Maçanet de Cabrenys - massanetdecabrenys.com - Articles d'en Rafel Sot Delclos

FESTES, FESTIVALS, APLECS i FIRES

Per Pere Roura i Sabà

Editat en el programa de la festa d’estiu del 2014

En el present opuscle tractarem del que sabem de les festes, festivals, aplecs i fires del nostre poble, però des de l’expressió d’aspectes i fets més curiosos. També dels que s’han organitzat i ja no es fan i dels actuals. Tots aquests esdeveniments tenen en comú la reunió de la gent, el foment de les relacions humanes i socials, el divertiment i l’alegria.

LES FESTES

La festa és una solemnitat amb que se sol commemorar de manera puntual o cíclica un esdeveniment històric o un fet singular, per divertiment de la gent.

La Festa Major.-

És la festa local per excel·lència. En el nostre cas s’escau en la festivitat del patró sant Martí l’11 de novembre, i és l’expressió viva de la comunitat i de la seva identitat diferenciada: els fills de la població que viuen fora acostumen a acudir-hi, com una forma de mantenir els vincles amb la comunitat d’origen. La festa sol durar tres dies, als quals se sol afegir un quart “sant Macari”, nom humorístic que es dóna al dilluns o dia que segueix a la festa major, en el qual tothom esta mort de mandra i no arriben a fer feina. Com sant Martí (o sant Martí Gros) és a la tardor, quan comença a fer mal temps, també se celebra la “festa major petita”, a l’estiu, el primer diumenge de juliol.

La primera referència del nostre poble apareix amb la colonització carolíngia i la formació de la Marca Hispànica, concretament l’any 814. En un precepte de l’emperador Lluís I es fa constar que la població de Ceret al Vallespir limita al sud amb “villam quae dicitur Maçanetum”. L’any 966 llegim “paroquia de Mazanet” i el 1017 “in valle quae dicitur Masaneto ecclesiam sancti Martini”. L’advocació de sant Martí de Tours, va tenir una important expansió amb el domini carolingi i aquesta veneració va ser l’origen de la festa major.

Les primeres notícies de la festa les trobem a la capellania de la catedral de Girona. No sabem els orígens d’aquest domini a Maçanet, però tot fa pensar que fou al segle XII, amb el procés d’apropiació d’esglésies per part del capítol gironí. El capítol es repartia a parts iguals amb la parròquia, la primícia (renda que suposava els primers fruits que es recollien i a Maçanet equivalia a 1/3 del delme) i les ofrenes; escollia domers o rectors i tenien masos, terres i cases en domini directe per les quals rebien unes rendes de consideració. També els canonges titulars tenien el privilegi d’oficiar la missa major la diada de sant Martí; i per això cada any es presentaven per la festa dos o tres canonges i l’arrendador els havia de mantenir en la seva estada i alhora rebien la meitat de la primícia i la meitat de les ofrenes de tot l’any.

L’origen de la festa petita el trobem cap el 1680, quan es basteix l’altar dels quatre sants màrtirs al temple parroquial: sants Vit, Felicíssim, Sever i Desideri. L’altar es trobava on ara hi ha la capella del Santíssim i les imatges dels sants estaven representades per quatre petits busts de plata, els qual contenien les relíquies. Per la veneració a aquests sants se celebrava cada any la seva festivitat el 28 i 29 de maig i sota el seu patronatge es van crear les societats La Fraternitat i la Unió; també molts maçanetencs van ser batejats amb aquests noms tant poc corrents. Però com veurem, al segle XIX van escollir una altra data per a la festa petita. L’ajuntament en el seu pressupost tenia reservat un fons per les despeses de la festa; el 1782 era de 60 rals. Tot seguit farem una repassada a les festes per ordre cronològic.

Penó del Eco de la Frontera

Festa de sant Martí de 1625. El dimarts 11 de novembre de 1625, va passar a la història maçanetenca per un gran escàndol. Tot va començar uns mesos abans, quan el rector Andreu Parés va dir al poble que tota la primícia de fruits i grans la lliuressin només a ell i no donessin res a l’arrendador de la capellania, que per llei li corresponia l’altra meitat. També recomanava als rectors veïns que fessin el mateix que ell, i pretenia que l’ajuntament li donés suport en la seva decisió; però ningú li va fer costat. Així a l’estiu i la tardor va recollir tota la part de la primícia d’ uns camps i vinyes que hi havia tocant a la carretera de Figueres al Pla de la Vinyassa i al Vinyer Gran. Així mateix havia manifestat que impediria als canonges gironins, celebrar l’ofici major el dia de la festa.

L’arrendador de la capellania va posar al corrent dels fets als canonges i el dia de la festa es van presentar dos canonges, amb el fiscal i alguns domèstics. Però a l’església quan es preparaven per a dir missa major a les deu, es van trobar que el rector havia tancat amb pany i clau les vestidures i ell vestit amb la capa pluvial per celebrar era al mig de l’altar amb els ciris encesos i el calze ben recolzat al pit, immòbil i disposat a tot per privar que fessin la funció. El temple estava ple de gent i al capdavant hi havia els membres de l’ajuntament. No hi havia manera de fer apartar el rector de l’altar i els canonges van haver d’esbotzar l’arca dels vestits que estaven a la sagristia, darrera el retaule de l’altar major. A l’església hi havia sis capellans que van intentar convèncer el rector i el fiscal el va amenaçar tres vegades amb una sanció de 50 ducats si no deposava en la seva actitud, però tot fou inútil. El trist espectacle davant tot un poble atònit va durar prop de dues hores i a la fi van haver d’arribar a la força per desvestir-lo i expulsar-lo de l’església, cosa que van aconseguir els domèstics a la vegada que, cridant, el rector els insultava dient que l’espoliaven de casa seva.

El fet va dividir el parer del consistori i el batlle i dos regidors van marxar de l’església, però abans van dir als músics que no toquessin perquè si ho feien no cobrarien; llavors els altres tres regidors es van adreçar al cap de joglar, dient-li que ells pagarien de les seves butxaques el ducat que tenien promès pel seu treball i que sonessin. Tot seguit va començar la funció dels canonges, amb missa cantada de diaca i sotsdiaca i sortint de missa hi va haver música i balls a la plaça. Però el capítol de canonges de Girona tenia molt poder i Andreu Parés va ser jutjat i empresonat però va poder fugir cap a Perpinyà i des d’allà demanà concòrdia. Més tard portà la causa a La Rota i Roma i sembla que va morir tres anys més tard, sense resoldre el procés.

Festa de sant Martí de 1813. Arran de la Guerra del Francès, Maçanet fou un focus de resistència contra els invasors i sovint s’havien establert les tropes rebels comandades pel brigadier Rovira i els comandants Clarós, Gay, Julià, Simonet i Bronze. A les seves ordres hi havia voluntaris, desertors, refractaris, contrabandistes i alguns maçanetencs que a causa de la misèria hi estaven allistats. Des de Maçanet feien invasions i pillatges als pobles del Vallespir i de l’Albera i també podien atacar els combois francesos i correus que transitaven per la carretera de Figueres a la frontera. Durant l’estiu de 1813, els rebels corregueren tot el Vallespir requisant bestiar, aliments i diners. I a tot arreu donaven la mateixa explicació: “Com que no tenim queviures i els francesos a Espanya, viuen a costa nostra, nosaltres venim a recollir la part que ens pertoca”. A la tardor, els francesos van organitzar un pla per capturar i desfer aquesta guerrilla de Maçanet on calculaven que hi havia mes de 100 rebels, i aprofitaren la diada de la festa major de sant Martí, ja que en aquesta data s’hi recollia encara més quantitat de guerrillers. Les intencions eren enviar-hi 400 homes de la guàrdia nacional, inclús alguns disfressats de pagesos. A la vigília hi havia moltes fogueres enceses a les places i cantonades per escalfar i donar llum i també ambient als hostals; tot estava preparat, però el contraespionatge va fer efecte i cap dels facciosos es presentà a la festa.

Festa de sant Martí de 1848. Acabat l’ofici, a la plaça es ballava el contrapàs, una dansa antiga d’origen religiós, llarga i solemne que antigament els balladors només eren homes i més tard s’hi van afegir les dones. Posats en rengle per parelles agafats de les mans es marcaven els passos en vaivé dirigits per un capdanser que en feia el repartiment. Mentre es dansava es cantaven o recitaven passatges de la passió de Crist, al so de flabiol, tamborí, cornamusa i tible i una cobla de tres músics.

Les primeres estrofes del relat religiós sempre començaven així: “pecador tingues esmena, tingues dolor del Redemptor sempre. Per tos pecats seràs castigat si no confeses la veritat...”;el contrapàs llarg solia durar d’un quart a mitja hora. Tot seguit es ballaven sardanes curtes i la farandola, un ball d’origen provençal en el que els balladors en parelles agafades de les mans formen una llarga cadena que avança serpentejant darrera els músics al so de flabiol i tamborí .Al segle XIX la dansa havia agafat un caire polític contestatari i com a la festa hi acudien molts vallespirencs cantaven: “Visca, visca la França. Visca, visca Paris. Ballarem la farandola en despit de Lluís Felip”. I també: “En Candelú, en Pó i en Xena, acompanyats d’en Cassulí, cridaven !Visca la Republique, per ella, tuts ens cal morir!. Ara direm pas pus !Visca Lluís Felipe!. Ara direm !sus! !Visca la Republique!.Qui viurà, ja veurà que farà la carlinada. Qui viurà ja veurà que farà el republicà”.

Ball a l'horta d'en Roger a la festa d'estiu del 1904 (foto arxiu Jaume Morera)

Ball a l'horta d'en Rogeren la festa d'estiu de 190

Festa d’estiu de 1855. En aquesta data ja feia anys que l’ajuntament no fixava cap subvenció en el pressupost per a la festa petita del maig i suposem que s’havia canviat la data a l’estiu, fent-la coincidir amb la celebració del trasllat de les relíquies de sant Martí el quatre de juliol, coneguda com la festa de sant Martí Petit i que més endavant seria el primer diumenge de juliol. Sembla que més antigament ja s’havia intentat per una part de la població canviar aquesta diada i un testimoni de l’època, Joan Roger deixà escrit: “ Al 4 de juliol de 1769.Lo Poble de Massanet congregat anà ab professó a la creu de Tinyosas a rebre las santes Relíquias de nostres patrons sant Martí y sant Sebastià quals reliquias feu venir de Roma lo Pare Francesch de Massanet vicari provincial dels Caputxins fill de Joseph Mas y de Marianna Mas y Brunet de esta vila essent rector Jaume Manyach de esta vila essents servidors en dita vila lo reverend Joan Pagès, reverend Agustí Pagès, lo doctor Anton Castells, reverent Pera Pagès rector dels Horts y reverent Jaume Cortada y altres reverends y rectors vehins, essent batlle Galderich Vilanova y regidor Pera Quintà y se feran dos dias de festas a honra y gloria de dits sants ab copla de musica en la Iglesia y Plaça”.

El dia 5 de juliol de 1855, arran de les lluites de carlins i lliberals, no s’havia organitzat la festa perquè hi van haver uns forts combats a Peralada i Vilarig, però els homes del comandant Ramon Roger tornaven victoriosos cap a Maçanet després de derrotar les tropes de Marsal i per celebrar-ho, a les quatre de la tarda, es va muntar una farandola gegant a la plaça que va aplegar uns centenars de persones. Mentrestant a la presó hi tenien tancats 13 carlins.

Festa de sant Martí de 1864. La cobla de Figueres era la de més anomenada i a Maçanet sovint la contractaven, també era coneguda com la cobla d’en Pep perquè en Pep Ventura era el director i amb la seva tenora era tot un espectacle. En aquesta festa la novetat va ser una cursa de braus, a l’estil del país, és a dir sense mort de l’animal. Es va tancar la plaça amb taulons i llaunes i durant la cursa un torejador perseguit per un toro, es va refugiar saltant darrera la tanca de fustes, i l’animal va topar amb tanta força amb l’empostissat que s’ arranà una banya caient mort de cop.

Sardanes a la plaça l'estiu de 1915

Festa d’estiu de 1889. El 3 de juliol, vigília de la festa a la nit hi va haver tritlleig de campanes, cercavila pels carrers amb música de la cobla Pep de Figueres i l’estrena del cor local “El Eco de la Frontera” a la plaça amb un repertori de cançons. El dia 4 al dematí tritlleig de campanes, cercavila cap a l’església i després de la funció, a la plaça, el ball de les Pabordesses, contrapassos i sardanes. Tot seguit el “llevant de taula” (capta domiciliària, acompanyada o no de música, que feien els obrers o pabordes de la festa mentre la gent dinava per a recaptar diners per a costejar les despeses de la festa). A la tarda al saló Cafè del Siglo (l’Horta d’en Roger) concert vocal i instrumental amb els cors de Maçanet i La Jonquera i l’orquestra d’en Pep. Després a la plaça es van tocar sardanes llargues. A la nit ball al saló de can Roger i a la mitja part focs d’artifici al terrat. El dia 5 es van repetir els actes del dia abans.

Festa d’estiu 1890. La protagonista de la festa va ser la societat coral “El Eco de la Frontera” composta sobretot per tapers; tot l’any havien assajat sota les ordres del director Camil Bós. El 3 de juliol, a la vigília hi va haver tritlleig de campanes, cercavila i després el cor va cantar a veu la barcarola “La donzella de la costa”. Tot seguit l’orquestra Fill de Pep de Figueres va tocar una sardana llarga i el cor va cantar “La flor de la tomba”. El dia 4 a les 9 cercavila, a les 10 ofici solemne i a les 12 sardana llarga i llevant de taula. A les 2 de la tarda, concert instrumental al saló Cafè del Siglo que regentava Alfons Roger, amb aquest ordre: 1.-Simfonia La bella Galatea de Suppé, per l’orquestra. 2.-La flor de la tomba a veu pel cor. 3.Variacions de tenor. Al regressar de Benet Ventura per l’orquestra. 4.-gran cantata, Gloria a Espanya de Clavé, pel cor i l’orquestra. A les 5 sardanes llargues a la plaça i a les 10 ball a can Roger.

El dia 5 a les 11 cercavila i una sardana. A les 2 de la tarda concert a can Roger amb aquest ordre: 1.- Paràgraf 3ª simfonia de Suppé, per l’orquestra. 2.-La donzella de la costa a veu pel cor. 3.-Cants d’Empordà de Benet Ventura per l’orquestra. 4.-Lo somni d’un infant, a veu pel cor. 5.-Caterina americana de Benet Ventura pel cor i l’orquestra. Els directors eren Benet Ventura el de l’orquestra i el mestre Camil Bós el del cor.

Festa d'estiu de 1948

Festa de sant Martí de 1897. El més interessant va succeir a la vigília de la festa, el 10 de novembre. El mes de juliol va prendre possessió de la rectoria Ramon Vilar Fajula, un home de molt caràcter que va topar amb un ajuntament lliberal de tendència anticlerical. El rector va convidar al consistori el dia de la seva arribada, però l’ajuntament no hi va assistir. També es va trobar que la parròquia només tenia una campana esquerdada i inútil. Ja feia més de 100 anys, el 1795, que els soldats francesos se les havien endut i el rector es va proposar refer la vella i fer fondre una de nova, per això va fer una col·lecta i va recollir diners dels particulars, però ni cinc de l’ajuntament. La feina es va encarregar a la foneria d’Esteve Puig (a) Pallès de Girona.

La vella va ser refosa i augmentada de pes, tot plegat 10 quintars (400 Kg),i li van posar el nom, de “Mater Dolorum” o Maria Dolors el nom de la padrina i el verset “Venite et videte opera domini posuit prodigia super terram ”o Veniu i vegeu les obres del Senyor, les meravelles que posà damunt la terra. A l’altra campana nova de 13 quintars (520 Kg.) li van posar “Maria de la Concepció” nom de la padrina i lluïa al seu entorn una quarteta original d’Emili Saguer Olivet, notari de Girona i fill de Maçanet que deia: Suspesa entre cel i terra. So missatgera de Déu. Per ensenyar a mon poble. Quin és lo camí del cel. El bateig i benedicció de les campanes es va fer a la plaça de l’església en processó solemne. Hi van haver cants i sermons amb l’assistència d’alguns rectors veïns però amb poca assistència de fidels i les campanes es van alçar amb ternals fins les finestres del campanar. Els dies següents la festa es va fer com de costum.

Festa de sant Martí de 1906. L’ 11 de novembre es va inaugurar oficialment l’edifici de La Unió. Baltasar Molar Vidal, amo del local, va decidir engrandir-lo i oferir als maçanetencs una sala-casino més apta a les necessitats. El projecte es va encarregar a l’arquitecte Josep Azemar l’abril de 1904 i el resultat fou el magnífic edifici modernista, que llueix a la façana l’epígraf: “Sociedad de Socorros Mutuos - La Unión Massanetense - Protectora de los Pobres”. A banda i banda, hi ha dos escuts: l’un, amb dues mans encaixades per davant de la barra de Rotlan adornat amb fulles i aglans de suro; a l’altre hi ha el nom del benefactor i la data 1906. La directiva de la societat va lliurar el mateix dia un pergamí commemoratiu i d’homenatge al mecenes i d’agraïment de part dels socis i de tot el poble. Des d’ara la “societat” serà qui organitzarà mitjançant una comissió les festes amb la col·laboració de l’ajuntament.

Comitiva de la Societat el 2 de Juliol de 1995

Festa d’estiu de 1927. El 1924 per raó d’unes confrontacions polítiques i divergències en l’elecció de metge titular, un grup de socis de La Unió es va escindir i formaren La Pau. Des de llavors hi hagué una forta rivalitat entre els de La Pau, conceptuats de dretes, i els de La Unió, d’esquerres, que es va mantenir fins a la guerra civil. Les divergències arribaren fins al punt que per les festes majors cada societat llogava la seva orquestra, i els actes es feien separadament. El juliol de 1927 les sardanes al dematí anaven a càrrec d’una entitat i a la tarda de l’altra i els balls cadascun als seus locals. En aquesta festa va visitar el poble el governador civil i va intentar posar una mica de pau, va aconseguir que ambdues directives de les societats anessin a l’ofici major i els va fer seure juntes en un dinar a la Fonda; però durant l’àpat hi va haver molt de sarau i el governador va marxar abans que s’acabés la festa molt fastiguejat de les seves gestions.

Festa de sant Martí de 1934. Els de La Pau van contractar l’orquestra Antiga Pep de Figueres i els de La Unió, La Unió Artística de Palafrugell fent els actes ben separats. El dia 11 a dos quarts d’onze ofici solemne en el qual es donà comiat a les pabordesses dels Dolors i es donà possessió a les dues noves.

Sardanes a la plaça

Aquest costum tradicional del poble, que els més grans recordem, consistia en la benedicció de uns pans rodons, que s’entregaven a les quatre pabordesses i una ofrena de daus de pa beneït que es donava a tots els assistents a la missa. Les pabordesses acompanyats dels seus homes ocupaven els bancs de davant i sortint les parelles ballaven a la plaça “la sardana de les pabordesses”. Durant l’any la funció de les pabordesses era recollir diners pel manteniment de l’obra de l’església, per això una vegada al mes passaven per les cases a captar diners segons la voluntat de cadascú. Portaven a la mà una galleda de plata amb la imatge en relleu de la Verge dels Dolors , i a la porta de cada casa, feien aquesta cantarella !caritat per la Mare de Déu¡; l’altra feina que tenien era la de mantenir arreglat els seu altar. Normalment les noves pabordesses solien ser les novelles casades, aquesta tradició es mantindria fins el 1993. El mateix dia a les tres de la tarda van jugar l’Espolla Club de Futbol, contra el Club Esportiu Maçanetenc. A l’equip local hi jugaven: Llaona, Peitiví, Lobo, Pumarola, Puntonet, Palomeras, La Hoz I, La Hoz II, Faig i Vega. Suplents: Mercader i Rufet.

Festa d’estiu de 1935. La Unió va contractar la Cobla Emporitana de Verges i La Pau l’Antiga Pep de Figueres. El dia 7 a les cinc de la tarda al camp de futbol el Maçanet es va enfrontar a l’Agullana.

Festa d’estiu de 1949. La societat La Massanetense mitjançant la seva comissió de festes i sense afany de lucre organitzava l’esdeveniment mes rellevant: la programació de les festes majors, i això representava un important paper en la comunicació i cohesió de la gent de la societat amb la resta del poble. El juliol s’hi van lluir i van llogar La Principal de la Bisbal: el dia 3 a les 11 ofici solemne acompanyat de l’orquestra i sortint dues sardanes a la plaça. A dos quarts de sis audició de sardanes; a les set futbol, l’entrada llavors costava 5 pessetes. A tres quarts de nou ball a la societat. A dos quarts de dotze dues sardanes a la plaça i després ball al saló de l’entitat. Els homes per ballar al saló, era obligatori portar americana, de no fer-ho eren expulsats del local.

El dia 4 a les dotze, ofici solemne amb acompanyament del penó de la societat per l’orquestra des de la seva seu a cap a l’església i missa en sufragi dels difunts de la societat. Sortint una sardana-vermut pels socis. A dos quarts de sis futbol i després sardanes a la plaça. A les nou ball i a dos quarts de dotze concert i tot seguit ball de fi de festa.

Homenatge a Rafel Sot el 4 de Juliol de 1992

Festa d’estiu de 1964. La festa fou especialment lluïda amb l’orquestra Costa Brava, l’edició d’un llibret, un partit de futbol que va enfrontar l’Espanyol amb una selecció comarcal i la presentació de l’espectacle de televisió, de moda en aquell moment, on s’imitaven cantants famosos fent play-back, titulat escala en Hifi.

Festa d’estiu 1973. La preparació de la festa suposava un gran esforç als socis integrants de la comissió de festes, els quals havien de suplir amb l’enginy i el seu treball, sense cap tipus de remuneració. A més d’això, hi havia un seriós problema econòmic: any rere any, amb la recaptació de les entrades i la venda de begudes no s’aconseguia cobrir les despeses de la contractació de músics. Davant d’això, el maig de 1973 la junta es va veure forçada a recórrer a l’ajuntament exposant-li la situació. L’ajuntament va convocar una assemblea general de veïns per trobar una viabilitat per a la festa, i es va aprovar que les famílies pagarien una quota. Des d’aleshores es va comptar amb el suport econòmic de l’ajuntament i de tot el poble.

Festa d'estiu de 1993 (foto Quim Serrano)

Festa de sant Martí 1977. El més notable de la festa va ser la inauguració del nou edifici de la Casa de la Vila, el dissabte 12 de novembre. L’ajuntament va anar a rebre al governador civil a l’entrada del poble i van resseguir els carrers. Al migdia davant la porta de la Casa de la Vila, es va fer la benedicció de l’edifici i es van cantar Els Segadors. Tot seguit l’alcalde Josep Calabuig va fer un parlament i també el Governador Mesa Parra. A l’edifici faltava fer el dispensari mèdic pel qual el governador civil va prometre fer gestions per aconseguir els recursos. La mainada de l’escola van muntar una exposició d’antiguitats.

Festa de sant Martí de 1979. La música va anar a càrrec de l’orquestra Amoga i la novetat en aquesta festa va ser un l’edició d’un programa subvencionat amb la publicitat, amb un recull d’articles històrics i monogràfics del poble a càrrec de Rafel Sot Delclòs.

Festa d’estiu de 1985. El dissabte dia 6 va actuar l’orquestra Costa Brava i l’endemà sortint de l’ofici l’orquestra Miramar va estrenar la sardana del mestre Jaume Cristau A Maçanet és festa.

Festa d’estiu de 1992. Dintre els actes de la festa el 4 de juliol es va fer un homenatge ben merescut a Rafel Sot i Delclòs pel seu treball en la recuperació de l’arxiu municipal, col·laboració amb l’ajuntament i pels seus escrits històrics del poble. A les dotze li van entregar una insígnia d’or de la Vara de Rotlan i una placa commemorativa de l’acte.

Festa d’estiu de 1994. En aquesta festa es va entregar el 2 de juliol la segona Vara de Rotlan d’or atorgada per l’ajuntament i una placa commemorativa a l’industrial maçanetenc Enric Moulines, per la seva contribució al bé i millorament del poble i per l’establiment de la seva empresa al poble que va donar molts anys feina a més de 50 persones. Va ser un acte molt emotiu.

Festa de sant Martí de 1994. Coincidint amb l’ofici solemne el 12 de novembre, es va inaugurar un vitrall al finestral lateral de l’església, obra de l’escultor alemany resident a Maçanet, Dieter Blum, que el va regalar al poble. Representa la imatge de sant Martí i construïda amb vidres de claraboia amb un pes de 300 quilos, porta la inscripció “estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat” i també “sant Martí bisbe”

Festa de sant Martí 1999. El divendres 12 de novembre hi va haver unes fortes pluges i a Maçanet van caure 150 litres arran d’això el poble es va quedar, com d’altres pobles veïns, dos dies sense llum a mes d’haver de pagar els músics sense tocar i va haver un gran perjudici a tot el poble, sobretot en botigues i restaurants. Els dies posteriors l’alcalde Segimon Baulenas va tenir unes trobades amb d’altres alcaldes per fer un front comú per reclamar danys a la companyia elèctrica.

Festa de Sant Martí 2005 - Manifestació anti-línea

Festa d’estiu de 2001. Des d’ara a l’organització de les festes dependrà de la Coordinadora de la Comissió de Festes, integrada per representants de l’ajuntament, de la societat La Maçanetenca; de l’associació cultural Barra de Rotlan; del Club Esportiu i a la que s’afegiran més tard totes les entitats del poble. En aquest moment per al finançament de la festa els maçanetencs pagaven una quota de 16 euros totes les persones compreses entre 18 i 65 anys, i les més grans, 6 euros.

Festa de sant Martí de 2005. El dia 11 a mitjanit gresca al Catau. El dissabte a les 12 animació infantil, a la tarda sardanes amb la cobla Ciutat de Girona i a la nit ball amb el conjunt Metropol.

El diumenge 13, a tres quarts de dotze sortida de l’ajuntament cap a l’església amb acompanyament de l’orquestra Marina. Sortint de l’ofici solemne aperitiu a la societat i quan es disposaven a fer les sardanes es va posar a ploure i van haver de tocar a la sala de ball i es va aprofitar per fer l’acte reivindicatiu contra la MAT al mateix local, i el poble es va convertir en un símbol de la lluita contra la línia. A Maçanet esperonats pels nostres veïns del Vallespir el moviment antilínia va ser molt fort i participatiu des del seu inici. Es va fer una performance simbolitzant “ la mort del territori” a causa de la línia d’alta tensió. A la sala hi havia 300 persones del poble i dels pobles veïns i del Vallespir, i també alcaldes i membres d’entitats contraries al projecte. Va llegir un manifest Josep Batlle, representant de l’associació “Maçanet contra la MAT” en defensa del territori i de les energies renovables i l’oposició als poders fàctics. També hi van intervenir amb contundència els alcaldes de Costoja i de Maçanet i altres alcaldes. Va ser un acte molt emotiu i de germanor; aleshores la companyia i l’Estat estaven marejant la perdiu amb declaracions i projectes sobre el traçat de la línia que finalment passaria soterrada per la Jonquera. A la tarda hi va haver sardanes i a la nit concert i ball.

ALTRES FESTES

Festes de Tapis. La festa major del veïnat de Tapis es el dia del patró sant Briç (13 de novembre) . Aquest sant va ser deixeble i successor de sant Martí al bisbat de Tours i es conegut a la contrada com sant Bres. Antigament també es feia la festa petita per sant Desideri 23 de maig que després es va traslladar al darrer dissabte i diumenge de maig. Des del 2002 patrocinat pel restaurant Can Mach s’ha recuperat la festa de primavera amb música de conjunt i cobla.

Colla dels goigs de l'any 2001

Festes de l’agermanament amb Reiners. Les relacions de Reiners i Maçanet havia estat important en l’apogeu del contraban i als anys 60 quan els maçanetencs hi anaven a collir cireres. El passat històric també els havia aplegat als segles XIV i XV sota la jurisdicció dels barons de Cabrenys, aquests lligams, afegits a la identitat cultural comuna; al veïnatge i a unes característiques molt semblants dels dos municipis, van forjat la decisió d’agermanament. Així el maig del 1988 es va constituir el comitè i el 9 de juliol es va fer la primera trobada a Reiners, afavorida per l’amistat entre els dos batlles Michel Bails i Josep Viñas i Jeannot Arnaudies. El 8 d’octubre de 1988 es firmava a Maçanet l’acta d’agermanament amb el propòsit de cooperació oberta a tot tipus d’intercanvis. L’associació porta amb encert el nom d’Agermanament Roc de Fraussa, ja que és en aquest cim el més alt de l’Empordà, on els respectius termes confronten. D’ençà la seva creació s’han dut a terme moltes trobades, excursions, exposicions, aplecs i dinars multitudinaris organitzats alternativament. El 8 d’octubre de 1988 arran de la signatura es va fer un dinar multitudinari a l’Horta amb més de 200 persones. El 3 d’octubre de 1998, desè aniversari, un altre dinar a Maçanet amb 240 convidats. El 12 de juny de 1993, aquesta vegada a Reiners i en el vintè aniversari el 21 de setembre de 2008 a les 12 es va batejar la nova plaça de l’Era amb el nom de “La Plaça de Reiners”. Van fer parlaments els alcaldes Lluís Carbó i Alain Farriol i la presidenta del comitè Magali Mas-Ferrari i amb l’assistència dels fundadors, després sardanes amb la cobla Els Rossinyolets i tot seguit corrua cap a dinar a l’Horta; a la tarda havaneres a càrrec dels Mariners del Canigó. El 25 aniversari es va celebrar el 23 de setembre de 2013 a Reiners amb un dinar, teatre i sardanes.

Festa de Reis. Des del 1979,el 5 de gener s’organitza la cavalcada dels Reis, que comença amb la rebuda i comença pel carrer llarg fins a la plaça de la Vila i acaba a la Unió, on té lloc la salutació i el repartiment de caramels i regals per a la mainada.

Festa de sant Sebastià. Aquest sant es advocat contra la pesta. Conta la tradició que es va construir la capella, després d’un brot de pesta de mitjans del segle XVI. Des d’aleshores es va venerar i va ser el patró del carrer i el barri que porta aquest nom. La seva festa és el 20 de gener i se celebra amb una missa a la capella; jo recordo de petit que es posava una tocadiscs a la finestra de ca la Maria Lluïsa i es feia ball davant de cal Rei als quatre cantons.

Diada de Corpus del 1978

El gener de 1953 es va estrenar la restauració de la capella arruïnada a conseqüència de la guerra civil, quan havia servit de magatzem i estança de refugiats. L’obra es va fer amb la col·laboració de tot el poble. El 18 a les dotze hi va haver la benedicció d’una campana batejada amb els noms de Sebastiana, Angela, Maria i apadrinada per Angel Vilà i la seva muller Carme Oliveras. El pes era de 43 Kg , 42 cm de diàmetre i 51 cm d’alt i la seva nota es Sol. A dos quarts d’una reconciliació de la capella i benedicció de les imatges Jesús crucificat, Verge de Fàtima, Santa Llúcia, Sant Isidre, Sant Pancràs i santa Teresa del nen Jesús. El 19 a les vuit del vespre rosari i sermó. El dia 20 a les vuit missa i prèdica pel missioner Angel Roca, a les onze benedicció de la imatge de sant Sebastià a l’església i processó fins a la capella de sant Sebastià amb la imatge a coll dels joves del carrer Llarg. A dos quarts de dotze missa cantada pel cor parroquial amb acompanyament d’orquestra i cantada dels goigs. A la una sardanes al carrer i repetició a dos quarts de quatre.

La festa de Carnaval. Es fa un ball de disfresses molt concorregut amb premis a l’originalitat. D’aquesta festa explicarem una de 90 anys endarrere carregat de gresca i disbauxa sobretot el diumenge de carnaval. Començava el dijous gras amb l’arribada i presentació del Carnestoltes que en aquells anys sempre era el mateix en Marc Rabatinot, un personatge fet a mida perquè li fessin tota mena de facècies. El diumenge es feia una gran representació a la plaça plena de gent; en Carnestoltes malalt al llit damunt un empostissat a un cap de la plaça vistent per tothom, envoltat de metges i una minyona que el cuida. El metge gros fa el diagnòstic i recepta el remei per guarir el malalt i tot seguit, un mosso surt corrents amb un matxo a buscar les medecines. Una colla van a buscar en un portal d’una casa vi ranci i garnatxa. Amb una ampolla porten vi pel malalt que esta esperant la medicina amb aquella set!, però el que porta l’ampolla el tasta i se l’acaba quasi tot. El malalt bada la boca i li van donant petits rajolins, però no hi ha cura i demanen un altre metge. Llavors el nou diu que l’han d’operar i li treu de la panxa un enfilall de tripes de conill. L’operació no va bé i el malalt s’està morint; mentrestant, dalt d’un balcó, espera traient el cap el dimoni que porta unes banyasses i vol saltar per agafar el malalt. Però mentre el malalt és viu els curadors aturen el dimoni, i apareix un frare dalt de l’escenari amb una botifarra penjada al braç que fa un predicot i en acabat venta queixalades a la botifarra i surt corrents, perquè el dimoni salta i va per arreplegar en Carnestoltes que s’acaba de morir. Llavors els metges, el mort i tothom corren corriol amunt cap a darrera l’església i per la plaça perquè el dimoni els empaita amb un manat de parracs de petroli encesos a les mans i a les banyes. A la persecució s’hi afegeixen una colla proveïts de pixolells de porc ben untats i donant cops emmascaren a tothom i així acaba la gresca. I el dimecres feien el simulacre de l’enterrament.

Festa de la vellesa del 1984

Festa de Pasqua. Des de molt antic es costum que una colla de mainada cantin el diumenge els goigs o caramelles el migdia a la plaça. El dia abans passaven a cantar per les cases del poble i el dilluns cantaven a pagès, proveïts d’un cistell recollien, ous, botifarres, llonganisses, bunyols i diners segons la voluntat de cada casa i després es repartien el recapte.

Festa de Corpus. En aquesta diada es feia amb gran esplendor la processó , el rector recorria pel mig dels carrers sota tàlem i amb la custòdia de plata a les mans damunt catifes de flors i serradures tenyides i el seguici de gent l’acompanyava a banda i banda. El recorregut era sortint de l’església cap a la Borriana, carrer sant Sebastià, Domines, la Plaça i tornada a l’església. Pel camí es feien algunes parades davant dels tres o quatre monuments o altars adornats on es feia algun cant o oració. Els balcons estaven engalanats amb cobrellits i domassos i les dones hi posaven el millor que tenien. Hi havia una forta competència entre els tres trams del recorregut, la Plaça, Dòmines i Sant Sebastià. Cada barri volia fer el millor disseny i dibuixos de la catifa i fins la diada tot era un secret. Ja dies abans els veïns tenyien les serradures, i recollien ginesta, heura, roses i flors i les plantilles de la catifa. A la feina hi participava gairebé tota la gent de cada barri, tot plegat era una rivalitat sana i el resultat era cada any millor. A començaments dels anys vuitanta es va deixar de fer la processó.

Festa de sant Joan. La revetlla del 24 de juny s’encenen els focs de sant Joan. Ja dies abans la mainada anàvem a arrencar estepes i brucs i recollíem fusta vella per fer la pila a l’entorn d’una barra plantada a terra i al capdamunt un ninot de draps penjat. S’encenien fogueres per tot arreu i els joves de pagès també en feien, però on hi havia més rivalitat era entre els que feien la foguera a la Plaça i els del carrer sant Sebastià que el feien a l’Era, per veure qui feia la flamarada més grossa. Mentre estava el foc encès es cantava, ballava, i es saltava per sobre el foc; es llençaven petards fins que la pila quedava reduïda a cendres.

Des de fa uns anys l’ajuntament té cura de l’organització de la foguera que es fa sota la Torre de l’Hospital, abans es va a recollir la Flama del Canigó a Costoja, s’encén la foguera a les 10 de la nit; es reparteix coca i xampany als assistents i es tiren coets. Després hi sol haver una revetlla musical.

Festa de sant Pere. Recordo que quan jo era petit també es feia la foguera la vigília de sant Pere a l’Era i de les mateixes característiques que el de sant Joan. I es cantava una cançó que deia: Bricoc , bricoc sant Pere, les mans a la pastera, els cremallers al foc tira bricoc, tira bricoc. Mentrestant els més grandassassos saltaven amb pals la foguera.

Festa d’homenatge a la gent gran. Aquesta festa va començar el 29 de maig de 1977 sota el patrocini de l’Ajuntament i la Caixa. En aquest dia hi va haver la concentració dels homenatjats i els seus padrins al local de la Caixa; després la comitiva es dirigí cap a l’esglésiaon es celebrà missa i sortint a la sala d’espectacles hi va haver parlaments de mossèn Andreu Soler, del delegat de la Caixa Josep Vilalta i de l’alcalde Josep Calabuig. Els nens i nenes de l’escola van recitar algunes poesies i la Coral l’Ideal de Clavé de Barcelona va cantar un repertori de cançons populars catalanes. També es van elegir com a padrí i padrina d’honor les dues persones de més edat del poble. Hi va haver un aperitiu per tothom i l’entrega d’un record de l’acte als homenatjats. Amb els anys la festa s’ha anat repetint, amb la col·laboració de les entitats del poble i s’ha fixat la data el primer diumenge de juny; s’han ampliat els actes, amb dinar de germanor, més actuacions i durant molts anys l’Associació Teatral Maçanetenca va representar una comèdia.

Festa inauguració Hostal del Senglar. El dissabte 8 de juny de 1968, es va inaugurar l’Hostal del Senglar que era l’antic mas La Casanova completament restaurat i ampliat. El restaurant qualificat llavors amb la categoria de 1ª A era obra de l’empresari Antoni Rocas. El complex disposava d’una gran piscina, pista de tennis i un enjardinament dels voltants fets amb molt de gust i sense escatimar-hi recursos. El dia de la inauguració es va fer un sopar amb autoritats i després a la piscina , a les 10 es va fer una gala aquàtica a càrrec del Club Natació Kallipolis de Barcelona, campió d’Espanya. Tot seguit van actuar els conjunts musicals molt famosos en aquell moment “Los Jabaloyas” i “Los Tres Sudamericanos”. La festa fou tot un èxit de gent i les representacions que s’hi van fer més endavant i l’encant del lloc van donar molt de prestigi i una bona empenta al futur turístic del poble.

ELS FESTIVALS

Un festival és un conjunt de festes, funcions, exhibicions i actuacions artístiques, és a dir una gran festa, que sol durar més dies.

El Maçart. El 1998 la pintora alemanya Birgitt Ter Steege, llavors resident a Maçanet va proposar a diverses persones, sobretot al jovent d’animar una mica l’estiu maçanetenc amb l’organització d’un festival multidisciplinari que abastés la pintura, escultura, fotografia i altres arts i que tot el poble fos una mostra d’art gratuïta. El projecte va engrescar a la gent i l’Associació Cultural i Juvenil Barra de Rotlan i altres veïns s’hi van afegir, i els dies 16-17-18 i 19 de juliol de 1998, es va fer la primera edició. En aquestes jornades artístiques es va poder gaudir de pintura, música, escultura, màgia, audiovisual, performance, poesia etc. i amb la participació de 22 artistes. En les posteriors edicions amb la direcció d’una Comissió Organitzadora, es va ampliar la gama de disciplines i el festival va agafar més alta volada gràcies al finançament obtingut de l’Ajuntament, Departament de Cultura, Consell Comarcal, Diputació, empreses i la col·laboració de totes les associacions maçanetenques i particulars. Les dates del festival eren sobretot a mitjans de juliol, però hi va haver uns anys que van ser a l’agost. La mostra d’art contemporani es feia en espais públics per tot el poble a l’oficina de turisme, a la societat, als bars, les botigues , cases particulars, al carrer, als jardins i molta gent del poble hi participava amb entusiasme. L’organització va agafar un caire més professional i es va arribar a 65 artistes participants i a 3.500 visitants, però la crisi també va fer estralls i va afectar seriosament les subvencions i el festival programat per l’any 2012, ja no es va poder celebrar per manca de finançament. (Es impossible fer una llista dels participants i col·laboradors en les 14 edicions del festival, perquè gairebé tot el poble hi estava implicat, per tant que ningú se senti ofès si no l’he citat).

El Micc (mostra independent de cultura contemporània). Seguint la filosofia dels anteriors festivals, l’actor i productor Ernest Ollero va organitzar els dies 22, 23 i 24 d’agost d’aquest any una mostra de cultura contemporània, amb obres de pintura i escultura de 27 artistes i també videoart, teatre, màgia, taller de maquillatge i concerts. Tots els espectacles van ser gratuïts.

APLECS

Un aplec és una reunió de gent, generalment al aire lliure, amb motiu d’una festa o celebració determinada. Tenen una finalitat ritual de veneració per les diades del Sant Patró o a la Marededéu. És típic dels aplecs l’ofici religiós, la processó amb la imatge del Sant, la benedicció de pans rituals, la cantada dels goigs, el dinar al camp, vora les fonts, els jocs de cucanya i les ballades.

Aplecs de Les Salines

A Les Salines s’hi fan dos aplecs; el de la Mare de Déu i el de sant Isidre. El de la Mare de Déu o Festa Major de Les Salines antigament era el 8 de setembre, dia de les marededéus trobades, i al segle passat es desplaça al mes d’agost. Aquest es fa des del segle XIII, i ja antigament els maçanetencs hi pujaven en processó i els anava a rebre l’ermità prop del mas Roger, al “Roc de l’Ermità”. Després de l’ofici portaven la imatge a la cova on fou trobada, la posaven entre dos ciris, li resaven una oració i li cantaven una antífona; després la tornaven a la capella amb el mateix ordre. Era costum també per part de les dones oferir unes cintes blaves a la marededéu per demanar algun favor o per gratitud. Hi acudien no només la gent de Maçanet, sinó de Ceret, Reiners, Les Illes, Montalbà, La Vajol i Agullana. Al migdia es ballava al so dels músics de les contrades veïnes. S’hi havia ballat, a més de la sardana i el contrapàs, el “Ball dels Confits”, el “Ball de Ram”, el “Ball de la Morratxa”, el “Ballet del Rosselló” i la “ Bolangera”.

Aplec de les Salines l'Agost de 1930 (foto Dolors Batlle)

El “Ball dels Confits” consistia en: es feien dues fileres de balladors, una d’homes i l’altra de dones. Cada noi proveït d’una bossa de confits que venia l’ermità, encarregava a un vailet que l’anés a portar a la noia que ell desitjava ballar, o hi anava ell mateix; si la bossa era acceptada la resposta era favorable, si no negativa. En correspondència a la bossa de confits, el pare de la noia, si el jove era de la seva consideració, el convidava a berenar de llonganissa.

El “Ball de la Morratxa” era una dansa molt estesa que es feia així: el prepòsit o paborde, que coneixia els enamorats que no es gosaven declarar, omplia una almorratxa amb aigua d’olor i es dirigia al grup de noies; triava la desitjada pel noi, la saludava amb una reverència i ruixant-la amb l’almorratxa li donava el braç i la presentava graciosament al jove. Llavors els ruixava tots dos i així anava formant parelles. Després començava el ball entrecreuant-se les parelles en ziga-zaga. Acabat el ball tothom s’esbargia cap a la font i pels voltants en grups familiars i amics, i vinguin queixalades, cops de botella i cantarelles, i a la tarda la música i els balls continuaven. En aquest dia hi havia venedors ambulants que venien culleres i forquilles de fusta i grana seca.

Voluntaris fent l'arros. Aplec de Sant Isidre del 1992

L’altre aplec el de sant Isidre (patró dels pagesos), data del segle XVII, ja que aquest sant fou canonitzat el 1622. També els maçanetencs hi pujaven en processó el 15 de maig i si el d’agost havia estat abans el més concorregut avui es tot el contrari i el de maig és més típic. Es reparteix l’arròs i una berena a tots els assistents. L’origen d’aquest repartiment, tenia com a fi, l’oferiment dels productes de la terra en caritat pels pobres. Antigament l’organització d’aquesta festa consistia en que l’ermità, tenia el l’encàrrec de captar, el necessari, per poder coure l’arròs amb mongetes i llogar els músics. D’altra banda els pabordes o obrers, que eren dos pagesos del terme, tenien l’obligació de fer una capta de gra per tots els masos i elaborar ells mateixos i a mitges les “berenes” , un pa rodó d’uns 300 grams.

A la diada de sant Isidre, els pabordes pujaven les saques de pa amb matxos. Una vegada al santuari, posaven les saques al peu de l’altar, mentre l’ermità i la seva família condimentaven l’arròs. A les 10 començava la missa on es cantaven els “goigs” i a la fi d’aquesta es feia la benedicció de les berenes i del terme i també es feia la presentació dels pabordes que entraven l’any següent. Tot seguit es posaven els pabordes a la porta de la capella, es repartien les berenes als assistents i se’n guardaven pels malalts. Després seguien els balls i el repartiment de l’arròs i a la tarda altra vegada balls. Avui l’aplec de sant Isidre transcorre de manera molt semblant, si bé en termes moderns. Des dels anys 70, a causa de l’abandó de les feines del camp i el tancament de masos, un grup de gent amb bona voluntat, més o menys lligada amb aquest ram, funden el “Patronat de sant Isidre” amb el propòsit de perpetuar l’aplec i conservar el santuari. Les despeses de la festa es cobreixen amb donacions particulars i el que es recull d’una rifa i venda de tiquets. L’aplec es fa el diumenge següent al 15 de maig si aquest s’escau entre setmana. En fer-se en diumenge l’assistència d’empordanesos i vallespirencs és abundant; solen ser més de 400 els assistents als quals es reparteix arròs, pa i vi a tothom amb el previ pagament d’un tiquet.

Arros de Sant Isidre el Maig de 1990

Aplec de la Mare de Déu de 1912. El diumenge 8 de setembre a la festa després de l’ofici es va beneir una nova campana i la conducció de l’aigua des d’un font sota Pedrisses. Hi va haver la tradicional processó de la Verge fins la cova. L’aplec va ser molt concorregut tant de gent del Vallespir com de l’Empordà i el ball fou acompanyat per la Cobla de Ceret. Hi va haver llevant de taula, sardanes, ball dels confits i ball de ram.

Aplec de la Mare de Déu de 1913. El canvi de data de la Festa de Les Salines, des d’ara el darrer diumenge d’agost, va ser molt ben rebuda pels pobles veïns i augmentà en molt l’assistència. A la missa el cor parroquial va cantar gregorià amb la Missa de Angelis i la Cobla de Figueres va tocar sardanes, ball dels confits i ball del ramillet.

Aplec de la Mare de Déu de 1967. El diumenge 6 d’agost la missa de la festa la va presidir el bisbe Narcís Jubany, que hi havia acudit per la benedicció i inauguració del refugi del Centre Excursionista Empordanès. Després de l’ofici a l’aire lliure, es va inaugurar oficialment el refugi amb diversos parlaments. A l’obra hi van col·laborar a més dels voluntaris la Diputació, el Casino Menestral, la Federació Catalana d’Excursionisme i el C.E.E. Mentre tocava sardanes la Cobla Catalunya de Bordils, el Centre Excursionista va subhastar coques i va imposar banderetes per ajudar al finançament de l’obra.

Aplec de la Mare de Déu de 2012. L’aplec es va avançar una setmana, perquè el bisbe pogués assistir a la benedicció de la nova imatge de Les Salines. La imatge antiga del segle XIX, va ser robada el novembre de 2011. Va ser un disgust molt gran pel poble la desaparició de la seva patrona, sobretot des del vessant sentimental. Per això es va fer una col·lecta per l’adquisició d’una altra el més semblant a l’antiga. Es va encarregar la imatge a Olot i el 29 de juliol el bisbe Pardo va presidir la missa a Les Salines i es va beneir la nova imatge, amb molta assistència.

Sortint de missa per Sant Isidre del 1992

Aplec de sant Andreu d’Oliveda.

El dia de sant Andreu, hi ha documentació de l’aplec des del segle XVI, quan el poble hi anava en processó amb el rector i el consistori al davant. L’ajuntament tenia una partida en el pressupost per finançar les despeses de la festa i després de l’ofici hi havia música i balls al voltant de la capella; hi havien tocat els músics sense solfa Fonsu de Lliurona, Blanc de Beget, els germans Vila i en Jepet del Roquet, El Guillot etc.. Del nostre record, cada any hi anàvem a peu amb l’escola en aquesta diada.

Aplec de sant Andreu de 1966. El 1966 en Rafel Gorgot va eixamplar la carretera de la Farga, va fer el pont de la Gorga de les Dones i continuà la carretera que arribaria a sant Andreu .Hi van treballar una bona colla d’homes de Maçanet i també es va fer una encertada restauració a l’església que estava molt abandonada. El dimecres 30 de novembre es va inaugurar la carretera, la restauració de la capella i es va beneir una campana. Després es van ballar sardanes al so d’una cobla i es van servir costelles i botifarres a la munió de gent que hi havia acudit. Encara que la dita diu “per sant Andreu pluja o neu, o fred molt greu”, en aquesta diada va fer molt bon temps i la festa va restar a la memòria dels assistents.

Aplec de Sant Pere dels Vilars.

El 29 de juny diada de sant Pere es feia la festa del veïnat a la qual acudien els pagesos de l’entorn. Després de l’ofici sempre hi actuava algun músic aficionat, amb l’acordió o el violí que animava la festa. El 1971 l’església dels Vilars estava molt malmesa i per iniciativa de mossèn Josep Mª Jordà, la col·laboració d’un grup de nois voluntaris i l’aportació econòmica del poble es va restaurar. Des de llavors s’ha recuperat l’aplec primer la diada del diumenge següent al sant i després als dissabtes. Un grup de voluntaris fidels vetlla per la festa i sempre després de la missa es fa un aperitiu.

Aplec de sant Miquel de Fontfreda.

La festa del patró del veïnat de Fontfreda és el 29 de setembre. Antigament després de l’ofici es feia ball al replà dessota la capella. La capella estava molt deixada, amb la volta parcialment enrunada fins que l’any 1974-1975 s’hi féu un “camp de treball” a l’estiu, amb el mecenatge de l’Enric Moulines, propietari llavors del mas Pericot. Des de llavors ja es va poder celebrar dintre la capella i continuar l’aplec que ja s’havia recuperat des de 1970 el diumenge després del sant si era entre setmana i des de fa pocs anys s’ha desplaçat al dissabte. Gràcies a l’empenta d’uns quants incondicionals l’aplec es manté amb missa i aperitiu després.

Aplec de sant Bernabé. Al peu del Puig del Torn (1141 m) no fa massa anys encara hi havia les restes d’una capelleta, anomenada oratori de sant Bernabé. Antigament el dia 11 de juny festivitat de sant Bernabé s’hi feia un aplec que recollia els pagesos de les dues vessants, es deia missa i s’hi repartien “berenes”, uns pans de segle beneïts. La cobla de sant Llorenç de Cerdans hi havia tocat sardanes i en aquest punt coincideixen els termes de sant Llorenç, els Banys i Maçanet. Als anys quaranta del segle passat, es veu que el capellà ja no hi anava i els pagesos del voltant van mantenir l’aplec uns sis anys més. Per això la Xica Baró que hi havia anat diverses vegades deia: “Ara com el capellà ja no va a l’aplec de sant Bernabé, diu la missa en Serrall de Tapis”. La realitat era que en Serrall dirigia una petita pregària davant l’oratori amb la imatge del sant.

Aplecs del Fau

A la capella del Fau bastida l’any 1315, es feien dos aplecs. El de sant Isidre o dels pagesos el 15 de maig; i el de la Mare de Déu en la festa de la Nativitat, el 8 de setembre. Antigament aquest se celebrava el dia de l’Anunciació el 25 de març.

Aplec del Fau de 1948

L’aplec de la Mare de Déu, es feia de molt antic, en canvi el de sant Isidre, semblant al de Les Salines, des del segle XVII. Dels dos el més concorregut i festiu era el de setembre. Hi acudia, a més de la gent dels veïnats de l’entorn, gent d’Albanyà, Costoja i sant Llorenç de Cerdans. El dia abans de l’aplec de setembre, es tocava la campana per anunciar la festa. Aquesta campana tenia el so molt clar i se sentia de molt lluny; la gent de l’època deia que es devia al fet que, quan la fonien, la mestressa de la Trilla hi llençava monedes de plata a grapats, i també això ho volia fer personalment per por que se les embutxaquessin. També el dia abans hi pujava el capellà, que era el rector dels Horts i vivia a Maçanet. Junt amb l’ermità s’encarregaven d’organitzar la festa i l’hostatgeria que aquest dia servien menjars. Al replà o era de davant la capella, també s’instal·laven venedors que oferien rosquilles, tortells, begudes, figues, grana i fruites, entre aquests hi havia el Rustullet i el Tiró de Tapis. També altres oferien jocs d’atzar com en “truja” de sant Llorenç de Cerdans, amb el joc del “tiro-liro”. La gent hi arribava en colles i aquest dia es trobaven amics i parents que no s’havien vist de temps i aprofitaven aquesta diada per relacionar-se. A les onze es començava la missa i es cantaven els goigs.

La verge del Fau era també coneguda com la Mare de Déu de les Formigues o Alades. Això es degut que en aquest dia es conta que milers de formigues hi van a morir, el fenomen començava amb la missa i anava augmentant considerablement fins el final, quan tot el terra quedava cobert d’insectes. La gent del rodal ho atribuïa a prodigi, però avui sabem que és un fet natural en el cicle de reproducció de les formigues. Acabat l’ofici, es feia el “Ball dels Confits”. Cada ballador havia de comprar una paperina de confits o “cornet”, que venien els obrers o administradors de la capella i oferir-la a la noia amb la qual desitjaven ballar. Normalment l’oferiment sempre era acceptat i s’iniciava el ball. Els beneficis d’aquesta venda anaven per pagar els músics i manteniment de la capella. Els confits se servien des d’una coixinera i els organitzadors no donaven el ball per acabat fins que no els havien venut tots. D’aquí ve la dita ”justos com els confits del Fau” o bé “ha vingut just com els confits del Fau”. A la tarda la música i els balls continuaven. També per l’aplec de sant Isidre era costum el ball de la “Toia” o “Ball de Ram”. Se subhastava un ramillet, i el que n’oferia més, tenia l’honor de començar el ball amb la seva preferida. Els altres havien d’esperar el seu senyal per entrar-hi; llavors la resta de parelles s’hi llençava corrent i per parar el ball s’obria un paraigua.

El ball s’havia fet al so de flabiol, darrerament amb violí i acordió i amenitzat per músics sense solfa de les contrades veïnes com en Pere del Rimaló, el Músic d’Albanyà, en Fonso de Lliurona i en Blanc de Beget i també la Principal de Tortellà, la Cobla de sant Llorenç de Cerdans i els Grandons de Maçanet. Els aplecs i balls que hi tenien lloc oferien grans ocasions d’enamoraments i prometatges. La imatge del Fau era molt invocada i visitada per les fadrines, que a la seva empara i redós es lliuraven a diverses ordalies i fetitxeries de caràcter amorós. La verge portava al braç un coixinet lligat en el qual les noies hi clavaven un agulla de cap negre, formulant el desig que el noi que la recolliria esdevingués el seu marit: ”Mare de Déu del Fau, doneu-me un marit si us plau; que sigui ronyós o pollós, mentre que lo que estimi fos”. Hi ha una altra versió més interessada que acaba dient: “millor si fos l’hereu Ferrerós”.

A l’hora de dinar, tothom s’esbargia pels voltants en grups familiars i amics i les autoritats i els més rics a l’hostatgeria. En els darrers anys, el ball es feia a la tarda, només al mati s’havia ballat alguna sardana. La gresca era estesa entre la multitud, però els de més lluny, calia que no s’encantessin gaire, per por de no ser sorpresos per la fosca. Encara que n’hi havia algun per a qui al migdia ja era fosc, ja m’enteneu.

Aplec de setembre de 1948. Des del 1925 que es va suprimir la parròquia dels Horts, l’administració de la capella del Fau corresponia al rector d’Albanyà i arran de la guerra civil, al juliol de 1936, van destrossar la imatge de la verge i va desaparèixer la campana. El 1948 es va fer una col·lecta entre els veïns d’Albanyà, Maçanet i Tapis per comprar una nova imatge que fos una reproducció aproximada de l’anterior. L’obra es va encarregar a la imatgeria d’Olot i el 8 de setembre de 1948, el rector d’Albanyà Xavier Arnau va beneir la nova imatge al mas de la Trilla i la van portar a coll i en processó fins a la capella. L’assistència a l’acte va ser molt gran, hi havia gent de Maçanet, d’Albanyà, Sant Llorenç de Cerdans, Sant Llorenç de la Muga, de Tapis, de Costoja .... es diu que hi havia 120 persones.

Aplec de setembre de 2014. Al llarg dels seus 700 anys d’existència, sabem que la volta de la capella del Fau ha caigut almenys tres vegades i amb la bona voluntat i l’esforç dels veïns s’ha tornat a refer. Fins fa un parell d’anys l’edifici es trobava en un estat crític, sobretot la volta i la teulada. Per sort, gràcies a la bona iniciativa del Club “Els Senglanassos” i d’una bona colla de voluntaris s’hi ha fet un camp de treball cada primer dissabte de mes, i ja s’ha arribat a la vintena jornada per la restauració de la capella i l’hostatgeria. La situació de la capella ha dificultat molt el transport de material, però l’empenta d’aquesta gent, no té aturador. El grup de voluntaris és de 10 a 30 persones i al principi només eren de Maçanet, però s’ha anat afegint altra gent d’Albanyà i d’altres pobles veïns. També els ajuntaments de Maçanet i Albanyà, i els organitzadors de la Cursa del Fau han fet aportacions econòmiques, i els nombrosos donatius anònims han permès que es pogués assolir la primera fase de la reconstrucció. S’ha refet el teulat i el campanar i l’assentament de les parets mestres i això indica que l’edifici està fora de perill. El diumenge 7 de setembre es van estrenar les obres i es va recuperar l’aplec que des dels anys setanta no es celebrava. Prop de 100 persones hi van pujar des de Maçanet i Albanyà, i a les dotze es va fer l’acte inaugural, van posar-hi música una noia amb un saxo i en Pere Oliva, seguint els passos del seu pare, amb l’acordió. Tothom va dinar a l’aire lliure i a la tarda es va fer missa a dintre la capella i una rifa de lots. Va ser una diada entranyable d’aquelles que es recorden. Ara el proper projecte és habilitar l’antiga l’hostatgeria com a refugi de muntanya.

LES FIRES

Una fira és una reunió periòdica, generalment anual, de mercaders i negociants protegits pel poder públic per a dur a terme llurs intercanvis comercials i d’àmbit comarcal o més ampli.

Fira de setmana santa del 1994 (foto Quim Serrano)

La Fira Agrícola.

A començaments del segle XX, a Maçanet, l’activitat agrària i ramadera encara era prou important; hi havia 60 masos en explotació i el cens d’animals era aproximadament de 4000 ovelles, 900 cabres, 600 porcs, 300 vaques, 15 cavalls, i 70 caps entre matxos, mules i ases. De l’aviram i els conills no en tenim dades, però tenint en compte que gairebé cada casa en criava, es devien comptar en milers. Arran d’això i per iniciativa de l’alcalde Mariano Mas i de l’ajuntament es va promoure una fira agrària, lliure d’arbitris i va procurar els llocs més escaients pels firaires a les places del poble. A més del bestiar hi havia altres parades d’objectes per la casa i roba. La data escollida per a la fira era del segon diumenge d’octubre cada any i sembla que es va fer durant deu anys.

Fira agrícola de 1904. Encara que va fer una tramuntanada, el diumenge 9 d’octubre es va inaugurar la primera fira promoguda per l’ajuntament amb molt d’èxit i afluència de gent de la comarca. S’exposava molt de bestiar i productes del camp i es van fer moltes transaccions. En el concurs de bestiar es va repartir els següents premis: al millor exemplar boví, un toro del mas Sabarrés del propietari Fulgenci Batlle de Lladó i el masover Francesc Guisset Fort; el de bestiar porcí a una porcada de Llorenç Malí; el del bestiar de llana a un ramat del mas La Casanova, propietat de Francesca Olivet Sala i del masover Josep Viñas; i als firaires Lluís Safont per una parada de quincalla i a Ricard Lluís per una parada de teixits. També hi va haver d’altres premis menors per l’aviram i productes del camp.

També aquest mateix dia 9 es va aprofitar per fer la inauguració de la nova societat de socors mutus La Union Massanetense amb més de 400 socis. Va ser un fet històric i molt treballat per al mutualisme maçanetenc. La nova entitat era la fusió de les cinc societats existents: la Humanitària, La Massanetense, Obreros Taponeros, La Terrallonera i Centro Obrero y de Socorros Mutuos. Ja el dia 8 a la nit hi ha haver ball i a la tarda del dia 9 sardanes a la plaça, i a la nit concert al local de la societat al número 6 de la plaça. Tots els balcons de la plaça estaven engalanats i van posar al balcó de la seu, un rètol de fusta amb el nom de la nova societat gravat. Però encara trigarien dos anys a estrenar el gran saló que avui coneixem.

Fira Agrícola de 1910. El diumenge 9 d’octubre es va celebrar la fira amb un gran èxit, el jovent del poble s’havia implicat en l’organització de la fira amb balls i concerts al salo de la societat, però com a gran novetat es van fer funcions de cinematògraf al Salon del Siglo de can Roger, a càrrec de Pràxedes Roger que, segons es conta, va ser el primer que va fer funcionar una màquina de cinema a Figueres.

Fira de l’Artesania. Ja fa anys que, aprofitant l’afluència de forasters, el dissabte de Setmana Santa se celebra la fira de l’artesania; una vintena de parades repartides per la Plaça Major i la Plaça del Castell ofereixen objectes, productes artesans i d’alimentació. Es fa un sorteig de plats casolans i la mainada de l’escola fa la cantada dels goigs o caramelles.

Fira de la Castanya. Des de l’any 2003 per Tots Sants l’Ajuntament, el Patronat de Turisme i les associacions del poble, organitzen la Fira de la Castanya que aquest any ha arribat a la dotzena repetició. Els actes comencen al matí amb l’obertura de la fira. Les parades s’estenen per la Plaça i la Plaça del Castell i a més dels productes derivats o complements de la castanya i el castanyer, com ara terra de castanyer, castanyes torrades i crues, panellets, mel de castanyer, coques de castanya, moscatell, garnatxa, eines, etc.. hi ha altres productes artesans i d’alimentació repartits en una trentena de estands. Entre les parades també n’hi ha en representació de diverses entitats locals. A primera hora es fa una caminada popular i guiada pels racons emblemàtics i castanyedes de l’entorn. A la tarda concursos i espectacles infantils i sardanes amb música de cobla i sorteig d’un menú especial en un restaurant dels adherits. Els restaurants de la zona també fan una setmana de jornades gastronòmiques que tenen com a base les castanyes.

Pere Roura i Sabà.-

Arxius consultats:

Arxiu Municipal de Maçanet. Actes i Pressupostos. Fons Ramon Roger.

Arxiu de la Catedral de Girona. Documents de la Capellania: Procés contra d’Andreu Parés

Bibliografia consultada.

Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la Fantasia Popular. Ed. Barcanova. Barcelona 1998.

Sot i Delclòs, Rafel. Estampes de la Terra. Diari l’Autonomista 1-10-1933.

Veny, Joan; Pons, Lidia. Atles Lingüístic del Domini Català. Etnotextos del Català Oriental .I.E.C. Barcelona 1998.

Roura i Sabà, Pere. La Capella de la Mare de Déu del Fau. Programa festa d’estiu 1994.

Roura Sabà; Pere. Maçanet de Cabrenys-Història i Natura. Imp.Arrels.1999.

Roura Sabà, Pere. La Maçanetenca.138 anys de mutualisme. Brau Edicions. Figueres 2003.

Hemeroteques consultades.

Biblioteca Fages de Climent de Figueres. Hemeroteca Digital. Publicacions: La Veu de l’Empordà; Ampurdan i Hoja Parroquial.

Ajuntament de Girona. Premsa Digitalitzada. Publicacions: La Lucha; La Nueva Lucha; Diario de Gerona; Los Sitios; El Punt; Lo Geronès i l’Autonomista.

Pere Roura i Sabà.-

* * * * *