Maçanet de Cabrenys - massanetdecabrenys.com - Articles d'en Rafel Sot Delclos

DADES METEOROLÒGIQUES

Per Pere Roura i Sabà

Publicat en el programa de la festa de sant Martí de l’any 2012

El temps habitual a Maçanet correspon a un clima mediterrani prepirinenc oriental, amb hiverns curts i estius moderats. L’índex de pluviositat en els darrers 30 anys amb un màxim primaveral i tardorenc es pot xifrar en una mitjana d’uns 900 litres/any a l’entorn del nucli urbà; però que arriba als 1200 litres/any de mitjana a les zones més elevades, per l’efecte pantalla que fa la muntanya a les masses d’aire mediterrànies. És normal que hi nevi, per sobre dels 900 meteres, de 5 a 8 vegades entre desembre i abril.

L’aire, per la presència de la tramuntana és sec i sa. La temperatura mitjana dels darrers 30 anys és de 13 graus. Però no hi ha dubte que el temps va canviant per pitjor; és el nomenat “canvi climàtic” que es refereix a la variació global del clima de la Terra. Des de la revolució industrial del segle XIX , l’home projecta cap a l’atmosfera grans quantitats de fums i contaminants (C02, METÀ, ÒXIDS DE NITROGEN. Etc..); alguns són eliminats per via natural, però d’altres van saturant l’atmosfera i absorbeixen les radiacions solars o bé l’escalfor projectada per la superfície terrestre, aquest fet provoca un augment de la temperatura global, el nomenat “efecte hivernacle”. Es calcula que a Catalunya la temperatura mitjana ha augmentat 1,5 graus en els darrers 150 anys. Aquest escalfament global té un especial increment del 1980 ençà que afecta perillosament la capa d’ozó que envolta la terra. L’ozó és un gas que actua com a filtre o escut que ens protegeix de les radiacions nocives i d’alta energia que arriben a la Terra. L’emissió de gasos contaminants a l’atmosfera s’acumulen a sobre els casquets polars i més concretament a la capa on hi ha l’ozó. Aquests gasos destrueixen l’ozó i si no s’hi posa fre, pot arribar un moment que la capa d’aquest gas natural sigui tan petita que desaparegui i la vida a la terra es faci molt difícil.

En termes generals es detecta un augment de la temperatura amb uns hiverns més càlids i uns estius més llargs i calorosos. Les precipitacions disminueixen en regularitat, es passa d’èpoques llargues de secada a períodes curts de pluges intenses, els registres anuals però no han canviat gaire. Les estacions estan molt poc marcades; es passa d’’hivern a estiu i d’estiu a hivern. Amb menys nevades i més episodis de vent. També hi ha canvis radicals en l’avançament de la data de floració de les plantes; de la sortida del fruit (primavera) i l’endarreriment de la caiguda de la fulla (tardor) i en l’emigració de les aus, hi ha ocells que abans eren migratoris i ara ja es queden tot l’any.

L'Arnera a la resclosa de la central d'en Grida (4-1980)

Enguany farem un recull de dades per ordre cronològic dels fenòmens atmosfèrics mes destacables que he pogut recollir.

ANY

1699. Al mes d’abril de 1699 una torbonada matà un home i dos nois a prop de Montcapell. El torb és un vent fortíssim, propi de la regió pirinenca que aixeca i arremolina violentament i es para de sobte i que dura alguns minuts. Dintre d’aquest remolí les condicions meteorològiques són duríssimes. La visibilitat minva sensiblement i la temperatura pot baixar a -20 graus i la pressió talla la respiració. En el llibre d’òbits hi consta: “ A dinou de dit mes de abril (1699)fou enterrat en lo sementiri de Tapies sens missa Joan Costart fill de Miquel Costart pagès de la Badia terme de Serrallonga. Lo mateix dia fou enterrat Jacinto y Emmanuel Aranautó germans, fills tots dos de March Aranautó brasser del Tech abadiat de Arles, moriren tots tres afogats de un torp de neu a la muntanya, terme de Tapies, sufragania de Massanet”

1790. Del 16 al 25 de març, un seguit de fortes pluges, va provocar un aiguat que es va endur la resclosa de la vila i gairebé totes les de més amunt i també va descalçar els fonaments del pont del Molí de la Vila, que es va haver de reforçar amb morter de calç.

1831. El febrer de 1831, una tramuntana huracanada, destrueix la cúpula bizantina del campanar i la teulada de l’església.

1842. El 24 d’agost, un autèntic diluvi que va afectar tota la comarca; va començar a ploure a les 9 del matí i va durar tot el dia. Va provocar una crescuda de l’Arnera i les altres riberes, arribant a un nivell de 4 metres a la confluència amb la ribera de Fraussa. El fet fou conegut com “l’aigat de sant Bartomeu” , i tingué unes conseqüències tràgiques; a la Farga d’en París van morir ofegats dos treballadors, Francesc Planas del Grier i Joan Baderlas Planas de les Dòmines, els cadàvers dels quals mai es van trobar.
En el llibre d’òbits 3 (foli 90) hi llegim: “como coadjutor del cura párroco de la villa de Massanet de Cabrenys, provincia y obispado de Gerona, certifico que Francisco Planas en el dia 24 de agosto de 1842, por la gran subida del agua quedó ahogado en la rivera de Arnera en la farga llamada den Paris sin poderlo sacar consorte de Maria Fusté y para que conste doy fe en el dia de la fecha”
“en el dia 14 de agosto de 1842, quedó ahogado en la Farga den Paris, Juan Baderlas sin poderlo sacar, consorte de Rosa Mallol”.
El diari de Barcelona, “El Constitucional” el dia 1 de setembre va publicar la notícia:

l'Arnera glaçada (12-1980)

“Massanet de Cabrenys, 26 de agosto. Esta villa acaba de ver con admiración un aguacero que jamás se habia vislumbrado. Ha sido tanta el agua que ha caido, que todas las riberas han crecido considerablemente y han asolado todo cuanto se hallaba cerca de su horrorosa corriente. El dia 24 a las nueve de la mañana se puso a llover de un modo espantoso, de manera que al cabo de una hora ya no se veia sino todos los campos cubiertos de agua y las terribles desgracias ocasionadas por la riberas, que habiendose salido de madre daban horror al que dirigia su vista para contemplar unos prados arrasados y perdidas las esperanzas. Varias son las personas ahogadas y las que han desaparecido, y a más de haber arrastrado consigo la farga y a dos hombres junto con dos mulos que en ella se hallaban, ha quedado hundido un molino, es decir muchas pérdidas han sobrevenido en ésta.

Tambien otro molino, llamado de Tapis, pueblo muy pequeño, aconteció que estando en el la molinera, se vió perdida al divisar la corriente y pudo salvarse pendienta de un alero del tejado y se hundió hasta la cintura y cuando el agua derribó la pared arrastro consigo la arena y ella quedó libre.

Se sabe además que por estas cercanias han sufrido igualmente algunos pueblos pérdidas considerables. San Lorenzo de Cerdás (Francia), el agua se ha llevado una farga, un martinete, un molino y un puente.
Arles; el puente nuevo, una farga y personas.

Ceret; la Farga de las Armas y seis personas.

Cabanas; se llevo ocho personas.”

1848. El 30 de maig de 1848, un cop de vent, va fer caure daltabaix de la torre del campanar, un soldat que hi estava de guàrdia, morint a l’acte, es deia José Rodríguez i era de Cadis.

1876. La tercera setmana d’octubre, no va parar de ploure i les riberes estaven desbordades, el poble va quedar aïllat de Darnius i Figueres 5 dies i l’aigua va destrossar un bon tros de carretera a Costa Margarida i el passallís del Clot de l’Infern.

L’ajuntament es va queixar al governador, perquè era un problema que es repetia feia molt de temps i així es va fer el “pont nou” l'any 1877.

carretera del Moixer (2-1984)

1887. Del 9 a l’11 de febrer una nevada de 1 metre de gruix, acompanyada d’una onada de fred, va fer que el bestiar no pogués sortir durant una setmana i dels 40 ramats que hi havia aleshores, els pagesos van perdre alguns caps per falta de menjar.

1906. Va ser una any de neu, el 21 de març una intensa nevada amb ràfegues de vent i molta fred com si fos el mes de gener va acumular un gruix de 4 pams a dintre del poble i que va fer grans destrosses de branques als boscos. El 28 del mateix mes quan encara quedaven congestes, va nevar un pam més. El 3 de maig va nevar més amunt de Fussimanya i el Nadal es va repetir la nevada deixant un gruix de 80 cm al mateix poble. La gent patia per les teulades degut al pes de la neu, però per sort des de St. Esteve dos dies de pluja van fondre la neu.

1932. Des del 17 de novembre fins al 15 de desembre va ser un període de pluges intenses, que van inundar l’Empordà durant una setmana. El diari l’Autonomista publicava: “ Ens diuen de Massanet de Cabrenys que els rius Arnera, Frauça i Ardenya baixen tan impetuosos que fan basarda. Per donar una ideia del gran caudal que porten aquests rius, ens han dit que la fresa de l’aigua ressona tan fort per aquelles grans muntanyes, que és oïda perfectament des de la Bajol i Costoja (França).”

1940. L’aiguat de sant Lluc del 17,18,19 i 20 d’octubre de 1940, es considera el més important del segle XX . Una llevantada terrible va portar unes pluges que van començar el dimecres al migdia i no va parar de ploure fins al vespre del diumenge dia 20. Al Vallespir per l’efecte pantalla de la muntanya del Canigó encara va ser de més intensitat i més destrucció; als Banys hi van haver 20 morts i moltes cases destruïdes,es calcula que a Sant Llorenç de Cerdans el dia 17 van caure en 24 hores més de 800 litres. A Maçanet els registres també devien ser molt elevats. L’Arnera va pujar el nivell fins a 5 metres i l’aigua es va endur moltes rescloses i canals, la gent dels molins i de les centrals també van haver d’abandonar les seves llars. A la central d’en Grida, les bótes suraven al voltant del pati. A Catalunya a més dels terribles danys materials hi van haver 200 morts.

1956. Aquest any va quedar a la memòria dels més grans com “l’any de la fred”. Aquell any havia fet un hivern molt càlid, però el primer de febrer, el temps va canviar de sobte quan va arribar una onada de fred, amb una invasió d’aire siberià que va afectar el centre i sud d’Europa. El dia 2 (la Candelera), es va aixecar una tramuntana gelada que va durar tres dies i la temperatura es diu que va baixar fins a -17 graus i amb el vent la sensació de fred encara era més forta. Aquest any si que va ser certa la dita “si la candelera riu, el fred és viu”. Hi va haver diverses revifades i el diumenge 5 i el divendres 11. La cosa més greu era que durant el dia les temperatures no pujaven dels 0 graus i el problema era sobretot el gel, l’aigua es congelava en 5 minuts i la gent s’escalfava a la vora del foc i amb mantes al llit, la fred també va matar moltes oliveres i arbres fruiters. El dia 15 va caure una mica de neu i llavors els tords, merles i grives esmorteïts per la fred es deixaven agafar amb les mans.

L’onada es va allargar tres setmanes i va acabar el dia 26, des de llavors l’hivern va continuar molt suau. Aquest episodi és la fredorada més forta i llarga que es recorda, i també el registre de temperatura més baix al mateix poble que coneixem.

nevada del 30-1-1986

1959. D’aquest any es recorda l’aiguat del 29 i 30 de setembre, que es coneix com “l’aigat de sant Miquel o de sant Jeroni”. Els efectes van ser molt més forts perquè va ploure sobre mullat; les puges durant l’any havien sigut molt importants, per exemple al febrer que sol ser dels mesos més secs de l’any el dia set es van recollir 200 litres en 24 hores. Va començar a ploure a la tarda del dia 29 diada de sant Miquel i a la mitjanit havien caigut al poble 50 litres, però, des de la una de la matinada fins a les vuit del matí, van caure molts llamps i 170 litres més. A la capçalera de l’Arnera i Fraussa, encara va ploure més i aquestes riberes van fer una crescuda espantosa que es van endur molts arbres, parets, rescloses, el pont de la carretera de Tapis i també va malmetre el de la Farga. Al molí d l’Olivet van desallotjar la casa fins que hi va haver seguretat, els porcs que tenien a la cort propera a la casa els van trobar cap a la Cardona, havien sortit nedant.

L’Albert Serrano i Delclòs, va deixar apuntats alguns dels estralls d’aquest aiguat:

“Trist record de l’aiguat de la nit de sant Jeroni, el dia 30 de setembre de 1959, el de majors proporcions que recorda la memòria dels més vells maçanetencs, 170 litres d’aigua caigué per metre quadrat de 0 hores de la nit fins a les 8 del dia 30 sobredit.

Foren les hores fatals de 4 a set del matí 150 litres d’aigua i un ploure i els rius convertits en mars. Nivells màxims d’Arnera i Fraussa unics rius que van acusar la riuada. Arnera: Nivell gairebé sobre el pont de la Farga. Al molí de l’Olivet setè escaló, quarto de moles just sota volta. A a can Cabot, arran de primer pis, sala de màquines inundada E.T. 3,5 metres.

Fraussa: el pont de can Molar a pam i mig sota nivell del pont.

Efectes o Danys: Resclosa del poble desapareguda o emportada. Resclosa del prat dels Quintanells de Baix, rebentada i emportada. Resclosa de les Escomes, la margenada dreta esbotzada fortament. Passalis del Grier emportat, can Blancat emportat, palanca de les Dòmines emportada. Pont del molí d’en Serra i molí de Mont rebentats. Rescloses d’en Llosa i can Robert, emportades, trencades”

imatge presa una semana després del 30-1-1986

1962. Pel Nadal de 1962, una onada de fred va afectar tot el continent europeu;a Maçanet les riberes es van glaçar i el 24 abans de “la missa del gall” va començar a nevar tota la nit i amb molt de vent. La nevada no va ser molt forta 40 cm al poble, però per l’efecte del vent es van formar moltes congestes i donava la sensació que havia nevat més. Recordo que al carrer Llarg hi havia congestes que tapaven les portes i arribaven als balcons. També a la plaça del Castell hi havia una congesta d’un metre i mig i en Martí Rufet i en Miquel Pumarola, obrien camí amb pales perquè la gent pogués assistir a la missa del dia de Nadal.

1968. Del 28 de novembre fins al 8 de desembre hi hagué una tongada de pluges que van aplegar 300 litres per metre quadrat, i l’Arnera i la Muga van tenir una revinguda molt forta. El pantà estava gairebé enllestit, només faltava instal·lar les tres comportes i els canals. L’embassament s’havia començat a omplir el mes de març i el novembre es trobava al 23 per cent de la seva capacitat; a causa de les pluges en 5 dies arribà al seu nivell màxim i es va haver d’obrir el desguàs de fons evacuant 50 metres cúbics per segon. Però del 5 al 8 de desembre una segona tanda de pluges va fer saltar durant 2 dies per sobre el sobreeixidor una làmina d’aigua de 40 cm el que representava una evacuació total de 72 metres cúbics per segon, amb menys intensitat el vessament va durar una setmana.

1971. A la tardor un seguit de llevantades van deixar 450 litres i a fi d’any s’havia arribat als 1300 litres.

1978. Durant el mes d’octubre va nevar tres vegades a la muntanya dels 1000 metres en amunt.

1980. Va ser un any amb molta neu i pluja a la primavera. El desembre la temperatura va baixar fins -11 graus i totes les riberes es van glaçar, a la Farga el gruix del gel era de 12 cm.

1982. A les pluges abundants del mes de gener, s’hi van afegir les del 15 al 18 de febrer que van omplir el pantà de Darnius fins al 95 per cent, i en dos dies van entrar 75 milions de metres cúbics, llavors es va determinar obrir les comportes i mantenir una reserva de 59 milions de metres cúbics.

1983. L’11 de febrer una intensa nevada va deixar el poble incomunicat 1 dia es va dir que feia 60 anys que no hi havia tanta secada, en tot l’estiu no va ploure i la capacitat del pantà va arribar a la fi del mes d’octubre, al 15 per cent o bé 9 Hectòmetres cúbics. La situació era crítica però sortosament la primera quinzena de novembre una onada de pluges de 300 litres a Maçanet, i juntament amb l’aigua recollida a la vall de la Muga van entrar al pantà 23 milions de metres cúbics.

1984. Una tramuntanada dels dies 8 i 9 de febrer que va arribar als 160 km/hora, va arrencar molts arbres. Al Moixer la vigília de sant Josep va caure 1 metre de neu.

font de la Farga : aigüat del 14-11-1988

1985. El 4 de gener va arribar una massa d’aire àrtic d’origen siberià, semblant a la del febrer de 1956, van ser dues setmanes sota la neu i el glaç. Totes les riberes es van glaçar; el dia 7 de gener la temperatura mínima al poble va ser d’11 sota zero, el dia 8 a -14 i el dia 14 es va arribar a la mínima de 15 sota zero. Al viver del Mas amb en Josep Vila vam trencar amb un mall un bloc de glaç que feia 26 cm de gruix. Molts dies al pic del migdia no es pujava dels zero graus. També els dies 8 i 9 de maig va nevar fins a una alçada de 800 metres i les congestes s’hi van mantenir una setmana

1986. Si el 1985, va ser recordat per la fredorada el 1986 ho va ser per el de la gran nevada. El dijous dia 30 de gener, hi hagué un violent temporal de neu; una pertorbació va viatjar d’Islàndia a Catalunya, prenent cada vegada més violència. La pressió al centre de la pertorbació va arribar als 974 mil·libars i a uns 1500 m, la temperatura era -5 graus, fet que explica la intensitat de les nevades a cotes mitjanes i fins i tot baixes.

A Maçanet va començar a nevar al migdia, però quan fou més forta va ser d’ençà les tres de la tarda i que va continuar a la nit amb ràfegues huracanades de vent i neu. A la plaça n’hi havia un gruix de 70 cm. Els miners de la mina de sabonet de Fraussa (santa Maria) els va sorprendre la nevada i quan volgueren baixar van haver d’abandonar el vehicle tot-terreny pel gruix de la neu i baixar a peu. Per arribar al poble van viure un autèntic calvari, i un miner aconseguí avançar-se al grup i anar a buscar ajuda. Dos dels miners van ser rescatats amb símptomes de congelació i van haver de ser atesos tota la nit a La Quadra, perquè era dels pocs llocs que disposaven de llum i electricitat gràcies a un grup electrogen, i a la fi van ser reanimats. Alguns automobilistes també van quedar encallats i van haver de recular cap a Darnius i Figueres; un petit grup que havia abandonat el cotxe a La Garravera es van aventurar perillosament seguir a peu i van arribar al poble a mitjanit.

carretera del repetidor el 15 de maig de 1991

A la fàbrica de Les Creus el pes de la neu va enfonsar la teulada i el poble va quedar incomunicat tres dies;fins que es va decidir actuar amb una màquina excavadora de grans dimensions que es trobava aparcada prop del mas Gaspar en les obres de la carretera de Costoja. Un helicòpter de socors va portar el maquinista fins al Gaspar i des d’aquí va obrir camí i va alliberar de neu la carretera de Darnius. L’ambient fred va durar força dies i una setmana després el gruix de la neu glaçada només havia baixat 30 cm; alguns indrets i masos com sant Andreu, el Pericot i la Gavarra encara estaven incomunicats. A les Salines i al Moixer n’hi va caure 1 metre i mig i les màquines hi van treballar molts dies per arribar fins a les mines. Un helicòpter de socors, sobrevolava les cases aïllades per si necessitaven ajuda o queviures i van haver de traslladar dos malalts d’urgència. Va ser la nevada més forta que molts maçanetencs recorden. Curiosament aquell estiu fou un dels més secs dels anteriors 10 anys.

1987. El 13 i 14 de febrer hi hagué un temporal de vent i neu; sis muntanyencs francesos que feien una travessa es donaven per perduts; però es van poder refugiar a Les Salines i al cap de dos dies van arribar a Maçanet sans i estalvis.

El 3 d’octubre va ploure molt i en tres dies van entrar al pantà 17 Hm cúbics i es va donar sortida a 3 Hm cúbics. El dijous dia 3 de desembre i la matinada de divendres 4, una llevantada extraordinària va deixar més de 300 litres de pluja. A la carretera de Les Salines, al clot de les Gargantes l’aigua va rebentar la carretera un tram de 30 metres amb uns escorrancs de mig metre; també una dotzena de roques grosses es van esllavissar cap al mig de la carretera. A can Robert l’aigua va arribar fins a l’escala. La carretera de Costoja també es va escorrancar en molts trams. El pantà arribà al seu nivell màxim, en 37 hores van entrar 28 Hm Cúbics. La gran acumulació d’aigua que baixava de la part de Maçanet i d’Albanyà i sant Llorenç, posava en perill la seguretat de la presa i es va decretar l’estat d’alerta màxima obrint les tres comportes i evacuant 860 metres cúbics per segon d’aigua. Llavors la Muga no va poder engolir aquest cabal i es va desbordar inundant tot l’Empordà, els pobles més afectats van ser Boadella, Pont de Molins, Cabanes i Peralada, les destrosses van ser milionàries.

1988. Una llevantada semblant a l’any anterior el 14 de novembre, va fer pujar molt el cabal de l’Arnera; a la Farga es va endur la font i la paret del marge dret, i a conseqüència de les taparades d’arbres, l’aigua va sobrepassar els ponts de la Farga i de la Gorga de les Dones.

1991. Els dies 5,6,7 i 8 de maig va nevar 50 cm fins als 800 metres i la neu hi va aguantar una setmana.

1992. El 22 de gener una nevada va deixar el poble incomunicat i n’hi va caure 1 pam. El 26 de setembre va ploure 168 litres i el nivell del pantà va pujar tres metres en pocs dies.

1993. De l’1 al 4 de novembre va ploure 286 litres.

nevada del gener de 1992 (foto J. Serrano)

1995. Va ser un dels anys més secs del segle XX en 10 mesos només s’havien recollit 140 litres. El novembre va ploure 100 litres i des del migdia del 15 de desembre fins a les 9 de la nit del dissabte 16 van caure 206 litres, la resta del mes uns 90 litres més, tot plegar es van acumular 500 litres en tot l’any.

1996. Els mesos de gener i febrer van ser del més plujosos del segle -considerant que aquests mesos junt amb el juliol solen ser dels més secs de l’any- durant el gener es van recollir 276 litres i l’u de febrer 140 litres en dues hores i el dia dos 96 litres més.

1998.Va ser un any molt eixut,sobretot a l’estiu i el pantà va arribar al mínim històric el novembre amb el 14% de la seva capacitat o bé 8,67 Hm cúbics. El desembre amb una pluja de 150 litres van millorar una mica les restriccions.

1999. La secada va continuar i el febrer el pantà estava al 25%. Però del dijous dia 11 fins el divendres 12 en 36 hores va ploure 230 litres i encara va continuar plovent i el pantà arribà al 50%.

2000. Per Nadal una tongada de pluges va fer doblar el nivell del pantà. El 22 de desembre es trobava al 27% i el 28 al 65%.

2001. Les pluges més importants d’aquest any es van produir durant el primer semestre: gener 179 litres; març 103 litres;maig 105 litres i els altres mesos va ploure menys del normal el total de l’any va ser de 805 litres. El divendres 14 de desembre va caure una nevada a Maçanet no gaire important i un autocar de jubilats de Narbona que venien de dinar a Tapis quan es dirigien cap a Figueres, es van trobar amb una camió entravessat al Grau que impedia el pas; i llavors van decidir agafar la carretera de la Vajol, però el vehicle va patinar i van quedar encallats i fora de la carretera. Aquells avis van haver de fer nit a Maçanet i el poble es va abocar a ajudar-los, buscant-los allotjament i medicines que necessitaven. L’endemà amb vehicles particulars els van dur cap a Darnius on els esperava un altre autocar per portar-los cap a Narbona.

l'Arnera glaçada el 26-12-2001)

2002. Va començar l’any amb secada, però el 3 d’abril va ploure 114 litres i l’11 d’abril 178 litres, el total d’aquest mes va ser de 395 litres; el pantà va passar del 31% al 75%. El maig també va ser plujós, el dia 8 va ploure 140 litres, 61 dels quals van caure en una hora, en total 308 litres, llavors l’ACA va fer obrir les comportes del pantà perquè havia arribat al 95%. A l’agost van ser 173 litres i a l’octubre 173, sumant en tot l’any 1460 litres.

2003. El febrer va ploure 314 litres,destacant el dia 20 amb 103 litres i el 26 amb 185 litres. Al pantà van obrir el desguàs inferior per deixar anar aigua. El març van ser 127 litres; a l’estiu una llarga onada de calor va fer vendre molt aparells de refrigeració;a l’octubre va ploure 293 i el desembre 110 litres tot plegat va sumar 1535 litres.

2004. Al febrer es van recollir 132 litres de pluja; a l’abril 235 litres, dels quals 153 el dia 16; al maig van ser molt repartides 202 litres; el setembre 154 litres i el desembre 122 litres, en tot l’any van ser de 1233 litres.

2005. Aquest any destaquen el febrer 147 litres; el maig 100 litres; l’octubre 238 i el novembre 133, en total 883 litres.

2006. El gener va ploure 213 litres; el març 121; el maig només 4 litres, el juny 0 litres, i la tardor també va ser molt seca, i el total de l’any només 706 litres.

2007. Va ser un any molt eixut, el gener només 1 litre; el febrer 72 litres; el març 43 litres, l’abril 129 litres; el maig 126 litres, el juny 84, el juliol 9; l’agost 79; el setembre 24; l’octubre 49; el novembre 2 i el desembre 36 litres i el total de l’any 654 litres.

2008. Aquest any el pantà a l’abril tenia una reserva de només 14 Hm. Cúbics i amb les pluges del maig, 195 litres es va pujar fins a 20,07 Hm. cúbics o el 33 per cent; però les pluges de l’estiu i tardor van ser molt minses i les riberes feien pena de veure, fins que el 26, 27 i 28 de desembre una llevantada va portar 261 litres que van ser de neu per sobre dels 400 metres i al Moixer i a Les Salines n’hi havia més d’un metre de gruix. El pes de la neu va trencar moltes branques i arbres. El pantà en 4 dies va doblar la seva reserva. El registre d’aquest any va ser de 902 litres.

2009. Va ser un any de poca pluja, el gener 84 litres, el febrer 24,el març 60, l’abril 214, el juny 70; el juliol 75 i el total anual 766 litres.

2010. El gener va ploure 79 litres, i el 8 de març va començar a nevar cap el migdia i s’intensificà a la tarda amb una tempesta de neu i vent huracanat i va continuar nevant acumulant un gruix al poble mateix de 40 a 50 cm; la neu es va glaçar i va aguantar uns quatre dies. El poble va quedar incomunicat durant dos dies, es repetia però amb menys intensitat la nevada del gener del 1986. El maig amb 13 dies de pluja es van recollir 310 litres; l’agost 122 litres;el setembre 91 litres ; l’octubre 290 litres, els dies 10 i 11 van sumar 242 litres i el pantà comptant l’Arnera i La Muga va embassar 4 milions de metres cúbics en 24 hores i 7 milions en 15 dies. El novembre va ploure 67 litres i el desembre 46, en total al cap de l’any van sumar 1336 litres.

l'Arnera a can Cabot el maig del 2002

2011. El gener i febrer van ser molt secs, però el mes de març tot va canviar, el dia 12 ca ploure 148 litres i el 14 i 15 260 litres més i el mes s’acabà amb un registre de 514 litres. El dia 18 de març al pantà van obrir una comporta. Les pluges van continuar al juny 102 litres, juliol 100 litres,setembre 63, octubre 166; i el novembre 446 litres per això el 20 de novembre el pantà es trobava al 93% i es va decidir obrir dues comportes i el desguàs inferior. L’any va acabar amb 1636 litres, el registre de pluja més important dels darrers 50 anys.

2012. En el que portem d’any amb el temps hem vist de tot i no gaire res de bo. El gener només van ploure 12 litres i el dimecres 1 de febrer va començar una onada de fred que segons els pronòstics dels meteoròlegs semblant a la del febrer de 1956 i el gener de 1985, però no tant forta i més curta. El dia pitjor va ser la matinada del dissabte 4 al diumenge. L’aire siberià amb una fortíssima tramuntana va continuar la setmana del 6 al 12 però amb menys intensitat. Alguns dies la temperatura no va pujar gairebé dels zero graus, i amb la tramuntana la sensació de fred era encara més forta.
La fred va continuar fins el 15 de febrer amb gela des de -7 i -8 graus amb un aire gèlid gairebé cada dia. Les riberes es van glaçar i es van rebentar canonades i comptadors d’aigua; a l’edifici Inverma, sembla que és on es va registrar la temperatura més baixa -11 graus, perquè hi havia inversió tèrmica i en aquests casos és en les parts més baixes on es diposita l’aire més fred . El febrer no va ploure res, el març 60 litres; l’abril 72 litres; el maig 45 litres; el juny 54 litres; el juliol 6 litres.


el carrer llarg el 8-3-2010 (foto P. Sabà)	nevada del 8-3-2010 (foto P. Sabà)

El 17 d’agost una massa d’aire provinent del nord de l’Àfrica va començar a afectar Catalunya amb una temperatura mitjana que es mantenia a 25 graus a uns 1500 metres d’altitud i va afectar gran part d’Europa. De nit no es baixava de 25 graus i l’episodi es va acabar amb l¡’arribada d’un petit front fred el dia 29 i l’entrada de la tramuntana. Tot i això les temperatures fins al dia d’avui s’han mantingut més del que és costum. Aquest any si no canvia passarà a la història com el de menys pluviositat dels que tenim registres. El dia 30 de setembre només portem 350 litres recollits. Les riberes del Grau, Les Gargantes, La tosca,El Rinadal van eixutes i l’Arnera i Fraussa fan llàstima de veure. El pantà està al 35% o sigui 21 Hm. cúbics i encara gràcies a les pluges de l’any passat. Tots esperem una llevantada que no arriba, les esperances estan posades amb el mes de novembre. I per acabar una dada curiosa, en els darrers 10 anys ( del 2002 al 2011), la mitjana de pluja és de 1110 litres/any.

Pere Roura i Sabà

Bibliografia:

PAVON,David. Gran Obra Hidràulica i Territori a les conques de La Muga i el Fluvià (1850-1980). Vol.1 Monografies Empordaneses. IEE. Figueres-2008.

POU i PLANAS, Anna. Cronologia de les inundacions Alt-Empordaneses documentades. Annals IEE. Figueres 1994.
RODRIGUEZ PICÓ, Alfred. Observant el Temps. Ed. Pòrtic 1993.

Arxius:

Arxiu Diocesà de Girona. Llibres Parroquials de Maçanet de Cabrenys. Òbits.

Arxiu Municipal de Girona. SGDAP. Premsa digitalitzada. Hemeroteques dels diaris: Diario de Gerona, Los Sítios, Diari de Girona i l’Autonomista.

Agraïments:

A Joan Pagès i Soler, per l’accés al seu registre de dades pluviomètriques de 2001 a 20012 i a Joan Solà Puntonet; Mª Antònia Serrano Olivet; Miquel Roura Sabà; Pilar Sabà Giralt i Montserrat Vilà per les seves informacions i fotografies.

* * * * *