MINES I PEDRERES
Publicat en el programa de la festa d’estiu del 2000
Per Pere Roura i Sabà
L'explotació del subsòl ha estat des del segle XVIII, una pràctica comuna, de molts maçanetencs, La mineria es fornia de ma d'obra provinent, sobretot, de la pagesia, i malgrat que avui dia no quedi cap explotació oberta, encara hi ha molts homes que hi havien treballat.
Cal remarcar la diferencia entre una mina i una pedrera. Una mina és una obra subterrània mitjançant galeries i pous que permeten l'explotació d'un filó d'un mineral; en canvi, una pedrera és una explotació a cel obert i s'accedeix al mineral fent desmunts en el terreny.
Els minerals no estan distribuïts d'una manera geogràficament uniforme, per això abans de començar una explotació és necessari fer unes feines de recerca i caracterització del jaciment, que són de llarga durada, costoses i de resultats incerts. L'extracció del mineral en llocs allunyats i inaccessibles encareixen l'explotació i el transport.
Sovint els jaciments es comencen a explotar pels indrets on la llei és més rica, prop de la superfície i on els treballs són més fàcils. A mesura que les explotacions avancen a major profunditat, els problemes augmenten, perquè cal remoure més materials per obtenir la mateixa quantitat de mineral o menys, cosa que sol ser molt corrent.
Totes aquestes característiques i el preu de mercat, s'havien de tenir molt en compte per la rendibilitat d'una explotació. És ben cert que l’èxit de les extraccions, estaven condicionades per l'atzar; per això a Maçanet al llarg de la història, bona part dels projectes miners, serien abandonats tot just començades les feines.
També hem pogut comprovar que molts jaciments abandonats, anys més tard serien reactivats per al tres empreses a la recerca de la fortuna.
Per iniciar una explotació minera, era necessari, que l'administració concedís el permís d'obertura. En l'expedient hi figurava, la superfície reservada per l'explotació del jaciment; expressada en pertinences.
Una pertinença, equival a una Hectàrea (10.000 m2) Això es feia per garantir que cap més empresa pogués intervenir en el jaciment registrat.
A l'Arxiu Històric de Girona, hi ha dipositat un fons de la Delegació d’Indústria, amb el títol de "Concessions Mineres", que conté els expedients d'obertura i ampliació de les explotacions mineres de la província de Girona, des de l'any 1864 al 1980.
A l'Arxiu Històric de Figueres, hi trobem un fons del Casino Menestral Figuerenc, que recull un inventari de les mines de l'Alt Empordà de l'any 1888.
Tots aquests documents han estat fonamentals per fer aquest estudi, que pretén recollir les prospeccions i explotacions mineres més importants del nostre terme, durant els tres darrers segles.
 |
Miners de Montdevà |
El següent inventari es distribuirà per tipus de minerals; és a dir, cada mineral portarà la relació dels seus jaciments. També s’inclourà, el nom de l'explotació, l'any, el nom de l'explotador o de l'empresa i altres dades complementaries.
EL SABONET
És el mineral que més quantitat se n'ha extret a Maçanet. Els filons de més qualitat es trobaven en dos sectors: el primer transcorria pel Puig de la Calma, Gurugú i Coma de Nivà, i l'altre del peu de Fraussa fins a Les Salines.
 |
Dinar dels miners |
L’abundància d'aquest mineral mantindria gairebé la professió de minaire durant 100 anys, amb una dedicació estable d'uns 30 homes des del 1905.
Pedrera del Gravat
Sabem que al vessant sud del Serrat de la Calma, l'any 1866, Pere Capalleras, de La Vajol, hi tenia una petita explotació de sabonet a cel obert.
Més tard es convertí en mina i la seva família continuaria el negoci una centúria.
En aquesta contrada, on el nostre terme coincideix amb els de La Vajol i Darnius, hi havia en la mateixa època dues pedreres més: una en la propietat de Miquel Canta de La Vajol i l'altre en terreny del baró de les Rodes de Darnius.
El sabonet al principi es portava a bast fins al pont del mas Puça, i d'aquí, per l'antiga carretera de Figueres, fins al molí de Pont de Molins.
Mina d'en Sunyer
Fou oberta cap al 1895, a l'est de l'anterior, però va funcionar poc temps.
Mina La Llosera
Estava situada a Les Lloseres al sud del Moixer, sembla que es va obrir l'any 1890, però va funcionar poc temps.
Mina La Ampordanesa
Existia el 1890, arribava des del mas Fred a Les Lloseres. Pel que sembla cap al 1906 ja estava inactiva. Fa uns 25 anys, Talcos Pirenaicos, la va tornar a explotar, a cel obert, i s'hi va fer arribar una carretera des de la Forestal.
Mina Santa Maria
El francès Ludovic Tartin, inicia prospeccions a la muntanya de Fraussa, a la recerca de sabonet; l'operació va tenir èxit amb la troballa d'un sabonet grisós de bona qualitat. Aquesta contrada s'anomenava la Font d'en Porrís, a 970 m d'altura, en terres del Comú.
 |
 |
Boca de la mina de Fraussa |
La caseta dels miners |
.jpg) |
 |
Miners al 1950 |
Telefèric mina Santa Maria |
Tot seguit el 5 de maig del 1893, va registrar 9 pertinences (90.000 m2), per l'explotació amb el nom de Sant María.
Aquesta empresa va convertir la farga de l'Olivet en un molí de sabonet. Cap al 1915, la mina va passar a mans de la família Pagès de Figueres. Aleshores el sabonet es porta a moldre a Pont de Molins, i més tard, a Figueres. Antigament hi havia un telefèric que servia per a transportar el mineral des de la mina fins al carregador de la carretera.
El 1959, el concessionari de la mina era Talcos Pirenaicos i l'explotador Fill de Pau Pages. Als anys vuitanta, l'empresa va quedar absorbida per Talcs de Luzanac, multinacional líder d'Europa en aquest camp. Els sistemes de treball es varen modernitzar. En aquesta època la mina tenia un km. de galeries i una producció de 20 a 30 tones diàries, arribant a un rendiment màxim de 50 tones.
Cal tenir en compte que aleshores hi treballaven 12 homes repartits en dos torns de 8 hores.
Però, a l'agost del 1988, l'empresa va decidir tancar l'explotació, després d'haver donat feina durant 95 anys a molts maçanetencs. Va ser un cop molt dur per l'economia local i moltes famílies se'n varen ressentir.
Mina Magdalena
Situada en terreny comunal, al sud del Pla de la Llebre, es va autoritzar la concessió l'any 1902, d'una extensió de 140.000 m2. Als anys vuitanta, es va tornar a explotar a cel obert i s'hi van fer molts sondeigs
Mina Pepita
La va obrir el 1904 Josep Pagès Bofill, de Figueres, al costat de la Magdalena, però com no hi havia terreny franc es va cancel·lar la concessió l'any següent.
Mina Blanca
Aprofitant la caducitat d'una antiga explotació de marbre situada a ponent de Les Salines, Josep Pagès hi va trobar el 1905 un jaciment de sabonet, reservant-se 32 pertinences. En aquest temps es pagava el sabonet a 3 ptes. la tona a boca de mina.
Mina Rafaela
Emplaçada l'any 1906 al Pla de la Llebre..El 1907 s’anomenà Demasia a la Rafaela.
Mina d'en Servitja
Ens consta a l'any 1910, prop del Puig de Milà i l' explotador era Ignasi Servitja.
Mina La Pobre
Registrada l'any 1919, per Antoni Fita Trias, en el límit dels termes de Maçanet i Darnius.
Mina Tercera
Es va obrir el 1920, l'explotador era Albert Lleó Morera.
Mina La Taupa
Era a sota Fussimanya, en direcció a la ribera de Fraussa. Al 1930 ja s'hi van fer petits treballs i es coneixia llavors amb el nom de La Taupa. Però no fou fins el 1941, que l'empresa Industrias Mineras, la va registrar amb el nom de Juan. Hi varen treballar 9 homes fins el 1944.
El mineral de molt bona qualitat es transportava, mitjançant un telefèric, que travessava la fondalada de Fraussa fins al camí de Rocanegra.
Mina La Olvidada
Emplaçada al Clot de Les Salines. El 1939 l'empresari era Josep Pages Bofill.
Mina Perxés de Niubó
Registrada el 1940, per Maria Rabassa, viuda de Miquel Capalleras, en termes de Maçanet i Darnius; confrontava a l'est amb la mina Ginebró de Darnius.
És l'explotació coneguda popularment com la mina del Gravat. Com la resta de les mines de talc, als anys vuitanta, va passar a mans, primer de Talcos Pirenaicos i més tard a Talcs Luzanac, que van tancar el desembre de 1990.
Mina d'en Saguer
Situada al sud de la Santa Maria; estava registrada el 1940, a nom de Josep Pagès, que el 1956 hi va fer una ampliació.
Mina Trinidad
Es va començar el 1941, a la Garravera, en termes de Darnius i Maçanet. L'explotava l'empresa Pages, que el 1956 hi va fer una ampliació registrada com a Trinidad Segunda.
Mina Próspera
Registrada l'any 1941, per Práxedes Roger, a la Garravera. En Roger i dos socis més ja l'havien explotada molts anys endarrere, on obtenien carbonat de calç. Poc temps després van haver de renunciar a la concessió, perquè el terreny estava registrat per l'empresa Pages.
Mina Pirenaica
A la Font del Balló. El 1942, estava registrada per l'empresa Industrias Mineras com a explotació de sabonet i carbonat de calç.
Mina Cusi
Les pertinences s’estenien, l'any 1942, entre La Vajol i Maçanet i l'explotador era Alfons Cusí Jordà. Al mateix temps tenia registrada una altra anomenada Barris.
Mina Grau
L'any 1956, Joaquim Bonet de Bosch, va registrar aquesta mina, situada entremig del Puig de Milà i la font de la Granyota. El sabonet era blavós fosc i no va donar el resultat que s'esperava; per això va estar pocs anys en activitat. També es coneixia com la Mina Nova.
Mina Mossén Roura
Es va registrar l'any 1966, a nom de Pere Vila Oliveras, a tocar la font del mateix nom. Els treballs van consistir en una rasa arran de carretera i un pou, però va tancar al cap de poc.
 |
Miners de Montdevà |
Mina Victoria
Sota el Roc de Mainau. L'any 1972 es van fer diverses prospeccions i sondeigs sense èxit. S'hi va fer arribar una carretera des del Pont del Grau.
EL FERRO
A Maçanet abunden els meners de ferro, però són filons petits i de mineral de poca llei. Es tracta d’òxids de ferro: siderita, magnetita, limonita i pirita magnètica. Els jaciments que han estat explotats es troben a la cara sud de la serra de Montdevà i al vessant de la muntanya, que va des del Puig Falcó fins a Fraussa.
Durant la primera meitat del segle XlX, quan les dues fargues estaven al seu apogeu, s'intensificaren les prospeccions, però el mineral obtingut, només cobria el 20 per cent de les necessitats.
Serrat dels Meners
De Coll d'Oliveda en direcció a Fontfreda, hi ha el Serrat dels Meners. El nom prové dels jaciments de ferro a cel obert que s'hi havien explotat a partir del 1830. L'aprofitament intensiu del mineral va provocar l'esgotament dels recursos en pocs anys.
Mina Mariana
Situada prop del mas Puig, va ser registrada l'any 1842, però a l'any següent abandonaren les prospeccions.
Mina Colorada
L'any 1842, Martí Olivet posseïa aquesta mina al sud de Sant Andreu d'Oliveda.
Mina Fuster
Joan Fuster, de Maçanet, tenia aquesta mina al Serrat de la Branca; nom que no hem pogut localitzar.
Mina Bella Conchita
Situada a Montdevà, a la Coma de l'Infern, dintre els termes de St. Llorenç i Maçanet. Es va registrar el 1864, a nom de la societat Explotadora de Los Pirineos. Aquest jaciment ja havia estat explotat antigament (1845- 1854).
Consistia en una galeria que seguia una veta de ferro, sobre quars. El 1867 es va canviar el registre pel de Concepción, que va continuar l'activitat fins el 1875.
Minas Las Tres Hermanas
Es va registrar l'any 1872, al Puig de l'Evangeli, aprofitant una antiga galeria oberta en els anys 1842-1843. Però el jaciment molt arruïnat va provocar l'abandonament del projecte.
Mina Teresita
L'any 1873, Llàtzer Riera, va registrar la mina Teresita a la font del Balló. Van obrir una galeria al peu d'unes penyes a ponent de la font. El jaciment l'havien descobert Joan Dalmau i Antoni Martí de Maçanet, i van pactar amb l'explotador que els hi pagaria un ral per quintar de mineral.
A l'octubre del 1874, es va autoritzar la concessió de 60.000 m2, El filó tenia una potència de 0,60 m, i el mineral estava format per pirita magnètica i marcassita.
La pirita magnètica és una mena poc important de ferro, i la marcassita servia per fer àcid sulfúric. Però va ser explotada durant molt poc temps a conseqüència del preu molt baix de la pirita per a la fabricació d’àcid sulfúric, que es pagava a 25 ptes. la tona de mena d'un 35 per cent de llei de sofre, a les fàbriques de Barcelona. I perquè, només el transport fins a Figueres (7 hores), ja costaven 24 ptes.
 |
Mina abandonada a Montdevà |
Mina Buena Presa
L'any 1897, es va aprofitar una antiga explotació caducada a Montdevà. L'any 1926, Rossend Marin Diví, va reactivar les prospeccions amb el registre Nueva Buena Presa.
Mina Agustina
Registrada el 1903, per Josep Fontcuberta Bosch (Darnius - Maçanet).
Mina Teresa
Fou registrada l'any 1901, per Práxedes Roger, al vessant sud de la Collada de la Quera (Tapis), dintre la propietat de Raimundo de Falgás. El 1904, va vendre la mina a Antoni Cardona i aquest la va traspassar el 1908 a Joan Homs Aguilera, enginyer de Barcelona. El 1912, es va renunciar la concessió per no ser rendible. Els traginers baixaven el ferro per la Collada de Caminells.
Santa Bárbara
Registrada per Enric Puig Guitó, el 1902 (Darnius - Maçanet).
Mina Unión
El 1901, al Pla de la Llebre s'hi va trobar un aflorament important de pirita arsenical. Un cop esgotat el jaciment, a l'any 1906, s'hi va treure pirita de ferro. El 1916 s'anomena Ampliación de la Unión.
Mina Democràcia
Oberta l'any 1906, per Práxedes Roger a Les Lloseres, sota el cim del Moixer. Tenia 16 pertinences reservades en terres de l'Estat.
Mina Edisson
Al Clot de la Cova de Les Salines, a l’alçada de la Collada dels Pous, s'explotava una mina de pirita de ferro o de sofre l'any 1906. Tenia un registre de 60.000 m2 i l'empresari era Antoni Cardona.
Mina Lealtad
Artur Capalleras va registrar el 25 de juny del 1906 18 pertinences al Puig del Brosser. Els límits eren: al N la muntanya de l'Estat, al E amb el mas Fussimanya, al S amb el Puig de l'Evangeli i al O amb el Puig del Brosser.
Aquest jaciment ja havia estat explotat molt antigament.
Mina Emilia
A Montdevà del 1936 al 1940, registrada a nom de Joan Roig Paris.
Santa Teresita
Al Clot de l'Infern, registrat a nom de Indústrias Mineras del 1939 al 1944.
Mina Maria
Al Bac de Llinars el 1940, l'explotador Rafael Ricart Hostench, més endavant va ser una pedrera de marbre.
EL COURE
L'explotació del coure va ser molt important al segle XlX; estava concentrat al vessant sud de Montdevà i a la seva part més oriental. La major part de les boques de mina es trobaven a la Solana del Rimal, just al límit dels termes de St. Llorenç i Maçanet,
Per això estaven registrades en ambdós termes, perquè els filons s'endinsaven a la serra de Montdevà que es terme de Maçanet.
 |
Mina de coure de Montdevà |
Mina Emilia
Registrada a Montdevà l'any 1856 (Maçanet – St. Llorenç) en el lloc dit Roca Negra, d'una extensió de 120.000 m2. El jaciment era de pirita de coure i consistia en 2 boques i pous de 8 m de fondària excavats a la roca conglomerada. Va ser de les més rendibles, per això més endavant s'anomenà Emilia Afortunada.
Mina Juana
L'any 1866, a la Coma de l'Infern (St. Llorenç - Maçanet), situada a 300 m sota la Bella Conchita de ferro, que estava més al Nord.
Estrella de Maria
L'any 1873, a Montdevà, al nord de la mina de ferro Concepción
Mina La Carbonera
Al Clot de l'Infern l'any 1891, la boca de mina estava en terme de St. Llorenç.
Mina L'Espingarda
Registrada l'any 1891, al Rimal, al Clot de l'Infern. La boca estava en terme de St. Llorenç i més endavant se'n digué Nueva Buena Presa.
Mina Severiano
L'any 1902, a Montdevà, explotada per la Sociedad Española de Minas de Bilbao.
Mina Consuelo
A Montdevà, l'any 1903. Tenia 23 pertinences i aprofitava antigues concessions. L'explotador era Antoni Cardona.
Mina Santa Teresita
Va ser la darrera mina de coure en activitat (1954-1959). Registrada a nom de Indústrias Mineras, l'explotador era Benito Fernández González. Hi havien treballat 5 homes i 3 noies que triaven el mineral fora de la mina.
Aquesta explotació, aprofitava un antic jaciment abandonat. Per això el mineral era de poca llei, i calia trossejar-lo i garbellar-lo, per separar la mena aprofitable.
Dintre la mina es treballava en unes condicions molt dures. Al principi es transportava el mineral amb matxos, més tard en camió des del Camp de la Mina.
EL MARBRE
El mineral estava concentrat en tres sectors: Les Salines, El Balló i El Grau. L'extracció del mineral va destacar més per la qualitat que no per la quantitat. Sobretot el de Les Salines i el del Bac de Llinars.
Pedrera de Les Salines
Pels volts del 1780, els maçanetencs, van descobrir una pedrera de marbre blanc, en terres del Comú, al peu de la capella de Les Salines.
Però, en aquesta època, la manca de bones comunicacions, pensem que des de Maçanet fins a Darnius només hi havia un camí de bast, era un impediment per a la comercialització del mineral.
L'any 1832, Francesc Vallès i Andreu Gil, es van interessar per la bona qualitat del marbre. Llavors l'Ajuntament els va concedir l'explotació pel preu de 90 lliures l'any. Però també amb l'obligació de construir, pel seu compte, una carretera des de Maçanet cap a Darnius, passant pel Molí d'en Serra, per poder fer arribar el mineral fins a Figueres.
Es féu la carretera, i el marbre es va explotar uns anys. Però les dificultats del transport, minvaven molt els beneficis; que a la llarga van produir el tancament del negoci.
 |
Molí de sabonet de l'Olivet |
Pedrera del Balló
L'any 1833, Jaume Olivet, va arrendar a Climent Roig, negociant de Barcelona, les terres del Balló i Fussimanya per extreure pedra -marbre. Amb les prospeccions van trobar indicis prop del Balló, però després de diverses proves, el mateix any, van rebutjar l'arrendament.
El 1940, la societat Indústrias Mineras, explotava aquest jaciment anomenat La Pirenaica, a la font del Balló, que era carbonat de calç, L'any 1942, es va eixamplar, amb l'Ampliación Pirenaica. Aquesta es trobava a 500 m al E del Balló i al camí que va del Balló a Fussimanya. Es tractava d'un aflorament de marbre blanc al descobert que va ser explotat pocs anys.
Del 1965 al 1975, l'empresa gestionada per Josep Riera va tornar a arriar la pedrera; primer destinada a l'explotació del marbre, i més tard de grava, amb la construcció d'un molí per aquesta funció. Així mateix van obrir una nova pedrera a 500 m més a l'est.
Pedrera del Bac de Llinars
També anomenada pedrera de l'Olivet. Sembla que el primer explotador va ser Ramon Roger, l'any 1850. Alhora tenia dues màquines de serrar pedra als Quintanells, mogudes per la força de l'aigua, que es captava a la resclosa de Trencacolls.
El marbre obtingut tenia unes aigües grises molt boniques. Encara es conserven a Maçanet, làpides, taules i taulells, que s'havien serrat i polit en aquestes màquines. Pels volts del 1862, les plaques per a la retolació i numeració dels carrers de Barcelona provenien de Maçanet,
A tocar la pedrera van construir un forn on es feia calç del mineral dolent. La família Roger va mantenir el negoci una colla d'anys.
L'any 1941, Rafael Ricart Hostench va reobrir la pedrera; i al mateix temps tenia arrendat el molí de la farga de l'Olivet, on esmicolaven el mineral i feien grava i pols.
Els anys setanta, Josep Riera la va tornar a explotar, però cada vegada els blocs de marbre eren més petits, cosa que va determinar el seu tancament.
Pedrera del Grau
Situada al vessant est de Puig de Milà, sabem que des de finals del segle XIX, Práxedes Roger, hi tenia un forn de calc, Hom sap que d'aquí n'havien sortit uns blocs de marbre considerables. Fa uns trenta anys, s'hi va dur a terme una intensa activitat, però de curta durada.
Pedrera de Coma de Nivá
En Rufet, en Roger i Mariano Mas, havien explotat aquesta pedrera de carbonat de calç, dita La Próspera, fins l'any 1941, que van haver de renunciar a la concessió perquè el terreny estava dintre les pertinences d'en Grida.
LA PLATA
Totes les prospeccions de mineral de plata, estaven centrades al Clot de Les Salines. L’èxit d'aquestes proves sempre fou amanit amb molta fantasia. Que sapiguem, només d’una situada a mig camí entre la Collada dels Pous i la capella, se n'extragué una petita quantitat.
Mines de Les Salines
Cap el 1720, una empresa del Rosselló explotava, d'amagat, una mina de plata al clot de la Cova de Les Salines. Informat del cas, el governador de Girona, hi va enviar els soldats, i manà omplir de pedres la mina i tancar la boca amb paret d'obra.
 |
Al clot de les Salines s'hi feren moltes inspeccions minerals |
El 1842, a l'entorn de la cova de Les Salines, uns negociants de Mataró, van excavar, sense aconseguir cap indici del mineral. Per això van abandonar la concessió el mateix any. Josep Bofarull, tenia registrada la mina Margarita; Joan Baptista Colomer, La Mallorquina; Manuel Ventura, La Teresa i Josep A. Colomer, La Tranquilidad.
L'OR
L'any 1940, Antoni Amat Rotllan, va demanar l'obertura d'una mina d'or, a Montdevà, situada al Clot de l'Infern, sota el cingle de Cresta de Gall.
L'or, segons es deia, estava en una penya barrejat amb un quars molt dur. Desconeixem els resultats, però si sabem que el 1941 ja no s'explotava, per ordre del governador civil, perquè era "un mineral inexplotable por particulares" .
EL CARBÓ
Dintre el terme al segle XlX, es van descobrir alguns filons molt prims de lignit, que no van ser explotats per manca de rendibilitat.
Mina Fortiana
El 1842, de Pere Fortiana, al Clot de Les Comes.
Mina Igualdad
Situada al pla de Llinars, el 1842. L'explotador era Abdó Terrades de Figueres.
Mina Albertí
De Raimon Albertí, l'any 1842, al serrat Planells.
Mina Conde Alfonso
Situada als plans de Can Llaona de Fontfreda, a tocar el Rimal. Va funcionar pocs anys.
Mina Roberto
Als plans d'en Llaona, dintre els termes de St. Llorenç i Maçanet. L'any 1941, Indústrias Mineras, va tornar a excavar sense èxit.
EL NÍQUEL
En el lloc conegut com el Bosc d'en Costa, al sud-est de la capella d'Oliveda, a uns 50 m del Clot del Mener, hi ha les restes d'un pou on s'havia extret mineral de níquel els anys 1868-1869. La mina s'anomenava Buena Suerte, i va ser abandonada a causa de la poca llei del mineral. Es va intentar, sense èxit, una nova explotació 1869-1886.
El filó, ja esgotat, no contenia gens de níquel; però la seva composició mineral era molt notable des del punt de vista geològic: moscovita, pirita arsenical, clorita, amfíbol, pirita de coure i plata.
El que interessava més era la poca consistència de la roca; que s'engrunava fàcilment i això afavoria la separació dels minerals.
LA PEDRA TOSCA
La pedra tosca, s'emprava per a la construcció. La seva lleugeresa, feia que s'utilitzés per fer voltes i tempanells; i també com a element decoratiu en carreus d'obertures, arcs i façanes,
A Maçanet hi havia dues pedreres: la més coneguda era sota del mas Pericot, a tocar el Rimal; i l'altra al Clot de la Tosca, prop de la Rellera del Fau.
Al segle XIX, quan feien obres, parlaven de "anar a fer tosca cap al terra fort" .
* * * * * * * *
Finalment voldria donar les gràcies a Josep Riera, Enric Sabà, Josep Busquets, Martí Puigmal, Pere Oliva i Andreu Masdevall, per les seves informacions. I també regraciar l'amabilitat del personal dels arxius consultats.
ARXIUS CONSULTATS
* Arxiu Històric de Girona. Fons de la Delegació d'Indústria. Concessions Mineres (1864-1980). Inventari i caixes: 1-12-24-25-26-60-61-62.
* Arxiu Comarcal de Figueres. Fons del Casino Menestral Figuerenc. Reseña Histórica de las Minas de la Comarca (1888).
* Arxiu Municipal de Maçanet de Cabrenys. Actes Municipals. BOP anys: 1842-1893-1905.
BIBLIOGRAFIA CONSULTADA
* Alfons Gumbau. Maçanet de Cabrenys. El Talc del Pirineu. Revista Presencia 1987-número 792.
* Guies de Natura Blume. Minerals. Ed. Blume - Barcelona 1983.
* Diccionario de la Naturaleza. Espasa Calpe 1993.
PERE ROURA i SABÀ