Els noms de Casa
per Pere Roure Sabà
publicat en el programa de la festa d'hivern del 2003
Tots coneixem el costum, molt arrelat en els pobles, de batejar cada casa o cada família amb un nom popular o motiu, que en general no és tingut per ofensiu i passa de pares a fills .
Les preposicions Ca, Cal i Can constitueixen en realitat unes contraccions que equivalen a “casa”, “casa del” i “casa d’en”. Serveixen per a manifestar la propietat o residència del propietari present o passat; del fundador o bé de l’estadant.
Enguany farem una relació dels noms antics de les cases de tot el terme, que he pogut recollir, però reconec que aquest aplec no és exhaustiu, perquè alguna casa no té denominació o bé ningú se’n recorda.
Podem distingir aquestes denominacions en dos grups principals; en primer lloc les que corresponen al cognom del propietari o de l’estadant i en segon lloc les que es tracta d’un sobrenom o motiu.
Per a que un motiu arreli, cal la combinació de diferent elements propis de la saviesa popular: l’amistat i profunda coneixença entre veïns, finor, bon humor i ironia.
En el present estudi ordenarem primer els noms de les cases del poble per carrers; i els masos i cases disseminades per ordre alfabètic. Encara que els motius solen romandre durant molts anys, és evident que canvien amb el temps, per això una mateixa casa pot tenir més d’un nom.
CARRER LLARG O DE ST. SEBASTIÀ
Can Viola: Desconeixem si es tracta d’un cognom o sobrenom.
Ca la Felona: El nom indica que hi havia viscut una dona de molt caràcter.
Ca l’Estanquer: El nom reflecteix la dedicació a aquest ofici, amb una tradició de 126 anys.
Cal Gat : Per venir de cal Gat a prop de ca l’Escrivà.
Ca l’Apotecari: Per l’ofici del que fou molts anys alcalde, Mariano Mas i Bigas.
Can Maià : Segurament del nom propi Macià que és el mateix que Maties.
Can Dunés: per ser descendent de Can Dunés.
Ca l’Erra: Del cognom Erra.
Can Pixoga: antigament se’n deia can Salabert.
Can Rabatxol: Deu tenir a veure amb rebatre.
Cal Sardinaire: Perquè duria vendre sardines o en consumia.
Can Frigola: Del cognom Frigola.
Ca la Conilla: Més antigament es deia can Peluts.
Can Mas: Per haver viscut al mas Mas.
Can Diví: Per haver estat de masover al mas Diví.
Can Batista: També ca l’Angeleta, nom dels qui regenten la botiga i fleca als baixos de la casa .També s’havia anomenat can Rebost i can Planellas, antics gerents d’aquest establiment.
 |
Can Paris |
Can París. Prové del cognom del fundador de la cas, Joan París, com podem llegir a la llinda de la porta, el 1682. També cal Rei sobrenom del qui regentava l’hostal i botiga de la planta baixa i avui bar la Cova a ca la Pilar.
Can Sunyer: Es la casa pairal de la família Sunyer des de primers del segle XVII .
Ca la Rebixanta: potser freqüentava el Rebixant, lloc on es llençaven les escombraries a la ribera d’Ardenya. Avui és el garatge d’en Montagut.
Cal Cigró: Sinònim de petit.
Cal Serraller: Per haver mantingut l’ofici de serraller durant vuit generacions i també se’n deia can Gallat referint-se a la mateixa família. Ja del nostre record la coneixem més pel de la botiga de ca la Rosita.
Paller d’en Pasiques: Casa del corriol del Rei, també coneguda per cal Xuru.
Can Genover: Cognom d’una família de Vilanant, que tenien cases i horts a Maçanet. El 1743, pertanyia a Bernat Genover.
Cal Puru: Potser es tractava d’un fumador de cigars o bé d’una persona molt prima.
Can Barris: Per haver-se estat de masovers a can Barris de La Vajol.
 |
Cal Serraller |
Can Cai: No en coneixem el significat. També se’n havia dit can Xicu Paleta.
Can Farall: Traginers de sempre, fins que una pubilla es va casar amb un Mach, de tradició de ferrers.
Can Vilà: Del cognom Vilà. El nom antic però era can Dan, una fàbrica d’espardenyes de la família Carbonell.
Can Fogona: Derivat de fogó o braser per escalfar o coure. El 1829, hi havia un Josep Sala, àlias Fogona.
Can Quelet: O Calet, sembla l’hipocorístic de Miquel.
Can Carbó: Del cognom Carbó, també can Saguer nom de la casa pairal.
Can Felip: Del nom de perdona Felip, també s’anomenava ca la Reina.
Cal Tit: Sinònim de petit.
Ca l’Andreu: Cognom existent, ja al segle XVII. Del nostre record també se’n deia cal Perrutxo.
El Bullidor: Per haver-hi existit el bullidor d’una fàbrica de taps.
Can Gaspar: del nom de persona Gaspar, fa 100 anys era una fàbrica de taps de can Figa.
Can Titus: Nom propi d’home.
Cal Radical: Deuria ser un partidari del partit radical que propugnava profundes reformes polítiques i socials. Havia sigut una fàbrica d’espardenyes. Un altre nom d’aquesta casa és can Caga-rates.
Cal Sastre Mongets: nom d’ofici i sobrenom junts. També més tard es conegué per cal Sastre, però ja era un altre.
Can Tapis: Per venir del veïnat de Tapis.
Can Xacó: Per provenir de can Xacó de Tapis. Altres noms antics d’aquesta casa són Can Roure, una borda medieval del segle XIII, desprès can Coll-Roure, però avui és can Lluansí , actual propietari.
CARRER MAGRE
Can Pata: Per la dedicació al transport i a les tragines amb matxos, l’empresa de Jaume Cumbriu es deia “Pata” és a dir pota i tenia com a símbol una ferradura.
Ca l’Esgarrapa: També cal Sabater, Joan Delclòs i Santaló , el darrer estadant, abans de reformar la casa.
Cal Baster: Per la dedicació d’aquesta gent a fer basts i altres guarniments de cavalleries, propi de l’ofici de baster. El darrer fou Jaume Pons i Rufet (1860). També es coneixia des de sempre com a can Pons, nom de la mateixa família.
Can Noè: Sembla que correspon a un cognom.
Can Vespa: Més antigament era can Mataporcs.
Can Xixa: El sobrenom indica una manca de netedat d’algun antic estadant d’aquesta casa.
Ca la Pilar Viola: Per ser originari de can Viola.
Can Serra: Es tracta del cognom Serra.
CARRER DE LA VAJOL
Can Diadulls: es tracta d’un llinatge.
Can Quel del Grau: Per haver viscut al mas Grau. Abans can Carbonell, segons el que hi ha escrit al ràfec de la teulada.
Can Terol: No en coneixem el significat.
Corral d’en Barretina: Hi havia existit un corral d’ovelles.
Can Zum: Soroll alternatiu i repetit. També n’hi havia que en deien cal Serrador, per ser l’ofici d’un avantpassat.
Ca la Joana: Nom d’una dona que s’hi havia estat.
Cal Regalat: Es refereix a un home de bona vida. També es coneix com a can Jep de la Forestal.
SECTOR PARET NOVA
Cal Sereno: Per ser el domicili del darrer sereno.
Can Rustullet: Per venir de cal Rustullet de Tapis.
Can Tutau: Família establerta a Maçanet al segle XVII, abans però can Ziga-Zaga.
Can Pau Ferrer: Fent referència a Pau Viñas, ferrer. Abans però can Trilla.
Can Nicasio: Pres del nom propi en castellà, Nicasio.
Can Boadella: Per ser originaris de Boadella. Més antigament can Vilanova.
Can Xel: Hipocorístic de Marcel.
Casa de la Vila: Des del 1978, seu de l’Ajuntament.
Cal Senyor: Per venir de cal Senyor de Tapis.
Can Tomeu Patró: per haver-se estat a can Patró.
Can Rupiu: nom molt popular que en desconeixem el seu significat i l’origen.
Can Flagués: del cognom Falgués.
Can Campins: Pot ser per haver viscut a can Campins de St.Llorenç de la Muga.
Can Quelitos: Hipocorístic de Miquel.
Can Quildo: Diminutiu d’ Hermenegildo.
CARRER I PLAÇA DE LA BORRIANA
Can Castells: Cognom molt antic que van construir aquesta casa el 1606.
Can Tropa: Nom que tindria a veure amb la tropa del comandant Ramon Roger Ballell.
Can Cadavall: Del cognom Casadevall. També se’n havia dot can Castanya.
Can Nivella: del cognom Nivella que havia estat una carnisseria.
 |
Escut de Can Roger |
Can Roger: Llinatge molt antic del poble del segle XVI, la casa pairal era endins del portal de la Borriana, no fou fins al segle XVII, que aquesta família es traslladà fora muralla. Més modernament fou Fonda Pirineu i avui Hotel Pirineus.
Can Quim: Del nom propi Joaquim, avui l’Estanc o ca la Nati.
Ca la Malé: Del cognom Malé.
Cal Pipaire: El nom es prou explícit de l’ofici del propietari, avui carnisseria. Antigament era la casa de la Confraria del Roser.
Can Rafelot: Diminutiu de Rafel, que havia estat una fàbrica d’espardenyes. Avui és una casa d’allotjament rural.
Ca la Lola Pipaire. Hi havia la carnisseria de ca la Lola. Antigament eren dues cases, la casa dels Roger on encara es conserva l’escut i l’altre can Campà.
Can Montagut: El nom indica la procedència de Salvador Riera, àlias Montagut, el 1821. Aquesta casa havia estat un hostal d’anomenada al segle XIX, ca la Martró; i al segle XIV, era l’Hospital.
Can Pere Baró: Perquè s’havia estat de masover a can Baró.
Can Rissan: L’any 1740, era propietat de Felip Declòs, sastre, àlias Rissan.
Cal Moliner: Per haver viscut al molí del Masdevall. També hi ha qui l’anomena can Central o bé ca l’Eixorit.
CARRER DE LA RECTORIA
Can Jan Serra: per ser descendent de can Serra.
Can Recala: No sabem el seu origen, però el 1840 en Recala era un traginer de ferro.
Can Coixes: També se’n havia dit can Bruquetes.
Casa del Benefici: En realitat són dues cases juntes, nomenades així amb relació al benefici de St. Josep i St. Jaume instituït per mossèn Jaume Saguer, a l’església parroquial el 1750.
La Rectoria: Traslladada aquí el 1777, com assenyala la inscripció que hi ha al portal adovellat.
Can Pinceta: L’any 1829, hi vivia Josep Vilanova àlias Pinceta .
Can Reginella: Nom de dona. També cal Rustullet. Avui inclosa dintre el que és el restaurant La Quadra, junt amb una altra casa que anomenaven el Corral o can Nyeu.
PLAÇA DE LA VILA
Can Farlingo: No coneixem ni el seu origen ni el seu significat.
Can Broixa: Segurament prové de “broixa”, que vol dir solitari.
Can Torlit: Nom d’un ocell gairebé extingit. Al segle XVII, era la Rectoria. Avui el nom es manté en una casa de la urbanització Prat del Pont.
Ca la Barba: Casa molt coneguda per la seva tradició de botiguers.
Can Bigues: del cognom Bigues, avui es més conegut per can Fermín.
Can Pi : del cognom Pi.
Can Quiquet: Hipocorístic d’Enric. Al porxo d’aquesta casa hi havia en època medieval la taula de la carnisseria.
Can Pei: Del cognom Pei. Al segle XIX, havia sigut la Casa de la Vila. Avui ca la Maria Rosa per la botiga o també cal carter.
Cal Carreter: Per l’ofici de carreter, que tenia l’obrador a can Barris. També s’havia nomenat can Tonet, diminutiu d’Antoni.
Can Casanova: Per haver-se estat al mas Casanova. Més antic s’havia nomenat can Constantino.
Can Dalmau: Del nom de persona Dalmau. Els baixos, per la botiga que hi havia, també es coneixia per can Viola de la Plaça.
Can Molar: Del cognom Molar, amo de la casa. Com l’edifici és molt gran i té diferents habitatges ha tingut d’altres noms com la Fonda (El Porvenir), o ca l’Elvira, per haver-hi existit una fonda. Els baixos darrerament bar La Fonda i també un pis cal Metge. Més antigament tota la casa s’anomenava Can Vinyes.
La Societat: Per haver estat seu de La Unió; La Pau i avui de La Maçanetenca.
CARRER DEL PONT
Can Sabà: Cognom establert al poble a primers del segle XIX, procedents dels veïnats d’Oliveda i Els Vilars.
Can Barris del Pont: per distingir-lo de l’homònim del carrer Llarg. Antigament se’n deia el Molí de la Vila.
CARRER DE LA PLAÇA
Can Jaume: El nom ve de Jaume Juanola, fill d’Albanyà, fundador de la botiga i fleca que fa ben poc ha tancat les portes.
Can Benet: Del nom propi Benet.
Ca la Beneta: Per ser descendent de Can Benet .
Can Teresina: Diminutiu de Teresa.
Can Xeix: Referent a l’intel·lecte d’un antic estadant d’aquesta casa.
Can Josepico: Sobrenom de Josep Puntunet que té 200 anys, es tracta d’un hipocorístic de Josep. Un pis d’aquesta casa en deien cal Descaire. També s’havia anomenat antigament la Torre d’en Bou i can Collell.
 |
Cal Mestre Vell |
Cal Mestre Vell: Fa referència a la casa de Josep Batlle París, que va ser mestre de Maçanet de del 1879 al 1924, és a dir 45 anys i va morir als 91 anys. Més endavant s’anomenà ca la Pilar Mestre.
PLAÇA DEL CASTELL
Can Jan Xai: Compost del diminutiu de Joan i el Xai correspondria a una persona de bon caràcter.
Can Pairot: Del cognom Pairot, d’antiga tradició al poble. Més endavant també s’anomenava can Griset.
Can Jan de les Mirles: Deuria ser un expert en parar ballestes. Més antigament cal Corb, un pastor d’ovelles del 1700.
Can Masserra: Aquesta casa era propietat de Joan Serra d’Arles, amo del Mas d’en Serra el 1600.També se’n deia can Trafica, perquè aquest Serra era un negociant. Més antigament en deien la Torre Presonera, per haver-hi la presó.
Can Met Llaona: Un altre nom més antic és can Cardona i encara el Castell, perquè es creu que era residència dels feudals.
Cal Ferrer: Per haver-hi viscut Tomeu Puntunet, d’ofici ferrer. El 1700 als baixos hi havia existit la capella de St. Onofre, propietat del monestir de St. Daniel de Girona.
Ca l’Antuena : Pot ser del francès Antoine. Al segle XVII, se’n deia can Prim, era una botiga d’un “angelet de la terra” de St. Llorenç de Cerdans, refugiat a Maçanet.
Can Jan Menut: És a dir can Jan Petit, de poca alçada.
Ca les Vinyes: per ser les mestresses de can Vinyes.
Ca l’Olivet: Casa pairal de la família Olivet des que Pau Martí Olivet, va comprar-la a Josep Lacasa el 1699.
CARRER I PLACETA DE LES DÒMINES
Cal Ratero: Reconegut hostal i més tard restaurant i hotel. Avui reconvertit en apartaments de lloguer.
Can Sopes: Algú que devia menjar o agradar les sopes.
Cal Gallardo: Es tracta d’un home ben plantat d’aspecte sa i vigorós.
Can Quintana: Del cognom Quintana.
Can Nura: També can Medes, diminutiu de Nicomedes. Més antigament se’n havia dit can Madrid.
Can Botes: Es tracta d’un sobrenom; aquesta casa també havia estat la Cooperativa.
Can Rebost: Sobrenom existent al segle XVIII.
Can Cardina: Sobrenom del segle XIX, en aquesta casa hi havia una fàbrica de taps de Josep Delclòs i Puntunet. Més tard del 1923 al 1936, hi hagué l’escola Verge del Dolors de les religioses Terciàries Franciscanes, així doncs també es coneix aquesta casa per ca les Monges.
Can Benaset: Cognom i casa existent a primers del segle XVII.
Can Rufet: Cognom del segle XVII, coneguts per mantenir l’ofici de ferrer diverses generacions. Aquesta casa també va servir d’escola i més modernament en deien can Platón.
Cal Guixeter: Per venir de cal Guixeter de La Vajol .
Can Quimet: Nom de persona.
Can Tel·lí: Es tracta de la casa del popular paleta especialista en forns i tempanells del segle XIX. Avui reconvertida en el restaurant can Tenlí.
Can Carlos: Del nom del propietari.
Ca l´Alemany: De cognom Alemany però abans cal Ratero.
Ca l’Esquella: De Josep Benaset Fontdecaba fabricant de taps, àlias Esquella.
Can Rosa: Del cognom Rosa. Aquesta casa fou durant molts anys l’Ajuntament, i amb aquest nom es coneixia.
Cal Negret: perquè es devia tractar d’un home fosc de pell.
Can Marcel·lino de Fussimanya: Per haver-se estat al mas Fussimanya. Abans però can Vidal.
CARRER DE L’HOSPITAL
Can Salvi: Nom d’un que s’hi havia estat.
Can Xaion: Sembla provenir de xai. També can Medina, nom d’un taper que hi havia viscut.
Can Talaixà: Per venir del poble de Talaixà. Avui ca la Nuri de can Fullaraca.
Can Benet Pipart: Personatge molt popular, que no deixava mai la pipa.
Can Faig: Del cognom Faig.
Cal Serrador: Per haver fet l’ofici de serrador. També can Xarvots i més recentment can Jan de la Pipa.
L’Hospital: Perquè hi havia l’hospital de pobres des del segle XVII.
CARRER DE LA CORT
Can Quelot: Hipocorístic de Miquel. Més antic es deia cal Beato, deuria ser un home molt religiós.
Can Tampa: Equival a tapa o trapa. En Tampa era un home que tenia fama de bandoler, dos segles enrera.
Can Pèp: Diminutiu de Josep.
Can Casals: Del cognom Casals, existent al poble des del segle XVII.
CASES A L’ENTORN DEL POBLE
Can Bacalanta: En desconeixem l’origen i el significat.
Can Dunés: Del cognom Dunés, abans els Tins.
Can Blancat: Del cognom Blancat, arrelat al poble al segle XVII.
Can Ministral: Casa de l’escriptor Jaume Ministral. Abans se’n deia can Jan del Grau, per haver estat de masover en aquest mas.
Molí d’en París: Molí del segle XVII, de la família París a la ribera d’Ardenya.
Can Lobo: L’amo es deia Lobo de cognom.
Ca l’Escrivà: Es tracta d’un nom molt antic existent ja al segle XIV, quan aquesta casa era una borda.
Cal Gat: Sobrenom d’aquesta casa a prop de ca l’Escrivà. Abans els Tins d’en Tutau.
Can Poquet: Prové del nom del fundador de la casa, al segle XVII, Joan Paulí Poquet.
 |
Can Poquet |
Can Buixó: Referent al cognom Buixó.
Can Muga: El nom ve del seu propietari el 1748, Baldiri Olió, conegut amb el motiu de Muga.
La Grevoleda: El nom prové d’una borda que hi havia al segle XIV.
La Timonera: Era una borda que ja existia al segle XIV.
EL GRIER
Can Janot: Hipocorístic de Joan, antigament era la borda del Graier que va donar nom al veïnat.
Can Saletes: Hipocorístic del cognom Sales.
Cal Rectoret: Diminutiu del rector, en sentit irònic o també podria ser un cognom d’un antic estadant.
Can Ganeta: Persona de gana, de vida.
Can Quilai: Per haver-hi viscut una gent de cognom Quilai.
Can Passaterra: Sobrenom del segle XVIII, en Passaterra era un bastaix per això el motiu pot referir-se a una bon caminador.
Can Catarra: Per haver-se estat al mas de la Catarra.
TAPIS
Can Xoixa: Persona deixada en el vestir i en el obrar.
Can Tomàs: Del nom de persona Tomàs.
Can Llebre: Vol dir en sentit figurat una persona astuta o mol experimentada.
Cal Tiró: Avui més conegut per el restaurant can Mach.
Can Xacó: Un xacó és un barret rodó, amb visera plana, propi de la vestimenta militar, suposem per tant que es tracta d’un home que deuria portar per costum una lligadura així.
Can Solana: Per haver estat de masover a la Solana.
Cal Rustullet: Segurament del cognom Rustullet o bé diminutiu de rostoll.
Can Serrall: Un serrall és un tancat de barres per separar el bestiar.
Can Pere Llarg: Es refereix a un home de força alçada.
Can Concaire: Per la feina de fer concs, per menjar o abeurar els animals.
Can Caritg: Del cognom Caritg, des de molt antic, arrelat en aquest lloc.
Cal Senyor: Sobrenom nascut al segle XIX.
Cal Ridorter: Que recollia o treballava les ridortes.
Can Parquenc: No en coneixem el significat.
Cal Cabrer: Per tenir o talaiar cabres.
Can Pericot: Per ser descendent del mas Pericot de Fontfreda al segle XVII. Al segle X es deia el mas Oliva.
Can Baró: Per ser originari del mas de Can Baró dels Vilars.
Can Roger de Tapis: Nom que va néixer a les primeries del segle XVII, la pubilla de la casa es va casar amb un Roger de Maçanet. Abans es deia mas de Tàpies.
MASOS I CASES ESCAMPADES
El Bac: Va agafar el nom de la contrada, coneguda com la casa del Bac de Grillera. Formava part el mas l’hostal al peu del camí ral que anava de St.Llorenç de Cerdans a Figueres. A mitjans del 1600 se’n deia el mas Marcer de Grillera, que cap al 1750 aquesta família se’n va anar a viure a Boadella.
Can Badia: Mas ensorrat del veïnat de Fontfreda, el 1352 era de Pere Badia.
El Balló: El 1362 , ja existia amb aquest nom,avui és ensorrat..
Can Baró: El nom antic era el mas Castanyer, el 1595 pertanyia a Joan Baró, des de llavors va agafar aquest nom.
Can Busquet: Del cognom Busquet, el 1758 pertanyia a Francesc Busquet.
Can Cabot: Es tracta de la Central, construïda per l’empresari Josep Sala i Pou el 1905,que va agafar el nom del que hi vivia i tenia cura de la màquina. Abans era el molí d’en París.
El Cantenys: prové del cognom Cantenys, el 1606 era de Martí Cantenys.
Cal Carbassó: sobrenom que podria ser que es referís a una persona de poca alçada.
La Cardona: Sempre a estat conegut amb aquest nom, el 1352 hi figura com l’alberg de Bernat Cardona.
Can Cardona: El va construir Francesc Cardona, fill de la Cardona el 1639, sobre les runes d’un mas més antic que es deia mas Bofill.
Can Casadevall: Va agafar el cognom del propietari. Mes antigament es deia el mas Baix.
La Casanova: Antigament es deia el mas de la Riba, però el 1606 ja estava derruït, llavors a principis del 1700, en Miquel Costa i Escofet el reconstruí i d’aleshores s’anomenà la Casanova. Des del 1968, es un hotel restaurant que s’ha dit primer Hostal del Senglar i avui Els Caçadors.
Les Casotes: Aquestes dues cases petites, encara que hi havia viscut gent, solien servir de pallera.
La Catarra: El mas va ser construït per Josep Coll Roure, l’any 1757, dintre les terres del Comú, el nom no sabem d’on prové.
Central d’en Grida: Central elèctrica construïda als anys vint, per l’empresari Pagès de Figueres, àlies Grida, avui és un restaurant i hotel.
Can Coll: Des del segle XVI, s’anomena així perquè els amos es deien Coll, però més antigament es deia Tinyoses de Dalt.
Can Cona: Correspon a un motiu “cotna”, casa avui en ruïnes prop de la ribera d’Arnera.
Corral de la Falgarona: El nom indica que era un antic corral del mas Falgarona, reconvertit des de fa quaranta anys en restaurant.
La Costa de Dalt: Antigament es deia el mas de Falgueres, però va canviar el nom al segle XVI, perquè l’amo era en Joan Costa.
La Costa de Baix: també va prendre el nom dels Costa, quan el 1606 el van comprar. Abans es deia el mas Sapells.
Can Costa de la Riera: Al seus inicis s’anomenava el mas Riera; però el 1664 Joan Pere Costa, el va comprar i des d’aleshores se’n diu can Costa de la Riera.
El Cros: Vol dir depressió o pendent, se’n diu així de tota la vida el 1352 era de Pere del Cros.
El Daví: Amb el temps el nom s’ha convertit amb el Diví, el 1352 el posseïa en Jaume Daví.
Can Duc: Perquè pertanyia a la família Duch d’Oliveda, el 1568 l’amo era Tomàs Duch.
Can Duran: S’anomena així des del 1630, quan aquesta gent el va comprar.
La Falgarona: s’anomena així des del segle XIV, el 1352 era de Pere Falgarona.
La Farga de l’Olivet: Construïda per Jaume Olivet i Rufet, el 1831 al costat de l’Arnera va funcionar fins el 1872.
La Farga d’en París: Construïda el 1830 a l’Arnera per Joan París, va estar en funcionament fins el 1872.
La Forestal: Casa dels enginyers forestals i del guardabosc, acabada de construir el 1923.
Can França: Sobrenom donat a algun estadant vingut de França. Les seves ruïnes són al clot del Cau.
Can Fullaraca: El nom d’aquesta casa del veïnat dels Vilars, correspon al motiu d’un masover.
Fussimanya: Sempre ha estat conegut amb aquest nom, és citat ja el 1271.
Can Gallat: Va agafar el nom de Jaume Gallat el 1616, abans es nomenava el mas Dinat.
El Gaspar: El nom prové del seu amo el 1606, Gaspar Camps. Però des del segle XIII, se’n deia Vilardomènec.
La Gavarra: Es va fer a finals del segle XVIII, en terres del Comú i va agafar el nom de la contrada, nom que ja existia al segle X.
Can Granja: El nom prové d’Antoni Lagranja, que n’era l’amo el 1641.
El Grau: Mas molt antic que va prendre el nom del seu fundador, Berenguer Guerau, el 1170.
Can Janet: Diminutiu de Joan, referent al seu propietari el 1749, Joan Viñas i Coll. El seu nom antic era Tinyoses de Baix.
Can Llaona: D’ençà el 1788 que hi havia per masover, Bartomeu Llaona, va agafar aquest nom. Altres noms antics eren primer Vilar de Belló i Mas Caucas.
Can Llaona de Fontfreda: Va agafar el nom dels Llaona, propietaris d’aquest mas des del segle XVII.
El Martinet de la Cardona: Construït el 1628 per Bartomeu Robert, al peu de la ribera de Fraussa, a tocar el mas Cardona, va funcionar fins el 1910, però avui només en resten quatre parets.
El Martinet de les Escomes: Construït sota el Cingle de les Penyes al segle XIX, al peu de l’Arnera, avui ensorrat.
El Mas: El nom prové d’Antoni Mas, propietari el 1562; abans se’n deia el mas Traver.
El Masdemont: Mas molt antic, que el 1352, era una borda, és a dir un mas petit d’Arnau de Masdemont.
El Masdevall: El nom prové del propietari el 1588 que es deia Joan Masdevall, abans però es deia el mas Martí De Sureda.
Molí de la Cardona: Era el molí propi del mas Cardona construït al segle XVI. Al segle XIX, en deien “la fabrique” per haver-se reconvertit en serradora de rabasses de bruc per a pipes.
Molí del Masdevall: Construït el 1748, era el molí del mas Masdevall.
Molí de l’Olivet: Al segle XV se’n deia el molí de Perafita i d’ençà el 1600 va començar a dir-se molí de l’Olivet.
Molí d’en Robert: Aquest molí d’origen molt antic s’anomena així des del segle XVII, el 1628 pertanyia a Aniol Robert, però des del 1968 és un reconegut restaurant.
Molí de Tapis: Se’n diu així perquè atenia la mòlta de gra de la gent d’aquest veïnat des del segle XVIII. Avui completament ensorrat.
El Molinàs d’en Sunyer: Construït el 1727, a l’Arnera per Francesc Sunyer, avui només en resta la carcassa.
Can Montada: El 1176, era una borda coneguda com el Vilardell, d’ençà del segle XVIII, s’anomenà can Muntada, el 1749 era de Josep Montada.
Mas Olivet: Des de molt antic es coneixia com el mas de la Perafita. El 1588, pertanyia a Joan Antoni Olivet, llavors a poc a poc va passar a ser el mas Olivet.
Can Patró: Porta el motiu del seu fundador, Jaume Lagrifa, àlies Patró.
El Pericot: Des del segle XVII, porta el nom del llinatge Pericot.
Can Pere Trilla: Aquest Pere, venia del mas de la Trilla de Carbonills.
Can Pitxó: Mas molt antic que es nomenava la Cortada, fins al segle XVII. El nom actual ve de Damià Pagès i Llobet, amo del mas el 1680, també conegut amb el motiu de Pitxó.
La Porrissa: El 1740 era de Joan Prim. Àlies Porrís.
Mas Pussa: El nom té l’origen amb Manuel Pussa, masover d’aquesta casa el 1770.
El Puig de Fontfreda: De tota la vida que es diu així. El 1573 era de Jaume Puig.
El Puig de Borderons: Sempre s’ha nomenat així des del segle XIV. Borderons era un antic vilar.
Puig de Mont: Mas del segle XVI completament en ruïnes del terme dels Vilars ; el nom descriu la situació d’aquesta casa.
Puig de Vall: El nom és per distingir-lo del seu homònim dintre el mateix terme del Vilars, també només en resten els fonaments.
El Quintà: Mai ha canviat de nom, el primer amo que hem trobat és Jaume Quintà, el 1352.
La Quera: Aquestes ruïnes són el mas més antic que coneixem a Maçanet ja existia el 954 i pertanyia a Daniel Quera. El nom pot fer referència a la rocassa “quera” amb la qual hi havia adossada la casa.
Cal Rei: Prové d’un cognom aquestes runes que hi ha a la vall de Rinadal.
Cal Rexinxo: Es un sobrenom que pot tenir dos significats un que es tracti d’un home gras, amb l’aspecte de ben alimentat i l’altre també pot ser una persona molt espavilada. Aquestes ruïnes a la riba del Rimal havia estat una teuleria.
El Rimal·ló: Es coneix així des del segle XVII, el cognom dels propietaris.
El Riu: Sempre s’ha conegut amb aquest nom, el 1362 era de Joan del Riu.
Mas Robau: El 1350, era de Bernat del Mas Robau, avui només en resten els fonaments.
Mas Roger: Construït per Joan Roger a finals del segle XVIII, dintre les terres del Comú.
El Roís: Mas en ruïnes molt antic del terme de Tapis, ja existia al segle XIII; el 1352 era de Francesc de Roís.
El Roquet: Antigament es deia el mas Roqueta. D'ençà el segle XVII, va passar a ser nomenat el Roquet, dintre la propietat de can Duch.
Can Saguer: Des de molt antic s’anomenava el mas Vilargran, però d’ençà mitjans del segle XVI, va començar a prendre el nom dels nous amos, els Saguer.
Can Salavert: S’havia nomenat el mas Oliva i la Cortada, però al segle XVII, un Salavert es va casar amb una pubilla Cortada, i va començar a ser conegut per can Salavert.
Sant Andreu: Aquesta casa al costat de la capella, es deia el mas Ferrer al segle XVII i després el Masdevall i Can Trilla, perquè es va dividir en dos habitatges. Durant uns anys va funcionar com a restaurant.
El Sarís: De tota la vida s’ha conegut amb aquest nom, el 1352 era de Bernat de Çerís.
El Savarrès: El nom prové de Sebastià Savarrès, amo d’aquest mas el 1562, quan s’anomenava la Masó de Tàpies.
Mas d’en Serra: Es diu així perquè el va comprar, el 1600 un negociant d’Arles que es deia Joan Serra; abans però s’anomenava les Comes de Fraussa.
La Solana d’en Mas: Una “solana” és un terreny en pendent situat a cara migdia, on dóna molt el sol, això va donar nom al mas, que des del segle XVI, pertanyia a la família Mas.
 |
Can Sunyer |
La Solana d’en Vinyes: El mateix que el mas anterior pe el seu emplaçament va prendre el nom dels seus amos al segle XVII, el 1606 era de Joan Vinyes.
El Soler: Aquest casal enrunat ja existia el 1314 que era de Bernat de Soler.
El Subiràs: El nom podria correspondre al seu emplaçament enlairat; el 1352 era de Guillem de Subiràs.
Can Sunyer: S’anomena així des del 1553, data en que pertanyia a Baldiri Sunyer, fins aleshores s’havia anomenat el mas Puig i el mas Puigsec.
Mas Tascó: Mas molt antic que el 1352, pertanyia a Guillem de Mas Tascó i sempre s’ha anomenat així.
Can Tussa: Ruïnes prop del Coll d’Oliveda, el nom sembla que és un cognom, era un mas petit del segle XVII, dintre la propietat del Roquet.
Can Vinyes: El 1200 es deia el mas Vell, el 1352 la Fontanella i d’ençà el segle XVII, can Vinyes. El 1627 era de Jaume Vinyes.
Ja fa temps que aquest costum de treure motius es va perdent ràpidament, però encara avui moltes vegades, es molt més fàcil identificar una persona pel motiu de casa seva que pel seu propi cognom. Per acabar he de donar les gràcies a Enric Sabà ; Lluís Moulines; Josep Riera; Martí Rufet; Carme Vergés; Maria Pagès i Angelina Palomeras per les seves informacions i aclariments que m’han proporcionat per fer aquest recull dels antics noms de casa del nostre poble.
Pere Roure i Sabà.
BIBLIOGRAFIA CONSULTADA.-
Alcover-Moll. Diccionari Català-Valencià-Balear. Palma,1975.
Joaquim Tremoleda. Lledó. (Els noms i els motius).Quaderns de la Revista de Girona nº 100. Diputació de Girona,2003.
Santoral Català. Edit. La Formiga d’Or. Barcelona,1991.
Pere Roure Sabà. Programes de Festa Major. St.. Martí 1989-Estiu 1990-St.Martí 1991-Estiu 2001-St. Martí 2001 i Estiu 2002.
Pere Roure Sabà. Maçanet de Cabrenys. Quaderns de la Revista de Gironaº71.Diputació de Girona, 1997.
Francesc de Borja Moll. Els llinatges Catalans. Ed.. Moll, Palma,1982.
Enric Moreu-Rey. Els Nostres Noms de Lloc. Ed. Moll, Palma, 1982.
ARXIUS CONSULTATS.-
Arxiu Diocesà de Girona. Llibres Parroquials de Maçanet de Cabrenys.
Arxiu de Sant Daniel de Girona. Capbreus de Maçanet de Cabrenys.
Arxiu Històric de Girona. Protocols notarials de Figueres i Maçanet de Cabrenys. Capbreu de Maçanet del 1588.