GORGS I GORGUES

per Pere Roura i Sabà

publicat en el programa de la festa d'istiu 2008

 

La definició del mot gorg o gorga, correspon al clot pregon en la llera d’un riu o torrent, on l’aigua s’entolla o alenteix el seu curs, ja sigui formant remolí o bé encalmant-s’hi. A còpia d’anys l’aigua de la pluja ha anat marcant de manera exacta els llocs on escolar-se. Són els camins de l’aigua, N’hi ha que poden portar-ne com deixar-ne de portar i d’altres que no s’eixuguen mai. A Maçanet en el primer cas parlem de clots que són sinònim de rierol i en el segon parlem generalment de riberes.

L’orografia maçanetenca es caracteritza per una vall ampla voltada d’uns vessants montuosos i un seguit de serres que es desprenen de l’aresta pirinenca i formen una xarxa fluvial dividida en tres conques hidrogràfiques. Primer la de l’Arnera, la més àmplia, d’una extensió de 58 quilòmetres quadrats, fins que desguassa al pantà. Segueix la conca del clot del Cau i el Rimal darrera la serra de Montdevà, d’uns 7 quilòmetres quadrats i aboca a la Muga; i la tercera és el clot de les Salines, que té uns 3 quilòmetres quadrats i les aigües van a parar al Tec.

Podem dir que les gorgues són les piscines naturals de la muntanya; a Maçanet les més importants són a l’Arnera, però n’hi ha d’altres més en les altres riberes que són menys conegudes. Així doncs procuraré fer un recull ordenat de les que m’han semblat prou mereixedores.

Cal advertir però del fenomen més negatiu que pateix l’Arnera, que és l’evident ensorrament del seu llit any darrera any, degut a la proliferació de carreteres i del sistema per anivellar-les; a la capçalera i al llarg del seu curs i que s’ha agreujat amb la construcció dels enormes terraplens de la carretera de Costoja; i també a la minva gradual del seu cabal. Això ha fet que algunes gorgues que feia basarda travessar-les, per raó de la seva fondària, ara es puguin travessar amb l’aigua al clavillar.

Gorgues de l’Arnera

L’hidrònim Arnera, prové d’Arenaria , que en aquest cas significaria el “riu arenós o sorrenc”, nom ben escaient perquè arrossega moltes tones de sorra cap al pantà.

La ribera neix a la font de l’Arç, sota la Collada d’en Peroi, a 960 metres d’altitud,entre el Corral de la Falgarona i el Puig Falcó. De bon principi es tracta d’un petit rec, però que ja mena fressa una vegada ha drenat els vessants de la Quera i el Falcó. Quan arriba a l’Estufet, hi aboca el clot del Cros, que porta un cabal semblant. Llavors l’Arnera ja agafa un caire més important i s’engorja entremig de penyaters i és en aquest punt on començarem la relació de gorgues.

(2) Gorga del Canal

L atrobem a poca distància per dessota del pont del camí de Tapis. Aquí tota l’aigua de la ribera llisca per la penya, i cau per un canal estret cap a la gorga allargassada. Tot el seu voltant és de penya i actualment està molt ensorrada.

(3) Gorgues del Forca

Situades justa a l’aiguabarreig de la ribera del Sabarrés amb l’Arnera,es tracta de dues gorgues. La de la ribera del Sabarrés esculpida a la penya amb una paret retallada verticalment i d’uns 3 metres de fondària, quan no té dipòsits de sorra i una llargada de 10 metres. L’aigua hi cau per un saltant quasi vertical de 4 metres d’alçada i quan baixa força aigua fa una cua de cavall. La gent de Tapis l’anomena gorga del Salt i en parlarem amb més detall quan toquem la ribera del Sabarrés. L’altra la de l’Arnera, és menys fonda, excavada a la penya i la separa de l’altra una rocassa plana.

Cap aquest indret s’hi accedeix des del pla de les Vinyes, i s’ha d’anar molt amb compte perquè és terreny de mala petja. Des d’ara la ribera s’endinsa en el tram més feréstec i engorjat de tot el seu curs per llocs gairebé inaccessibles i l’Arnera es torna més bonica i esquerpa vorejant els cingles fins al Formiguer. Ens trobem al  pas del capellans, aquí la ribera corre damunt la penya que fa unes passeres i forma dos petits saltants, però es decanta més cap el saltant de la banda nord, i així el de la banda dels Vilars no porta tanta aigua i amb una petita camallada es pot traspassar la ribera. Aquest pas era utilitzat pels capellans que servien la parròquia dels Horts (6 capelles), un vessant s’enfilava cap als Vilars i l’altre cap a Creu de Pas i Maçanet. Una altra versió diu que l’origen d’aquest nom respon, a que en aquest lloc el camí s’endinsava cap a la “serra de l’alou” que depenia de la capellania de la seu gironina, o sigui dels capellans. Aquesta darrera, jo crec que és la més encertada.

Gorga del Canal

Dessota mateix del pas dels capellans els dos raigs omplen una gorga de 2 metres de fondària, i a la part de dalt del pas, també n’hi una de molt llarga fregant el cingle. Poc més avall en un colze de la ribera n’hi ha una de grossa rodona, molt bonica. Aigües avall les gorgues es van succeint i en destacarem dues; una olla grossa per dessota la juntura amb els clots de can Baró i l’Abeurador i una altra de molt llarga poc més avall, excavada a la roca i molt fonda.
 

(5) Gorga del Tobogan

L’han batejada així perquè la roca forma uns encaixos inclinats i polits per deixar-s’hi anar lliscant cap a l’aigua. Tot l’entorn és de penya viva i l’aigua baixa per dues canals.

(6) Gorga  de la Roca

En aquest tram tot de penya d’ull de serp, la ribera s’estimba encaixonada en un canal que desguassa cap a la roca i s’encalma. Quan baixa molta aigua la ribera en aquest lloc fa dos braços. Al bell mig de la gorga hi emergeix una roca que li dóna el nom.

(7) Gorga de la Bóta

Gorga molt coneguda al cim de la resclosa de la Farga. El nom sembla que li dóna un forat arrodonit que fa la penya al bell mig de la gorga, que sembla que et fiquis a dintre un bóta. Per la seva accessibilitat i característiques , era un bon lloc per aprendre-hi a nedar. Ara pateix també el trist ensorrament.

(8) Gorga del Molí

Pocs metres més amont del molí de l’Olivet de poca fondària es ideal per anar-hi amb mainada,i per prendre-hi el sol a les roques del voltant.

(9) Gorga de les Dones

És la gorga per excel·lència i la més concorreguda, perquè s’hi arriba amb cotxe. L’origen del nom encara no es ben aclarit, sembla provenir del temps en què homes i dones es banyaven per separat. Per iniciativa particular, l’any 1961 s’hi va fer una resclosa amb una comporta, per elevar el nivell de l’aigua i així no es feia peu fins a mitja gorga. Al cim de la gorga hi ha una roca grossa en forma de banc i sembla feta exprés per descansar-hi o llençar-hi com si fos un trampolí; al dessota que fa balma hi ha la fondària màxima de 2 metres i mig. La gorga fa 30 metres de llarg per 12 d’ample i l’ajuntament cada any abans de l’estiu condiciona l’entorn i la desensorra. Els mesos de juliol i agost s’omple de gent, però fa un parell d’anys potser menys, degut a la construcció de la piscina municipal.

Gorga de les Dones

 

(10) Gorga del Cassó

Un centenar de metres dessota el pont de la Gorga de les Dones,hi trobem la gorga del Cassó,és molt llarga i estreta encaixada a dos murs de penya , abans cobria a tota la gorga. A la capçalera hi ha els forats a la roca de l’antiga resclosa del martinet de les Escomes.

(11) Gorga del Mestre

Després de les ruïnes del martinet de les Escomes, quan la ribera fa revolt, per dessota el canal de la central d’en Cabot,hi ha una petita gorga, que és la més propera a Maçanet, que els pescadors  l’anomenaven el “racó de l’aigua blava”.El nom fa referència al mestre Josep Batlle París (1855-1947), que va exercir a Maçanet durant 45 anys. Com era un entusiasta de la natura i de la pesca, solia anar a aquesta gorga i la mainada la van batejar amb el seu nom.

(12) Gorga d’en Trullol

Gorga llarga i ampla molt ensorrada que al capdavall hi ha la resclosa de la Farga d’en París, que es va reconvertir el 1914 amb un embassament de reserva de la Central Municipal i per recaptar l’aigua del desguàs de la Central d’en Cabot. Pocs metres més avall de la resclosa hi aboca la ribera de Fraussa, que cu cap a l’Arnera en un petit salt de 2 metres d’alçada. El nom fa referència a algú d’una família que vivia a la placeta de les Dòmines al segle XVIII.

(13) Gorga Negra

Pocs metres més avall on s’uneix la ribera de Fraussa hi trobem aquesta gorga grossa i arrodonida, voltada de penya; per això antigament en deien el gorg de l’Olla. Com era molt fonda sobretot vista des de dalt l’aigua tenia una tonalitat molt fosca. Es la darrera gorga on hi arriba la bagra.

Gorga del Cassó

(14) Gorgues de la Palanca

Es tracta de dues gorgues enfonsades a la penya. La primera seguin el curs de l’aigua és arrodonida i fonda,la de dessota és llarga i més estreta, encaixada a la penya. Aquí hi travessava el camí de la Central Municipal, mitjançant una palanca d’obra. Avui, encara s’endevinen les restes de la palanca, que els aiguats successius s’han endut ribera avall; i això que el petit pont que travessava estava a 4,5 metres per sobre el nivell de l’aigua.

(15) Gorgues de les Canals d’en Josepico

Ens referim a la mitja dotzena de gorgues compreses entre el tram roquer compreses entre les Canals d’en Josepico fins a la Central Municipal (1914-1960). Les Canals són una canalització elevada d’aigua que travessa la ribera, avui gairebé destruïda, nomé en resten els pilars. Es va fer el 1914, perquè en la construcció de la central, es deixava sense aigua les terres de la Terneta, aleshores propietat de la família Puntunet (can Josepico). Així el conducte portava l’aigua del canal de la central cap a l’altra banda de l’Arnera per mantenir l’alçada i poder regar per desnivell.

(16) Gorg Pontonet

Gorg de grans dimensions i fondo, arrodonit i voltat de penya. L’aigua li cau per un saltant de 2 metres i s’escola per una escletxa ribera avall. El nom li ve donat per la família Puntunet, antiga propietària de les terres veïnes de la Terneta,a ambdues bandes de la ribera hi passa un rec. L agent gran d’abans també l’anomenava “la perola”, degut a la seva configuració. Segons el meu parer, potser és el més bonic de l’Arnera; quan el trobem net de sorra manté una fondària de gairebé 4 metres en tota la seva extensió. Des de la carretera de la Terneta,es pot veure a vista d’ocell des d’un cingle de 30 metres que cal anar-hi en compte amb la mainada.

(17) Gorga de la Sabina

Gorga allargassada immediata al Pontonet, que fa uns seixanta anys hi va aparèixer ofegada, la dona del centralista de la propera central. Des d’aleshores s’anomena amb el seu nom.

(18) Gorg Bullidor

Poc més avall ens sorprèn el gorg més impressionant. És el Gorg del Bullidor; aquí l’aigua de la ribera s’esmuny per un saltant d’un metre d’alçada, i al introduir-se cap al gorg, s’emporta un bona quantitat d’aire que rebrolla uns metres més enllà, en forma de bombolles que omplen mitja gorga. Tot aquest borbolleig fa un soroll talment com si l’aigua bullís. Sembla un perol gegant, sorollós i escumejant; més vigorós com més grossa baixa la ribera i d’aquí li ve el nom.

Gorg Bullidor

El gorg fa uns 8 metres d’amplada per 12 de llargada, però uns 7 de fondària. Els vells de la nostra infantesa, el tenien considerat com el gorg mític; parlaven de si hi havia un pou, de si hi havia xucladors; per això consideraven molt valent, al que s’hi atrevia a banyar-s’hi, i que eren molt pocs. Jo mateix, hi he estat moltes vegades, però reconec que no m’hi he banyat mai. S’hi arriba per la carretera de la Terneta, per un camí molt escabrós que baixa de la pallera d’en Josepico, per això cal anar-hi en compte.

(19) Gorgues de can Robert

En el tram comprés entre la resclosa del molí d’en Robert i la resclosa de la central d’en Grida, hi trobem mitja dotzena de gorgues poc fondes. La de dessota la resclosa del molí encara hi veiem uns forats de l’antiga resclosa medieval. Ribera avall del molí n’hi dues més de força llargues.

 

(20) Gorgues del molí del Masdevall

Uns 500 metres ribera avall de can Robert, hi ha un resclosa grossa, que a través dels anys ha tingut diferents utilitats. Primer va abastir el molí del Masdevall, després la central d’en Grida i actualment serveix de captació d’aigua potable per a Darnius, les restes del molí s’alcen al marge esquerra i fou edificat el 1784. Dessota mateix de la resclosa, la llera de la ribera s’esmuny amb rapidesa per un tram de penya viva i forma petites gorgues fins que arriba a la més propera al molí on l’agua s’hi encalma.

(21) Gorgues de la Central d’en Grida

Si seguim l’Arnera des del prat del molí del Masdevall fins a la central d’en Grida hi trobarem cinc gorgues remarcables; primer una de rodona, grossa i fonda; poc més avall una de llarga i molt properes a la central, tres més voltades de penya. La del davant l’Hotel La Central és llarga i s’enfondeix a la capçalera vorada de penya. Pocs metres més avall s’hi afegeix la ribera del Grau.

(22) Gorgues del Molinàs

A la banda esquerra de l’Arnera, hi trobem les ruïnes del “molinàs d’en Sunyer”, construït el 1727; aquí hi ha dues grogues, una al colze de la ribera dessota del molí i l’altra just als peus de l’antiga resclosa del molí d’en Serra, sota el pont del pantà.

Les dues degut que és el darrer tram de l’Arnera abans d’entrar al pantà gairebé han desaparegut pels grans dipòsits de sorra i sediments, però que jo les he conegudes ben fondes. Aquest punt és la cota màxima d’embassament del pantà a una altura de 150 metres, l’arnera després d’un recorregut de 18 quilòmetres s’endinsa al pantà i al terme de Darnius.

Gorgues de la ribera de Fraussa

No és pas fàcil definir on neix la  ribera de Fraussa, ja que té l’origen en dues branques, una provinent del clot que ve de la Font del Brosser i l’altra que ve del Roc de Fraussa i el Moixer. Però crec que cal acceptar el seu naixement a la Font del Brosser, a 1250 metres d’altura, perquè aquest curs porta més corrent que l’altra.

En aquest sector drena l’anfiteatre que forma la muntanya i la ribera s’estimba fortament pels roqueters. Un fenomen no gaire conegut, consisteix en que la ribera desapareix uns centenars de metres i torna a brollar dessota el mas Fussimanya, mitjançant tres forats o surgències amb el nom de les tres deus. En aquest sector començarem les gorgues d’aquesta ribera.

(23) Gorgues de Fussimanya i el Serís

En aquest tram alt de la ribera propera als masos Fussimanya i Serís, hi ha les gorgues més boniques i petits saltants de la ribera. Es tracta de petits gorgs i olles de 2 a 3 metres de fondària, que solen tenir blocs de pedra apilonats al fons. Aquí la puresa de les aigües  fa que hi abundi el tritó pirinenc. D’ençà el cingle de Rocanegra segueix un tram molt engorjat i així continuarà durant dos quilòmetres fins als Quintanells.

(24) Gorga del Roure

Emplaçada entremig del Pont de can Saguer i la Resclosa de la Vila, al capdamunt del passant empedrat, és rodona i només cobreix a la capçalera; el terra és de pedruscall i l’aigua molt neta abans hi anaven a banyar-se la mainada del Grier.

(25) Gorga d’en Payat

Dessota el veïnat del Grier i a pocs metres de la Font d’en Xampí. Gorga de poca fondària amb unes roques grosses ideals per prendre el sol. Les seves dimensions feien que fos la gorga preferida per la mainada per fer les primeres braçades i a més a més per la proximitat al poble. Aquest indret era conegut com la Forneria i més recentment com la Teuleria perquè hi feien teules i rajols.

(26) Gorga de la Ferrera

La trobem a pocs metres més avall del molí de la Cardona. Antigament molt freqüentada per la mainada del poble; avui en un estat lamentable, perquè hi aboca més amunt un col·lector de clavegueres. L’examen visual detecta la presència de detergents i sediments que es dipositen al fons i per això és urgent i de vital importància l’execució del projecte de la depuradora d’aigües. El nom sembla que té a veure amb l’època que el molí  funcionava com a martinet de batre ferro.

(27) Gorg del Salt

Quan la ribera de Fraussa arriba a la cruïlla amb el canal de la central d’en Cabot,hi podem veure la resclosa que servia per afegir l’aigua d’aquesta ribera cap al canal.

En aquest punt l’aigua s’estimba per un cingle d’uns 15 metres d’alçada. El salt consta d dues parts; la superior format per un escaló que fa la resclosa de 4 metres i segueix una caiguda gairebé vertical de l’aigua per la penya d’uns 11 metres.

Dessota s’origina un gorg d’uns 2 metres de fondària i fa goig de veure el saltant quan la ribera porta un bon cabal. El soroll de l’aigua i la mullena omplen tot l’entorn d’aquest gorg. Fins aquest indret s’hi arriba amb dificultat des de can Cabot, per culpa de les bardisses i el mal camí.  Aquí, encara que l’aigua ha millorat molt el seu aspecte, encara no és apta pel bany.

Un centenar de metres més avall, la ribera de Fraussa cau per un saltant de 2 metres d’alçada i es barreja amb l’Arnera de la qual és principal tributària i l’aigua recupera la seva puresa.

Gorgues de la ribera del Sabarrés

La ribera del Sabarrés, agafa el nom de l’únic mas que es troba en el seu curs. Neix al vessant est del Puig Falcó a 900 metres d’altitud. En aquest lloc porta el nom del clot de la Quera, que fa referència al mas en ruïnes que es troba al vessant esquerre.

Al “pas de la Cullera” se li afegeix el clot del Coll dels Horts, que neix a Font de Merla, i a partir d’ara adoptarà aquest nom fins arribar al Sabarrés. La ribera ha de fer moltes giragonces entre les roques de granit fins abocar  les aigües a l’Arnera, més avall del Pont de Tapis

 

(28) Gorga d’en Corra

Gorga petita situada dessota el veïnat de Tapis, després de la unió amb el clot de Caminells, propera a una casa en ruïnes, anomenada can Corra.

(29) Gorga Grossa
Dessota el pas de la Cullera, destaca de les altres perquè son molt petites, volada de penya.

(30) Gorga del Salt

La ribera en el seu darrer tram travessa un engorjat i forma una munió de petites olles poc profundes; però quan aboca a l’Arnera hi trobem una de les gorgues més boniques del terme. Aquí la ribera s’estreny en un petit reguerol que cau per la penya viva formant un saltant d’uns 4 metres d’alçada. La gorga té una llargada de 10 metres per 3 metres d’ample i 3 metres de fondària, excavada a la roca. L’aigua s’escola per un sobreeixidor formant una canal que cau cap una altra petita gorga i d’aquí cap a l’Arnera.

Gorga del Salt

 
Gorgues del clot de Rieroles

El clot de Rieroles neix sota el Puig de l’Evangeli a 850 metres d’altitud. El nom ja descriu del que es tracta; d’un petit curs d’aigua que aflueix per l’esquerra a l’Arnera just dessota el cingle del Formiguer.

 

(31) El bau de les Cabres

Entremig del fons del prat de la Costa i el pont de Rieroles hi ha un passant del bestiar. És un lloc estimbat que dessota s’hi forma un petit gorg anomenat el “bau de les cabres”.

 

Gorgues de la ribera del Grau

Aquesta ribera es coneix també per altres noms depenent de la contrada per on passa. Primer se l’anomena clot del Coll de Lli,després ribera del Mas Castell i clot del Bugre i també ribera de can Sunyer. Neix al Coll de Lli,a 700 metres d’altitud en el terme de La Vajol. Després de travessar el Pla Perdigó entra al terme de Maçanet i en aquest punt per la dreta rep el clot de Collada Verda, que davalla dels esquenalls del castell de Cabrera. Voreja el Puig de Milà i és en aquest punt on hi trobem la primera gorga.

 

 

(32) Gorg Moltoner

A la falda del Puig de Milà, hi havia dos prats, una a cada vessant de ribera anomenats respectivament del Bugre i de Cabrera, ara convertits en bosc. La unió dels dos prats es feia per un passant que travessava la ribera, al dessota hi ha un petit gorg d’un metre de fondària. Consisteix en una cavitat arrodonida feta a la roca viva, amb les parets molt llises de tal forma que en cas de caure-hi una ovella ja no en podia sortir i s’ofegava. Cal tenir en compte que aquest bestiar es nega amb facilitat i encara més quan porten molta llana. Per això fou batejat pels pastors de a contada amb el nom de “gorg moltoner”.

(33) Gorga del Prat Nou

 Gorga molt bonica voltada de penya al capdavall del Prat Nou del Grau. L’aigua cau d’un petit saltant cap a la gorga de 5 metres de diàmetre i un i mig de fondària.

 

(34) Gorga del molí d’en Sunyer

Un xic més avall del Forcat de les Aigües, on se li afegeix el clot de Rinadal, hi trobem les ruïnes del molí d’en Sunyer. Dessota el desguàs del molí hi ha una gorga allargassada enfonsada a la penya de poca fondària.

 

(35) Gorgues del clot de l’infern

En aquest lloc el curs de la ribera s’encaixona en un congost anomenat el “clot de l’Infern”; per lo enfonsat que és aquest paratge. Hi trobem tres gorgues principals endinsades a la penya. La superior arrodonida i i fosca i per això fa l’efecte de ser més fonda del que és, fa uns 2 metres de fondària. Dessota a poca distància s’origina un saltant de 2 metres i una olla quasi perfecta. Segueix el corrent fent cascada fins a la gorga de baix, anomenada del “pont nou”, perquè aquí hi travessava l’antiga carretera de Darnius. Des d’aquest pont que s’hi arriba des de la carretera una mica més amont de la Central d’en Grida, podem contemplar quan la ribera va plena, una panoràmica fantàstica. Cal advertir però que la travessa del Clot de l’Infern és difícil i perillosa.

Gorgues del clot del Cau i el Rimal

El Cau té el seu naixement sota la carena del Fau, segueix pel peu de la serra de Montdevà i surt del nostre terme per desguassar al Rimal. El Rimal neix sota la capella del Fau, en terme d’Albanyà i en la fondalada que hi entre la Trilla i Rovirós. L’abundor de petites gorgues excavades a la roca de tipus calcinal i tosca, confereixen un aspecte nítid a l’aigua que porta gran quantitat de calç. El seu cur superior serveix de límit amb el terme d’Albanyà i de Sant Llorenç de la Muga.

(36) Gorg de la Cabra

Entre el passant dels Comils i el Solà de can Llaona de Fontfreda hi trobem aquesta gorga molt semblant a les del Rimal, amb el fons de pedra tosca i l’aigua transparent. El nom no sabem l’origen, però també hi ha molt proper el serrat de la Cabra.

(37) Gorgues del Pericot

Són petites gorgues més avall del travessall de Terracoberta, amb unes aigües cristal·lines, molt calcinals que fan dipòsits de travertí en les arrels i pedres de les vores ; i cimentació de les roques del fons. Aquestes gorgues eren sovintejades per la gent del camping naturista, però hem de dir que el Rimal redueix molt el seu cabal a l’estiu.

(38) Gorg Blau

En el terme de Sant Llorenç de la Muga, 200 metres més amont del Camp de la Mina i dessota la carretera de can Llaona hi trobem el gorg més bonic del Rimal. S’anomena Blau pel color de l’aigua, segons la llum, que a vegades és verdosa. Es tracta d’un gorg rodó de 10 metres de diàmetre i 2 metres de fondària, amb les parets de pedra tosca. L’aigua hi cau d’un saltant de 2 metres. Malauradament s’hi ha fet en els darrers anys,un dipòsit de sorra i pedruscall al mig, que ha originat una petita illa. Pensem que un bon aiguat, pot fer desaparèixer aquest sorral i llavors el gorg recuperarà el seu fantàstic aspecte. Cau lluny però val la pena de veure preferentment al maig quan no hi manca l’aigua.

- - - - - - - -

Aquí acaba el nostre recorregut per les gorgues del terme, ha estat una temàtica de molt mal escollir, per raó de la greu secada que patim des de fa tres anys. Per sort aquest mes de maig ha estat generós i ens ha deixat a Maçanet més de 200 litres per metre quadrat, i ha alleugerit una mica les penúries fent revenir les deus. El pantà ha recuperat en un mes 5 hectòmetres cúbics d’aigua i ha arribat amb data 10 de juny al 33 per cent de la seva capacitat, o més ben dit 20 hectòmetres cúbics.

Vull expressar el meu sincer agraïment per les informacions rebudes que m’han  facilitat, a: Antoni Almenara; Ignasi Carrera; Josep Llaona; Pere Oliva; Martí Palomeras; Joan Pineda; Enric Sabà; Francesc Vila; Pere Vila i Montserrat Vilà.

 

                                                                                         Pere Roura i Sabà.-
Bibliografia Consultada.-

Roura Sabà;Pere.-Les riberes. Maçanet de Cabrenys. Història i Natura.1999.
Costa i Savoia;Ernest.-Piscines naturals.Revista Descobrir Catalunya nº 35.setembre.2000.