Els noms a Maçanet fa 1000 anys
per Pere Roura i Sabà
Publicat en el programa de la festa
Quan parlem de mil anys enrera, ho atribuïm a un fet o a una cosa molt antiga, és una dada mítica que sovint adjudiquem sense gaires miraments. Però cal tenir en compte, que pel transcurs d’un mil·lenni, calen més de trenta generacions.
En aquest temps el terme maçanetenc formava part del comtat de Besalú i per tant era patrimoni jurisdiccional i fiscal del comte. També cal remarcar de l’època el fet de que els comtes dotaven l’Església mitjançant donacions de terres, naturalment per raons espirituals, però també per motius polítics; perquè l’estament eclesiàstic prestava als comtes els serveis de conseller i de tipus diplomàtic. D’altra banda, l’Església en rebre terres ermes i fer-les aprisionar, al mateix temps que es formava el seu patrimoni, col·laborava de manera destacada a la conquesta material de la terra.
Així bona part de la documentació antiga prové dels arxius dels monestirs, això reflecteix la importància dels dominis monàstics.
A Maçanet destaca el monestir de Camprodon que als anys 952-954, el comte Guifré de Besalú li féu notables donacions a Maçanet, Oliveda i Tapis, que s’hi afegiren els anys posteriors altres donacions de particulars. De la mateixa manera durant el segle XI, el monestir de Vilabertran, també va ser afavorit amb diverses donacions.
Al segle IX i X, sovint es parla de viles i vilars. La vila correspon a un gran domini amb un terme que en depenia, amb un nucli de poblament o diversos nuclis; mentre que el vilar era un veïnat que agrupava de dos a deu masos. Cal assenyalar que aquesta forma de poblament semi dispers fou la més usual al llarg de tota l’Alta Edat Mitjana.
Els documents d’aquesta època segles X-XI, ens citen alguns topònims que son reminiscències de cultures anteriors. Els noms sempre tenen un significat, ens parlen del tipus de vegetació (Gavarra, Vernedes, Bruga); del relleu (Baucells, Miralloles, Serramitjana); de conreus (Oliveda, Coromines, Horts, Perduts); de la fauna (Falcó, Cabrera, Cornell) existent en un indret, o bé del propietari d’una terra (Vilardebelló, Rinadal, Vilar d’Olivà).
Tot seguit faré una llista dels noms que he pogut recollir, cadascun acompanyat d’una petita descripció i alhora de l’any i la font documental que ens dóna fe de la seva existència. Convé remarcar que fora d’una desena part del recull, la resta de noms s’han mantingut fins avui.
Ribera d’Ardenya
La ribera d’Ardenya neix a 950 m d’altitud sota el mas Fred, envolta la població per la part de llevant i aboca a la ribera de Fraussa. L’etimologia sembla provenir d’un mot preromà “arduenna” que designa indrets situats en un altiplà de “arduos” alt.
Pertany a aquest tipus de mots que Joan Coromines anomena sorotàptics. En els documents però, el nom no apareix fins al segle XIII ; creiem que és un fet casual que no sigui citat abans.
Arnera
La ribera d’Arnera neix a la Font de l’Arç, per dessota la Collada d’en Peroi, a 960 m. d’altitud i travessa tot el terme, de ponent a llevant; recull totes les aigües de la vall maçanetenca que es barregen amb la Muga al pantà.
El nom deriva de “arenaria”, sorrenc, i en aquest cas significaria el riu “arenós” o sorrenc. L’any 931, llegim rego de ipsa Arenaria (ACB-29); l’any 952 alveus Arnaria (NH-11-178) i el mateix any alveo Arnaria (NH-11-179).
Coll de Baucells
També dit de Bucells o Creu d’Ocells, situat a 368 m.,al sud-est de Maçanet al mig del coll hi ha una fita que separa els termes de Darnius, Maçanet i Sant Llorenç de la Muga El nom és un diminutiu de balç, que vol dir terreny de vessants verticals o lloc d’estimballs, amb clara referència als cingles de darrera Montdevà.
El primer esment el trobem l’any 952, collum de Bancel (NH.11-178).
Borderons
Veïnat emplaçat a ponent del terme que avui inclouria els masos del Puig, la Solana d’en Vinyes i el Balló. El nom prové de borda, explotació pagesa la meitat més petita que el mas.
Apareix en un document de Vilabertran de l’any 1086, però aquest ens remet a documents més antics, Borderons (ESMV-136).
Coll de la Bruga
Coll situat a 850 m d’altitud a ponent de Coll de Prat que separa els termes de Maçanet amb el d’Albanyà. El nom indica el bruc femella o lloc on abunden els brucs.
L’any 954 s’esmenta collo de Brugada (NH 11-181).
Roca de Cabrera
Penyal granític imponent, al nord-est del poble, a 850 m d’alçada damunt del qual es troben els vestigis del que fou el castell de Cabrera. A la banda de migdia s’obre una timba quasi vertical de 65 m. i només és accessible per la banda nord.
El nom prové del llatí “capraria” o lloc de cabres. L’any 952 es cita la Rocha Cabrera (ACB-29); el 1003, Roca de Cabrera i el 1074, Roca de Cabrera (NH 11-316).
Roc de Cornell
El Cornell (976 m),és un cim prou conegut situat al nord-oest de Tapis. Es tracta d’una roca calcinal de forma allargassada, que culmina amb una aresta esquerdada i molt estreta. Les parets originen un espadat de 60 m. El nom deriva de “cornella” ocell de la família dels corbs. Sembla que hi havia existit una fortificació, gairebé inaccessible.
L’any 948 es cita Cornello (ACB-18) i el 949 serra de Cornello (ACB-28).
Pla de Coromines
Situat a 440 m, a redós del Puig Farner, al vessant dret de l’Arnera. Una condomina o coromina era una terra reservada per part d’un senyor, explotada directament i no donada a cens a uns pagesos.
L’any 952 llegim ipsa conamina (NH 11-79).
Pas de la Cullera
A l’antic camí de Tapis a Costoja, passant pel Coll dels Horts, just quan es travessa la clotada. L’etimologia no és clara, però podria ser un derivat de coll.
L’any 954 es cita pisa cullera (NH.11-11).
L’Ereta
Peça de terra dintre el terme d’Oliveda, sembla que es trobava a la falda de Montdevà. El nom es un diminutiu d’era en llatí “area”, esplanada per batre els cereals.
Consta a l’any 951 ipsa ereta (ACB-28).
L’Escapçada
Nom d’una peça de terra important, perquè antigament va ser motiu de grans plets, Es trobava dintre el terme de Tapis, i el nom respon a la configuració d’aquesta, és a dir, retallada per alguna banda.
L’any 983, apareix ipsa scabezada (ACB-29), i el 1098 escapciata (ESMV- 241).
Puig Falcó
Cim de 1095 m, constituït per dos blocs rocosos bessons, molt estimbats per la banda nord i est , que separa els termes de Maçanet i Albanyà. Damunt d’aquest pic s’havia bastit una fortificació de tradició antiga, que si calia servia de refugi. Formava part de la xarxa defensiva fronterera del comtat de Besalú i cobria la vall o demarcació de Maçanet per la banda de ponent; d’aquest castell avui no en queda cap rastre.
En un document de l’any 936 hi llegim Custogia afrontat in parte orientis in castello-Falcone (NH 7-doc.36).
Illa Falgosa
Partida de terra dintre la propietat de Santandreu, situada a l’est de mas i al fons de Camp d’Oms a tocar el clot. Segons m’han informat avui s’anomena prat de l’Illa o de les Illes. Al segle XVII, s’anomenava l’illa Falgarosa. Una illa a l’Alta Edat Mitjana, era una terra fèrtil prop d’un curs d’aigua dedicada sobretot a conreus d’horta; per això el nom que tractem seria una peça on es feien molt les falgueres.
L’any 952 s’esmenta illa falgosa (NH 11-179).
Camp de Falgueres
Situat al peu de la carretera de Maçanet als Vilars, a l’alçada del trencant que s’enfila cap al Fau. El nom assenyala la falguera com a vegetació predominant en aquest indret.
L’any 952, es parla de ipsa falgaria (NH 11-179).
Puig de Farie
Puig situat en els límit de Fonfreda i els Vilars que no hem pogut situar i podria ser Puig de Forques o el Puig de la Granja. Del nom tampoc en coneixem el significat.
L’any 954 es cita el pugo de Farie (NH 11-178).
Fontfreda
El veïnat de Fontfreda es troba al sud de Maçanet, a 8 Km. La capella de St. Miquel s’alça al caire d’un serrat de la carena del Fau, damunt del Clot del Rimal a 550 m d’altitud. A més de la capella el formen alguns masos, quasi totalment abandonats i enrunats. Només hi ha habitat el mas Pericot, avui convertit en càmping naturista i una altra casa. El nom és una grafia aglutinada de font freda, i correspon segurament a la Font del Rimaló, al peu de la carretera, 1 Km abans d’arribar a la capella, ja que és la deu més important de la contrada.
El primer esment data de l’any 952 Fontefrigida (NH 11-179).
Fraussa
Massís granític situat al nord de Maçanet. Les esquerpes crestes formen un anfiteatre que vessa les aigües a la ribera del mateix nom. En aquest sector hi ha els cims més alts del terme: el Roc del Comptador (1445 m); el Mont (1433); i el Roc de Fraussa (1417 m). Aquesta carena és fronterera amb els termes de Reiners i els Banys d’Arles. Pels maçanetencs, el nom de Fraussa ens identifica amb la nostra muntanya mítica. Malgrat l’antiguitat del nom, no apareix en els documents fins al segle XVI, mas de les Comes de Frausa (Mas d’en Serra); el camí que mena a Fraussa; o bé la ribera de Riumajor que davalla de Frausa. Però això naturalment creiem que es cosa de l’atzar.
També Joan Coromines, hi va posar un especial interès per aquest topònim, quan va visitar Maçanet l’any 1958; i així a l’Onomasticon Cataloniae, li dedica un llarg article. Ens diu que l’origen del nom es preromà, i correspon a una formació sorotàptica de participi present femení “fragontia” i vol dir els llocs que es trenquen, la serra de les afraus (fraunsa); o bé la serra que es trenca, nom ben escaient.
La Gavarra
Avui nom de la muntanya que es troba al sud-oest del terme de 1060 m d’altitud i també del mas proper a aquest cim. Antigament el nom comprenia tot el vessant, des de St. Pere dels Vilars fins a dalt de la carena. L’etimologia indica un origen basc “gaparra” que vol dir “esbarzer”, “bardissa”; i pel que fa a partides muntanyenques és degué prendre el sentit de “serrat o vessant embardissat”.
L’any 954 es cita Gavarra ( NH 11-181).
Mas Godofre
Mas desaparegut del veïnat dels Vilars, emplaçat als límits de Can Baró amb el Sabarrés. És un nom propi d’home d’origen germànic derivat de “Gautfred” o “Gotfried” i que es correspon amb l’Alta Edat Mitjana, que es caracteritza per un gran predomini d’aquests noms.
Apareix en un document de l’any 1077, que ens remet a d’altres donacions i propietaris anteriors; Gotofredo (ESMV - 89).
Puig de Grillera
També anomenat castell del Bac de Grillera, es tracta del conegut tall que fa la serra de Fau (1014 m),consisteix en una penya que fa tres bonys; l’oriental és el més espadat i té una paret de 35 m. En aquesta roca de llevant els pagesos de la contrada, un segle enrere asseguraven l’existència d’una paret i altres vestigis, cosa que reforça la possibilitat d’haver-hi existit una torre de guaita anterior al segle X; i que hauria tingut relació amb les fortificacions properes de Falcó i Arget.
El nom prové de “grallera”, lloc on nien o sovintegen les gralles o graules. L’any 952 ens consta la Rocha Graiaria (ACB -28), i el 954 podiolo qui dicitur Grillera (NH 11-121).
Coll dels Horts i els Horts.
Situat a l’extrem nord-oest de la serra del Fau a 775m, el nom ens indica el pas cap el terme dels Horts. Veïnat del terme d’Albanyà, que és limítrof amb Maçanet i avui completament despoblat, amb l’església de St. Cristòfol mig ensorrada.
L’etimologia prové del llatí “hortus”, terreny de regadiu, no gaire extens on hom hi conrea especialment hortalisses i fruiters.
Les primeres referències són: l’any 878 ipsos hortos (ACB-28); el 954 collum de ortis (NH 11-181) , sancti Cristphori de ortis (NH 11-181) ; i el 990 ipsum alodem quem vocant hortos cum ipsa ecclesia sancti cristophori ( H 140-943).
Font de Lena
Es troba a l’esquerra de la carretera de les Salines, poc abans d’arribar al Prat del Barracó,actualment és perduda, abans l’aigua brollava de la penya. L’etimologia de Lena es tracta d’un mot preromà,amb el sentit de llosa o pedra gran En els documents però no apareix fins el 1350.
 |
Esglesia de Sant Martí |
Maçanet
El nom de Maçanet, prové del llatí “matianetum” que vol dir pomareda o lloc de pomers. Però la primera referència apareix amb la colonització carolíngia i la formació de la Marca Hispànica; concretament a l’any 814 en un precepte de l’emperador Lluís I es fa constar que la població de Ceret al Vallespir limita al sud amb villam quae dicitur Macanetum (DC 2-318).Altres referències són: l’any 881 Maceneto (NH 10-203);el 947 Mazanedo (ACB-28) ; el 952 terminos de Machanedo (NH 11-179)0 ;el 954 terminos de Massanedo (NH 11-181); el 966 paroquia de Mazanet (CC,384); el 988 terminio de Mazaned (MH 138-940); el 1017 Massaneto (MH 155-1003); i també el 1017 in valle quae dicitur Mazaneto ecclesiam sancti Martini (MH 177-1008).
Mala Conjunta
Antic Vilar situat al nord de Maçanet a la capçalera del Rinadal i format pels masos Gifreu; Ribes; Dotres i Subiràs.
Apareix lány 1010 Mala conjuncta (NH 11-261).
Maurellars
És la ribera de les Illes, també conegut com a Clot de Les Salines o ribera de Maurellars (Vallespir). Neix a la Font del Moixer i travessa la petita vall de Les Salines per endinsar-se en terme de les Illes-Maurellars, sota el Salt de Monars. L’etimologia sembla que es correspon amb el nom personal” Maurellius”.
Consta a l’any 966 Rio Maurellars (ACB-28); i el 1010 Rio Maurelas (NH 11-261)
Font de Merla
Actualment es coneix amb aquest nom, tot el vessant de muntanya comprès entre el Clot dels Horts;la Gavarra; la Roca del Mas i el Clot de la Tosca. El nom es prou clar que fa referència a aquest ocell de la família dels túrdids. Del llatí “merula”, mateix significat.
La primera cita és de l’any 954 Fonte Merula (NH 11-181).
Mas Miralloles
Mas que es trobava a tocar el Clot de la Tosca, dintre el terme de Tapis, avui ens ha arribat amb el nom de Collada de Miralloles o Miaroles. El nom és un diminutiu de miralles i derivat de “miracula” que és el plural de “miraculum”, que en el llatí vulgar prengué el sentit de “cim” o lloc prominent que serveix de lloc de guaita.
Un document del 1077,remet cap a dates anteriors Miralioles (ESMV-87).
Mas Oliva
Mas a tocar el veïnat de Tapis, conegut avui com a Can Pericot. Aquest nom a l’edat mitjana, apareix com a nom personal , Oliva o Olivà.
El 954, mansi Oliva de Tapias (NH 11-181).
Oliveda
Veïnat situat a 4 Km, al sud de Maçanet, l’església de St. Andreu s’alça damunt d’un planell enlairat a la dreta de l’Arnera i al peu de la serra de Montdevà a 420 m d’altitud. El componen mitja dotzena de masos escampats, però la major part habitats, almenys els caps de setmana. El nom prové del llatí “oliveta” que vol dir olivar o camp d’oliveres.
 |
Sant Andreu d'Oliveda |
El primer esment és de l’any 947, Oliveda (ACB-28); EL 952 Oliveda (NH 11-179); i el 956, in villa quae dicitur Oliveta (ACB-28).
Perduts
Contrada situada al sud-est d’ Oliveda, avui el nom ha desaparegut. El nom sembla respondre a perdut, terreny erm, que no es treballa.
El 952 es cita Perdudos (NH 11-179).
Perafita
Molt a prop del mas Olivet, al peu de la carretera i en el lloc conegut com el Pas de les Llebres, es troba el menhir de la Pedra Dreta. Es tracta d’un menhir del tipus antropomorf, consistent en un bloc granític de 2 m d’alçada i un volt màxim de 2,10 m. La proximitat amb el mas Olivet féu que aquest fos conegut des del segle XII al XVII, com el mas de la Perafita. L’etimologia és molt clara i coneguda del llatí “petra ficta” o pedrassa clavada en terra.
Apareix l’any 948, Perafita (ACB-28).
 |
La Pedra Dreta |
Coll de Prat
Situat a ponent del Puig de la Gavarra a 881 m d’altitud hi travessa la carretera que mena al mas de la Fiola. El nom ja indica que és un lloc frescal i humit on l’herba hi verdeja.
L’any 954, es cita collo de Prato (NH 11-181).
Mas de la Quera
Les restes del mas de la Quera es troben a la banda dreta de la carretera de Costoja, poc abans del Coll dels Horts a redós d’una penya de conglomerats vermellosa. Part de l’estructura carregava damunt la roca. La Quera, és el mas típic del segle X, una casa molt pobra, amb petites feixes que s’esglaonen per dessota del mas, una construcció rectangular , d’una planta i teulada a un vessant, bastit de tres murs, doncs aprofitava per a paret del darrera una roca on es clavaven les bigues per a carregar la teulada tenint en compte que antigament el mot “quera” era sinònim de penya o roca,segurament aquesta penya va donar nom al mas.
L’any 954 s’esmenta, Quera Daniel (NH 11-181).
Roca de Querterig
Penya situada entremig del dels mas Cantenys, la Collada dels Gesos i el Puig de la Granja que no hem sabut determinar. En els documents del segle XVII, sembla que el nom ja s’anava perdent perquè hi posen “la Roca Llopart, abans dita la Roca de Cartarig”. El nom es compon de “cher” és a dir “roca” o penya i Terig o Terix, que sembla d’origen àrab, però en desconeixem l’etimologia.
L’any 952, es cita Cherterig (NH 11-178) i el mateix any Cherterix (NH 11-179).
Clot del Rimal
Neix sota la capella del Fau, en terme d’Albanyà i en la fondalada que hi ha entre la Trilla i Rovirós. L’abundor de petites gorgues excavades a la roca, del tipus calcinal i tosca, confereixen un aspecte nítid a l’aigua que porta gran quantitat de calç. En el seu tram superior serveix de límit amb el terme d’Albanyà durant 2 Km i tot seguit per espai de 1 km amb el terme de St. Llorenç de la Muga.
El concepte de riu mal, no sabem si fa referència al seu curs molt escabrós enmig de les roques de tosca o bé a les ribugades sobtades, o a la sequera dels estius.
El 952,es cita el Rio Malo (NH 11-179) i el 1073 Rio Mal (ESMV,61).
 |
Ruines del mas La Quera |
Clot de Rinadal
Neix a la Closa del mas Roger a 1030 m d’altitud i conflueix amb la ribera del Grau, en el lloc conegut pel Forcat de les Aigües. La contrada anomenada de Rinadal es troba a 2 Km del poble és el pla que hi ha dessota de la Font del Carme.
El nom ve de riu i el nom propi personal Nadal, que segurament era un mas.
Es cita l’any 1074 Rio Nadal (NH 11-316).,però aquest mateix document ens remet a un alou més antic i a un torrent, que s’entén que són els mateixos de l’any 1011.
Rocafort
És una penya que s’alça verticalment des del Clot del Cau, poc més amunt del Forcat de les Aigües. Servia de referència per marcar els límits dels termes de Fontfreda amb Oliveda. L’etimologia segons Coromines, salta a la vista el caràcter de castell roquer o castell en penya inexpugnable.
L’any 952 es parla de Rocafort (NH 11-178) i Rochafort (NH 11-179).
Mas Serramitjana
Mas desaparegut del terme de Tapis que cal situar-lo en un esquenall de serra paral·lel a la serra del Fau “la rellera”. El nom és una grafia aglutinada de serra mitjana.
El 1077 apareix Serramitjana (ESMV-87), però el mateix document ens remet a dates anteriors.
Tapis
El veïnat de Tapis es troba a 6,5 Km a ponent de Maçanet, bastit en un replà entremig de l’Arnera i el Clot dels Horts, a 590 m d’altitud. El formen una dotzena de cases agrupades a l’entorn de l’església de St. Briç o Bres per la gent de la contrada, i una quinzena de cases i masos dispersos, la major part deshabitats i una part enrunats. El nom de Tapis és un reducció del mot “tàpies”, parets fetes amb terra pastada col·locada dins un motlle o encofrat.
L’any 948 s’esmenta Tapias (ACB-28); el 954, in villa que vocat Tapias (NH 11-181); Parrochia de Taias (NH 11-181) i el 1017 ,Tapies.
Vasar o Vesar
Torrent i mas emplaçat al capdavall de la serra de Montdevà, el mas es trobava poc més amunt del viver de Can Costa. El nom es correspon amb un camp plantat de veces, planta enfiladissa que els seus fruits lleguminosos, serveixen d’aliment per als coloms.
El 1071 s’esmenta el torrent Vasar (ESMV-61).
Vallmullat
Alou situat al nord de Can Vinyes, potser es tracta del Moixal. Nom compost de vall i Mullat, la terra més esponjosa i humida i millor per al conreu.
L’any 1010, llegim Valmullat (NH 11-261).
Vilardebelló
Vilar molt antic que avui dia inclouria els masos de Can Vinyes, Can Llaona i el mas Castell. El nom compost de Vilar i Belló (nom personal d’home en l’alta edat mitjana), ens indica el domini d’aquest personatge del lloc.
L’any 966 es cita, Vilar Bellon (CC 384); el 1003, Vilarbell (NH 11-254); el 1010 mullar de Belló (NH 11-261) i el 1017 villare Bellone (NH 6 doc.12).
Vilardelet
 |
Sant Pere dels Vilars |
Veïnat molt antic situat 5 Km a l’est de Maçanet constituït pels masos Sunyer, Grau, Dalmau, Robau i Surell.
El 1074 s’anomena el villare Leiter (NH 11-316); el 1095 villare de Ledo (NH 11-316) i el 1170 Vilardeleto (ESMV 593).
Els Vilars
El veïnat dels Vilars és a 6 Km al sud-oest de Maçanet, l’església de St. Pere es troba al peu de la muntanya del Fau. El formen 6 masos dispersos 4 dels quals són habitats, i alguns casals (ruïnes) perduts enmig de la boscúria. Un vilar és una agrupació de diversos habitatges que formaven un veïnat, molts porten el nom del primer poblador en el nostre cas era Olivà.
L’any 952 tenim ipso villare qui fuit de Olibane (NH 11-179); el 954 sancti Petri de Vilare (NH 11-181); el 983 villare Olibane (ETG-11) i el 1075 vila Olibani (ESMV 76).
* * * * *
Amb aquesta llista de noms haurem observat que la major part dels noms es troben al que anomenem “Arnera enllà “, precisament en els paratges per on ens volen fer passar la remaleïda M.A.T.; això però no vol dir que no hi haguessin més noms a la resta del terme, sinó que malauradament no s’han conservat els documents. Terrenys més planers, com el pla de la Costa, el pla del Mas, el pla del Quintà, el Camp d’en Collell, les peces a tocar de les riberes o les pastures de la muntanya de Les Salines crec que llavors, haurien estat molt cobejats per una població dispersa dedicada a una activitat pagesa i ramadera.
El present treball forma part d’un projecte més agosarat, que pretén aplegar el màxim de la toponímia maçanetenca. És una feina feixuga, més que res pel que fa a la descripció i ordenació de cada nom, per això cal molt de temps. La manca de temps és un mal crònic; vet aquí la contradicció dels nostres dies, com més ràpid anem més temps ens falta i com més informació tenim més ens falla la memòria. Malgrat tot jo no defalleixo.
Pere Roura i Sabà
ABREVIATURES BIBLIOGRÀFIQUES
ACB: Jordi Bolòs- Vicenç Hurtado. Atles del comtat de Besalú (785-988). Dalmau Editor. Barcelona. (número de pàgina).
CC: Catalunya Carolíngia .I.E.C. Barcelona 2003.Fundada per Ramon d’Abadal i de Vinyals. vol.-5 (número de document)
DC: R.d’Abadal i de Vinyals. Catalunya Carolíngia II: Els diplomes carolingis a Catalunya; I.E.C. Barcelona 1926-1952 (número de pàgina).
ETG: M. Josepa Arnall i Juan- Josep Mª Pons i Gurí .L’escriptura a les terres gironines.Diputació de Girona 1993 (número de làmina).
ESMV: Josep M. Marquès. Escriptures de Santa Maria de Vilabertran (968-1300). I.E.E. Figueres 1995 (número de document).
NH: Francesc Montsalvatje i Fossas. Notícias Históricas. 24 volums. Olot 1899-1919 (número de volum i pàgina).
MH: Petrus de Marca. Marca Hispanica sive limes hispanicus. París 1688. Ed. Facsímil. Ed. Base. Barcelona-1972 (document i número de foli).
BIBLIOGRAFIA
ALCOVER,Antoni;MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear, 10 vol.Palma de Mallorca.Ed. Moll-1975.
COROMINES,Joan. Onomasticon Cataloniae. Barcelona. Curial- “La Caixa”,1989-1997.
MOLL, Francesc de B. Els llinatges catalans. Mallorca,Ed.Moll-1982
MOREU REY,Enric. Els nostres noms de lloc. Mallorca. Ed. Moll-1982.
ROURA,Pere. Maçanet de Cabrenys. Quaderns de la Revista de Girona. nº 71. Diputació de Girona-1997.
ROURA,Pere. Els castells. Programa festa d’estiu-2002.
SALRACH, Josep Mª. Repoblament i colonització agrària a l’Alta Edat Mitjana.(dintre Estructura social i econòmica del camp català).Ed. La Magrana. Barcelona-1984.
BOLÒS, Jordi. Diccionari de la Catalunya Medieval (ss.VI-XV) Ed.62 El Cangur.Barcelona-2000.