DOMERS I RECTORS

Per Pere Roura i Sabà

Publicat en el programa de la festa d’estiu del 2009

Els domers eren aquells clergues que exercien un càrrec eclesiàstic d’una parròquia per setmanes, i especialment cada un dels beneficiats que s’alternaven en els oficis divins i en l’admistració dels sagraments. A Maçanet, segons la documentació, hem comprovat que la parròquia va ser regida per dos domers fins el 1490. D’ençà d’aquesta data, ja sempre són rectors, o sigui, sacerdots que regeixen una església, i sobretot els qui, nomenats per concurs d’oposició, governen una parròquia.

El poder del clergat en la societat catalana era gran. El capellà ordinari, de parròquia, separat d’una gran distància de la jerarquia catalana,era el guia espiritual de la seva parròquia, l’amic íntim i el confident de les famílies locals, i el dipositari dels secrets del poble.

Imatge de 1906, en la que es pot veure l'esbornac al contrafort de la dreta

El retrat del capellà baix-medieval es correspon principalment amb un home pobre, d’un nivell d’instrucció i moralitat a vegades no gaire alt. Fins i tot al segle XIV, dominat per un clima general de violència, algun domer maçanetenc va ser processat. Però, en contacte íntim amb els seus parroquians, i en molts aspectes essent com ells, sovint podia exercir una considerable influència en una societat que vivia a l’ombra de l’Església.

D’ençà el segle XVII, i encara més del XVIII, el prestigi cultural i moralitat dels rectors, va millorar molt; perquè la carrera eclesiàstica es va allargar, amb noves matèries obligatòries, els concursos d’oposició a una parròquia van esdevenir una prova ineludible per accedir-hi i també per l’observança de part del bisbat, manant noves normes i pastorals.

Tot seguit farem un recull de tots els domers i rectors que he aconseguit, amb algunes dades del seu rectorat. Per fer-ho  més entenedor definirem diversos termes que apareixen en el text.

Benefici eclesiàstic: Càrrec que tenien alguns preveres anomenats beneficiats; retribuïts amb renda pròpia. És a dir; tenir cura d’un altar o capella, amb l’obligació de residència en el lloc instituït, i de celebrar un cert nombre de misses en sufragi del benefactor, estipulat en la seva fundació. Per aquest treball rebien una renda, segons el valor del benefici. Abans de la seva mort el fundador, nomenava uns procuradors que administraven el capital i les rendes.

Ecònom: Sacerdot que regeix una parròquia, vacant de rector titular.
Sagristà:Prevere que tenia al seu càrrec el govern de la sagristia i l’endreçament de l’església.

Tonsura: Acció i efecte de tallar o afaitar una porció de cabells a la coroneta del cap de manera que quedi el cap sense pèl; el mateix clap, que és símbol del caràcter clerical de qui el porta i per tant la primera tonsura és la cerimònia per la qual el bisbe confereix el primer grau del sacerdoci.

 

Esteve i Ramon (1177), domers.

Pere de Sapells (1271-1283), domer fill de l’actual mas Costa de Baix, tenia un hort i una vinya a prop de la font de les Dòmines, antigament de les Domes.  L’altre domer es deia Guillem i era l’escrivà públic de Maçanet. L’any 1271, es va començar la construcció de la capella de Les Salines i les obres van durar 4 anys.

Esteve Guillem (1289), domer i escrivà públic.

Guillem de na Estranya (1305-1332), domer nascut a Maçanet. El 6 de gener de 1305, el bisbe comissiona la cura d’ànimes a Guillem de na Estranya, nomenat pel procurador de Ramon  d’Avinyó canonge i capellà. El  1327, rep de Ferrer Dauder i la seva esposa Guillema, donats de Les Salines 600 sous pel manteniment de la capella.

Bernat de Bosch (1314-1326), domer, fill d’un mas de Tapis.

Joan de Molar(1326-1338), domer el 6 de novembre de 1326 per mort de Bernat de Bosch. Era fill de Llers i feia de notari, i en diferents períodes alterna el càrrec de domer i sagristà amb Bernat Collell i altres clergues. El 1330 es nomenat procurador de sant Daniel de Girona. Del 1333 al 1338 va ser domer sense interrupció.

Berenguer Bohigues(1332),domer, el 13 d’agost de 1332 es nomenat domer per la mort de Guillem de na Estranya, però el mateix any renuncia.

Ramon Lorda (1328-1338), domer, el bisbe el 1328 li demana informacions sobre del noble Arnau de Maçanet, que va tenir una mort violenta i va ser enterrat al castell de Cabrera, per veure si pot ser enterrat al cementiri de Maçanet. El 1335, acorda amb el capellà i la Universitat que a partir d’ara tots els homes que moriran fins a l’edat de 12 anys i les dones fins a 10 anys es considerin albats.

Berenguer Collell (1340-1347),domer fill de Maçanet. El 1314 era el sagristà i va ser domer en diversos períodes. El 1330 va ser processat per haver malferit  a una dona a la Plaça del Castell. En el procés judicial s’explica que va arribar a la plaça Berenguer Collell, amb un bastó de jugar a birles a la mà i encarant-se a Guillema, esposa d’Arnau Metge li va dir, “ na vil femna, axi tot lo dia damnes mon linatge”, i li va donar un cop de pal al cap i ella ensangrentada i cridant viafora,es va refugiar a la casa de la senyora Beatriu de Rocabertí, on la va socòrrer Jofre d’Avinyó,lloctinent d’aquesta senyora. Per aquest fet el capellà fou castigat pel tribunal diocesà. El 1344 se l’amonesta per haver enterrat a la vescomtessa Beatriu de Rocabertí a l’església de Maçanet, en comptes de Vilabertran on aquesta nissaga hi tenien panteó. El 1346, el bisbe li mana que tingui cura de la capella de Les Salines, perquè no hi ha cap capellà i el 1347 se li dóna llicència per absentar-se un any per causa d’estudi.

Bernat Llunell (1349),domer el mateix any renuncia.

Pere de Banyoles (1349),domer, el 3 de juny de 1349, dos mesos després renuncia i se’n va a sant Miquel de Campmajor.

Arnau Grassell (1349), domer,el 30 de juliol de 1349 Bertran de Montrodon, capellà de Maçanet i ardiaca de Besalú li confereix la doma.

Pere Saloni àlias Déulosalvi (1362), domer, nascut en una casa del carrer Borriana,llavors anomenat del Reliquier.

Pere d’Om (1370-1378), domer fill de Girona,junt amb un seu oncle beneficiat de  santa Maria de Serrallonga,eren protegits dels Rocabertí. Però el 16 de setembre de 1370, el bisbe mana a Maria d’Arborea, esposa de Guillem Galzeran de Rocabertí,senyor de Maçanet que li lliuri Pere d’Om, domer de Maçanet i el procés instruït contra ell.

El 1371-1372, al temple es va fer una capella gòtica amb un altar dedicat a sant Amanç (és l’actual capella del Roser) i a la vegada els barons de Cabrenys van fer dues capelletes, una a l’advocació dels sants Nicolau i Francesc i l’altra al Corpus i la Santa Creu. Però aprofitant les obres van construir un portal que anava directe de l’església al castell, i el bisbe mitjançant el domer els mana que tapin el mur i el deixin com estava abans.

Indumentaria dels eclesiàstics al segles XIV i XV

Berenguer de Pujals (1380-1382), domer, el 28 de juliol de 1382, el bisbe demana al bisbat d’Elna, que empresonin a Berenguer de Pujals, que havia fugit cap allà.

Guillem Mas (1382-1396),domer,l’any 1386 dóna els seu consentiment per adossar a la paret de l’església, el sarcòfag de Guillem Galceran de Cabrenys, que havia instituït un altar i un benefici al temple.

Pere Finó (1402), domer nomenat el 8 de novembre de 1402. El nomenament es solia fer pocs dies abans de la festa de sant Martí, perquè per la festa major el nou capellà agafés el relleu.

Berenguer Batlle (1404-1423), domer, el 1417 declara que ell per la doma rebia la meitat de la primícia dels fruits i la capellania l’altra meitat i manifesta que té un tros de terra cultiva, fora muralla anomenada l’horta.

Esteve Català (1417-1420), domer, que abans havia estat beneficiat.

Pere de Figuereda (1423-1436),domer fill de Guillem de  la Figuereda (mas desaparegut  situat al nord de les Casotes), va rebre la tonsura el 1390 a Figueres. El 19 de març de 1400 se li dóna llicència per tenir a la vegada el benefici de sant Amanç i a la vegada la rectoria de sant Pere dels Vilars. El 16 de maig de 1436, fa testament i pren per marmessors a Pere Palomer, beneficiat de Darnius, Guillem Dinat, àlies Çerís i Pere de Perafita, pagesos de Maçanet. Elegeix sepultura a la porta de l’església de Maçanet i fa hereus a l’ obra i els aniversaris a parts iguals.

Francesc Prior (1425-1440), domer, fill d’una família de sabaters del carrer Borriana. El 26 de març de 1440 fa testament i pren per marmessors, Bernat Prior de Maçanet, germà seu, Pere Cortada de Maçanet i Pere Riudellots, prevere de Darnius. Elegeix sepultura davant la porta de l’església i fa hereva a l’obra de la mateixa.

Antoni Valentí (1436), domer, sembla que hi va estar-hi poc temps.

Bartomeu Coll (1438-1448), domer fill de Maçanet; també tenia al benefici de sant Amànci, amb el càrrec de dir 3 misses a la setmana i un valor de 8 lliures, 11 sous i 8 diners l’any i alhora era el capellà de la Confraria de santa Maria, amb càrrec de 4 misses setmanals i 10 lliures, 4 sous i 6 diners de renda a l’any. Aquests beneficis obligaven a residir sempre a Maçanet.

Pere Palomer(1444-1470), domer, que cobrava per la doma 5 lliures, 1 sou i 6 diners l’any i amb el càrrec de dir missa cada dia i residir una setmana si i l’altre no, alternant-se amb l’altre domer.

Bartomeu Belloch(1448-1470), domer, fill de Maçanet; també era el beneficiat de la Confraria de Santa Maria. El 1448 fa de testimoni a la plaça del Castell, en la constitució del sindicat remença local.

Ot de Bruguera (1470), domer, d’aquesta època hi  ha molt poques dades,sabem que les pestes i calamitats havien fet estralls en la població que s’havia reduït moltíssim. Per exemple en els veïnats dels Vilars, Els Horts i Fontfreda només hi havia  quatre o cinc masos habitats a cadascun. A Fontfreda hi havia un capellà de 15 anys,amb la corresponent llicència del bisbe.

Miquel Sunyer (1490) domer, el 1490 s’uneixen les dues domes en una de sola, i així des d’ara els capellans seran rectors. El valor de la doma era de 20 lliures l’any.

Joan Viader (1490), domer fins aquesta data que s’uneixen les domes.

Pere Gilabert (1495-1511), rector, que tenia de vicari un beneficiat  francès.

Joan Busquets (1511-1520), rector, tenia el benefici de la sagristia.

Joan de Noguer (1520-1522), rector.

Pere de Cocuró(1522-1527), rector, capellà d’origen occità.

Felip Payneu (1527-1544), rector de Maçanet i beneficiat de sant Pere dels Vilars. El 1540, recull almoines per refer la capella de Les Salines que està parcialment enrunada. El 5 d’octubre de 1543, fa testament i nomena marmessors a Bartomeu Solana, prevere de St. Llorenç de la Muga, Dalmau Prat de Perpinyà i Pere de Figueres, notari; elegeix sepultura davant la porta de l’església i fa hereva la seva ànima per misses.

Antoni Andreu (1544-1560),rector, el 1558 el benefici de la rectoria val 40 lliures barceloneses l’any i té de vicari en Pere Castell de Maçanet. El 1560 el bisbe li mana que faci una porta a l’escala de cargol que puja al campanar i que faci arrencar les herbes i  arbres de les parets.

Baldiri Coll (1560-1597), rector, fill de Maçanet. Des del  1558, va obtenir el benefici de Santa Maria, però d’ençà el 10 d’abril del 1577 s’uneix aquest benefici amb el de la sagristia. El 1581 declara que posseeix, com a laica persona,per a la capellania de la catedral de Girona, un hort a la borda Marcera i una peça de terra boscosa a la serra de l’Alou prop del mas Vilardomènech de 60 vessanes.

El 1571 va tenir que declarar al tribunal de la Inquisició perquè a Maçanet s’hi havien  arrelat molts d’emigrants occitans (uns 40) i havien creat un nucli protestant. La Inquisició en va processar una vintena, acusats d’hugonots i també el rector fou amonestat.
Va tenir molts anys de vicari un capellà occità Joan Lanta que va deixar a la seva mort, una casa a darrera l’església per fer el nou Hospital de Pobres, perquè l’anterior del carrer de la Borriana estava destruït per acció de guerra.

Miquel Vinyes (1598), rector temporal, era fill de la Solana d’en Vinyes i rector dels Horts.

Joan Marturià (1603-1606), rector, fill de Calonge, agafa la rectoria molt jove el 1603 fins el 1606 que permuta amb Antoni Duran el sínode de Vallcanera i el 1607 va de sagristà al seu poble natal.

Antoni Duran (1606-1620), rector fill d’Arbúcies. El 26 de gener de 1607 se li dóna llicència per a vendre un ciri i recaptar diners per refer una campana. El 1614 el mateix per fer un reliquiari en veracreu. El 1617 es beneeixen dues campanes noves. Va morir el 1620.

Montserrat Pous (1620), substitut temporal, fill de sant Llorenç de la Muga.

Mn.Emili Solés i Rubirola (1912-1918)

 

Andreu Parés (1620-1627), rector, fill de Perpinyà, d’on era beneficiat de l’església de sant Jaume fins el 19 d’agost del 1620 que entra de rector a Maçanet. Tenia de vicari el seu germà Gabriel Parés. El 1622, el vicari general li dóna llicència per a vendre els tres ciris de Nostra Senyora de Les Salines;de la Verge Maria  i el dels Fadrins, per recaptar diners per fer el campanar nou. Era llicenciat en lleis i exercia de notari apostòlic. El 1625 s’enfrontà amb el Capítol de la catedral de Girona, per qüestió del cobrament del delme i la primícia , però fou una decisió molt agosarada perquè els canonges tenien molt de poder. El capellà fou pres, però s’escapà i fugí cap a Roma on hi va portar la causa sense èxit i sembla que hi va morir. El van substituir temporalment, fins el 1627, el seu germà Gabriel Parés i el rector de sant Llorenç de la Muga, Montserrat Pous.

Pere Roure (1627-1640), rector, fill de Maçanet de Can Roure ( avui can Xacó). El 1618 era vicari de Maçanet i beneficiat de sant Nicolau i Les Salines. Del 1620 al 1627 va ser rector de les Illes, el 13 de setembre de 1627 va fundar el benefici de sant Pere a l’altar major de Maçanet i el 21 de juny de 1628 va beneir una campana nova a Les Salines. El 15 de novembre de 1627 prén possessió de la rectoria de Maçanet. El gener de 1640 fa testament i institueix una causa pia per dotar donzelles de la casa Roure i mor el febrer del mateix any. Va ser molt estimat pel poble, per les obres de caritat i l’ensenyança de minyons, encara avui, en record seu hi ha la Font i el Clot de mossèn Roura.

Abdon Corona (1640), substitut temporal, fill de Camprodon.

Josep Mas (1641-1654),rector fill de Maçanet. El 1653 els soldats espanyols del baró de Sabach, van saquejar i cremar mig poble, el rector, però havia guardat en un amagatall els llibres parroquials i no els trobaren. Va tenir de vicari durant dos anys Felip Olivet, fundador de la Salut de Terrades i va morir el 7 de juliol de 1654.

Vicenç Gelabert(1654-1657), rector temporal que va portar la parròquia amb el seu vicari Felip Olivet.

Josep Vinyes (1657-1709), rector, fill de Maçanet. El 10 de juny de 1664 se li dóna llicència per fer la capella del sant Crist i el 27 de febrer de 1665 es beneeix aquest altar(es tracta del cos lateral de la nau enderrocat en les reformes de 1972). Va tenir alguns anys d’ajudant a Joan Pagès, àlies Jan Janot, rector dels Horts que estava refugiat a Maçanet i era l’estrateg de la revolta dels “angelets de la terra” al Vallespir. El 1675 l’exèrcit francès va fer estralls a l’església on s’havien refugiat els miquelets del capità Josep Boneu, feren caure una cantonada i rampinyaren les campanes. El 1681 es fa un nou altar dedicat als sants Vito, Felicíssim, Sever i Desideri que serien adoptats més endavant com a segons patrons del poble i l’origen de la Festa Petita . Del 1684 al 1693 va impulsar una reforma quasi total del santuari de Les Salines, el retaule, la porta,l’altar , l’hostatgeria, i a la clau de l’arc de la porta del capdavall  hi ha gravada la data 1687 i JVR, en honor del rector Josep Vinyes. El 1689, com a marmessor d’Antoni Roca, canonge penitencier de la Seu d’Urgell, fill de Maçanet; funda el benefici de Nostra Senyora de la Consolació, amb càrrec d’ensenyar lletra i catecisme als infants dotat amb 1988 lliures. L’11 de juliol de 1704 se l’autoritza de fer l’altar de st. Francesc Xavier on hi havia el del st. Crist. Va morir el 20 de gener de 1709, molt vell, i és el rector que ha regit la parròquia més temps (52 anys). En el llibre d’òbits hi posa: “ morí entre tres y quatra de la matinada a la vora del foch.... lo enterraren amb 12 sacerdots”.

Josep Cortada (1709), fill de Maçanet, rector temporal.

Mateu Romeu (1710-1711), rector temporal. El 27 de gener de 1710 agafa la rectoria, però el 1711, permuta amb un personat amb Sebastià Roger.

Sebastià Roger (1711-1723), rector, fill d’una família benestant de Maçanet. EL 1699 es va doctorar en filosofia. Fins el 1710 va ser vicari  i beneficiat de Sant Lluc. El 1711 va fundar un personat i el va permutar amb Mateu Romeu per poder tenir la rectoria de Maçanet i així quedar-se al poble. Va morir el 4 de juliol de 1723.

Joan Olivet (1723), rector substitut temporal. Del 1724 al 1732 fou dels Horts i al morir el 13 d’octubre de 1732, va ser enterrat en aquesta capella davant l’altar de st. Antoni.

Jacint Garí (1723-1738), rector natural de Vic,doctor en dret, agafa la rectoria el 17 d’octubre de 1723. El 1731 el bisbe li mana que faci emblanquinar l’església i que es faci la finestra del cor més grossa per captar més llum. El 1738 es fa el sobreteulat de la nau per treure humitats. En el seu testament del 13 de novembre de 1738 deixa 100 lliures per fer el retaule de st. Francesc Xavier i vol ser enterrar davant aquest altar. Va morir pocs dies després i en l’inventari dels seus béns hi consta una biblioteca de més de 50 llibres.

Josep Vinyes (1739), rector temporal.

Francesc Balaguer (1739), rector temporal.

Valentí Porrà ( 1739-1751), rector, agafa la rectoria el 3 de desembre de 1739 per promoció i deixa la de Boadella. El 1743, el bisbe li mana que no faci més la processó dels Monts, perquè s’ha convertit en una disbauxa entre el jovent.
El 1745 el bisbe de Girona li encomana a ell i al rector dels Horts, Francesc Visern, unes informacions del rector de st. Llorenç de Cerdans, Bonaventura Xaupí, acusat de difondre la doctrina jansenista; i també de tenir cura que aquestes ensenyances no arribessin als parroquians de Maçanet. El capellà de St. Llorenç, fou jutjat i desterrat, i en el judici els dos capellans de Maçanet, van actuar d’acusadors, nomenats pel bisbe.

Joan Porrà (1752-1761), rector natural de Camprodon. Tenia de vicari un beneficiat de Maçanet Joan Torres i Cortada. Va morir el 1761.

Jaume Manyach (1761-1771), rector fill de Girona i el 1771 se´n va a Pedret i Marzà.

Mn Joan Espriu a Les Salinas. És el quart per la dreta, assegut al costat de pare Grifol, el 16 de Juliol de 1942

Josep Viñas i Pararols (1771-1794), rector,natural de Maçanet i fill de Pere Viñas i Margarida Pararols, el 3 de maig de 1766 rep la tonsura; el 24 de maig de 1766 el sots-diaconat; el 16 de febrer de 1768 és diaca i s’ordena el 23 de desembre de 1769. Poc després obté rectoria de Camós i el 1771 per oposició la de Maçanet. Tenia un germà més gran, Martí, també capellà. El 1775 acaba 2 anys d’estudis de filosofia a Girona. El 1779, arrenda el local de st. Onofre de les monges de sant  Daniel que ja no era capella, per a guardar-hi

la col·lecta de grans de l’obra. El 1782 es va fer el retaule barroc a l’altar major. Era administrador de l’hospital i de la causa pia per dotar donzelles pobres de Benet Traver i Roca. El mes de maig de 1794 a causa de l’ocupació francesa abandona Maçanet així com la resta de la població durant setze mesos. Un cop acabada la guerra se’n va de rector a Arenys de Mar.

Pau Comalat i Llebrat (1795-1814), rector fill de Figueres, del 1789 al 1795 fou rector dels Horts. En els llibres parroquials un cop acabada la Guerra Gran, fa relació dels estralls fets pels soldats francesos a la parròquia dels Horts i Maçanet. L’abadessa de sant Daniel “devant la gran destructió regala vestits nous i altres adornos per l’isglesia”. Va morir el 1814.

Joan Sunyer i Gelada (1814-1845), rector fill de Maçanet, fou ordenat el 27 de febrer de 1790 i va anar de rector a Colera i després de vicari a Llançà fins el 1814 que obté la rectoria de Maçanet. El 1822 va sofrir de prop l’atac de les tropes reialistes que cremaren 86 cases. El febrer de 1831 una forta tramuntanada va enderrocar la cúpula del campanar i va demanar ajuda a l’abadessa de sant Daniel, que li donà 30 lliures per recomposició de l’obra. Va morir el 1845 a l’edat avançada de 82 anys, molts anys per l’època i 50 de capellà.

Josep Auquer i Coma (1845-1869),  rector,el 1861 junt amb els obrers ven el Joc de la Pilota, propietat de l’Obra de l’església, a Salvador Vilanova perquè des del 1855 ja no s’hi jugava. El 1865 va topar amb Ramon Roger, perquè no complia les condicions per poder batejar un seu nét,en el cas van haver d’intervenir el bisbe i el governador civil.  Va morir el 29 de març de 1869 a 67 anys.

Silvestre Auguet i Planells ( 1869-1878), rector, nascut a Besalú el 1834, ordenat el 20 de desembre de 1862; va morir el 1903.

Benet Bertra i Heras (1878-1897), rector, pren possessió el 1878 provinent de Vilacolum. Va ser padrí i protector d’un personatge molt conegut en “ Benet Pipart”. Va morir el 1897.

Ramon Vilar i Fajula (1897-1912) , rector, nascut el 1869  a St. Salvador de Bianya, el van ordenar el 1894,vicari de Castelló i Salt i rector de Maçanet el 13 de juliol de 1897. Home de caràcter va topar amb l’Ajuntament anticlerical encapçalat per Mariano Mas;primer amb la prohibició de l’entrada dels cadàvers a l’església en els enterraments, després en l’ampliació de l’escola de nens i darrerament de la prohibició de part de l’Ajuntament de tocar les campanes si no es posava una reixa de ferro dessota  per a impedir la seva caiguda. Es van trobar dos del morro fort i així va començar el  tristement famós “plet de les campanes”. Com cap de les dues parts va afluixar el cas va arribar al tribunal suprem; va començar el 1904 i va acabar el 1912 sense una sentència ferma . El que si van aconseguir fou la divisió de la població en dos bàndols ,cosa que va durar anys. El 1912 va ser nomenat rector de Llançà,i a l’esclatar la guerra fou detingut i afusellat el 17 de setembre de 1936, junt amb el seu vicari al castell de Figueres.

Emili Solés i Rubirola (1912-1918), rector, ordenat el 1898, fins el 1904 va ser rector d’Ullà i el 6 de novembre de 1912 pren possessió de la de Maçanet. Va saber pactar amb l’Ajuntament anticlerical i van col·laborar junts en obres de beneficència i en l’administració de l’hospital . De caràcter obert i mainader fou molt respectat i reconegut inclús pels que no anaven mai a missa. En canvi un grupet de devotes molt intransigents el trobaven massa modern i s’anaven a confessar d’amagat amb tartana a Darnius. Però en un poble, com tot se sap,quan baixava la tartana deien amb ironia “ mira!.la tartana dels pecats”.

Tenia un vicari, Francesc Casanovas, que valia molt per a la mainada que s’enduia a passeig i a jugar a pilota en un camp no gaire pla prop del mas Olivet, a tocar la Pedra Dreta i així va començar el futbol  a Maçanet pels vols del 1915.

Va fer reconstruir  l’esbornac famós del contrafort i uns forats de la façana de l’església que incomprensiblement feia 240 anys que hi eren i ningú hi havia fet res. Era bon músic i donava gust sentir-lo cantar amb la seva veu de xantre. Va comprar un harmònium i tenia instal·lat a la rectoria un taller d’ebenista, on es dedicava a fer marcs de quadres i mobles de casa. Va morir el 22 d’octubre de 1918 a 43 anys, víctima de la terrible epidèmia de grip, i va ser enterrat a Maçanet.

Lluís Font (1919-1920), rector temporal, va estar-hi poc més d’un any, però va deixar molt bon record. El 1920 va anar a Domeny.

Enric Martí i Ramon (1920-1921) , rector el 1920, abans ho era de Ventalló de caràcter reservat i mancat de salut, per això tenia dos vicaris. Va morir el 14 de febrer de 1921 a l’edat de 57 anys i fou enterrat a Maçanet.

Joan Ricart i Serra (1921-1927), rector. Nascut a Franciac el 1882, va ser ordenat el 1906.Vicari de Breda, Roses, Agullana, Torroella, Blanes i st. Feliu de Guíxols i rector de Montiró fins que arriba a Maçanet el 1921. Va fer construir la capella lateral de l’altar de la Puríssima que es va suprimir el 1972. El 28 d’agost de 1927 va de rector a st. Llorenç de la Muga, fins el 19 d’agost de 1936 que fou detingut i assassinat a la carretera de Figueres a Olot en terme d’Avinyonet.

Jordi Ferrer i Valls (1928-1939), rector, nascut el 7 de desembre de 1886 a Llançà,ordenat l’ 1 de juny de 1912.Va ser vicari d’Amer, Cervià, Malgrat, Castelló, Les Illes i La Vajol, i ecònom de Guialbes. El 18 d’agost de 1927, agafa la rectoria de Maçanet.  Home d’una  profunda ortodòxia , tenia de vicari el capellà de Les Salines Mn. Jaume Busquet i Llongarriu. Pocs dies després d’esclatar la guerra civil fugí cap a França i  entrà a la zona nacional, des de Portugal per Galícia, on va regentar durant 18 mesos la parròquia de sta. Maria de Melias (Ourense) i va tornar a Maçanet amb les tropes nacionals el febrer de 1939. Junt amb Mn. Martí Torrent va ser nomenat regidor de l’ajuntament. Va començar a restaurar l’església i les capelles en les quals només hi quedaven les parets. Va recollir donatius per comprar imatges i ornaments. Al setembre del 1939 va anar d’ecònom a Santa Maria d’Arenys de Mar i des del 1946 en fou  rector arxiprest. Va morir  a Barcelona el 13 de gener de 1958.
 
Joan Espriu i Collell (1939-1946), rector, nascut a sta. Coloma de Farners i ordenat el 1924; fins el 1939 va ser rector de Vall-llobrega. Va continuar amb la reconstrucció de les esglésies de la parròquia. El juliol de 1941 es va retornar en processó la verge de Les Salines a la seva capella, que l’Esteve Planas i en Silvestre Camps havien amagat durant la guerra. El 1942 s’organitzaren uns exercicis espirituals del Pare Isidre Griful a Les Salines amb 70 assistents.

Mn. Lluis Feixas amb les filles de Maria, a st. Andreu, als darrers anys 40

Lluís Feixas i Mercader (1946-1956), rector, nascut el 1914 a st. Esteve de Bas, ordenat el 7 de juliol de 1940. Va entrar de rector a Maçanet el 25 de setembre de 1946. El mes de juny de 1950, hi va haver la visita de la Verge de Fàtima amb rosaris i processons molt corrents de l’època .Per la festa de st. Sebastià de l’any 1953, es va inaugurar la restauració de la capella de sant Sebastià a la que hi havia col·laborat tot el poble amb treballs i donatius. També una família va fer donació de la nova campana. Hi va haver actes religiosos , reposició d’imatges i sardanes al carrer.
El 4 de novembre de 1956 anà de rector a Camprodon, després a Canet de Mar,a Calella i els Hostalets de Bas. Va morir el 21 de maig de 1990 a l’edat de 76 anys.

Andreu Soler i Soley (1956-1968 i 1975-1978), rector, nascut a Sabadell el 1922, s’ordenà el 1945. El 4 de novembre de 1956 entra de rector a Maçanet provinent d’Agullana. Va reactivar el teatre entre el jovent, i va dirigir algunes obres. Persona molt bondadosa, premiava l’assistència a catecisme amb uns vals que bescanviava en diners, quan organitzava alguna excursió a Montserrat,a la Passió d’Esparraguera,als Pastorets, a Banyoles etc. També estava molt compromès amb la catalanitat, tots els que vam ser escolans, recordem les subscripcions que ens regalava al Cavall Fort i dels llibres Anxaneta. El 1957 va fer portar la làpida sepulcral de st. Miquel de Fontfreda a l’església de Maçanet per a més seguretat. El  novembre de 1960, es va dur a terme la Santa Missió, que va començar amb una caravana de motos que anaren a esperar els missioners al Grau, continuaren sermons, conferències i la instal·lació d’una emissora de radio que va funcionar durant 10 dies, això si tot en català. També va enriquir el repertori dels “Goigs” o caramelles amb noves cançons. El 1964 quan es va reformar l’altar major, es va trobar al seu interior un píxide de coure esmaltat del segle XIII, com es tractava d’una peça única, a l’any següent en l’exposició d’art sacre que es va fer a Girona, es va demanar a la parròquia la cessió temporal d’aquest copó; només pels dies de l’exposició, i amb el compromís de retornar-lo un cop acabada. Però les posteriors reclamacions de la peça van ser debades i avui encara està exposada al Museu d’Art a Girona. El 1968 mossèn Andreu deixa la parròquia per tornar el 1975 i s’hi quedarà fins el desembre de 1978. En aquesta darrera etapa recolza la publicació d’una revista local integrament en català, feta per un grup de joves. El record deixat a Maçanet per Mn. Andreu, és la seva senzillesa, bondat i la imatge d’un savi a l’ombra.

Els seus treballs abasten camps diversos, versions d’obres teatrals, reculls literaris d’autors,traduccions etc. Més tard va ser rector de Besalú, st. Pere de Figueres,canonge de la catedral de Girona,delegat de mitjans de comunicació del Bisbat. Avui molt minvat de facultats està ingressat a l’asil dels capellans a Girona.

Josep Mª Jordà i Aymerich (1968-1975), rector, nascut a Vilablareix el 1933 i ordenat el 8 de juliol de 1956. Va exercir la docència al Collell i  el desembre de 1968 entra de rector a Maçanet. Persona molt activa i decidida, va animar al jovent per arrencar de nou el futbol i el 1970 ja es jugava la lliga de 3ª regional. Ben aviat es va proposar restaurar l’església i les capelles del terme i sota la seva iniciativa es van aconseguir els recursos i mitjans necessaris. El temple parroquial va ser totalment restaurat  del 1971 al 1973. En les reformes s’enderrocaren la capella dels Dolors, la torre i escala de cargol que pujava al campanar i la de la catequística i el sobreteulat de l’absis. També es va suprimir el cor, el baptisteri, la trona i els altars del Sagrat Cor i la Puríssima, i es va eliminar l’arrebossat de calç de l’interior. El cost de la restauració es subvencionà amb aportacions de la Diputació, l’Ajuntament i la col·laboració de tot el poble. Per la restauració de les capelles, de Tapis, Les Salines, Fontfreda i els Vilars,que es van fer del 1969 al 1973, s’organitzava “ un camp de treball” cada estiu amb joves voluntaris de fora i de Maçanet El poble hi col·laborava amb donatius, aliments i allotjament. Un altre aspecte remarcable fou el treball social que va realitzar, amb les gestions corresponents perquè alguns avis sense recursos, poguessin cobrar la pensió. Entre setmana donava  algunes classes a Girona. El 1975, va fer restaurar la imatge de la verge de les Salines i es retornà a la capella amb una festa el 16 de març del mateix any.

També es va renovar la proclamació de la Verge de Les Salines com a patrona del poble.

Mn. Josep Jordà, a Les Salines, el 16 de Març de 1975. Restauració de la imatge.

El que ha quedat a la memòria  dels anys que va estar a Maçanet és el d’una persona eficient,culte, detallista,espiritual, prudent i que deixà empremta en la millora del poble.

Després va ser membre del consell presbiteral,  rector de Vilademuls (1984) , Llagostera (1990) i darrerament de Fornells de la Selva.

Pere Sarola i Quer (1978-2002), rector, nascut a Tortellà el 28 de novembre de 1927, ordenat a Girona el 13 de gener de 1952.Vicari de Salt 1952-1954, de st. Pere de Figueres 1954-1956 i rector del Far 1956-1978.El desembre de 1978 agafa la rectoria de Maçanet. El 1980, una colla de voluntaris, van arreglar la teulada i façana del santuari de Les Salines. El 1987 amb una subvenció de l’Ajuntament es va arreglar la teulada de l’església i el reliquier. També va fer condicionar la capella del Santíssim i el 1994 s’instal·la al finestral de llevant un vitrall de st. Martí regalat per l’escultor alemany Dieter Blum, el mateix també restaurà les esquerdes de la porta romànica. Amb la col·laboració de l’Emili Saló, va posar música als oficis religiosos. Estava molt delicat de salut i això repercutia en el seu temperament. Va morir el 13 de desembre de 2002 a 75 anys i enterrat a Maçanet l’endemà. Va ser l’últim rector resident al poble.

Ferran Jarabo i Carbonell (2002-2004),rector, diaca el 10 de setembre de 1995 a st. Pau de Girona i ordenat el 4 d’octubre de 1997. Fou coordinador de jovent de les parròquies i membre de l’equip de servei vocacional. El 2001 és nomenat rector d’Agullana, Darnius i La Vajol. Durant el 2002 substituïa a mossèn Pere Sarola, per malaltia i l’11 de novembre del mateix any és nomenat administrador parroquial de Maçanet, on serà rector fins a l’estiu de 2004.Va col·laborar amb diverses activitats del jovent i actualment es dedica a la docència a Alemanya.

Rafel Felipe i Freije (2004), rector actual. Va néixer a Figueres l’1 d’octubre de 1969.Ordenat sacerdot a st. Esteve d’Olot el 8 d’octubre de 1995 i nomenat vicari d’aquesta parròquia. El 23 de juliol de 1997 se’l nomena administrador parroquial de la Canya, st. Joan Les Fonts, st. Salvador de Bianya, Capsec, sta. Margarida i Socarrats.

El 31 de juliol de 1997 és nomenat rector de la Sagrada Familia de Blanes i a l’octubre consiliari diocesà de les Trobades d’0rientació Cristiana d’adolescents. A l’octubre del 2000 es doctora en Teologia i el juny de 2003 obté el grau de llicenciat en Dret Canònic a la Universitat de Navarra. El 2004 és nomenat Jutge Diocesà del Tribunal Eclesiàstic de Girona i el 6 d’agost de 2004 és nomenat rector d’Agullana, Darnius, La Vajol i Maçanet de Cabrenys. El gener de 2005 crea la web de la parròquia a internet. El 30 de juliol de 2006 s’inaugura el Museu Tresor Parroquial amb la presència del bisbe Carles Soler. S’organitza amb un músic jubilat i un grup de dones voluntàries un petit cor parroquial per acompanyar els oficis solemnes. El gener de 2007, el bisbe inaugura la restauració de la capella de sant Sebastià, feta per l’ajuntament i el poble. El març del 2007 s’inaugura la restauració i pintura de la sagristia i la capella del Santíssim.

Com a cloenda vull que aquest modest treball serveixi per retre el meu particular homenatge pòstum a mossèn Josep Mª Marquès i Planagumà, que va ser el director de l’Arxiu Diocesà des del 1980 al 2007. Fou un personatge que reunia unes capacitats intel·lectuals extraordinàries. La seva tasca intensa de classificació de la documentació d’aquest arxiu, les seves regestes i publicacions, han posat a l’abast dels investigadors una informació excepcional. Cal reconèixer que sempre vaig trobar amb ell l’ajut i els aclariments necessaris en les meves recerques. La realització d’aquest recull sense els seus regestos no hagués estat possible. Per tot plegat moltes gràcies.

 

Pere Roura i Sabà

 

ARXIUS CONSULTATS

Arxiu Diocesà de Girona.Llibres parroquials de Maçanet i dels Horts. Registre de lletres (1294-1913). Processos medievals (1282-1500). Processos moderns (1585-1864). Tonsurarum Regestrum. Visites pastorals. Manuals (1271-1918). Pergamins de la cúria. Pergamins de Cadins. Pergamins de la pia almoina. Liber denuntiationum. Dotalies de beneficis. Ordres i Professions. Testaments. Institucions causes pies.Notularum (1294-1947).

Arxiu de la catedral de Girona. Documents de la capellania i capbreus de Maçanet.

Arxiu municipal de Maçanet. Actes i ordenances municipals.

Arxiu històric de Girona. Protocols dels notaris de Figueres Onofre Morera (llibre 438) i Antic Llevaneras (llibre 14). Protocols del notari de Maçanet, Francesc Olivet i Trilles ( 9 llibres dels anys 1781 al 1797).

Arxiu de sant Daniel de Girona. Llibres de comptes de la senyoria de Maçanet.

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

Alcover- Moll. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca-1975.

Busquets i Dalmau, Joan. La crònica de Jeroni de Real (1626-1683). Abadia de Montserrat-1994.

Cervera i Berta,Josep Mª. Testimoniatge de fe i de fidelitat. Girona.1991.
 
Elliot, JH. La revolta catalana (1598-1640). ed. Vicens-Vives. Critica. Barcelona 1989.

Marquès i Planagumà,Josep Mª. Una història de la diòcesi de Girona. Publicacions de l’Abadia de Montserrat-2007.

Roura i Sabà,Pere. Maçanet de Cabrenys. Història i Natura. L’església de sant Martí. Figueres 1999. Ed. l’autor.

Sala,Ramon. L’afer Xaupí .Llibertins i devots a st. Llorenç de Cerdans (1730-1745) Ed. Trabucaire. Perpinyà-1990.

Sot  i Delclòs, Rafel. Apunts dispersos de la parròquia de Maçanet.

DIARIS.-

El Punt. Necrològiques

Diari de Girona. Necrològiques.

 

* * * * *

massanetdecabrenys.com