LES FEINES D'ABANS AL BOSC (II)
En l'article de l'any passat vaig parlar de les principals feines que es feien antigament als nostres boscos: les carboneres, la pela del suro i els llenyataires. En aquest segon article voldria completar el tema parlant d'altres aspectes relacionats amb aquestes feines, com el transport, la vida al bosc, les eines, etc.
TORNAR A CARREGAR LES SOMERES
Un cop feta la feina al bosc (carbó, suro, llenya...), calia transportar el producte fins al poble o als llocs de venda. Antigament, el transport es feia principalment amb animals de càrrega: mules, matxos o someres. Aquests animals, carregats amb sàrries o arguenells plens de carbó, suro o llenya, recorrien els estrets i costeruts camins de muntanya, sovint en condicions molt difícils.
Carregar i descarregar els animals era una feina dura i que requeria molta habilitat. Els traginers o carreters havien de saber distribuir bé el pes per no fer malbé l'animal i per evitar que la càrrega caigués. També havien de conèixer bé els camins i els perills que podien trobar.
EL DESEMBOSC
A part del transport amb animals, també s'utilitzaven altres sistemes per treure la fusta del bosc, especialment els troncs més grossos. Un d'aquests sistemes era el desembosc per flotació, que consistia a llançar els troncs als rius o rieres i deixar que el corrent els portés fins a un lloc determinat. Aquest sistema, però, només es podia utilitzar en rius amb prou cabal i en èpoques de l'any adequades.
Un altre sistema era el desembosc amb carros o trineus tirats per bous o mules. Aquest sistema requeria la construcció de camins o pistes forestals, sovint molt costoses i difícils de mantenir.
Més modernament, amb l'aparició dels camions i les màquines forestals, el desembosc es va anar mecanitzant, la qual cosa va facilitar molt la feina i va permetre treure més fusta del bosc.
LA VIDA AL BOSC
La gent que treballava al bosc (carboners, peladors, llenyataires...) sovint havia de passar llargues temporades fora de casa, vivint en condicions molt precàries. Dormien en barraques fetes amb branques i terra, o en coves i balmes. El menjar era escàs i poc variat: pa, cansalada, llegums, patates... De vegades, si tenien sort, podien caçar algun conill o perdiu, o pescar alguna truita.
La vida al bosc era dura i solitària, però també tenia els seus encants. El contacte directe amb la natura, la llibertat, la companyonia entre els treballadors... Eren aspectes que molts d'ells valoraven i recordaven amb nostàlgia.
EL MENJAR
Com ja he dit, el menjar de la gent del bosc era senzill i frugal. Un dels plats més típics era la sopa de farigola, feta amb pa, aigua, farigola i un raig d'oli. També menjaven moltes patates bullides o escalivades, llegums (mongetes, cigrons, llenties...), cansalada, arengades...
Per beure, aigua de font o vi si en tenien. El cafè era un luxe que pocs es podien permetre.
Per matar el cuc (fer un mos a mig matí o a mitja tarda) menjaven un tros de pa amb alguna cosa (formatge, embotit, anxoves...) o unes quantes figues seques, nous o avellanes.
LA CAÇA I LA PESCA
La caça i la pesca eren activitats complementàries que ajudaven a millorar la dieta de la gent del bosc. Caçaven conills, llebres, perdius, tudons... amb llaços, paranys o escopetes. Pescaven truites, barbs, anguiles... amb canya, xarxes o a mà.
Aquestes activitats, però, no sempre eren legals. Sovint havien de fer-ho d'amagat dels guardes forestals o dels propietaris dels terrenys.
ELS PERILLS
Treballar al bosc comportava molts perills. Els accidents amb les eines (destrals, serres...) eren freqüents. També hi havia el perill de caigudes d'arbres o de branques, d'esllavissades de terra, de picades de serps o d'altres animals verinosos...
A l'hivern, el fred i la neu podien ser mortals. A l'estiu, els incendis forestals eren una amenaça constant.
Malgrat tot, la gent del bosc era valenta i resistent, acostumada a lluitar contra les adversitats de la natura.
LES EINES
Les eines utilitzades per la gent del bosc eren senzilles però eficaces. La destral era l'eina bàsica per tallar arbres i fer llenya. També s'utilitzaven serres de mà o de vogir (per a dues persones). Per pelar el suro, s'emprava una destral especial amb un tall corbat i una palanca a l'altre extrem.
Altres eines comunes eren el pic, la pala, l'aixada, el càvec, el mall, les falques...
Per transportar el material, s'utilitzaven sàrries, arguenells, coves, carretons, trineus...
Aquestes eines, fetes a mà per artesans locals, eren objectes preuats que es cuidaven i es reparaven amb cura.
En conclusió, les feines d'abans al bosc eren dures i sacrificades, però van ser essencials per a l'economia i la vida de molts pobles de muntanya com Maçanet. Avui, recordar aquestes feines és una manera de retre homenatge a aquelles generacions que van saber viure i treballar en harmonia amb el bosc, i de valorar el llegat que ens han deixat.
NOTES:
- (1) Les fotografies que il·lustren aquest article són d'arxius diversos (Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà, Arxiu Municipal de Palafrugell, Viquipèdia) o de l'autor. En el cas de la foto de les carboneres de Can Saguer, és de l'autor. Agraïm la cessió de les imatges.
Pere Roura i Sabà