar-lo mitjançant una indemnització de 800 pessetes. La situació del camp era optima i l'adquisició fou ben acollida.

tornar al començament

 

Rafel Sot i Delclòs