RECULL DE DOCUMENTS (III)

Editat en el programa de la......

per Pere Roura i Sabà

 

Reprenem l’aplec de documents amb aquesta tercera mostra que ens permet conèixer  els esdeveniments de la història social, econòmica, política i religiosa del nostre poble i amb  temes i èpoques ben diferents. La transcripció cronològica dels documents s’estén des del segle XI fins al XX  i l’acompanyarem amb una explicació a cadascun, per fer-los més entenedors.

 

                                                            1

Donació de la parròquia de sant Pere dels Vilars al monestir de Vilabertran.

 

5 d’abril 1075

Qualsevol que vulgui pujar i gaudir al cel cal deslliurar-se de tot vincle amb el pecat. Per això jo Ramon Adalbert en nom meu i en el de la meva dona Ermengarda, per servei de les nostres ànimes donem lliurament a l’església de santa Maria de Vilabertran el nostre alou de l’església de sant Pere dels Vilars amb tot el seu cementiri, els trenta passos de l’entorn; i els delmes, primícies, ofrenes i tots els seus alous. I la vinya de l’esmentat sant Pere que és a la parròquia de Fontfreda. I també l’alou que tenim a la parròquia de Darnius i tots els altres alous que tenim en l’esmentada sant Pere, que es troba al comtat de Besalú, amb els seus masos condrets i derruïts, terres i vinyes cultes o ermes, prats, pastures, selves i boscos, fonts, rius, muntanyes i plans, arbres fructífers i bords. Alhora el mas nomenat de Guisald Torrent i també del Puig. I tots aquests alous m’han pervingut per herència dels meus pares i per compres. I tot aquest alou afronta a l’est amb la parròquia de sant Andreu d’Oliveda i d’aquí arriba fins la parròquia de sant Miquel de Fontfreda que és al sud; i arriba fins la parròquia de sant Cristòfol dels Horts que és a ponent i d’aquí va fins a la parròquia de sant Martí de Maçanet o bé al riu Arnera. I tot el que aquestes afrontacions inclouen que donem a l’esmentada església de santa Maria, és a dir tot l’alou de sant Pere i totes les seves pertinences íntegrament i per sempre sense cap impediment i que el conservin i administrin complet, així tal com és i per sempre lliure de mans estranyes i sempre per el millorament de dita santa Maria. Aquesta acta s’ha fet a les nones d’abril de l’any XV,del regnat de Felip rei( 5 d’abril 1075). Signatura de Ramon Adalbert. S.Ermengarda la seva dona que han pregat que s’escrigui i es firmi aquesta escriptura S.Bernat Odó. S.Arnau Adalbert.S. Pere Robau.S. Gaubert Ademar.S. Berenguer Ramon.S. Gostremir.S .Miró llaurador.S. Ermengarda filla del dit Ramon, que confirmo i autoritzo aquesta donació del meu pare a l’església de Vilabertran, sense cap reserva i el mas dit Molar amb la seva masada. Aquesta acta s’ha fet el 6 dels idus de setembre de l’any XVII del regnat del rei Felip. Signatures de Gifré, levita. Ramon, levita. Miró, prevere. S.Berenguer que igualment lloo i confirmo dita donació. S.Gaubert, sotsdiaca.S. Pere Llobet, sotsdiaca.S. Ramon,levita.S. Bernat comte de Besalú i Bernat per la gràcia de Déu, bisbe de Girona.

l'esglèsia de Sant Pere era el centre del veïnatdels Vilars

Pere, prevere que ha escrit aquesta escriptura de donació el dia i any sobre dit.

Font: Biblioteca de Catalunya. Pergamí 456.Reg.9852.

L’església de Santa Maria de Vilabertran ja existia el 975,però no va ser fins el 1069  que Pere Rigall originari de  Rabós va fundar-hi la canònica agustiniana. Rigall cap el 1060  va aplegar alguns clergues que vivien en comunitat en una casa a tocar l’església i van aconseguir una bona fama de santedat; per això van obtenir la propietat de l’església de Vilabertran i moltes altres donacions de béns d’altres personatges importants i gràcies a això van poder construir la nova basílica i el monestir. Pere Rigall provenia d’una família benestant i també va cedir tots els seus béns hereditaris a la canònica. Aquesta generositat va tenir molts seguidors i el nou monestir  va obtenir  innumerables donacions arreu de l’Alt Empordà fins aconseguir un extens patrimoni.

Era una societat on l’esperança de vida era molt minsa, pensem que una persona de 60 anys era considerada molt vella i- només un deu per cent hi arribava- ; i les expressions en els testaments i les donacions de l’època reflecteixen que la mort era obsessiva i encara pitjor la seva esgarrifosa companya, el que es considerava la segona mort o condemnació eterna. Els fidels aclaparats pel sentiment de les seves faltes, reals o imaginàries, o bé -pels seus crims nefastos comesos com sovint declaren- no tenen més remei que comprar la misericòrdia de Déu mitjançant les donacions als seus servidors i aquests han de fer lloança del llegat o l’almoina, alliberadora de l’ànima. El temor de Déu era ben present i encara més quan els donadors tenien una mala consciència del seu enriquiment. En les escriptures de donació hi fan constar sempre que molt del patrimoni cedit, prové de l’herència dels seus pares a més dels béns adquirits i en algun cas el valor de la deixa es tant alt que sacrifica el benestar dels seus fills. El perill que els hereus impugnessin un testament comportà que en molts casos  es redactessin les actes de donació  i testament quasi simultàniament. I aquest és el cas que tractem Ramon Adalbert, greument ferit va fer testament 8 dies després a la casa del capítol de Vilabertran i va morir pocs dies després. A la seva esposa Ermengarda i a la seva filla els va deixar altres béns a les parròquies d’Avinyonet, Vilanant, Vilafant i Llers. El terme de sant Pere dels Vilars tenia una extensió de sis quilòmetres quadrats per tant era una donació prou important, per això a l’escriptura hi intervenen com a testimonis el comte de Besalú i el bisbe de Girona des d’aleshores el monestir de Vilabertran va rebre les rendes dels masos i terres durant set segles.

 

                                                      2

      Pere Boxeda s’ofereix com a capellà de Sta. Maria de Les Salines

 

24 d’agost 1325

Sàpiga tothom que J Pere de Boxeda de Moixons natural de la parròquia de santa Cecília de Molló, diòcesi de Girona, volent servir a Déu i a la Gloriosa Verge Maria, mare sua, en el lloc i capella de Sta. Maria de Les Salines, situada a la parròquia de Sant Martí de Maçanet d’aquesta diòcesi. Gratis i amb certa ciència i espontània voluntat; m’ofereixo a Déu i a la Gloriosa Verge en poder i davant Vós, Pere de Galliners, del capítol gironí, capellà de la capellania de Maçanet i administrador d’aquesta .Em comprometo a administrar les rendes de dita capella, de residir-hi sempre i de tenir cura d’aquesta, essent-ne fidel a Vós i als vostres successors.

les obres varen començar el 1271 i el 1272 ja hi vivia un ermità

I que tot el que adquireixi en la meva vida, vagi en destinació a la capella; i al final dels meus dies pugui ser enterrat a Les Salines com es fa amb els anterior capellans. Amb pacte ,que si en Ferrer Dauder,  de Ceret, donat de dita capella,e s mor abans que jo, també aquest amb el meu consentiment, pugui ser enterrat també a Les Salines.

Es compromet a residir a Les Salines, amb dit Ferrer Dauder, donat, i administrar conjuntament amb ell. Tot això es aprovat amb bona voluntat de dit Dauder que lloa dites coses. Jo, Pere Boxeda, davant dels quatre evangelis, juro que compliré i mai contradiré per cap raó, totes aquestes coses i prometo també per Déu seré fidel i faré observar als altres, tot allò que va ordenar el bisbe de Girona, Pere, de bona memòria en la institució de dita capella el 23 d’agost de 1271.

Fet per Pere Boxeda i Ferrer, signat i segellat el 26 d’agost de 1325. Com a testimonis signen Guillem Morer, clergue de Girona, Pere Blanquí, clergue de santa Fe del Soler i Guillem Casany, habitant de Girona. Pere Ferrer notari de la Cúria.

Font: Archives Départamentales des Pyrénées Orientales. Perpinyà Serie B-190a,191a.

capelleta de captiri de l'ermità

Des del segle XII els canonges del capítol gironí, eren els titulars de la capellania de Maçanet i aquest domini els permetia quedar-se amb la primícia de la parròquia (renda que suposava rebre els primers fruits de les collites i això a Maçanet equivalia a 1/3 del delme); també tenien masos, terres i cases en domini directe per les quals rebien unes rendes considerables i a més tenien el privilegi d’escollir els rectors i de retruc el capellà de Les Salines. En el document anterior veiem que la presa de possessió es tracta d’un vertader jurament feudal els que ens demostra el poder que tenien els canonges gironins. La capella es va començar el 1271 per iniciativa dels parroquians de Maçanet i de Tapis i el 1275 ja estava acabada.

El 1325 sembla que a més de la casa de l’ermità i el capellà, també hi havia algun cobert per albergar els romeus i el bestiar. Des del 1317 els ermitans donats eren Ferrer Dauder de Ceret i la seva esposa Guillema que van compartir amb Pere Boxeda l’administració de la capella i les seves terres durant dos anys. Però d’ençà el segle XV la capella patirà llargues temporades d’abandó perquè no hi volia viure ningú per culpa de  la seva situació en un lloc fred i les poques rendes de que disposava; només amb captes i donacions al llarg dels anys l’edifici es mantindrà dempeus i sobretot quan el consistori hi intervé en les reformes de l’església i l’hostatgeria el 1680 i l’any 1700 que la Universitat declara la Verge de Les Salines, patrona de Maçanet i van fer unes concessions perquè hi pogués residir un capellà on ja feia molts anys només hi vivia l'ermità.

.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                      

 

                                                               3

                      Un procés de la Inquisició per protestantisme 

Tardor de 1571

Giralte Andreu, natural francés, vezino de Masanet de Cambriles, obispado de Gerona, fue acusado que avía dicho que el Papa no tenía más poder que un otro y que los clerigos no tenían más poder que los legos, y que tanto balía besar la mano a un asno com la mano a un clérigo,y que no avia para qué darles ofertas, que era engordarlos, y que la mejor limosna es la que se da a un pobre; y estorbava que su muger llevase las ofertas a la yglesia porque dezia que era abusso, y que no avia tal crus como la que el hombre haze, que la otra cruz era un palo, y que por las bulas no hazia el Papa sino tomar una suma de dineros y engañaba a las gentes; y que los clerigos ponían en el evangelio cossas que no abia en él,y que los huganaos tenian mejor ley que nosotros; y diziéndole que eran condenados; dixo que Dios lo savía y que los legos no lo entendían y los hombres de letras lo disimulavan; y que avía dicho que él se confesava al cielo porque tanto es confesarse a la soca de un árbol como a un clérigo, porqué no tenia más poder que un seglar, y que avía dicho que las buenas obras no nos podian llevar a paraysso, sino que la muerte de Jesucristo bastava y que no cumple confesarse ni encomendar sus secretos a frayles ni a clérigos por que era bestieca; i que la ostia consagrada no era ninguna cossa porque Dios no sufría que le comiesse el hombre pecador, y que no havia purgatorio, que el Papa lo havia ynventado por sacar dineros y los clérigos lo dezian por su ynterés; y que havía cantado unas coplas que cantan los huganaos, y que avia dicho que si los officiales del Sancto Officio le prendiessen que los mataria, y que más estimava ser preso de mozos que del Sancto Officio, y que se passó la frontera de Francia a hazer pólvora para los huganaos.

a can pitxó, antic mas Llovet, els hugonots s'hi congregaven a orar

Tuvo nuebe testigos singulares, no confessó cossa ninguna, si no es haver dicho a su muger que no llevasse ofertas a la Yglesia por estar mal con el clérigo del lugar, com lo provó en sus defensas, y en ellas tachó algunos testigos. Bien diósele muy gran tormento. Salió en el dicho aucto, abjuró de vehementí, recluyóseles en este Principado por diez años, diéronseles penitencia spirituales de ayunos y oraciones.

Font: Història de l’Alt Empordà Vol I. Coord. per Pere Gifre Ribas. Document nº 84-pag.746.Diputació de Girona. Girona Abril-2000.Imp.Palahi.(Document extret del Archivo Histórico Nacional. Inquisición.Actas.1571,fol.144-145).

A la segona meitat del segle XVI al terme maçanetenc, hi havia només uns 200 habitants i la població s’anà recuperant gràcies a l’augment de la natalitat i l’establiment d’immigrants francesos provinents d’Occitània. Principalment es tractava de gent d’ofici que fugia de les lluites de religió al seu país i moguts pel millorament que representaven els sous, perquè aquí es cobrava el doble. Entre els nouvinguts hi havia molts “hugonots”, nom que es donava als calvinistes francesos i al moviment político-religiós francès configurat a partir de 1547. L’heretgia calvinista suposava un greu perill per a la infiltració i arrelament d’idees heterodoxes. El rei Felip II en una ordre del 1562 manava a tots els residents d’origen francès fer una declaració de la seva situació i les seves intencions, és a dir una mena de permís de residència. Un factor molt important en la lluita pel control ideològic va ser l’actuació desmesurada de la Inquisició. A Maçanet, el 1571, es va denunciar que els occitans havien format una comunitat protestant de més de trenta membres que es reunia sovint per resar el parenostre i altres oracions segons els ritus dels hugonots a França. La reacció del Sant Ofici de Barcelona, no es va pas fer esperar,  i es van detenir a cinc catalans i sis treballadors francesos, la resta, alguns van fugir i els altres no van poder ser identificats. El personatge que tractem, Giralt Andreu era fuster i el 1562 tenia una casa a la Borriana i un camp prop del Mas de mitja vessana en el lloc nomenat la Vinyassa. Ja feia temps que vivia a Maçanet i s’havia casat amb Margarida i el seu hereu Baldiri. A la tardor de 1571 una denúncia anònima posà al descobert les reunions secretes dels hugonots i es van capturar a Giralt Andreu, Guillaume Juglar; Barthelemy Roure; Pierre Llucat; Jean Barbut i Jean Segurel, tots francesos i als adeptes maçanetencs Joan Coll, pagès; Bartomeu Llobet, pagès; Antoni Cassañas, pagès i a dos més que no en sabem el nom. El Tribunal de la Inquisició de Barcelona, després d’un seguit d’interrogatoris amb violència i escoltar diversos testimonis, els va imposar a tots diferents penes: amonestacions, penitències, assots, presó, tortures i desterraments. El procés va determinar que el dirigent del grup era Guillem Juglar,  que pels efectes dels turments va confessar que havia aprés les oracions d’un reconciliat i que ell les ensenyava als altres a casa de Bartomeu Llobet (can Pitxó). Joan Coll  acusat de saber d’altres cases on es resaven les oracions, fou torturat amb dotze voltes en el poltre, però va resistir sense descobrir els companys. Bartomeu Laporta un jove de 16 anys va declarar que moltes persones de Maçanet es reunien al Pla del Pi per resar les oracions dels hugonots. En la causa Giralt Andreu, va ser acusat d’haver fet unes declaracions que de ser certes eren molt greus, perquè topaven de dret contra els dogmes de l’església catòlica i considerades sacrílegues pel tribunal; però  només va confessar, que estava renyit amb el rector Baldiri Coll, que vivia en el mateix carrer, i per això deia a la seva dona que no portés ofrenes a l’església i va negar les acusacions dels altres testimonis. Va patir turments molt durs, va ser penitenciat i empresonat durant deu anys i va morir sis anys després de tornar a Maçanet, el 1588 els seus béns ja estan a mans de la seva dona Margarida i el seu fill Baldiri, els descendents van viure al poble almenys durant dos segles. Després d’aquest escarment de la Inquisició, el cercle d’hugonots maçanetenc va quedar desmantellat.

 

                                                            4

              Comunicat dels cònsols de Maçanet al virrei de Catalunya

 

12 d’agost 1639

Inseguint  Los ordens vostra excel·lència nos ha fet mercè manarnos, havem posades guardes per los passos de nostron terme y així las guardas qui dits passos guardan han capturats sinch soldats los quals tenim en esta vila y així suplicam a vostra excel·lència mane venir sercar aquells per lo que assí hi ha poca gent per ser fora a la guerra los huns y los altros haver de estar per los passos en fer ditas guardas y los demes habitans qui son restats son francesos als quals no gosam encomanar la custodia y guarda de dits soldats ni del passos per no tenir de ells en esta ocasió confiansa y guarde nostre senyor Déu a vostra excel·lència de Massanet de Cabrenys als 12 de Agost 1639.

 

Besem a vostra excel·lència las mans.

Los consols de la vila de Massanet de Cabrenys als 12 de agost 1639.

Al Excel·lentissim senyor la compte de santa Coloma Lloctinent i Capità general.

els passos i colls de muntanya

 

Font: Ministerio de Cultura. Portal de archivos españoles (Pares). Archivo de la Corona de Aragon. ACA. Generalitat. Correspondencia del virrey Conde de Santa Coloma, Carta núm.6518.

El segle XVII fou especialment tràgic, a causa de l’estat de guerra quasi permanent entre Espanya i França. L’Empordà fou ocupat alternadament pels terços espanyols i per l’exèrcit francès amb les conseqüents lleves, contribucions, allotjaments, pillatges i devastació de les collites. El 6 de juny de 1635, Lluís XIII de França declara la guerra a la monarquia de Felip IV .Des del 1634 la presència dels “tercios” serà habitual. El juliol de 1639 els francesos prenen la fortalesa de Salses i el front de guerra s’acosta a l’Empordà. Els pobles empordanesos hauran de contribuir amb molt homes per  a la defensa del Rosselló i vigilància dels passos muntanyencs pel perill d’invasió francesa, i es van reclutar 13.000 homes armats catalans. Pel que fa a Maçanet hi havia 10 camins a la muntanya que limitaven amb el Vallespir i possibles punts d’escomesa de l’enemic on va caldre posar-hi guardes: el camí de Rocallempa que passa pel Coll de Lli; el camí del Castell de Cabrera que té el seu pas pel Pla de la Pastera; camí de Les Salines que té dos passos, un per Font Cervera i l’altre per la Collada dels Pous; camí del Roc de la Campana, que té el seu pas per les Collades de Dalt; camí de Pla Joanal, que té el seu pas pel mateix pla; camí de la Solana que té el pas pel Coll del Faig; camí de Cornell que té el pas pel mateix Coll del Faig; camí de la Falgarona, que té el pas per la Nantilla; camí de la Quera que té el pas per la Creu del Canonge i camí de Les Vernedes que té el pas pel Coll dels Horts. Quan parla dels habitants francesos, es tracta d’emigrants occitans establerts a Maçanet que en aquestes dates representaven un 15 per cent de la població. A la primavera de 1640 es va recuperar el castell de Salses i les tropes castellanes van fer molts bandidatges i estralls a Catalunya i la  població es va revoltar i va donar peu  als fets de Barcelona del Corpus de Sang el 7 de juny de 1640 I on el comte de Santa Coloma, Dalmau de Queralt i de Codina,virrei de Catalunya va morir a mans dels Segadors.

                                                     5

              Despeses d’enterrament d’un rector del segle XVII 

 

14 de març de 1640

Simon Roger, prevere i Antoni Roure, pagès del lloc de Massanet de Cabrenys marmessors i executors de l’últim testament de reverend Pere Roure, prevere i rector de l’església parroquial de sant Martí de dit lloc segons escriptura passada en casa del notari infraescrit el dia 24 de febrer proppassat. Lliurament confessem i reconeixem a vós reverend Jaume Parés beneficiat de l’església de Figueres també com marmessor del difunt esmentat i amb el nostre consentiment i voluntat la vostra intervenció en el pagament de la sepultura i altres despeses carregades a dita herència que  tot plegat puja la suma se trenta tres lliures i deu sous segons el que recull el Memorial del que Jaume Parés habé fet per la  marmessoria del difunt Pera Roura prevera y rector de Massanet.

Per lo enterro y cos present quatre lliuras y un sou.

Per las ofertas del cos present y obsequias una lliura.

Per varats salats quatre sous.

Per la ravalla (peix) dotza sous.

Per pansas quatre sous.

Per las obsequias (exèquies) sis lliuras y deu sous.

Per las novenas una lliura setza sous.

Per altra peix de mar sinch lliuras y vuit sous.

Per lo traginer y matxo una lliura deu sous.

Per ciurons sinch sous.

Per cera a mossen Roger una lliura desanou sous.

Per truytas dotza sous.

Per més cera anen Castells dos lliuras sis sous y dos diners.

A nen Malagrana per sos treballs com a coch (cuiner) duas lliuras deu sous.

Per mig corto de oli a Francesch Castells desaset sous y sis diners.

A nen Pallari traginer per soldada y dinés aurà bestret dos lliuras tres sous.

A nal fosser vuyt sous.

A mossen Pera Mascolí per gastos extraordinaris aura fet a la casa una lliura quatra sous.

Testimonis Francesc Roger lloctinent de batlle i Antoni del Riu treballador d’aquest lloc.

Acta feta en al lloc de Massanet de Cabrenys el l4 de març 1640.

Font: Arxiu Històric de Girona. Protocols de Figueres. Notari Narcís Bassedas llibre 280.any 1640.

L’àpat o convit d’enterrament era un costum ben corrent antigament; hi participaven a més de la pròpia família els parents que venien d’un altre poble i els amics més propers. També els parents que venien de lluny s’allotjaven a la casa. Els dinars eren realment abundants on segons les possibilitats de cada casa s’havia de “quedar bé” amb bona abundància de menjar, sobretot carn, però en el banquet que tractem veiem que només hi havia peix perquè era temps de quaresma. Era una despesa important i en el nostre cas una persona benestant, reconegut i amb moltes coneixences. Pere Roure, era fill de Maçanet de Can Roure (can Xacó), una família de propietaris dels masos Catarra i el Serís. El 1618 era vicari de Maçanet i beneficiat de sant Nicolau i Les Salines. Del 1620 al 1627 va ser rector de Les Illes, el 13 de desembre de 1627 va fundar el benefici de sant Pere a l’altar major i el 21 de juny de 1628 va beneir una campana nova  a Les Salines. El 15 de novembre de 1627 pren possessió de la rectoria de Maçanet. El gener de 1640 fa testament i institueix una causa pia per dotar donzelles de la casa Roure i mor el febrer del mateix any. Va ser molt estimat pel poble, per les obres de caritat i l’ensenyança de minyons, encara avui, en record seu hi ha la Font i el Clot de mossèn Roure.

                                                    6

           Taba de l’arrendament de la primera part de la gabella

 

 1675

Tothom que vulla entendrer en arrendar la gavella de la present vila de Massanet de Cabrenys arrendarse per lo temps y espay de un any comptador de dia de la festa dels tres  Reys que comptarem als sis del mes de janer del any 1675 en avant diga hi qui dir y voldra que al mes donant se lliurara ab los pactes retencions de vall escrits y següents:

Primerament sapia lo que tal arrendara ser tingut y obligat tot lo temps y espay de dit any en tenir oli bo senser y revador a coneguda dels senyors consols y aquell tinga que vendrer en gros y a la manuda fins a un diner y se li dona de ganantia per bota deu reals de plata compranlo fora terma de la present vila y que no puga comprar oli dintra terma sens llisentia dels senyors consols sots pena de tres lliuras.

les arengades salades es consumien a la quaresma

Item sapia dit arrendador ser tingut y obligat quiscuna vegada que compra o portara oli aja de donar raho y satisfactio anals senyors consols, del preu ne aura pagat y sempra y quant sel provara lo contrari caura en pena de tres lliuras aplicadoras la mitat a nal senyor Batlle y la restan mitat a l’acusador.

Item dit arrendador es tingut y obligat de donar sens interes donar dos quars de oli a la persona que los senyors consols tenen ellegida per menar el rellotge so és un quart en la entrada de dit arrendament y lo altre quart per lo dia de sant Joan de juny, primer vinent.

Item es tingut y obligat en lo temps y espay de dit any tanir sal bona, neta y revadora a coneguda dels senyors consols y aquella tinga que vendrer en gros y a la menuda ço és a cortans y mitx cortans y a mesurons fons a un diner y se li dona de ganatia per corta tres sous de plata compranla fora y no altrament.

Item sia tingut y obligat en tenir tot lo any ben proveïda la gavella so és de sardines, marlusa (bacallà), tunyina y barats a son temps y arengades en la coresma. Lo qual dit peix tinga que ser senser y bo a coneguda dels senyors consols y se li dona de ganantia per quintà de merlusa y tunyina setza sous de plata y per cent de barats tres sous y per cent de arengades dos sous.

Item sera tingut y obligat dit arrendador que sempra y quant en ninguna de les sobredites coses y provisions se li provara o, sera provat algun frau o defecte so es en lo pes, en lo preu o en les mesures caura en pena de tres lliuras per quiscuna vegada que sera provat aplicadres com dalt esta amentionat.

les ovelles, moltons i anyells també eren carns estimades

Item també caura en dita pena sempra y quant li sera provat que sens llisencia ni consentiment dels senyors consols pujas lo preu del oli o faltas tenir de totes les demunt dites provisions si ja no tenia justa excusa.

Item sapia dit arrendador que sempra y quant ningun avitant, o foraster aportara sal,oli o peix a la plaça per vendra pugan tenir francament tenir plasa quatra oras comtadores del punt y ora que comensera de vendra en avant sens pagar ningun interes ansbe puga vendra oli, a cors y mitx cors y sal y passat lo temps y espay de dites quatra oras ninguna persona puga vendra sal a menos de mitx corta ni oli a menos de mitx mallal pagant empero los drets anal gavaller so es per la sal quatre rals per cada un que voldra vendrar tot l’any y del oli un sou per mallal y de las serdinas selades y barats pagara un sou per roba tot moneda de plata y asso a pena de tres lliuras com dalt esta dit.

Item que si ningun avitants o forasters despres de las ditas quatra horas que tenen llivertat de vendra, vulgan tornar a vendra, no pugan vendra dintra llurs casas sino que ajan de tornar en la plasa so es tot genero de peix salat y alli que vengan pagant lo dreta anal gavaller.

Item que no puga ninguna persona sots la pena de tres lliuras agavallar niguna de las denunt ditas provisions durant lo temps o espay de las ditas quatra oras.

Item que sempra y quant y axa ninguna persona que portara peix fresch o asalmorrat des de sant Miquel de maig fins sant Miquel de setembra tinga de vendrer aquell a coneguda dels estimadors pagant lo llurs condecent selari y no altra cosa mes.

Item que los avitans pugan vendrer sal, tot lo dit any a cortans y a mitx cortans y oli, a mallals y mitx mallals pagant los drets anal gavaller com dalt esta dit.

Item sapia lo que tal arrendara que lo preu y prometra donara y pagara anal receptor dels emoluments de la vila ab moneda de plata o son valor a raho de deu rals de plata la lliura ab dos iguals pagas faedoras so es la primera lo dia de Carnestoltes primer vinent y la segona y ultima paga lo dia de sant Joan de juny primer vinent y per lo que tenir y servar ne haura de fermar acte y donar bonas e idoneas fermansas a coneguda dels senyors consols.

Item sapia dit arrendador que ultra lo preu y prometra donara y pagara al notari y corredor sos condescens selaris y lo dit arrendament li faran tenir y valer los senyors consols de la present vila y aquell li estaran en tota y leal evictió.

Font: Arxiu Històric de Girona. Protocols de Figueres. Notari Felip Escofet .Llibre 491.

Des de mitjans del segle XV la Universitat (ajuntament) per un privilegi reial disposava d’uns béns propis, i un d’ells era la gabella o botiga on es venia la sal, l’oli, i la pesca salada. La gabella es repartia en dos establiments idèntics i separats, i cada part s’arrendava a l’encant públic al més donant i segons una taba que contenia les condicions de l’arrendament. L’arrendatari que  havia obtingut l’explotació de l’establiment mitjançant una subhasta que es feia a la plaça havia de posar-hi el local i complir un plec d’obligacions que li marcaven els preus de venda i el control de qualitat dels productes a la venda. També posava a disposició dels arrendadors els seus béns o sinó la garantia d’un avalador solvent, davant un possible impagament de l’arrendament o sanció. Aquest any van llogar la primera part de la gabella a Joan Pere Figueras, traginer pel preu de 12 lliures i la segona a Josep Mas per 14 lliures. Al document hi surten mesures de capacitat que ja no utilitzem com el cortà, 18 litres; el mesuró, 3 litres i el mallal 13 litres.

 

                                                          7

               Crida anunciant la venda de la senyoria de Maçanet

 

14 d’abril 1689

En la plaça publica i comuna de la vila de Maçanet per instància d’Isidre Cardona procurador de la noble venedora i Bernat Castells procurador de l’abadesa de Sant Daniel en Jaume Prim, corredor public de dita vila va fer una crida del tenor següent: Ara hojats tothom generalment que us notifican y fan a saber com ab acta rebut en poder de Damià Bosch, notari publich de Gerona als sinch de mars prop passat lo noble egregi senyor Don Francisco Ros y Ros comte de sant Feliu en la vila de Perpinyà domiciliat tant en nom seu com de usufructuari i procurador  de la senyora Dona Josepa de Ros y de Sorribes sa consorte, ha fet venda a la il·lustre y  molt reverent senyora abadessa y capitol del monestir de sant Daniel situat fora y prop los murs de la ciutat de Gerona del ordre de sant Benet del dret de lluis i quitar y major valor dels castells dirruits ab sos drets  y pertinentias de dits castells dependents de aquells y de tota aquella part de delma de pa, vi, llana, lli, carnalatge y altres cosas y fruyts de qualsevol genero y especies ien de les quals se paga delma en lo terme parroquial y delmar de la vila de Massanet de Cabrenys en tant quant lo delmar de la dita parroquia. Se exten y axi matex de tots los censos tascas y altres drets, tersos, lluïsmes y foriscapis, fermar fadigues, drets d’empara y retenir y demes reddits y servituts reals y personals tant singulars com generals y altres qualsevols drets que ell per sos certs y legitims títols reb y vulla rebrer y cullir hagen acostumat sos antecessors rebrer cullir y haver tant en la dita parròquia y delmar de Maçanet de Cabrenys com en altres qualsevols parrochias circumvehinas, axi comforme ells y llurs antecessors tot lo demunt dit de temps inmemmorial, a esta part  y mes del que no hi memoria de homens en contrari an tingut posseït y arrendat; per dits senyors conjugues sos principals venut a carta de gràcia al reverent Antoni Roca canonge de la Seu d’Urgell en nom seu propi y com a layca y privada persona per preu de sinch centas doblas ab acta rebut en poder de Lluis Guilla notari real de la Vila de Perpinyà a 6 de mars de 1680.E com en dit acte de venda de dit dret de lluir y quitar dits senyors venedors hajan promes lliurar pocessió de dit delma y de ditas senyorias directas, tersos y foriscapis, censos y demes drets venuts y per ço al cos de dita venda hagen constituït respectivament substituït procurador llur per estas cosas a Isidro Cardona pages de dita vila de Massanet de Cabrenys y lo dit reverent Bernat Castells en dit nom de procurador haja desitjat i desitja entrar en pocessió y tenir compliment de tots actes. Per ço lo dit Isidro Cardona com a procurador de dits senyors conjugues venedors y en aqueix nom constituït personalment en la plaça publica y comuna de Massanet de Cabrenys dona y lliura de  pocessió de present corporal,  real, y actual, vacua y expedida al dit reverend Bernat Castells en dit nom de procurador de dits castells dirruits y de dita part de delme de dita parroquia de Massanet y dels censos, lluïsmes, foriscapis y dels homens y fembres propis y dels censos y tascas y demes reddits y servituts reals, personals y tant singulars com generals y altres drets universals desobre venuts en la qual pocessió de dita decima, senyorias directas,censos y demes cosas venuves vo len dit nom  que ditas senyoras compradoras y los llurs succesors en dit monestir estigan quietament y que en tot y per tot sien mantingudes y conservadas en pau sens obstacle algun de dits senyors principals ni dels llurs. Intimant, sient i infingint ab tenor de la present publica crida a tots sengles homens y fembres propris emphiteotas, censuaris, rediricaris y altres quals personas de qualsevol estament, grau y condicio sien que a ls prestacio de dita decima sien tinguts y obligats y que censos, tasques, servituts y altres drets y egressos, tersos, lluïsmes y foriscapis fassen y preten y fer y prestar deguen o sien tinguts y obligats a dits nobles senyors sos principals per dits llurs certsy legitims titols de present en avant perpetuament puguen, respongan y satisfassen tant de dita decima quant de dits censos, tasques y seyorias directas, tersos, lluïsmes.....y demes cosas sobreditas; a ditas senyoras compradoras y a llurs uccessors, procuradors en dit monestir integrament si y conforme devien y acostumavan pagar y respondrer. Ultimament a dits senyors principals o a llurs arrendadors y abans a llurs successors, altrament sera agut per no pagat y pagaran dos vegadas y se procehira contra de ells conforme ser de justicia. E perque ditas cosas sian notorias a tothom y generalment y sobre asso nos puga prendrer ni allegar ignorancia se fa la present publica crida en la dita plassa publica y comuna de Massanet de Cabrenys.

Font: Arxiu Històric de Girona. Protocol del notari Damià Bosch. Llibre 474. Any 1689.

Al segle XVII moltes nissagues de la noblesa per mantenir el nivell de vida del seu entorn social a ciutat, van haver de vendre patrimoni i també hi va influir la inseguretat arran  de les guerres continuades entre Espanya i França. Els barons de Cabrenys, llavors família Sorribes i Ros vivien feia dos generacions a Perpinyà per tant la seva situació és una mostra del que hem exposat.

El 1680 Josepa de Sorribes i el seu marit Francesc de Ros van vendre a carta de gràcia (és a dir que podien recuperar la venda pagant el cost) el terçó dels delmes, censos i directes senyories de Maçanet a mossèn Antoni Roca, canonge penitencier d’Urgell i fill de Maçanet per 503 dobles d’or i el 28 de març de 1689 a la Jonquera es ven al monestir de sant Daniel de Girona, representat amb procurador i a favor de l’abadessa Maria de la Nuça i tot el seu convent. Per això han de pagar 1852 lliures als marmessors del canonge Roca perquè puguin recobrar la venda a carta de gràcia i 250 dobles d’or als senyors Francesc de Ros i Josepa de Sorribes, que estaven dipositats pel monestir a la taula de canvis de la ciutat de Girona. El 14 d’abril de 1689 es va fer un pregó a la plaça anunciant el traspàs de la senyoria i les obligacions feudals que encara els senyors  feien constar en les escriptures i que moltes d’elles ja estaven abolides. El castell aleshores ja constava com a derruït i tenia moltes cases adossades a la muralla. Des d’ara els barons de Cabrenys perden els seus drets a Maçanet en favor del monestir de sant Daniel i les monges subhastaran per períodes, l’arrendament dels beneficis del terçó de Maçanet al més donant i en tindran la senyoria fins a la desamortització del segle XIX.

 

                                                        8

                             Arrendament de la carnisseria

  

27 de desembre 1743

Francesc Vinyas, Joan Costa, Benet Traver i Roca, Andreu Camó i Damià Selabert l’any opresent regidors de la Universitat de Maçanet de Cabrenys exposem mitjançant corredor públic la taba del tenor següent: Tothom que vulla entendrer en arrendar la taula de la carniceria de la present vila de Massanet de Cabrenys se arrenda per espay de un any comensant lo die de Pasqua florida del any mil set cents quaranta quatre y finira la vigília de Pasqua florida del any mil set cents quarant sinch ab los pactes següents.

Primo sapia qui arrendara que sera tingut y obligat tot lo tems de dit any en tenir en la taula de la carniceria carn de crestat (boc castrat) bona y rebedora y aquella vendra quan se lin demanara a lliuras (1,2 kg) y mitjas lliures, tersas (o,4kg) y mitjas tersas en preu de dos sous y dos diners de plata la lliura.

Item sapia qui arrendara  que sera obligat en tenir a la taula de la carniceria carn de anyell y de cabrit comensant lo die de Pasqua florida fins lo die de sant Joan de juny y aquella vendra a lliuras y mitjas lliuras, tersas y mitjas tersas lo anyell a dos sous y vuit de plata la lliura y lo cabrit a dos sous y dos de plata la lliura.

Item sapia qui arrendarà que será tingut y obligat en tenir en la taula de la carniceria carn de moltó (mascle de la ovella sanat) sempre que se lin demanarà comensant per lo dia de sant Joan de juny y fins lo últim dia de Carnestoltas y també será obligat tenirne per la festa de Pasqua florida,pert la Assenció,per las festas de Sincogesma y de Corpus y aquella vendra a lliuras y mijas lliuras,tersas y mija tersas a preu de dos sous y vuit de plata la lliura.

Item sapia qui arrendarà que sera tingut y obligat en tenir en la taula de la carniceria de quinze en quinze dias carn de bou o baca. Comensant lo primer diumenge de juliol fins lo dia de sant Andreu y dita carn volen los senyors regidors de la present vila que sia vista y reconeguda y donat lo preu per los senyors estimadors donant a cada estimador per cada bou o baca se matarà mitja lliura de carn y será obligat dit arrendador fer o deixar correr dits bous o bacas per una hora per la plaça pública y mort en la present taula.

Item sapia qui arrendara que en lo temps de dit any no puga vendrer carn de cabra sino des del dia de sant Miquel de setembre fins lo die de tots sants y aquella vendra a un sou y quatre diners de plata la lliura.

Item sapia qui arrendara que sera tingut y obligat en tenir en la taula de la carniceria carn de tossino tots los diumenges y festas comensant per lo die de sant Andreu fins a Carnestoltas y dita carn tinga que ser vista y reconeguda y donat lo preu per los sentors estimadors y sera tingut y obligat en donar dit arrendador dos tersas de carn als dits estimadors per cada tossino.

Item sapia qui arrendara que no puga vendrer carn de ovella sino des del dia primer de juliol fins a sant Martí y aquella vendra a preu de un sou y deu diners de plata la lliura.

Item sapia qui arrendara que tot lo bestiar que matara lo tinga que matar en la mateixa carniceria y que la tinga que botar ab manxas y nol puga botar ab sa boca y axó fara y observara en pena de tres lliuras aplicadoras la mitat al senyor batlle y latre mitat al acusdaor.

Item sapia qui arrendara que será o bligat tots los dissaptes a la tarda a tallar carn comensant per nostra Senyora de setembre fins a Carnestoltas.

a la carnisseria s'hi despatxa carn de cabra

Item sapia qui arrendara que si se li proba algun frau en las ditas cosas,carns y en los pesos y en los pactes de dita present tabba caura en pena de tres lliuras aplicadoras la mitat al senyor Batlle y la altre mitat al acusador.

Item sapia que qualsevol personas tant habitant com forasters que si entre dit any matan alguna bestia menuda no pugan ser mes de dos en partirsela y si es grossa no pugan ser mes que quatre exceptat per sant Martí que per ditas festas pugan ser ab bestia menuda quatre y ab bestia grossa vuit en partirsela y qui fara lo contrari caura en pena de tres lliuras aplicadoras com dalt esta dit.

Item sapia qui arrendara que lo preu hi prometra pagarà ab moneda de plata  a raho de deu rals la lliura y pagara ab una sola paga per lo die de la festa de nostra senyora de agost primer vinent y pagara al clavari de dita vila y si en dit dia no ha pagat y fan gastos per los emoluments los pagara dit arrendador.

Item sapia qui arrendara que a demes del preu hi prometra pagara al notari son celari y aura de firmar acte y donar bonas e idoneas fermansas a coneguda de los senyors Regidors que ells li estaran en bona y lleal evicció obligantthi los bens de la present vila tantsolamant y pagara al corredor tres pessetas......

Gratis i per certa ciència arrendem a vós Damià Pons teixidor de lli de dita vila i als vostres per espai d’un any el que conté la present taba  com a més donant pel preu de 21 lliures i setze sous en moneda de plata........Fet a Maçanet de Cabrenys el 27 de desembre de 1743.

Font: Arxiu Històric de Girona. Notari de Figueres, Josep Fages .Llibre 616.fol 191-192.

Des  del segle XV l’ajuntament tenia el privilegi de disposar d’una taula o banc per vendre i tallar carn en el lloc que més bé els convingués. Sabem que per això tenien des de molt antic, un local propi  a la plaça de la Borriana(l’escorxador). En el contracte veiem que el funcionament  de l’establiment estava molt ben reglat i entenedor, es respectava sobretot per les festes majors que els veïns es poguessin repartir la carn sense perjudicar al carnisser. També el carnisser tenia que anar molt amb compte amb els pesos i respectar el calendari dels tipus de carn, perquè qualsevol persona que  tingués proves contra ell de frau, cobrava la meitat de la sanció. Una altra cosa és que el bestiar gros el tenien que mostrar al poble fent-lo passejar per la plaça i matar-lo a la carnisseria i el preu de venda valorat per dos avaluadors. El sacrifici de les bèsties es solia fer amb un cop de mall al cap i degollats després. Per llevar-los la pell calia botir-los per això l’ajuntament, per higiene i per evitar la transmissió de malalties, obligava fer-ho amb una manxa i mai amb la boca. En l’acta hem vist que l’arrendament es va adjudicar a un teixidor de lli i ens podem preguntar de que li venia fer de carnisser, però la realitat era que ells ho llogaven per fer negoci i encarregaven la gestió de la botiga a una persona de l’ofici.        

 

                                                      9

       L’ajuntament cedeix un tros de terra  per a construir uns tints

 

1 de gener 1761

Se fa saber per esta publica escriptura com nosaltres Martí Vinyas, Miquel Costa y Escofet, Galderich Vilanova, Francisco Paris y Josep Vilanova Regidors en lo present y corrent any de la vila de Massanet de Cabrenys Bisbat de Gerona y jo Martí Vinyas com a Regidor Decano portant veus de Batlle convocats y congregats en forma de Ajuntament en la Casa de la Vila ahont per semblantxs y altres actes acostumam ajuntarnos. Atenent y conciderant lo molt que Pere Bigas Paraire de esta vila se ha ocupat y ocupa de molts anys a esta part per lo servey de dit Ajuntament corrent per sa mà lo despaig de escrits de cartas y respostas de ordres y demes treball de est ajuntament ab lo sols salari de Receptor de la vila ab lo qual no consta tenir ell tal obligació ni que se li age gratificat ab cosa alguna per causa segons judicam de trobarse est Comúab tants atrassos y obligacions. I per quant en nom de la Universitat de dita vila tenim y possehim un tros de terra perduda y de ninguna utilitat a la referida vila de pertinencias del prat anomenat Prat del Castell propi de la present vila y en lo rech del moli de esta vila de tinensa de quatre vessanes y mitja a tot quadro poch mes o menos (uns 50 metres quadrats) que afronta a sol ixent ab lo hort de Margarida Vinyas viuda, a migdia ab lo dit Prat del Castell a ponent en honor de l’hort de Pau Baylart pagès de esta vila y a tremontana ab lo prat de la Rectoria de la referida vila cami per passar lo bestiar per anar a beurar y per los que vullan anar a rentar y passar la aygua per regar mediant. Del qual tros de terra nos age demanat dit Pere Bigas la Cessió  a son favor per construir en aquell uns tins y rentador de llana. I desitjant en quan pugam compensarli tant treball a mes de que premeditam ser esta construcció en evident utilitat y aument de la fabrica de paños per lo treball del qual se sustentan moltas familias y que la falta de son aument es en notable perjudici de la present vila y sos molts habitants y vehins per la falta de comers y casi de altre arbitre per sa conservacio. Per lo tant y per los referits motius y no ab animo de alienar sens superior llicencia y facultat. De grat y certa sciencia nostra per nosaltres y los nostres en dita universitat successors ab Donació pura, perfecta, simple e irrevocable dita entre vius y de present. Donam en dit nom cedim, transferim y transportam al dit Pere Bigas parayre de dita vila present y avall acceptant y als seus y a qui voldrà perpetuament lo referit y alt confrontat tros de terra. I aquesta donació y cessió fem y fer entendrer a tota utilitat y profit del dit Pere Bigas y dels seus, axi com millor dir y entendrer se pot ab lo pacte empero y condicio que en dit tros de terra degan dit Pere Bigas o los seus fer fabricar dits tins y rentador de llanas ab la expressa reserva y condició que lo rech del molí de la vila dega passar dins las parets que alli se faran no extraviant ni aturant en manera alguna la aygua del rech si sols per lo servey de dits tins y rentador; prenent la que per est effecte se age menester de dit rech tantsolament y dexant aquella discorrer al dit moli de la vila y que sempre y quant dit Pere Bigas y los seus en lo referit sucessors no tindran que teñir ni rentar degan donar llicència als demes Paraires de esta vila que voldran teñir y rentar pagant a ell y als seus nomes que vuyt sous moneda barcelonesa per cada parolat de deu robas de llana(100 Kg) y axi a proporcio y sian també obligats dit Pere Bigas y los seus pagar y satisfer cada any perpetuament per lo dia de Nadal aquells set sous barcelonesos de cens que esta universitat esta obligada per rahó de dit prat y hort del castell propis de dita vila comensant la primera paga en lo dia de Nadal prop vinent........

Font: Arxiu Històric de Girona. Notari Antoni Vinyas i Pagès.Protocols de Figueres 1761.

Els paraires eren els que tenien per ofici la fabricació de teixits de llana. Inicialment el paraire tenia cura de les feines preparatòries de la llana abans de la filatura: comprar la llana, l’emborrada, el pentinat i el rentat. El qualificatiu de paraire ve doncs de parar, que vol dir preparar. Molts paraires es van convertir en empresaris i negociants, sobretot els que eren mestres d’ofici, i que tenien treballadors i aprenents a la seva botiga, aquest és el cas d’en Pere Bigas, un mestre paraire, empresari i home de cultura que l’ajuntament li tenia tota la seva confiança i que va intervenir en els afers importants del poble en la seva època. Els “panyos”  eren teixits de llana, quasi sempre d’un sol color perxat i enfeltrat fins a l’extrem de no veure’s els fils que el componen. La declaració del consistori dóna fe de l’empenta demogràfica que va donar la indústria tèxtil al set-cents. Maçanet va triplicar la població en seixanta anys; dels 453 habitants que tenia el 1718 va passar als 1410 habitants el 1787,sense comptar els dels Vilars que llavors era municipi independent. En aquests temps a Maçanet hi havia sis fàbriques de panyos i afegint-hi els teixidors de lli i de cànem  podem dir que el ram del tèxtil donava feina a 150 persones. Els tints eren uns obradors on es tenyien les peces teixides, en aquest cas es tractava d’uns dipòsits i basses que també servien per rentar la llana. Uns anys més tard, la producció d’aquests tints era tan gran que, amb el rebuig, alguns productes per tenyir anaven a petar el rec i contaminaven les aigües, que baixaven de tots colors. Els regants es van queixar i l’ajuntament va haver-hi d’intervenir dictant unes normes per solucionar-ho.

 

 

                                                                            10

               Rebuda de les relíquies dels sants  patrons de Maçanet  

 

4 de juliol 1769

Als 4 de juliol de 1769.Lo Poble de Massanet congregat ana ab professó a la Creu de Tinyosas a rebrer las Santas Reliquias de Nostres Patrons sant Martí y sant Sebastià,quals reliquias feu venir de Roma la pare Francesch de Massanet, Vicari Provincial dels Caputxins, fill de Joseph Mas y de Marianna Mas y Brunet de esta vila essen rector Jaume Manyach de esta vila, assistents sacerdots en dita vila lo reverend Joan Pagès, reverend Agustí Pagès, lo doctor Anton Castells, reverend Pera Pagès rector dels Horts y reverend Jaume Cortada y altres reverends rectors vehins y essent batlle Galderich Vilanova, regidos Pera Quintà y se feran dos dias de festas a honra y glòria de dints sants ab copla de música en la iglesia y plaça.

 

Font: Arxiu Municipal de Maçanet. Fons Ramon Roger. Nota de memòria de Joan Roger Cremadells. Any 1769.

Quan per a anar cap a Darnius o Figueres, només hi havia la carretera vella era molt corrent anar a rebre els forasters o alguna autoritat a la Creu d’en Coll o de Tinyoses. Era el primer revolt en que es veia el poble per això era una creu de terme i en cas d’epidèmies s’hi posava un control per desinfectar tots els passants. Aleshores la devoció de la gent pels seus patrons, feia que l’arribada de les seves relíquies fos considerada com un acte solemne i festiu. Per això Joan Roger va voler deixar constància dels actes en el seu llibre de memòria. L’encarregat de fer-les venir de Roma va ser el maçanetenc Francesc Mas Brunet, frare caputxí, que havia pres el nom de Francesc de Maçanet. Llavors era tot un personatge perquè havia arribat vicari a provincial d’aquesta ordre i sabem que va morir el 1789. La tria de la data del 4 de juliol no era casual es volia fer coincidir amb la festa del trasllat de les relíquies de sant Martí o (sant Martí Petit),una part de la població volia traspassar la data de la festa petita a aquest dia, però l’altra volia conservar la festa dels quatre sants, el 28 i 29 de maig, que es feia des del 1680. A mitjans del segle XIX Maçanet com d’altres pobles que tenien com a patró sant Martí va traslladar la festa petita al 4 de juliol o festa de sant Martí Petit.

                                                                         11

                                    Notícia de dos terratrèmols

 

12 i 13 agost 1798

Vuy die 12 agost de 1798 se ha manifestat en esta cerca de las tres de la tarde, un temblor de terra de bastant consideració, havent fet tremolar diferents edificis de esta però gracias al senyor no ha succehit ninguna desgracia.

Vuy die 13 agost 1798 ha tornat refer lo temblor de terra havent fet tremolar també los edificis de esta y ha estat cerca las onse de la nit.

Font: Arxiu Municipal de Maçanet. Fons Ramon Roger. Nota de Joan Roger Cancell.1798.

El tremolor de terra que  Joan Roger va anotar,  es va fer sentir a tota la província amb una durada d’un minut i també va tenir una rèplica l’endemà i en el  mateix  temps.

                                                                    

                                                         12    

                     Suma del carbó despatxat a la duana de Maçanet   

 

Any 1804

Nota del carbó que s’ha despatxat en aquesta duana durant l’any de 1804.

Gener 180 roves de valor 1080 maravedisos.

Febrer 236 roves de valor 1416 maravedisos.

Març 360 roves de valor 2160 maravedisos.

Abril 964 roves de valor 5784 maravedisos.

Maig 888 roves de valor 5328 maravedisos.

Juny 686 roves de valor 4116 maravedisos.

Juliol 120 roves de valor 720 maravedisos.

Agost 364 roves de valor 2184 maravedisos.

Setembre 656 roves de valor 3936 maravedisos.

Octubre fins el dia que fou del meu càrrec dita duana 180 roves de valor 108 maravedisos.

Total. 4634 roves de valor 27804 maravedisos.

dos sarrions de carbó eren una càrrega (120kgs)

Font: Arxiu Municipal de Maçanet. Fons Ramon Roger. Documents de la duana de Maçanet.

Des del segle XVIII, l’administració borbònica mitjançant els impostos de las Rentas de la Real Hacienda, gravava els productes que entraven o sortien dels pobles, per això calia demanar la corresponent guia i pagar un percentatge sobre el valor del que es traginava. La família Roger va administrar la duana de Maçanet durant dues generacions per això en el seu arxiu s’han conservat alguns albarans. En aquest document veiem la importància que va tenir durant segles l’exportació de carbó vegetal .Ara fem alguns números que siguin més entenedors del volum de carbó que va sortir del poble el 1804. En total el pes va ser de 48193 Kg, considerant que per cada quilo de carbó en calen 5 de llenya, van caldre 241 tones de llenya. I si comptem arbres mitjans de 300 Kg de llenya això puja a 803 arbres. I traduït a viatges amb sarrions i que les bèsties portaven una càrrega equivalia a 402 viatges de matxo.

    

                                                   13

          Dades de les fargues de l’Olivet i d’en Paris de Maçanet

 

Any 1866

Respuestas de los señores Olivet y Paris dueños de ferrerias a la catalana,en Massanet de Cabrenys provincia de Gerona.

A la pregunta 1.- Sus ferrerias, situadas en el término de Massanet de Cabrenys, provincia de Gerona, tiene cada una de ellas un horno o forja con dos mazos movidos por rueda hidráulica, máquinas de soplar, almacen paracarbón y casa de obreros, representando aproximadamente cada una un valor de 120.000 reales. Estando en actividad, los gastos anuales de conservación de fábrica, los generales y de administración ascienden a uns 10.000 reales.

A la 2.-Todas estas ferrerias fueron construidas con el propósito de beneficiar los minerales del país, pero después se reconoció que era más ventajoso beneficiar los que se podrian importar de Francia, tanto por su riqueza como por su mejor calidad, a pesar de resultar al pié de fábrica a unos 9 reales el quintal castellano.El combustible que alimenta a estas ferrerias procede de los bosques que se explotan en la vertiente Sur de los Pirineos,utilizándose el arbolado por medio del consumo de dichas ferrerias, cómo jamás habian conseguido hacerlo anteriormente sus dueños.

A la 3.- El producto ordinario de cada una de las ferrerias es de unos 11 quintales diarios (500 Kg) y 3.000 al año, sin que les fuera posible aumentar su producto anual a causa de la escasez de aguas en verano.

A la 4.- El precio del hierro fabricado viene a resultar a 76 reales el quintal castellano en la forma siguiente: por vena calcinada 25 reales de vellon; por carbón 38 reales, por mano de obra 9 reales, por gastos generales y conservación 4 reales. Total 76.

A la 5.-Constituyen los instrumentos de fabricacion en cada ferreria un horno o forja, que tiene su màquina soplante para fundir la vena y un gran mazo para estirar las bolas o zamarras, y otro más pequeño para repasar y dar la ultima mano a las piezas, su produccion dificilmente podria exceder de unos 3.000 quintales al año.

A la 6.- siendo la misma quadrilla de obreros la que funde y estira el hierro,el precio para ambas cosas está fijado en el país a 9 reales el quintal.

A la 7.-El hierro sale en bolas o zamarras de la forja, y su peso viene a ser de 2 ½ a 3 quintales (de 115 kg a 130 Kg), y después se tira en todas formas. Las bolas mayores que se podrian sacar del horno, modificándolo, serian de unos 5 quintales de peso.

molí de sabonet de la farga de l'Olivet

A la 8.- Casi todo el hierro de estas ferrerias  se destina para útiles de agricultura en las provincias de Gerona y Barcelona, que son sus principales mercados.

A la 9.- Los hombres empleados a cada ferreria son 10: cuatro maestros, cuatro mozos de estos y dos peones. Los cuatro primeros vendran a ganar 20 reales diarios, los cuatro segundos 5 reales y los dos ultimos 8 reales.

A la 10.- Se necesita un capital móvil de 60.000 reales en cada ferreria para subvenir al valor de las primeras materias y del hierro elaborado hasta que se entrega a la venta.

A la 11.-En el país tenemos maestros hábiles y materiales para montar de pie estas ferrerias y para reparar sus averias.

A la 12.- En el país hay arrieros y carreteros para el trasporte de las primeras materias, pero algunas veces es necesario tener caballerias o carruages propios. Los mercados de Gerona y Barcelona que distan 11 y 28 leguas de nuestras ferrerias causan un recargo de 5 a 8 reales el quintal de hierro para su transporte.

A la 13. Las causas que no dejan prosperar estas ferrerias son: El no existir caminos vecinales que permitan hacer en carros el transporte de materiales que ahora se hace forzosamente a lomo de caballerias. El precio elevadísimo y jamas visto del carbon vegetal. El derercho de entrada de la vena extranjera que ocasiona un aumento de transporte por las detenciones y gastos que  el despacho de la vena origina en las Aduanas. Para remediar dichas causas convendria que los caminos vecinales carreteros se fueran construyendo y los construidos estuvieran en mejor estado. Que se quitara el derecho de entrada a la vena, que apenas da lucro al Erario y causa mucho vejámen y quebranto al fabricante. Que se busque un medio de normalizar el precio del carbon vegetal y de evitar la ràpida destrucción de los bosques. Nosotros creemos que se conseguirian ambas cosas poniendo mas al alcance del consumo doméstico y del de las artes é industrias establecidas en laspoblaciones el carbon de piedra i el coke estranjero con su menor coste y fácil provisión, dándole libre entrada por todos los puertos que puedan ser vigilados. Massanet de Cabrenys 25 de enero de 1866. Martin Olivet y Gifre. Juan París.

Font: Informacion sobre el derecho diferencial de bandera y sobre los de aduana exigibles a los hierros, el carbón de piedra y algodones. Presentada al gobierno de su majestat por la comisión nombrada al efecto en R.d.de 10 de noviembre de 1865. Tomo 2 Hierro.Madrid Imprenta Nacional.1867.

El govern espanyol va encarregar una enquesta dirigida a tots els rams : la indústria; el comerç, la mineria, la marina etc.... i sobre els arancels i altres impostos per modernitzar el país i pel bon funcionament de l’economia. Per això van fer un dossier de  preguntes als empresaris perquè exposessin la seva situació i els obstacles i els perjudicis que tenien en els seus negocis i aquests es va esplaiar en explicacions. Pel que fa a les fargues de l’Arnera a Maçanet, hem de dir que la farga d’en Paris data del 1830 i la de l’Olivet del 1831.Gairebé sempre totes dues es van posar en arrendament i les explotava la mateixa companyia. Amb els anys es van anar modernitzant i també van llogar els martinets de les Escomes, d’en Xampí i de la Cardona per poder atendre la demanda. L’apogeu de la producció conjunta anual era de 270 tones que es transformaven en encluses, vergallina i eines agrícoles. En els quaranta anys que van funcionar van donar feina a molta gent, fargaires, ferrers, carboners, traginers i contrabandistes, però van arruïnar els boscos i no van poder lluitar contra l’aparició dels alts forns i van tancar la d’en Paris el 1870 i la de l’Olivet el 1872.

 

                                                           14

               La mina santa Maria i el molí de sabonet de la Farga 

 

Anys 1901-1924.

 Des del 1901 les mines havien donat feina a 50 miners, però el 1907 hi havia 70 homes treballant a les mines de sabonet de Santa Maria, La Blanca i l’Empordanesa i aquest any van extreure, 4.711 tones de sabonet en terrossa 70 miners.Les mines eren propietat de la societat francesa “Dalmon, Tachard i Cia” però el cap visible era Pierre Tachard, natural de París i que vivia llargues temporades a Maçanet. El talc es baixava  amb canals aprofitant el desnivell fins a carregador i llavors es transportava amb carros cap a Maçanet i fins el molí de la Farga per fer-ne pols. Aquest molí tenia una turbina de 50 CV, ajudada per una màquina de vapor, per contrarestar els constants canvis de cabal de l’Arnera. Es seleccionava el talc per colors i categories (puresa) normalment i després es picolava en trossets fins fer-ne mitjançant un sistema anomenat centrifugat de palastre. S’ensacava en sacs de 100 Kg i es portava cap a Figueres i d’allí cap a França i després a Amèrica, gran consumidor d’aquest producte. El 1913 es van produir 6.400 tones de talc. El 1914 es tanquen les mines per raó de la Guerra Europea. El 1915 es torna arrencar la producció però molt pausadament i el 1916  van produir 3.454 tones i això es mantindria amb alts i baixos fins el 1924 en que es van paralitzar temporalment les mines i només es van produir 400 tones.

Font: Estadística Minera de España (1861-2008).Ministerio de Industria y Energia.

El 3 de desembre de 1891, Martin Marcel Lavila, veí de Prades (Conflent) va registrar una mina de sabonet a Fraussa a la Font d’en Purrís, amb el nom de Santa Maria. El sabonet grisós era de molt bona qualitat i es van fer noves prospeccions als voltants i registrar noves mines, però la més important va ser la primera. La propietat de l’empresa va passar a altres empresaris francesos, per això la també la mina se la coneix com “la Mina dels Francesos”  i el 1897 Pascal Dalmon i Pierre Tachard van aprofitar el salt d’aigua de la Farga de l’Olivet i van construi-hi un molí de sabonet. La pressió per fer funcionar la turbina s’obtenia mitjançant un pou de molta alçada. El negoci va donar vida a moltes famílies de miners, peons i traginers, i al molí hi treballaven també dones. El 1915 l’empresa va passar a mans de l’empresa Pagès de Figueres i el sabonet llavors es va portar a moldre primer a Pont de Molins i després a Figueres, això va representar la pèrdua de vint llocs de treball.

 

                                                          15

         Invitació de l’Agrupació Republicana Luz al president  Macià

 

30 de juny 1931.

Agrupacion Republicana Luz

Massanet de Cabrenys

Delegacion del Comité Ejecutivo Nacional de Alainza Republicana.

Al President de la Generalitat de Catalunya Sr.Francesc Macià.Barcelona.

Distingit correl·ligionari i venerable patrici. Vos comfirmem ab aquesta la felicitació que vos havem adressat per el triomf en bé de les llibertats pàtries.

Aquesta població de Massanet cel·lebra el dilluns dia 6 de juliol, ultra la seva festa, alguns actes d’homenatge a la memòria d’en Galán i d’en Garcia Hernández ab la descoberta d’un petit monument a la memòria dels mateixos. Podriem estimat President, aquell dia honorarnos ab sa presència?.Sabem quelcom de les vostres triomfals visites per els pobles, i voldriem també que per vós mateix poguéssiu comprovar lo que se vos estima en aquest recó del Pirineu.

Nosaltres ens trovarem a Figueres el dilluns dia 6 esperantvos a vós i al general López Ochoa que probablement vindrà a un quart d’una de la tarda al carrer J. Maragall o a la cantonada de la Rambla ab la ruta de França. Dintre l’impossibilitat de invitarvos personalment, probablement vindrà a veure-vos algun amic de Barcelona.

Salut, Llibertat i República.       Per l’Agrupació

El President. Signat. Dr. Morlius          El Secretari. Signat. Pràxedes Roger.

(a la capçalera del document hi ha escrit amb llapis: Excusar-se no haver-hi pogut anar)

 

Font: Arxiu Nacional de Catalunya. ANC1-818-T-143/ President Macià (documentació institucional).

El metge Manuel Morlius i l’apotecari Marià Mas dirigien el Partit Radical local, i junt amb Pràxedes Roger eren membres de la lògia maçònica La Luz de Figueres, en aquesta època havien organitzat un triangle maçònic a Maçanet amb el nom de Sinceridad. Les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 donaren la victòria a una majoria republicana: dos republicans radicals, quatre d’Aliança Republicana i tres del Partit Regionalista. La proclamació de la República el 14 d’abril va ser rebuda a Maçanet amb tanta eufòria que semblava la culminació de totes les aspiracions democràtiques. El metge, l’apotecari  i el jutge s’havien presentat  amb la candidatura d’Alianza Republicana pel grup municipal Agrupación Republicana Luz. El 15 d’abril es va constituir l’Ajuntament. Com alcalde, Maria Mas, i com a regidors Josep Baró, Martí Pagès, Manuel Morlius, Bernat Peitiví, Josep Arnau, Joan Pagès, Climent Serrat i Pere Puntonet. En un entorn social extremadament polititzat el diumenge 19 es va fer un festa cívica amb una manifestació en honor de la República, encapçalada per la bandera republicana i una banda militar que va resseguir els carrers i s’homenatjà als capitans, màrtirs de la República: Fermin Galán Rodríguez i Angel Garcia Hernández que havien estat afusellats per rebel·lió el 14 de desembre de 1930 a Jaca. En honor seu es va rebatejar la plaça del Castell amb una placa amb el nom de Garcia Hernández i la plaça de la Borriana amb Fermin Galán.

El nou ajuntament va pensar que encara no se’ls havia homenatjat  prou i va decidir fer-los un petit monument a la plaça del Castell i davant la porta de l’església un monòlit de pedra picada de caire maçònic voltat d’una barana amb els noms dels capitans i amb una inscripció clarament anticlerical. El 30 de juny es va convidar al president Macià amb el tracte de correligionari, que com s’ha dit també era maçó i el president va excusar la seva presència. El 6 de juliol de 1931 arran de la festa major es va inaugurar el monument, amb molts parlaments a favor de la República i en contra de l’església catòlica; va ser el primer monument pel seu homenatge alçat a Espanya. Vist en la distància queda clar que es tornaven a revifar les desavinences del Plet de les Campanes que havia dividit el poble vint-i-cinc anys enrere. Una nit del febrer de 1939 el monument va desaparèixer misteriosament, m’havien explicat que la pedra picada va servir per tapar un petit esbornac que hi havia a la façana de l’església.

 

                                                    16

  Record de la tanda d’exercicis espirituals per a dones a Les Salines

 

Juliol 1942 (original escrit en castellà).

Tanda dels exercicis espirituals per a senyores celebrat al Santuari de Les Salines(Maçanet de Cabrenys) del 7 al 12 de juliol de 1942 sota la direcció del Rev P.Isidre Griful sacerdot jesuïta.

exercicis a les Salines el juliol del 1942

Bisbat de Girona, Parròquia de Maçanet de Cabrenys: Josefina Saguer de Batlle, Rosa Grau Rufet; Antònia Espriu Bóta; Maria Coll vda.Olivet; Maria Olivet Coll; Anna Pagès de Camps; Pilar Puig Giralt; Loreto Giralt Bosch; Rosita Madern Cargol; Àngela Soler de Fernández; Dolors Roura Vergés; Margarita Juanola Rosa; María Juanola Rosa; Maria Troni Santaló; Maria Calverol vda. de Puntonet; Carmen Oliveras de Dorca; Rosario Sabà de Delclòs; Dolors Saguer Olivet; Carmen Font Soler; Antònia Casadevall Ripoll; Teresa Sitjà Arnau; Carme Sabà Pagès; Margarita Caball Expósito; Maria Batlle Pagès; Carolina Cursellas Sot; Julita Sala Pous; Roser Gratacós Bigas; Dolors Nogué Casas; Rosa Caball Expósito.

Parròquia d’Agullana: Francesca Quera Pagès.

Parròquia de Tordera: Dolores Parera Massaneda.

Bisbat de Barcelona. Parròquia de la Concepció de Barcelona .Anna Auguet Pumarola.

Font: Arxiu família Roura-Sabà. Recordatori de l’assistència dels exercicis espirituals. 1942.

L’inici de l’etapa franquista ve marcada per la presència de l’exèrcit fins als anys 50,la precarietat de salaris fixos, l’escassetat de gairebé tot, l’obligatorietat del salconduit fins a l’octubre del 1955 i el control sobre la vida pública, reduïda a manifestacions patriòtiques  i religioses promogudes pel nacionalcatolicisme i la Falange. Per això anar a exercicis espirituals era una cosa ben corrent de l’època. El juliol de 1942 es van organitzar cinc tandes d’exercicis a Les Salines, tres les van promoure Acció Catòlica de Figueres i dos la parròquia de Maçanet, una per dones i l’altre per homes. A les de la parròquia de Maçanet, hi van assistir un total de 70 persones i les dirigia un predicador de renom, el jesuïta Isidre Gríful. D’aquest religiós es diu que va assistir els darrers moments al president Companys. Encara que dirigís els exercicis en castellà va ser considerat per règim massa liberal i catalanista i per això, va ser destinat oportunament a Uruguai on va morir.

 

Pere Roura Sabà

 

Bibliografia:

Marquès;Josep Mª. Escriptures de Santa Maria de Vilabertran(968-1300)Monografies Empordaneses.IEE.figueres.1995.Imp.Canigó.

Bonassie;Pierre.Catalunya Mil Anys Enrera (segles X-XI) 2.vol Ed.62.Barcelona.1979.

Badia Homs;Joan. L’Arquitectura Medieval de l’Empordà.Diputacio de Girona.1981.

Thomas;Werner. La represión del protestantismo en España,1517-1648. Leuven University Press.2001.

Blázquez Miguel,Juan. La Inquisición en Cataluña. El Tribunal del Santo Oficio de Barcelona.(1487-1820).ed.Arcano.Toledo.1990.

Blázquez Miguel;Juan. Catálogo de los Procesos Inquisitoriales del Tribunal del Santo Oficio de Barcelona.Espacio,tiempo i forma. Serie IV. Historia Moderna T-3.1990.

Història de l’Alt Empordà.(Coord) per Pere Gifre Ribas. Diputació de Girona.Abril-2000.

Sanchís;J.Manuel. La Mina Canta y el Tesoro Español. Hastial  2012 V2:247-305  Revista Digital de Patrimonio Minero Iberico.

Sot i Delclòs;Rafel. La Guerra Gran a Maçanet (2) Programa festa major de sant Martí.Novembre.1983.

Pere Roura Sabà