ELS MOLINS DE MAÇANET DE CABRENYS

Per Pere Roura i Sabà

Publicat en el programa de la festa d’hivern de 1991

 

El nom de molí, és aplicat normalment a una màquina per a moldre gra.

Encara que també, es refereix a altres màquines, que són mogudes per l'aigua i que serveixen per a trinxar, o transformar l'estructura de diferents matèries, com el «molí draper», que serveix per a batre i enfortir els draps i teixits, o el «martinet» per a forjar i batre metalls.

EL MOLÍ FARINER

El molí fariner aprofita l'aigua dels rius com a font d'energia natural. Per a retenir, conduir i emmagatzemar aquesta aigua, calen unes construccions especials: la resclosa, el rec i la bassa. La resclosa és una paret transversal, per alçar el nivell de l'aigua i derivar-la fora del seu llit, cap el rec del molí. Les recloses actuals son d'obra, de pedra i ciment;  però, antigament es feien de fusta, amb troncs i taulons encaixats dins de les roques i fermats amb pedres, gleva i terra; i d'altres, encara més senzilles, fetes solament amb pedres grosses i terra, aprofitant algun accident en el curs del riu, per barrar el pas de l'aigua. Una mostra de resclosa antiga, la veiem al molí d'en Robert: sota l'actual d'obra, hi ha uns forats a la penya, que servien per a clavar-hi els troncs.

Una vegada l'aigua és desviada cap el rec, és dirigida suaument fins a la bassa, ja que aquest sol tenir poc pendent. Al començament d'aquest rec, hi ha una comporta anomenada «tallador», per poder trencar l'aigua en cas d'aiguats. Quan el rec s'uneix a la bassa, hi ha un sobreeixidor amb una comporta, per abocar l'aigua al riu, en cas que el molí estigui parat o la bassa plena.

La bassa no té sempre una forma igual, sinó que quasi  s'adapta a les possibilitats del lloc. A vegades té forma allargada, d'altres forma triangular i l'edifici del molí sol tancar un dels seus cantons. La bassa serveix per aconseguir una regularitat en la pressió de l'aigua que cau sobre el rodet; també en temps de secada fa de reserva i es pot utilitzar una bassada per a moldre.

La pressió per raó de l'alçada de l'aigua, s'anomena «salt». Per això, com més fonda és la bassa, més salt té i més pressió s'aconsegueix. Un molí d'un salt de 3 a 4 metres, és considerat de potència mitjana, mentre que un que tingui més de 8 metres, ja és de gran potència. Al fons de la bassa, pel cantó del molí, hi ha una obertura, «la canal», tapada per una comporta anomenada «pany», per la qual l'aigua es precipita devers el rodet.

Els molins medievals no disposaven de bassa. L'aigua de la resclosa era conduïda al molí per un rec, una vegada allí es precipitava per una canal construïda amb un tronc buidat o amb tres posts de fusta inclinada 45º, i xocava contra el rodet.

L'obrador era la cambra on es feia la feina de moldre, situada sempre a continuació de la bassa, a la planta baixa de l'edifici. Dintre de l'estança hi ha un pedrís ample i alt, que serveix de bancada a les moles. Sota l'obrador hi ha una mena de túnel, el «cacau», on volta el rodet i l'aigua té sortida al riu. A sobre l'obrador, al primer pis hi ha l'habitacle del moliner i la seva família, la cuina, la sala; al segon pis les habitacions. Als costats de l'obrador s'hi adossen el celler, la pallera, el galliner, les corts, etc ...

A vegades també formava part del molí, una altra màquina hidràulica, que tenia un funcionament semblant, «l'escairador» o “escaiador” que servia per a treure la pellofa i trencar una mica el blat o altres grans que desprès es menjaven bullits com si fossin arròs. L'escairador era un trull, que voltava dintre una pica de pedra. A Maçanet, que sapiguem, n'hi havien dos: un al molí d'en Robert, a fora, a la sortida del cacau i l'altre al molí de l'Olivet a l’edifici de sobre la bassa.

EL FUNCIONAMENT I EL MECANISME

L'aigua que es manté a pressió, pel seu propi pes, al fons de la bassa, surt amb força per una conducció «la canal», d'uns 15 cms. d'amplada, graduada amb una petita comporta de ferro que s'anomena «pany» i es projecta violentament sobre el rodet. El «pany», s'acciona per mitjà d'un ferro llarg, «l'aixeta», des de l'obrador, al costat de la mola. Quan el mànec és enlaire, el pany és obert i el rodet volta; quan és avall, és tancat i el rodet està parat.

Aquí es produeix la transformació de l'energia hidràulica en energia mecànica; la pressió de l'aigua fa voltar el rodet.

mecanisme
Mecanisme del molí

 

MOLI  FARINER

1,LA TREMUJA; 2, EL GRADUADOR ; 3, TASCONS ; 4, EL CANALOT;  5, AIXETA ;  6,LA FILOSETA; 7, EL RISCLE,  8, LA MOLA VOLANDERA;  9, LA MOLA SOTANA; 10, LA NADILLA; 11,LA BOIXA ; 12, LA FARINERA; 13, EL COLL-FERRO; 14, L' ARBRE; 15, EL RODET ; 16, ALEPS; 17,  EL XASCLET; 18, EL PANY; 19, LA CANAL; 20, EL CACAU;  21, EL BANC ; 22, L' AGULLA; 23, EL DAU ; 24, EL LLEVADOR

 

El «rodet», és una roda de fusta de roure o vern, perquè no es podreixi, amb un cercle de ferro, proveït d'unes guerxes o còncaves anomenades «àleps» sobre les quals l'aigua exerceix la seva força, en sentit perpendicular a l'eix de rotació. En el seu centre, hi ha un forat quadrat per on hi passa l'eix o «arbre». Els moliners deien que per aprofitar la força al màxim l'aigua ha de caure sobre 4 o 5 àleps alhora. El rodet té un diàmetre d'un metre a un metre i mig, i és emplaçat horitzontal a mig metre del fons del cacau.

«L'arbre», és la biga o eix vertical, que encaixa dins l'ull quadrat del rodet i és falcat amb tascons de fusta. Aquest descansa damunt del dau del «banc», a través de «l'agulla», o clau gruixut de ferro que facilitava enormement el moviment de rotació de l'arbre. El «dau» és de coure, fa la funció de coixinet i va encastat al «banc».

El «banc», és una biga quadrada de roure, posada horitzontalment al fons del cacau, que fa de suport a tot l'eix mòbil i de palanca, que s'eleva o s'abaixa amb l'ajuda d'un perpal, a voluntat, des de l'obrador, mitjançant una barra de ferro anomenada “llevador”, falcada amb tascons de fusta. Aquest moviment, permet de graduar la finor de la mòlta; en elevar el banc mol granat i en abaixar-lo mol fi. A la part superior de l'arbre hi ha clavada una barra de ferro, «el coll-ferro», de secció rectangular a la part inferior, rodona al mig, on passa per dins de la «boixa», i quadrada a la part superior, on s'encaixa amb la «nadilla» i fixa la mola volandera a l'arbre.

«Les «moles», són els elements que fan més feina del molí, esclafen el gra. Són peces circulars de pedra, estriades a la capa de moldre, amb un forat al mig, d'una mida d'1 m. a  1'40m.  de diàmetre, i d'un a dos pams de gruix.

Hi ha dues moles: la mola inferior, fixa o «mola sotana» i la mola superior o «volandera», mòbil.

La mola inferior és la que té més gruix, entre 1 pam i mig i 2 pams, i porta incrustada, a l'ull, la «boixa». La «boixa», és com un coixinet de fricció, construïda amb un cilindre de fusta compacta,  perforat pel mig i encaixat dins la «mola sotana» i per dins hi passa el coll-ferro. A la part inferior, s'unta amb greix per reduir la fricció; i el conjunt és cobert per un cuiro clavat, que s'ajusta perfectament al coll-ferro perquè no s'hi escapi el gra.

La «mola volandera» o superior porta a la seva entalla el «nadiller», dins el qual s'encaixa la «nadilla», que és una peça metàl·lica, que fixa la mola al coll-ferro. Aquesta mola té normalment, la meitat de gruix que la mola inferior, per rebaixar el pes i obtenir més velocitat amb la força de l'aigua; també solen ser mes estretes de les vores per rebaixar pes.

Les moles que hem vist a Maçanet són totes de pedra d'ull de serp o granit, tant abundant en el nostre terme. Un element molt important de les moles, es el ratllat, amb unes canals, petites, rebaixades i rectilínies que s’eixamplen com més s'acosten a les vores de la mola superior. Aquest ratllat tenia la funció de facilitar la molta del gra i ajudar la circulació del gra cap a les vores.

En canvi a la mola sotana aquest ratllat, és de forma ondulada, perquè el gra trigui més en dirigir-se cap a la vora i per tant quedi més afinat.

Les moles són closes per una caixa de fusta circular tancada anomenada «riscle», que priva que la farina s'escampi pels costats. Damunt del riscle, hi ha la «tremuja», que es una caixa en forma de tronc de piràmide invertit, dins la qual s'hi tira el gra per moldre.         .

A la part inferior porta una petita canal, el «canalot», per on cau el gra.

El «canalot», es sotmès a una oscil·lació lateral provocada per un cilindre de fusta estriat, «la filoseta», i amb aquest moviment, fa caure el gra entremig de les moles. Segons la inclinació que es donava al canalot entrava  més o menys gra.

Ara farem una descripció del recorregut del gra i de la farina. De la tremuja passa al canalot, i cau a l’ull de la mola, entre la mola sotana i la volandera, allí és triturat i es converteix en farina, la qual a través de les canals ratllades, es desplaça cap un forat, anomenat farinal, i cau en una caixa de fusta «la farinera». Aquí hem de dir que, la farina en caure a la farinera surt barrejada amb les pellofes del gra, el segó, i si es volia fer pa blanc, s'havia de garbellar per separar-los. Si no es separava, llavors s'obtenia l'anomenat «pa moreno».

MOLINERS I PAGESOS

El molí molt sovint, formava part de la propietat d'un mas i el seu emplaçament, se situava sempre, a la vora d'un curs d'aigua suficient i en un lloc on hi hagués un desnivell per obtenir un salt, l'energia per moure les moles i a la vegada tan a prop com fos possible d'un veïnat o d'una rodalia de masos. També la construcció de la resclosa, aprofitava un accident natural del riu per facilitar la recollida de l'aigua. El molí, a més de fer el servei del mas, atenia la molta de gra de les masies del voltant. El límit de l’àrea que servia cada molí, era condicionat pel temps de desplaçament del mas al molí. Aquest  temps arribava a un màxim que oscil·lava entre els tres quarts i una hora de camí. Això en un país com el nostre, on els molins són abundants.

També intervenien altres factors, com la facilitat de trànsit pels camins, la rapidesa de la molta, la coneixença i l'amistat amb el moliner. Cada casa acostumava anar a moldre en un molí determinat, encara que a vegades s'esdevenia que, un pagès havia de moldre de seguida i es veia obligat a recórrer més d'un molí perquè l’atenguessin ràpid.

El transport del gra cap el molí es feia en sacs, a bast amb matxos o amb mules proveïts d'albardes; la utilització de carros o carretes és força recent, ja que la majoria de camins antics eren de bast. Normalment es molia una quartera (uns 60 Kg.) però hi havia cases grans que en molien més quantitat.

El pagès acostumava a no esperar la molta del gra, sinó a deixar-lo i emportar-se la farina del gra, que havia deixat la darrera vegada.

A Maçanet normalment es molia  segle, ordi, blat de moro i blat, aquest darrer, destinat a fer el pa, ja que totes les masies tenien forn i se'l feien.

El moliner pel seu treball, normalment cobrava amb farina, és a dir «la moltura» que podia ser d'un mesuró (2'5 Kg.) o més per quartera (60 Kg.). Una vegada acabada la molta, el moliner recollia la farina de la farinera amb una pala plana, prèviament retirada la moltura. «La moltura», o quantitat de farina que el moliner es quedava pel seu treball, sovint portava raons i sospites. Això la cultura popular ho recull: «pots canviar de moliner, canviaràs pas de lladre»; «moliner que no roba, ni menja ni porta roba»; «ves a veure moldre el teu gra, ni que el moliner et sigui germà, perquè així i tot t’enganyarà».

 

ELS MOLINS DE MACANET DE CABRENYS

pla
Molins de la Vila ( per Pere Roura)

 

1) MOLÍ DE LA VILA;  2) MOLÍ D'EN SAGUER; 3) MOLÍ DE LA MASÓ;  4) MOLÍ  D'EN PARIS;  5) MOLÍ D’EN COSTA;  6) MOLÍ DE LA CARDONA;  7) MOLÍ DE L'OLIVET;  8) MOLÍ DE TAPIS;  9) MOLÍ D’EN ROBERT;  10) MOLÍ D'EN SUNYER ;11) MOLINÀS D’EN SUNYER;  12) MOLÍ DEL MASDEVALL;  13) MOLÍ DEL  SALT DE MONARS

 

El temps que trigava la mòlta era d'una a dues hores per quartera, segons el molí; si no hi havia cap problema, el moliner, es podia dedicar a altres feines, com a conduir el bestiar, etc ... També s'esdevenia que el moliner anava a buscar el gra i desprès el portava a domicili, llavors per la feina en cobrava el doble.

El moliner a més de la feina de moldre, havia de fer el manteniment del molí, com greixar la boixa, canviar o reparar alguna peça, repicar les moles quan s'havien allisat, sobretot la volandera. Per treure la mola volandera i girar-la, es disposava d'una mena de grua, «la cabra», amb un torn situada per sobre del riscle, d'aquesta manera una vegada la mola dreta, es podia fer el nou ratllat, i treballar la mola sotana. Per fer el ratllat de les moles, s'utilitzaven tres martells de picapedrer: l'escoda, el tallant i la buixarda.

També reparar i netejar la bassa, la resclosa i el rec, sobretot en temps d'aiguats, i renovar les comportes. A més de la feina de moliner, es dedicava a criar una mica de bestiar, sobretot porcs, cabres i aviram, que engreixava amb la farina de molturar, així com a treballar alguna feixa d'hort.

Els moliners, sovint eren arrendataris dels molins, per tant havien de pagar el lloguer als propietaris. Entre els moliners i pagesos era freqüent, que tinguessin disputes i plets per l'ús de l'aigua. En el transcurs dels anys a Maçanet hem trobat diferents famílies, que durant generacions han exercit l’ofici de moliner, com els Robert, Sot, Castells, Escofet, Costa, Paris, etc ...

 

ELS MOLINS DEL TERME

Sabem de l’existència de dos molins l'any  952 a l'Arnera en el terme d'Oliveda, que depenien de St. Pere de Camprodon, senyors del lloc; però el seu emplaçament és impossible de concretar. Un d'ells podria ser el que més tard seria el molí d'en Robert. Hem trobat d'altres molins també, del segle XIV, a la ribera de Fraussa, que tampoc no hem pogut localitzar.

Seguidament farem una descripció dels molins, que hem trobat documentats:

 

1) MOLÍ DE LA VILA

Es troba el peu de la ribera de Fraussa, és l'actual casa coneguda avui com Can Barris del Pont. Antigament era conegut com el «molí del castell». Com veurem més endavant, al segle XVII, es construí un altre molí a sobre.

Ja existia al segle XIII, concretament l'any 1271, que el capítol de la Catedral de Girona, cobrava anualment 1 mitgera de civada i 18 diners comtals «per el molí que es dessota l’església». Cap el 1330, Beatriu de Cabrenys, compra la senyoria del castell de Maçanet a Simó de Cabrera, des de llavors en el documents sempre es parla del «molí del castell».

L'any 1340, la baronessa Beatriu arrenda a Bernat Llampaies, entre altres cases «el molí meu sota el castell». El 1469, el rei Joan II, confisca temporalment a Dalmau de Cabrenys, la senyoria dels castell de Maçanet, de Cabrera i el «molí i casal del castell». L'any 1560, el baró Francesc de Rocabertí, sobre el molí hi tenia un «colomer».

Els barons de Cabrenys, senyors de Maçanet foren amos del molí, junt amb el prat del costat, fins a mitjans del segle XVII.

L'any 1626, Felip de Sorribas i Rovira, arrenda el molí a Simó Olivet i Damià Tarrauba:

«Felip de Sorribas i Rovira, donzell, domiciliat a Barcelona, senyor del castell de Massanet de Cabrenys, arrendo per espai de tres anys a vosaltres, Simó Olivet i Damià Tarrauba de la vila, tot aquell molí de dit castell de Maçanet amb tots els seus aparells, dues aixades i un perpal.

Amb els pactes següents:

Primerament, que dits Olivet i Tarrauba, hagen de sustentar tot lo dit temps de dit arrendament, lo dit moli i resclosa, a llurs propis gastos i despeses; i així be fer de nou tot lo que convindrà per obres de dit molí, sense que dit senyor Sorribas hi haje de fer cosa nova ni adops alguns, sinó que tot lo hagen de fer dits Olivet i Tarrauba, exceptat que si fos cas que la paret de la bassa de dit moli s'espatllava a foradava, de manera que s’hagués de menester per lo adob mestres de casa, en tal cas se haje d'adobar a costes de dit sr. Sorribas; i si estava espatllada a foradada de manera que lo moli hagués de deixar de moldre per lo tal rompiment mes de tres dies, que en tal cas lo arrendament de dit moli cessi de córrer.

També que no cessi dit arrendament,lo temps que s'adobaran los forats que avui son en dita bassa, en cas que dits Olivet i Tarrauba vulguen adobar, per no esser adobs molt necessaris.

També que lo dia que acabaran dit arrendament li hagen de deixar dit moli bo i molent, a coneguda de dos hòmens de la present vila per dit senyor Sorribas nomenadors.

I així mateix, la resclosa de dit moli, deixant tancadas totas las comportas a recs així com las dels horts i prats; de manera que per dits recs no hi passi gens d'aigua ans be tota ha de discorra per lo rec de dit moli.

I tot això, per el preu de 48, lliures barceloneses, per cada any, pagadores en dues iguals pagues, la primera el primer de març del 1627 i altra el primer de setembre del mateix any i els consecutius igualment. Fet a Maçanet el 15 d'agost del 1626. Testimonis, Simó Roger, rector dels Horts i Pere Clara bracer de Maçanet».

molivila
Molí de la Vila (foto Pere Roura)

 

A l'acabament d'aquest arrendament, el molí estava en males condicions, segons veurem en el següent arrendament del 1629.

 

«Sobre l'arrendament i cosas devall escritas per i entre Joan Escofet, pagès de Maçanet com a procurador i actuant en nom del sr. Felip de Sorribas i Rovira de una part i Jordi Auset, moliner de Maçanet de part altra, son pactats los capítols següents:

Primerament és pactat, que lo dit Escofet en dit nom i per temps d'un any, començant a córrer del primer d'octubre vinent en avant, lloga i arrenda a Jordi Auset ad present i baix acceptant, lo moli que dit senyor te en la present vila de Maçanet, juntament amb la meitat de les nous del noguer de dit moli, lo qual arrendament li fa amb pacte, que en lloch de preu o lloguer del moli, haja lo dit Jordi Auset a sos propis gastos fer o fer fer les coses següents: Primerament, mudar totas las fustas de la teulada i tornar-lo cobrir de teula. També fer de nou un corrou i un dau de coure per dit molí. També un volant. Fer nova una aixeta. També que lo hage de conservar bó i molent i fer lo que hi convingui, començant en continent i donar aquellas perfectament, per lo mes de maig primer vinent; i així mateix hage d'adobar tots los forats que hi ha en la bassa des del primer de juny pròxim vinent, fins a la fi de dit arrendament. I tot lo temps que dit moli estarà aturat per adobs, tot aqueix temps anirà afegit en lo arrendament.

I amb pacta, que en lloc de fermança i seguretat de ditas obras, sia tingut i obligat en posar en ma i poder de dit Joan Escofet, 3 quarteres de segle, quiscun mes de tot lo dit any; començant a deposar per tot lo mes d'octubre 3 quarteres i així respectivament quiscun mes, altres 3 quarteres; les quals hage dit Escofet de retenir, fins que veja que realment, los forats de la bassa i las demes obras s'aniran adobant (anant continuant en fer los dits adobs, vaja lo dit Escofet, restituint, lo blat o segle que haura en son poder. Y en cas que dit moliner, no poses ma en continent als adobs dalt dits, resti en llibertat de dit Escofet, de llevar-li lo dit moli i en dit cas puga disposar del gra o del seu preu per fer fer, los tals adobs en tant quant abastera, lo preu de dit gra.

També amb pacte que los dits adobs i reparos los haje de fer a satisfacció de dit Joan Escofet i de Josep Escofet, germans.

Jordi Auset, convé i en bona fe promet los dits pactes i les dues parts s'obliguen al seu cumpliment. Fet a Maçanet el 26 de setembre del 1629».

El 29 de juny del 1645, Felip de Sorribas i Rovira, ven el molí i prat del castell al seu procurador, Llorenç Escofet. Hem de dir que aquests Escofet, eren els amos del molí d'en Costa. Un seu fill, en Felip Escofet, va començar a construir un altre molí a sobre del ja existent i l'any 1668, decideix vendre tot el molí i el prat del castell, junt amb un hort contigu a la Universitat de Maçanet.

«Felip Escofet, escrivà de la vila de Maçanet, ara habitant de la vila de Figueres, venc i cedeixo a vosaltres honorables cònsols de la Universitat de dita vila, Miquel Masdevall i Pau Quintà, cònsols lo any present, junt amb, Francese Vilanova, Francese Sunyer, Miquel Cardona, Emmanuel Roura, Damià Cortada i Josep Mas tots del Consell de dita Universitat: Pere Cortada, Pau Olivet, Montserrat Saguer, Ramon Quintà, convidats per dita Universitat; i convocats i congregats en el Reliquier sobre l’església parroquial de St. Martí com és costum. Tot aquell moli, prat i hort de la present vila anomenats, lo moli i prat del castell, amb el moli nou, basses, rec, resclosa i tots els aparells que es troben en dit moli que afronta a l'est, part amb els valls del castell; al sud part amb el camí públic del pont, i part amb la ribera de Frausa; i al nord amb el meu hort que ara us venc. I tot aixo pel preu de 940, lliures barceloneses.

Fet a Maçanet el 20 de març del 1668».

Per fer front a aquesta despesa extraordinària, la Universitat es va veure obligada a hipotecar bona part dels seus emoluments durant 6 anys. Per això, els cònsols, el mateix dia, arrenden a Francese Roger, els dos molins, el prat, l’hort, la muntanya de les Vernedes, la de les Salines, i tots els passatges del bestiar, per dit espai de temps i el preu de 940 lliures.

Aquest és el primer arrendament dels molins, per part de la Universitat, que recull els següents pactes:

«Que vos dit Roger, siau tingut i obligat, en adobar lo moli i acabar de fer i perfeccionar, amb tots los arreus que requereix lo començat sobre la bassa de dit moli vell; fer les parets i cobrir aquell segons la traça esta ja feta, be i degudament a tots vostres gastos i a la fi de dits sis anys hajau de deixar i entregar aquells bons i condrets, tant del rec, resclosa com de las ahinas necessarias per a moldre de aquells a coneguda de dos moliners, un per quiscuna de les parts. Tambe amb pacte, que pugau prendre tota l'aigua que discorra per lo riu Major o ribera que ve de Frausa, ahont se acostuma de prendre, per fer anar los molins. Tambe que tots los habitants o terratinents de dita Universitat pugan prendrer l'aigua per regar llurs propietats, tots los dissabtes de quiscuna setmana, des de punta de dia fins entrada de nit, ço es de dia a dia i en los mesos de març, abril, maig i juny, pugan emprivar de dita aigua axi mateix, tots los dissabtes des de la punta de dia fins lo endema diumenge a la punta de dia; i en los mesos de juliol i agost, pugan emprivar l'aigua tots els dissabtes, ço es, lo dissabte des del mati fins al tard, i lo mateix, lo diumenge que sera de dia a dia liberament sens contradiccio de dit Roger. Y tambe los sia licit, als habitants, prendre l'aigua sempre que voldran avisant empero primer a dit Francese Roger, donant-li i pagant-li 6 diners de plata per cada hora tindran dita aigua. Tambe amb pacte que hajau de moldre be i degudament, lo gra, a totes les persones que aportaran gra en dits molins; prenent de multura a rao de 24 una; 90 es de un conta barcelonesa  que consisteix en 12 mesurons petits,  hajau de prendrer i exigir mig . I aixi mes o menys a dita rao, segons la quantitat del gra se haura de moldre. Fet a Maçanet el 20 de març del 1668».

A partir d'ara, ja existeixen dos molins. En els arrendaments dels dos segles següents, hi veiem pocs canvis en els pactes que s'arrenden en períodes d'1 a 3 anys. Canvien el valor de l'arrendament, així com el valor de la moltura que passa a 1/16 i darrerament a 1/12, de la quantitat de farina mòlta.

També que el moliner tindrà cura de fer, un bramador nou cada any a la resclosa i una altra en la desviació del rec per regar. De repicar les moles i reparar i netejar la resclosa i el rec. En cas d'haver de fer obres al molí, ho pagaran a mitges; i si les obres son molt importants, ho pagarà la Universitat. Així mateix el moliner ha de donar l'aigua, als habitants de la vila per regar tots els dissabtes, i sempre que vulguin per fer basses de calç, tenint un home, per vigilar, quan l'aigua anirà a «revés», cobrant 9 diners per hora de regar. Si algú rega de nits, ha de tornar l'aigua al rec del molí abans no es faci de dia. A més, el moliner, ha de tornar a la fi de l'arrendament les eines que se l'hi han donat amb el mateix estat i són: 4 pics, 1 perpal, 1 estrenador, 1 pala, 1 ensacador  i la caixeta de molturar.

Hi ha moliners que renoven l'arrendament durant molts anys, com en Salvador Sot, 14 anys; o en Josep Costa, 9 anys, etc ...

A cada arrendament es prenia inventari de l'estat del molí, ara transcrivim el del 1823.

 

Inventari del molí de baix de la vila

-banch bo

-dau a mig servei.

-corrou dolent de les puntes.

-cama del rodet o arbre a mig servei.

-4 anells de l'arbre bons.

-rodet fora de servei.

-sescla del rodet bo

-verga del llevador bona.

-pany, pala i mànec a 3/4 de servei.

-aixeta te de pèrdua una octava part de servei.

-les moles juntes pamades a la vora fan 2 pams, 1/4-1/4.

-el coll-ferro trencat de la pala i dolent de la calçadura.

-la nadilla bona.

-riscla i tremuja se troba a 1/4 de servei.

-una caixa amb pany i clau bona.

-caminals dolents.

-devantal bo

-botarell, barres de lleva, la mola, barra del lIevador, barra de l'ull, torn, cabra i cúrria tot bo

-pala, ensacador i escombra dolents.»

 

 inventari del molí de dalt de la vila

-banch bo

-dau a 1/4 de servei.

-corrou dolent de les puntes.

-cama del rodet a mig servei.

-4. anells de l'arbre bons.

-rodet fora de servei.

-sescla del rodet bo

-verga del llevador bona.

-pany, pala i mànec queda a 3/4 de servei.

-aixeta te de pèrdua 1/8 part de servei.

-les moles juntes pamades a la creu, a la farinera, fan 7 quarts i mig.

-el coll-ferro dolent de la calçadura.

-la nadilla bona.

-riscla a mig servei.

-tremuja a mig servei.

-caminals bons.

-davantal i torn dolents.

-barra del llevador i boterell  bo

-pala, escombra i ensacador dolent.

-4, pics, 1 perpal, clau d'estrena i un mall que fan de pes, tots junts 33, lliures (13. Kg.)

-la caixeta de multurar a mig servei».

 

L'any 1845, sabem que els molins, estaven arrendats a Josep Sot i Olivet i sembla que varen funcionar fins a finals del segle passat.

Com hem dit, hi havia dos molins, el de baix, el més antic, i el de sobre més modern anomenat el molí de dalt o «molinet». El molí de baix, era de gran potencia, per la capacitat de la bassa i pel salt. El salt té una alçada de 8 m. i la bassa uns 10 m., d'amplada. Les parets, a la seva base uns 2 m., de gruix. Les moles fan 1'40 m. de diàmetre.

EI molí de dalt o «molinet», no era tan potent. Es construí sobre la bassa de l'antic i s'hi feu una bassa a la feixa de l'hort. Tenia un salt de 3 m. Es conserva encara l'edifici i el cacau, que a la seva sortida aboca l'aigua a la bassa del molí de baix:

Actualment el molí està reformat i el componen dues cases, conegudes per Can Barris del Pont. Però els seus actuals propietaris, han sabut mantenir la seva antiga fisonomia. A la part baixa, es veu encara el cacau d' on saltava l'aigua a la ribera. L'Ajuntament el va vendre l'any 1919, a Joan Pagès Pumarola, i aquest el convertí en habitacle particular, en aquestes dates ja no funcionava. Es va enterrar la bassa de dalt, per fer un hort i a la bassa de sota, coneguda com «la tina», s'hi feu una porta a la seva base per utilitzar-la com a pati, que actualment és cobert.

2) MOLÍ D'EN SAGUER

Es trobava situat al marge esquerra de la ribera de Fraussa, al costat del pont que mena als Quintanells. Ja existia al segle XV, i era el molí propi del mas del mateix nom. Avui dia només s'endevinen uns petits rastres del que havia estat. Sabem que encara funcionava l'any 1790, ja que el trobem inventariat, com a propietat del mas i segurament, continuà funcionant fins a mitjans del segle XIX. A partir d'aquestes dates, només es parla de la resclosa del molí d'en Saguer.

3) MOLÍ DE LA MASÓ

Ja varem donar noticia en el programa de la festa d'estiu del 1990, de l'existència d'un antic castell, situat prop de la casa del mas Quintà. Doncs bé aquest castell posseïa un molí, bastit al costat dret de la ribera d'Ardenya, uns 200 m. més amunt de la casa de Can Gallat. Es tractava d'un molí medieval, del segle XIV, sense bassa, és a dir que funcionava només, amb el corrent de l'aigua que venia de la resclosa, immediata al molí. Abastia els masos de la conca de l'Ardenya, Can Gallat, Can Muntada, la Figareda, la Solana, El Mas, etc ... l'edifici solament deuria ser un cobert molt senzill. Anava a ple rendiment el 1616, però ja no se'n parla al segle XVIII. Avui es conserva el rec i s'intueix on es trobava la resclosa.

4) MOLÍ D'EN PARIS

Es troba al marge esquerra de la ribera d' Ardenya, a tocar el pont de Can Poquet. El va construir, el 1696, en Joan Paris, ferrer, fill d'un altre Joan Paris, també ferrer que va fer esculpir, amb una llarga inscripció la llinda de la porta a la seva casa del carrer de St. Sebastià. Aquest Joan Paris, en les mateixes dates, també feu construir una farga a l'Arnera. EI 1749, pertanyia a Jaume Paris, moliner. Actualment es conserven les parets molt embardissades, i la seva bassa on hi arrelen uns pollancres notables. A principis de segle ja no molia. Tenia un salt de 6 m.

paris
Molí d'en Paris (foto Pere Roura)

5) MOLÍ D'EN COSTA

EI trobem entremig de les riberes de Fraussa i Ardenya, a tocar la piscina de l'Hotel els Caçadors. Al segle XIV, era conegut com el molí del Mas de la Riba (la Casanova). El 1562, el tenia en Berenguer Riba i el 1606 en Josep Escofet. Al segle XVII, en Josep Escofet, concretament l'any 1612, hi va construir un altre molí, a sota, i feu reformes en el vell. Aquests molins curiosament, tenien dues rescloses, per disposar de més aigua. l'una a la ribera d'Ardenya sota Can Poquet i l'altra a la de Fraussa sota la Cardona. Els dos recs s'unien poc abans d'entrar a la bassa de dalt, d'aquí passant pel molí de dalt saltava a la bassa i molí de baix.

L'any 1640, aquest  Josep Escofet, va tenir un plet amb Francesc Cardona, que tenia un molí una mica mes avall, per qüestió de l'aigua. En Cardona acusava l'Escofet que aquest s'apoderava de bona part de l'aigua per fer anar els molins i es veia obligat a no poder regar ni moldre. Finalment varen pactar els dies i hores que pertocava a cadascú el domini de l'aigua.

Tenim un arrendament d'aquests dos molins de l'any 1767:

«Jo Miquel Costa i Escofet, arrendo per espai de 3 anys a, Salvador Sot, moliner de dita vila, aquells dos molins fariners que jo tinc en dita vila de Maçanet, junt amb els seus recs, basses, guarniments i eines per moldre, juntament amb una cambra que es sobre el moli de dalt, 'estable que es sota las voltes, el paller que se troba sobre lo moli de baix, el prat anomenat del moli de baix, comprenent des del camí que va al molí d'en Cardona, fins arribar a un rec, que ix de la font del prat de la deu «prat gran», i des de dit rec tirant dret fins arribar a la ribera i també dues feixes contigües d'hort, lo qual arrendament li faig a dit Salvador Sot, per preu de 22 dobles, valents quiscuna 5 lliures i 12 sous, moneda barcelonesa, per quiscun any, pagadores cada any en tres iguals pagues, la primera per st. Antoni, la segona per Cinquagesma i la darrera per Nostra Senyora d'agost. Amb els pactes:

1) Prometo fer a mos propis gastos, les obres necessàries a dits molins, basses i rescloses a fi que aquells pugan moldrer i en cas haguessen de parar rellevar del preu del present arrendament tot lo que importaran les fallas de temps, que no hauran pogut moldre.

2) Que dit arrendatari, sia obligat a sos propis gastos en tenir nets i condrets els recs i los mateixos molins i en cas se perdia alguna ehina la dega pagar dit arrendatari.

3) Me reservo franca la multura de tots los grans se moldran en dits molins per lo gasto de ma casa i que sempre que moldrà lo  moli  de dalt  dega tenir dit l'arrendatari la porta tancada.

4) Me reservo l'aigua per regar mos prats i horts.

Fet a Maçanet del 12 de gener del 1767.»

Sembla que aquests molins varen moldre fins a les acaballes del segle passat. Actualment el molí de dalt, és completament ensorrat i del de baix es mantenen les parets, la bassa i l'edifici del costat que conté la quadra i la pallera.

6) MOLÍ DE LA CARDONA

Emplaçat al marge dret de la ribera de Fraussa, una mica més avall de la confluència d'aquesta amb la d'Ardenya. Sabem que ja existia al segle XVI, formant part del mateix mas. El 1606, pertanyia a Jaume Cardona; el 1640, a Francesc Cardona, el 1691, a Isidre Cardona, el 1787, a Joan Gorgot i Palau, de Darnius. D'aquest darrer en tenim un arrendament:  

«Jo Joan Gorgot i Palau, pagès de Darnius, arrendo a Martí Costa, moliner de la vila de Massanet de Cabrenys, aquell moli junt amb son prat, tot contiguo, anomenat lo moli de la Cardona, per preu de 250, lliures barceloneses, i espai de 5 anys, a raó de 50, lliures per any amb els següents pactes:

1º  Que las ehinas que se troban en dit molí tant en lo numero com en lo estat de ellas degam nosaltres arreglarnos i estar en lo inventari de ellas.     '

2º Dit Costa deura mantenir a sos gastos lo rech i reclosa. Els altres gastos, en cas d'enderrochs en la bassa o casa, sera a carrec de mi dit Gorgot. com aixi  l'aconduir les aigues a dit moli, dels dos rius que fins avui han acostumat anar-hi, sempre que alguna persona intentas impedir aquellas.

3°  Que dit Marti Costa tinga que pagar lo Real catastro.

4º  Jo dit Gorgot, me reservo lo pasturall del prat de dit molí i l'arrendador deura redallar cada any, 8  dies antes de St. Miquel de setembre, les entrades i eixides i la meitat de les nous, que se culliran, quedant a carrec de l'arrendatari replegar a sos gastos aquellas.

5º Finalment que en cas s'esdevinga fer-se sostre o altre pis en la casa de dit moli, en tal cas sie obligat dit arrendatari fer foch i llum en aquell.

Fet a Maçanet el 13 de juliol del 1787»,  

Sembla que va moldre fins a mitjans del segle passat. A principis de segle, així com molts altres molins, aquest es va adaptar a una altra finalitat, la de serrar-hi pipes de bruc. Així doncs l'Henri Moulines, «el pipaire», francès del departament de l'Aude, motivat segurament per l’abundància de bruc al país hi va instal·lar la primera factoria de pipes. Ell l'anomenava «la fabrique», nom que encara persisteix avui dia. Al cap d'uns anys s'establi a la vila. Actualment el molí es ensorrat i les bardisses el cobreixen totalment.

7) MOLÍ DE L'OLIVET

Es troba al marge esquerra de l'Arnera, el formen un molí i un escairador situat a la part superior de la bassa. L'any 1430, Pere de Perafita, reconeix tenir un mas (Mas Olivet) amb terres, boscos i un molí. Així dons, era el molí propi del mas. El 1606 era d'Antoni Olivet.

olivet
Moli de l'Olivet (foto Pere Roura)

 

El 1787, Josep Olivet, tenia arrendat el molí, junt amb dos horts i dos prats a Marti Costa, moliner.

A la Guerra Gran el molí fou saquejat per les tropes franceses, i el 1796, Jaume i Andreu Olivet, germans, fan l' inventari.

 

«Moli de l'Olivet del modo que se troba:

-Lo sostra de la cuina i sala que es tot d'una nau n'hi ha un tros, que es tot lo sobra de la mola, que es inutil per ser part molt humida, se necessita una volta de pedra i cals de grandaria 4 canes i mitja i lo demes sostra es bo

-La porta del cap de la escala per la qual se entra en dita casa se troba mediana, sens pany ni clau.

-En la trapa de baixar al moll no hi ha batiport.

-En la dita nau hi ha 2 finestras bonas.

-Hi ha dos quartos sens tancaduras ni portas ni sobra-sostra.

-La porta de entrar dins lo moli, es bona pero sens pany ni clau.

-En dit moli hi ha una finestra que no hi ha sino la meitat de la tancadura i dolenta.

-Hi ha un estable amb una grípia de fusta dolenta sens restaller.

-En la pallera, no hi ha sostra ni tancadura per la porta de dalt i en la porta de baix es mediana amb pany pero sense clau.

-Abaix on son les molas es tota una nau junt amb un estable sense rebatre ni enlluir.

-A dalt la cuina i sala, tot una nau sense rebatre ni enlluir.

-En lo dalt sobre la volta de l'estable, hi ha dos quartos sense enrajolar ni rebatre, ni enlluir i las divisions o tampanells no son sino al igual dels montants de las portas sense llindes, no hi ha sino una fusta per llinda i no hi ha sobra-sostra.

-El forn bo

-Las teuladas se han de recorra, que hi ha dos jornals de feina.

-L'escala de montar dalt de pedra picada bona.

-En la bassa se necesita de compondrer perque la paret trespua de l'alçada de la casa.

-La resclosa que introdueix l'aigua en dit molí es de paret seca.

-La cadira del cap-rec junt amb la resclosa que es de paret i cals, se necessita de alsar-la.

-Lo rec des del bramador de la cadira, fins a la bassa de dit moli es part terrer i part seca, la qual necessita d'adobar per vessar l'aigua, de pedra i cals, per portar perjudici al prat

Fet a Maçanet el 23 d'abril del 1796».

 

Al segle XIX, es va construir l'escairador o escaiador a sobre la bassa del molí. Ja hem dit que era una mena de trull, que servia per treure la pellofa del gra i desprès menjar-lo bullit o barrejat amb altres cuinats. Avui es conserven les parets d'aquest edifici, on s'hi pot veure el cacau que abocava l'aigua a la bassa.

EI moli de l'Olivet va ser el darrer que va funcionar, molta gent encara recorda en Climent Vila o «Climent del Moli», jo mateix hi havia anat a moldre. Fins l'any 1956, encara funcionava l'escairador. I el molí va estar en funcionament fins l'any 1969, que plega en part a causa d'un fort aiguat. Actualment es conserva en bon estat i la bassa restaurada es usada com a piscina.

8) MOLÍ DE TAPIS

Aquest molí situat al marge dret de l'Arnera, no gaire més avall del pont nou, crec que és d'origen molt antic, però, malauradament no l'he trobat documentat.

Les primeres dades les tenim del segle XVIII, pertanyent al mas Savarrès, sabem que l'any 1748, el posseïa en Josep Vilanova, pagès de Serrallonga. Va moldre fins poc abans de la Guerra Civil, i abastia a la gent de Tapis i masos del voltant. Desprès es va destinar a treballar la pipa de bruc. Actualment es envoltat de bardisses, es conserva la bassa bastant grossa, encara amb el remolinat i l'edifici que resta dempeus. Més avall i al seu voltant hi ha les feixes perdudes que menava el moliner. Es una contrada on la vegetació es exuberant, hi ha verns, freixes, polls i castanyers, de prop de 20 m. d'altura.

robert
Molí d'en Robert (foto Pere Roura)

9) MOLÍ D'EN ROBERT

A l'esquerra de l'Arnera, avui convertit en un restaurant. L’existència d'uns forats sota la resclosa actual, ens mostra el seu origen antic. Sabem que al segle XIV, era el molí del Mas Baix (Can Casadevall). A principis del 1600, hi actuen ja, com a propietaris la família Robert. El 1628, és d'Aniol Robert i el 1640 de Bartomeu Robert, aquests també tenien el «martinet» de la Cardona. El 1667, llegim el «molí fariner i draper d'en Robert». Al segle XVIII, Josep Robert hi va fer ampliacions i millores. Mig amagades entre l'edifici hi ha restes de construccions més antigues. Sembla que va moldre fins l'any 1945. Actualment funciona com a restaurant. Amb la restauració i les poques reformes que s'hi han fet, li donen un caire antic i acollidor. També hem de dir que a la sortida del cacau, hi funcionava un escairador sense cobert. La bassa es la piscina. Pel que sembla per l'altura de la bassa era un molí de poca potencia.

10) MOLÍ D'EN SUNYER

Les seves restes son a l'esquerra de la ribera del Grau, una mica mes avall del «forcat de les aigües», a l’indret conegut com el «Purgatori». Era propi del mas Sunyer i va funcionar fins al segle XVII; llavors la família Sunyer, en va aixecar un de nou a l'Arnera. Avui es conserva només uns trossos de paret de la bassa, i el cacau, també hi ha una mola encaixada dins el jas de la ribera.

11) MOLINÀS D'EN SUNYER

Situat a l'esquerra de l'Arnera, poc abans de l'entrada d'aquest al pantà.

Sabem la data de la seva construcció. Derruït ja, el molí vell d'en Sunyer, Francesc Sunyer i el seu fill Pau Sunyer, decideixen edificar-ne un altre a l'Arnera per disposar de més aigua. Per això demanen a l’intendent General de Catalunya, el 23 d'octubre del 1727, l'establiment de l'aigua d'Arnera. El 13 de desembre del 1727, Antonio de Sartine, comte d'Albi, els hi concedeix la llicència per fer-hi un molí i dos anys més tard ja estava acabat.

Aquest molí era el que disposava de més aigua del terme. Segurament per això i les seves dimensions l'anomenaven el «molinàs». Actualment només en resten les parets i la bassa es ensorrada. Ben segur, fa més de 100 anys que no mol.

12) MOLÍ DEL MASDEVALL

Es troba a l'esquerra de l'Arnera, una mica més avall de Can Robert. Era el molí propi del mas Masdevall. Sabem l'any exacte de la seva construcció. L'any 1784, Sebastià Masdevall i el seu fill Joaquim, amos del Masdevall, contracten a Bartomeu Cantenys, mestre de cases de la vila, per fabricar un molí, al cim del prat gran a la vora del riu Arnera:

«Es pactat i concordat, que dit Bartomeu Cantenys hage de fer, fins lo die 15 d'agost del 1785, fer o fer fer, fabricar i construir a sos gastos i expensas un moli fins a sa teulada inclusive, amb sas moles i bassa dins lo termini dalt expressat. Tenir fet aquell, bestraurer, cals, sorra, pedres, teules, fer de manobre, fer fer el coll-ferro de pes 1 quintar i la nadilla de pes una roba, tot a gastos de dit Cantenys.

Los fustatges seran a carrec de dits Masdevall, bestraurer i portar-los a peu d'obra i amb l'obligació del mateix Cantenys posar aquells, on corresponguia. Qual moli o casa, bassa amb sa canal o xetera i mola deura esser tot de la matexa manera, amplaria, llargaria, grossaria de parets i molas, fondaria i caiguda respectives i del mateix modo i forma que esta fet, aquell moli que Francese Paris, moliner, posseheix a la vora del riu Ardenya, prop las casas de la vila. Amb una diferencia, que dita casa, deura tenir 20. palms d'alsada des de la farinera a la teulada. Les portas, la canal o xetera deura ser tot de pedra picada del pais. I tot a us i costum de bon mestre de cases.

I tot aixo per el preu de 335 lliures barceloneses, pagadores, 100 lliures lo dia present; 135, los ultims dias del mes de mars de 1785 i las restants, lo die que començara a moldrer.

Fet a Maçanet el 6 de desembre del 1784».

Sembla que aquest molí va funcionar fins a principis de segle, quan els seus estadants, se'n varen anar a viure a la Central d'en Grida. Avui es conserva l'edifici i la bassa molt embardissada. Era un molí de potencia mitjana.

13) MOLÍ DEL SALT DE MONARS

Es trobava a l'indret conegut amb el mateix nom a la ribera de les Salines, a 20 minuts de camí de la capella. Era un molí medieval sense bassa.

L'any 1279, Mascarós d’Hortal, senyor del castell de Cabrera i la vall de Maçanet, concedeix un tros de terra per edificar-hi un molí al Salt de Monars, pel servei del capella de Les Salines.

Sabem que, encara va moldre fins l'any 1700, ja que Jaume Escofet, capellà de les Salines en aquesta data, disposava d'una mula per anar al molí. Aquest molí, solament deuria ser pel servei del rector i ermità de les Salines, per tant molt senzill, sense bassa. No sabem que actualment en quedin rastres, degut principalment a la inaccessibilitat de l’indret.

- - - - - - - - -

Molts molins varen desaparèixer a finals del segle passat, d'altres  a mitjans de l'actual. La seva desaparició, fou deguda a diverses causes, a vegades un aiguat, d'altres segons diu la gent gran, a l'escassetat d'aigua degut que les deus, ja varen afluixar molt a principis del 1900, però la més important fou l'aparició dels avenços tècnics, amb la construcció de les “farineres”, mogudes a motor, que deixaven la farina molt més neta i molien en gran quantitat. Pel que fa a Maçanet, la més propera era la de St. Lluis, a Pont de Molins.

De tota manera, avui si mirem detingudament, el cabdal d'aigua, que porten les riberes de Maçanet, arribem a la conclusió, que fora dels molins situats a l'Arnera, els altres pocs dies l'any moldrien. Es un fet clar que les deus han minvat molt.

Per fer aquest treball, ha estat fonamental el seguiment del llibre “Els molins fariners” de Jordi Bolós i Josep Nuet, sobretot en la descripció tècnica del molí; també les informacions de diferents maçanetencs han estat de gran ajuda, per fer historia d'aquesta industria ja desapareguda.

 

Pere Roura i Sabà

 

Arxius consultats

Arxiu Històric de Girona. Protocols notarials. Notaris: Francesc de Gayolà, Domènec Francesc Vilar, Onofre Morera i Antoni Vinyes i Pagès de Figueres. Tirs Mota de St. L1orenç de la Muga. Francesc Olivet i Trilles de Maçanet de Cabrenys.

Arxiu de la Catedral de Girona. Capbreus.

Arxiu del Monestir de St. Daniel de Girona. Capbreus. Arxiu Diocesà de Girona. Processos anteriors al 1500. Arxius de Perpinyà. Documents sèrie B.

Arxiu familiar de la família Sunyer, de Maçanet. Llibres de memòria.

Bibliografia consultada

«Els Molins Fariners», Jordi Bolós i Josep Nuet. Barcelona, 1983. Folklore de Catalunya, Joan Amades. Barcelona.

Diccionari Alcover-Moll. Palma de Mallorca, 1975.

La industria tradicional de Montblanc i la Conca en el segle XVIII, Josep M. T. Grau i Pujol. Montblanc, 1989.

Noticies Històriques, F. Monsalvatje i Fossas. 0101, 1889-1917. Cartulaire Roussillonais, Bernard Alart. Perpinyà, 1880.

 

Pere Roura i Saba

* * * * *