LES FONTS DE MAÇANET
Per Pere Roura i Sabà
Publicat en el programa de la festa d’hivern de 1990
La definició del mot "font" correspon a "una construcció de pedra, ferro o altre material sòlid, amb una canal, aixeta o altre mitjà de conducció per on es fa rajar aigua"; i aquesta va completament lligada amb la definició del mot "deu" que es "un aflorament d'aigua a la superfície terrestre originada en produir-se la intersecció d'una capa aqüífera amb aquesta superfície".
Per això podem dir que la canalització d'una deu origina una font.
 |
Font del Carme |
Les deus s'alimenten de l'aigua subterrània, és a dir, la que s'ha filtrat sota la superfície terrestre, produïda per la pluja o neu. Així el cabal d'aigua d'una deu, dependrà de l’àrea de la conca hidrogràfica que ha permès la seva formació, de l’abundància de precipitacions i de la permeabilitat del terreny.
EI nostre terme es privilegiat, per l'abundor de fonts, degut principalment al seu relleu muntanyós, al seu índex de pluviositat, que podem xifrar en uns 800 litres de mitjana a la vila de Maçanet, però que sobrepassa dels 1.000 litres, a les parts més altes, com el Fau, el naixement de l' Arnera, les Salines i el massís del Frausa, i per la proximitat del Canigó.
Però així com podem estar orgullosos per l’existència de tantes fonts, no podem pas estar-ne tant del seu estat de conservació. L'abandonament dels masos i la desaparició de les feines bosqueroles i agrícoles, han estat les principals causes.
La conservació d'una font requereix que de tant en tant es desembussi la canonada de l'obstrucció produïda per les arrels dels arbres i gleves del voltant. Si això no es fa, el canó es tapa i llavors l'aigua surt per allà on pot i la font es converteix en un moixal que no triga massa temps en emplenar-se de bardisses. En altres casos, trobem que la font encara raja, però que no hi ha manera d'arribar-hi a causa de les bardisses.
Potser seria l'hora que tots plegats prenguéssim consciència de recuperar encara que fos algunes d'aquestes fonts, tenint en compte els grans medis que tenim avui dia. Pensem que hi ha fonts que només amb un parell de paletades de ciment i un canó, ja tornarien a ser decents. I tot això encara amb mes raó, si volem que Maçanet continuï essent una vila plenament turística.
També hem de recordar que si anem a una font, hem de mirar de no abandonar-hi les deixalles, sinó de portar-les cap a casa, perquè a més de ser un acte indecent, si no es fa així, provoca lògicament, que el propietari que té bona cura de la font aleshores deixi de tenir-ne.
 |
Font del Conill |
Seguidament farem un inventari de fonts del terme que no vol ser absolut, és a dir, que reconeixem que dintre el terme aprofitant totes les deus i petits rajolius d'aigua, ben segur que n'aconseguiriem unes 200.
FONT DE L'AMURRIADOR. Es troba a la dreta de la carretera que va de la "Casilla" al mas Puça.
FONT DE L'ARANYÓ. Es a tocar la Central d'en Grida, a la dreta de la carretera de Can Robert al pantà. Hi ha una taula i una platana molt grossa.
FONT DE L'ARÇ. Es el naixement de l'Amera. Es troba sota la collada d'en Peroi, prop del Corral de la Falgarona a, 960 m. d'altitud.
FONT D'ARNERA. Es troba en un prat a la dreta del camí que va de la Farga al veïnat dels Vilars.
FONT DEL BAC. Esta situada al costat esquerre de la carretera que va al Bac de Grillera, al peu d'una alzina i a uns 20 m. de l'Hostal del Bac.
FONT DE LA BAGA. Es troba a l'esquerra de la carretera vella del Fau, pujant pels Gesos, al pla sota la capella del Fau. Se'n diu així perquè des molt antic hi existia un bosc de pins.
FONT DE BAJANTA. Es troba a sota Pedrisses a l'esquerra del camí de les Salines a Ceret i prop del coll de Ceret.
FONT DEL BALLO. És a sota la casa del mas Balló.
 |
Font d'en Coll |
FONT DE CAN BARÓ. Es a uns 150 m. del mas Baró, sota uns castanyers, al costat dret de la carretera que va a Tapis. Es troba en bon estat i a sota hi té un viver.
FONT DEL BASSÓ. Es troba a la part dreta pujant el camí del castell de Cabrera dessota el coll de la Gàbia.
FONT D'EN BEU I TAPA. Es dessota la carretera de Maçanet a la Vajol, al clot que hi ha abans d'arribar a la casa de Can Servitjas. Antigament hi passava el camí de la Vajol. Se'n diu d'en beu i tapa perquè hi havia un dipòsit que recollia l'aigua i per beure s'havia de treure un tap de suro del canó i desprès tornar a tapar.
FONT DEL BOMBO. Es troba a la dreta de la carretera nova de Maçanet a Tapis, abans d'arribar al Mas Gaspar.
FONT DEL BOSC. Es trobava a la dreta de la carretera del mas Quintà al mas Subiràs, estava molt ben arreglada amb una paret de pedra picada, actualment és desapareguda.
FONT DEL BROSSER. És a darrera el puig del Brosser i forma el naixement de la ribera de Fraussa, a 1.300 m. d'altitud. El nom de "Brosser'" prové de la gran quantitat de brossa que hi ha.
FONT DEL BRUC. És en el terme de Can Vinyes, entre el suro de la Pubilla i el pont del Grau. S'hi va per un camí que s'enfila des del pont del Grau. Sorprèn l'abundor de la seva deu. Es troba en bon estat.
FONT DE CAN BUXÓ. Sota la casa del mateix nom a l'esquerra de la ribera d’Ardenya. La seva aigua es reconeguda com una de les millors del terme.
FONT DE CAN CABOT. A uns 200 m. de la mateixa casa en direcció al Gorg Negre.
FONT DE LES CADIRETES. Al camí de les Salines a pocs metres sobre el camí passat el clot del mateix nom.
FONT DELS CALÇATERS. És a darrera el castell de Cabrera sota el pla de la Pastera.
 |
Font de les Creus |
FONT DEL CAMP DEL FERRER. Situada prop del mas la Catarra. I coneguda ja al segle XVI.
FONT CANALADA. Es a prop del mas Fred on neix el clot de les Gargantes, al segle XVI ja estava batejada.
FONT DE LES CANALS DE SUBlRÀS. Se'n diu així perquè portava l'aigua al mas Subiràs des del Clot de les Ribes mitjançant unes canals fetes amb troncs.
FONT DEL CAPELLÀ. És al camí de les Salines, entre el clot de les Cadiretes i el mas Roger.
FONT DE CAN CARDONA. A l'esquerra de la carretera dels Vilars, sota la capella de St. Pere. Raja al peu de la carretera i prop d'un castanyer molt gros.
FONT DEL CARME. Prou coneguda per tothom, a l'esquerra de la carretera de Figueres. Hi ha una taula amb seients i un viver, voltada de pollancres i verns. Es troba en bon estat.
FONT D'EN CASALS. A sota la Forestal al mig de la castanyeda. El meu besavi hi tenia una artiga.
FONT DE LA CASTANYEDA DEL GRAU. Al bell mig de la castanyeda darrera el Puig de Milà.
FONT DE LA CATARRA. És a l'esquerra de la carretera que mena a la casa, poc abans d'arribar-hi.
FONT CERVERA. A prop del Roc de St. Gabriel, a la dreta del camí de Ceret. Era coneguda al segle XIII.
FONT CISTELLA. Era la font de la borda de Cistella, documentada al segle XIV. Avui dia és coneguda tota la contrada dessota el puig del Brosser amb aquest nom, pels caçaires.
FONT D'EN COLL. Font del mas del mateix nom i prou coneguda i ben conservada, amb la canal de pedra i bancs als costats. Al segle XIV era coneguda com la font de Tinyoses.
FONT DEL COLL DEL FAIG. A 970 m. d'altitud, i prop del coll del mateix nom, l'aigua brolla verticalment i forma el naixement del clot del Cros.
FONT DE COLLADES. Situada a 1.300 m. d'altitud a les crestes de Fraussa, a esquerra del camí que va des del coll de Dona Morta al Moixer. Fa pocs anys es va esllavissar i s'ha convertit en un moixal.
FONT D'EN CONA. Situada al Vinyer. Sota la vinya d'en Nicasio.
 |
Font de la Farga |
FONT D'EN CONILL. Queda a sota el Mas del Grau i consta de tres raigs, es una deu forta. Es construí el 1963, i es troba en molt bon estat.
FONT DE LA COSTA DE DALT. Situada prop del mas en direcció al clot de Rieroles.
FONT DE CAN COSTA DE LA RIERA. Situada a 100 m. al sud del mas al mig del Clot.
FONT DE LES CREUS. Es la més coneguda, per les seves propietats terapèutiques. L'aigua de Les Creus va ser declarada mineromedicinal l'onze de setembre del 1955, i es començà a embotellar l'any 1964, guanyant-se ben aviat un bon lloc dintre les xarxes comercials del país.
El nom de Les Creus es degut a que en el lloc on hi ha construïda la fàbrica, hi havia existit un oratori anomenat la "Creu del Pal", en els segles XVII i XVIII. A principis del XIX, comença a sortir el nom de "Les Creus", cal pensar que es degué afegir una altra creu .El pal és la famosa barra de Rotlan.
FONT DEL DALMAU. Era la font del mas del mateix nom situada al pla que hi ha sota el pont del Grau.
FONT DEL DAVÍ. La font raja darrera la casa sota unes alzines gegants.
FONT DE LA DEU. Es troba situada entre el Moixer i les mines de Sta. Maria, a 1.200 m. d'altitud.
FONT DE LES TRES DEUS. A sota el mas Fussimanya. Es un fenomen no gaire conegut, que consisteix en que la ribera de Frausa quan ha recollit tota l'aigua de l’amfiteatre que forma la muntanya, de cop i volta desapareix completament del seu llit entremig d'unes lloses, per tomar a sorgir uns centenars de metres mes avall, mitjançant tres forats de manera estrepitosa i dessota del Mas Fussimanya. L'espectacle es sorprenent, sobretot, quan la ribera porta gran cabal. A prop d’aquí hi havia la primera resclosa, amb el mateix nom, de la Comunitat de Regants de la Vila.
FONT DE LES DÒMINES. A tocar la vila, al costat esquerre del camí que va del carrer de les Dòmines a la Cardona. En una llindera hi ha esculpida una data de finals del segle XVIII, que respon a unes reformes. Recentment l'Ajuntament l'ha restaurat. Aquesta font proveïa d'aigua el veïnat.
Aquest nom de "Dòmines" es molt curiós, per això intentarem d'aportar unes dades per mirar d'aclarir-lo. Fins al segle XVI, la parròquia de St. Marti de Maçanet estava regida per 2 "domers", es a dir, avui diríem per 2 "rectors", que s'alternaven setmanalment en la celebració dels oficis eclesiàstics. I precisament al voltant d'aquesta font hi tenien una vinya i un hort anomenats "l'hort de la doma" i "la vinya de la doma". Així ho reconeix Pere de Sapells, domer de Maçanet l'any 1271, i Berenguer Batlle, domer el 1417.
Quan encara no existia cap casa al carrer de les Dòmines i aquest carrer s'acabava al portal de "Cal Ratero", aleshores anomenat el "portal d'en Collell", d’aquí en avall en deien el camí que va a les "Domes" i així perdurà fins al segle XVII, quan comença a sortir el nom de "Dòmines". A partir de llavors, trobem indistintament "Domes" i "Dòmines". Pera la font no es esmentada fins el 1691, en un capbreu d' Antoni Banaset, que reconeix tenir una casa amb un pati que confronta al sud amb la "Font de les Dòmines".
Per això creiem que aquest nom no té res a veure amb la traducció llatina de "Dòmines" que vol dir "senyores o dones" sinó mes aviat ens decantaríem per la significació de "Domes" que aquí es tractaria de "propietats dels domers", i amb els anys s'haurien confós els dos noms.
 |
Font de Fussimanya |
FONT DE DONA MORTA. Es troba al vessant est sota el coll del mateix nom. El nom de "dona morta", que porta el coll, la gent diu que fa referència a una llosa plana que hi ha al mig del coll, amb una creu esculpida, que té una mica de semblança amb una dona ajaguda. Hi ha una llegenda sobre això, que l'explica el meu amic Louis Roque, de St. Llorenç de Cerdàs, en el seu llibre "Promenades, Excursions en Haut - Vallespir".
"En el mas de la Borbolla, un dia de la mort del porc, quan el repàs del sopar s'anava acabant, amb els convidats a taula, varen fer una juguesca a veure quina botifarrera s'atreviria a enfilar-se fins a dalt del coll, al caient de la mitjanit, que era l'hora que les bruixes hi estaven congregades, i una vegada allí plantar-hi una estaca.
Una botifarrera va acceptar l'aposta i a l'hora dita va plantar l'estaca al bell mig del coll, però com era una nit molt fosca, per desgracia, l'estaca l'hi havia travessat les llargues faldilles que portava. I quan anà per retornar al mas queda immobilitzada. Creient que les bruixes l'havien atrapada, de la basarda, queda morta allí mateix".
FONT DE LES DONZELLES. Situada en el mateix clot que divideix els termes de Maçanet i Darnius prop del lloc anomenat la Garravera.
FONT DE LES ESCOMES. A l'esquerra de la carretera de la Farga. Era la font del mas "Comes". Es troba en mal estat.
FONT DE CA L'ESCRIVÀ. Al costat de la ribera d’ Ardenya sota la casa del mateix nom. Es troba en bon estat.
FONT DE LA FALGARONA. És a tocar la casa al costat dret de la carretera que mena al Corral.
FONT DE LA FARGA. Va desaparèixer amb l'aiguat del 14 de novembre del 1988
FONT DEL FERRO. És a 200 m. de la Cardona, sota la carretera al peu del clot del mateix nom. S'anomena així per la gran quantitat de ferro que porta.
 |
Font de can Llaona |
FONT DEL FIL. Es troba al costat dret de la carretera de la Solana d'en Mas, s'anomena així perquè rajava com un fil, actualment no raja, perquè s'ha canalitzat el rec del qual s'alimentava.
FONT DE ST. MIQUEL DE FONTFREDA. Al peu de la capella, l'aigua arriba canalitzada des de l'Aigüeta. Porta gran quantitat de calor. Funciona amb una aixeta de cop.
FONT DE LA FORESTAL. A darrera la casa, s'hi puja per una escala de pedra. Té l'aigua molt fresca, 7º al mes d'agost.
FONT DE LA FORNARIA. Es a sota el Grier a tocar la ribera de Frausa.
Segurament se'n diu així perquè hi havia existit un forn de teules. El lloc de la Fornaria es documentat ja al 1600.
FONT DE MONTDEVÀ. És al peu de la serra de Montdevà, al costat dret de l'Amera i prop del moll del Masdevall. Antigament hi passava el camí ral que anava de Maçanet a St. Llorenç de la Muga.
FONT FRESCA DE TAPIS. Al costat dret de l'Amera, per anar-hi cal agafar la carretera nova de Tapis, després trencar en direcció a la Falgarona i abans del trencant del Ruïs, la font queda a l'esquerra. Raja a una temperatura de 10º C al mes d'agost.
FONT DE LA FRIGOLA. És al serrat de la Frigola més amunt de la Figuereda.
FONT DE LA FUSSIMANYA. Esta situada a uns 100 m. del mas. Actualment s’ha restaurat magníficament.
FONT DE CAN GALLAT. Sota la casa a tocar l'Ardenya.
FONT DE CAN GRANJA. Es troba en un camp sota la casa.
 |
Font del Moixer |
FONT DE LA GRANYOTA. Està situada en el terme del Grau en direcció a les mines. L'aigua porta gran quantitat de calci. La canal és una granyota que treu aigua per la boca.
FONT DEL GRAU. A uns 100 m. de la casa. Fou arreglada l'any 1951 i es posa sota la invocació de St. Joaquim. Hi havia una imatge d'aquest sant, feta de terrissa, dintre una capelleta i darrera una reixa, que uns brètols varen destruir a cops de bastó. L'aigua raja d'un gerro. Es conserva en bon estat.
FONT DEL PRAT DE L'ILLA. En el terme de Can Vinyes sota la carretera de la Vajol.
FONT DE LA JASSA DE FORNILLS. Dessota del coll de Fornills a la carretera que va a les mines de Sta. Maria. S'anomena jassa perquè antigament quan hi pujaven amb els ramats aquí hi havia una "closa" per tancar el bestiar.
FONT D'EN JAN DEL GRAU. Situada al Vinyer, a l'esquerra de la carretera vella de Figueres.
FONT DE LENA. A l'esquerra de la carretera de les Salines, poc abans d'arribar al "prat del Barracó". Es documentada ja al 1350. Actualment no raja.
FONT DE CAN LLAONA. La font antiga es troba prop del mas a sobre la carretera de la Vajol i era coneguda antigament com la font de St. Pere. com que la deu no era gaire cabalosa, decidirem de fer-ne una altra a sota el mas, en el moixal. Es troba en molt bon estat.
FONT DE LLI. A la serra de Montdevà, a la dreta de la carretera que puja al Puig de la Creu. Es documentada al segle XVI.
FONT DEL LLOP. En el terme del Roquet i dessota el camp de Falgueres.
FONT DE MACARI. Al pla del Pi.
FONT DEL MASDEMONT. A 20 m. aban d'arribar a la casa.
FONT DE MERLA. Es la font mes antiga de la que hem trobat documentació, es esmentada l'any 952, actualment es coneix amb aquest nom tota la contrada que hi ha, entre el Clot dels Horts i la Gavarra, prou coneguda pels caçaires.
|
Font de Can Pitxó |
FONT DE MIQUEL. Situada al vessant sud del puig del mateix nom
FONT DEL MOIXER. L'antiga font del Moixer estava situada uns 50 m. més amunt de l'actual, on els pastors hi feien llargues estades amb el ramat i aquest deien que era la millor aigua per fer "l'escudella". La Font actual raja al peu de la carretera del Repetidor. Situada a 1.350 m. d'altitud i envoltada de faigs, es la més alta del terme així com la mes fresca, 5º C, al mes d'agost.
FONT DEL MOLÍ DE L'OLIVET. És davant del molí, cal travessar l'Arnera. En bon estat.
FONT DE MOSSEN ROURA. Aquesta font és en record del rector de Maçanet, Pere Roure, fill de "Can Xacó", que va portar la parròquia des de l'any 1627 fins el 1640. Esta situada al Baguenc al peu del Clot de Can Vinyes, que a partir d’aquí agafa el nom de Clot de Mossèn Roure. Aquesta família en aquesta època posseïa aquestes terres.
FONT DE LA PARRA. A l'esquerra de la carretera de Figueres, sota un pont en el lloc conegut com el camp Gran del Grau.
FONT DE LA PARRA DE MONTDEVÀ. Situada a mitja serra de Montdevà, recentment hi han fet una carretera molt a prop. Antigament es deia "Font de l'Esparra".
FONT DELS PASTORS. A l'esquerra de la carretera de les Salines, poc abans d'arribar a la capella. Antigament era mes amunt. Se'n diu així degut a que els pastors hi anaven a l'estiu, perquè els quedava a poca distància de la Jassa del Pla de l'estiu. Raja abundantment i a una temperatura de 7º al mes d'agost.
FONT DEL PEBROT. Es troba a sota la carretera del mas Puig poc abans d'arribar al mas.
FONT CAN PITXÓ. A tocar el mas, està molt ben conservada i sobta la gran quantitat d'aigua que hi neix. La seva deu forma el clot de Can Pitxó.
FONT DE LA PLATANA. Prop del Mas Castell.
FONT DEL PONT NOU DEL ROQUET. Al costat dret de la carretera de la Farga al Roquet, abans d'arribar al pont a la dreta.
FONT D'EN PI. Situada entre el Grier i la ribera de Fraussa.
 |
Font de les Salines |
FONT DEL PRAT D'EN SAULA. A l'esquerra de la carretera del Mas Quintà, era la font d'un mas desaparegut anomenat Saula.
FONT D'EN PORRÍS. Situada sota el mas Fred, documentada ja al segle XVI.
FONT DEL MAS PUÇA. A prop del clot del mateix nom.
FONT DEL QUINTA. A tocar la casa, al peu d'una platana gegant.
FONT DE RIELL. A l'esquerra de la carretera que va a la Terneta. Documentada ja al segle XIV.
FONT DEL RIMALÓ. Al peu de la carretera que va a St. Miquel de Fontfreda, és una deu important i segurament antigament va donar nom al veïnat de Fontfreda.
FONT DE CAN ROBERT. A la dreta de l'Arnera, a 50 m. del molí, en bon estat.
FONT DEL RODÓ. Es a darrera de la serra de Montdevà dessota el lloc conegut com Cresta de Gall.
FONT DEL MAS ROGER. A tocar la casa, en direcció a la Forestal.
FONT DE CAN SAGUER. Junt a la casa, dessota d'una grossa platana.
FONT DE ST. ANDREU. Hi ha dues fonts a no gaire distància de la casa nova, a baix el clot.
FONT DE CAN SALETES. Al veïnat del Grier, al capdamunt de la pujada de la urbanització Prat del Pont. En bon estat.
FONT DE LES SALINES. També coneguda com la font dels "Tres Raigs", d'aigua molt fresca, 7º el mes d'agost. La seva aigua servia antigament per regar els vivers d'arbres que hi havia a les feixes de dessota. Es creu que aquesta aigua prové del Canigó, perquè a l'any 1928, durant 2 hores, va rajar aigua rovellada. Una mica més avall de la cova del clot, hi ha una altra font dintre una volta mig ensorrada que era la font antiga de les Salines. A principis de segle es descobrí que la seva aigua duia gran quantitat d’arsènic i ocasionava molèsties a qui en bevia quan feien la carretera. Per tant, millor no beure'n.
FONT D'EN SARILDO. Situada a l'esquerra de la carretera de les mines del Grau a la mina d'en Negrín.
FONT DEL SARÍS. A tocar la casa al costat d'un viver.
FONT DE CAN SUNYER. Hi ha dues fonts, una ben bé al costat de la casa i l'altra 200 m. més avall.
FONT DE LA TERNETA. Era una font molt ben arreglada. Però actualment no sabem l'estat en que es troba. El seu amo a més de tenir la propietat tancada, no deixa ni acostar-se al reixat.
FONT DE LA TEULA. Per sobre del cingle del Purgatori.
FONT DEL VILARDELL. A la dreta de la carretera de St. Andreu. Antigament era la font del mas Vilardell.
FONT DE CAN VINYES. A 150 m. del mas sota una renglera d'alzines.
FONT D'EN XAMPÍ. Arreglada per l'Ajuntament fa pocs anys, dintre del parc del Pont. Les restes de construcció del seu voltant havien estat un martinet de fer claus. Al segle XVII, era coneguda com la "Font Comuna de la Vila".
L'aigua de les fonts és un bé preciós que cal conservar i aprofitar al màxim i això els nostres avantpassats ho tenien ben clar. Qualsevol rajolí d'aigua era aprofitat per emplenar algun viver o bassa per regar. I quasi no hi havia font, per més emboscada que fos, que no tingués els seu conc o abeurador. Y sobretot l'emplaçament de molts masos lluny de les riberes, no hauria estat possible sense la presencia de bones deus.
Pere Roura i Saba
* * * * *