Demografia de Maçanet
 per Pere Roura i Sabà
Publicat en el programa de la Festa.........Publicat en el programa de la festa....


El present text, vol ser una aproximació als habitants de Maçanet des d’una perspectiva documental; i comprèn d’ençà el primer esment, l’any 814, de la pillam quae dicitur Maçanetum, fins enguany. Hem de remarcar que, el veïnat dels Vilars, va ser municipi independent, del segle XIV al XIX.
Però nosaltres sempre l’inclourem en el global de tot el terme.

DEL SEGLE IX AL XIII

La invasió dels àrabs comportà que la població s’ allunyés de la plana i busqués refugi en la muntanya pirinenca. Un cop alliberada Girona,el 785, comença la repoblació i colonització del país, i les contrades pirinenques del nord, foren les primeres. Amb aquest procès es refeia l’organització civil i, alhora s’organitzaven les parròquies, que coincidien generalment amb els límits dels termes respectius. Com hem dit, un document de l’ any 814, confirma l’existència en aquesta data de la vila de Maçanet .

Amb la construcció de masos i bordes, es formaren alguns vilars o veïnats,per raó de proximitat mutua, i que devien ser habitats per poques famílies (3 o 4) .Els més importants s’originaren al segle X i disposaven d’església propia : els Vilars, Tapis, Oliveda i Fontfreda; continuen altres de més modestos al segle XI: Vilardell, Vilardelet, Vilar de Belló i Vilar de Llec; i al segle XIII : Borderons, Vilardomènec, Vilar de Ser i Tinyoses .

En aquesta època hi havia un poblament molt dispers, i malgrat que els càlculs en relació als documents són imprecisos, es constata un increment lent , però constant en el nombre d’ habitants.

Pensem que hi havia una mortalitat infantil molt elevada un 20 % dels nascuts moria abans dels 12 anys. Pel que fa als adults, una persona de 60 anys, era considerada molt vella, només un 10% hi arribava.

Durant els segles IX-X-XI -XII, el cens passà de 100 a 200 personen nucli medieval, anava creixent a redós de l’ església de St. Martí,és a dir la cellera, que era l’ espai sagrat de trenta passos de radi que envoltava el temple. A la segona meitat del segle XIII, hi havia 30 cases que formaven el recinte muralla de la força.. Alhora, a extramurs, naixia un carrer, el de Vinyagòlia o del Reliquier que més tard fou de la Borriana. Heus aquí alguns propietaris d´aquestes cases: Guillem Caminal, Maçanet de Puigoriol, Berenguer Aillola, Guillem Saguer, Pere sa Vinyagúlia, Bertrán Carrera, Berenguer Gallard, Pere de Sapells, Berenguer Ballester, Arnau de Montcanut, Joan de Fossimanya, Guillem de Carcamug, Guillem de Roure, Dolça Roure, Bartomeu Pertussat, Arnau Mastimolat, Arnau Mercer.

A darrers d’aquest segle el nombre d’habitants deuria arribar als 300.

SEGLES XIV - XV

El 1334, la Universitat trasllada el cementiri fora muralla, per poder edificar aquest emplaçament. Per això convoca els caps de casa en una assemblea a l’església. En la relació d’assistents hi figuren 77 homes. Però sabem que no hi eren representats tots; almenys n’hi mancaven 40, que vivien en masos i als veïnats. Això suposaria en aquesta data una població de 468 habitants en el terme de Maçanet. Vegem alguns noms de la gent que vivia a Maçanet el l334:

Pere de Vilardomènec de Baix, Ramon Dalmau, Arnau Saguer, Ramon Dosset, Berenguer de Tinyoses , Bertrán Martí, Bertrán Gravoleda, Raimon d’Estranya, Bernat Pujol, Castelló de Soler, Bernat Riera, Berenguer de Prat, Ramona Vajol, Arnau Saguer, Canalona Saguer, Blanca Vajol, Ermessenda Pi, Jaume Oriol, Jaume Durendart, Guillem del Brull, Guillema Mercer, Arnau de Çerís, Arnau Mercer, Raimunda Mercer, Raimon Torrent, Dulcet de Maçanet, Ramona d’ Estranya, Dolça Sapella, Arnau de Costa, Garcenda Caminells, Berenguer de Caminells,Ramona Cuch, Raimon de Tinyoses de Dalt, Agnès Amorosa, Ermessenda Amorosa, Arnau Baig, Pere de Mas Tascó, Jaume Pi, Guillem de Camp, Arnau de Soler, Guillem Belló, Bernat Collell, Guillem Mercer, Arnau Sapells, Bernat de Prat, Squert Blanquer, Joan Robau, Guillem de Puigoriol, Vallespir de Vilarnau, Raimon Bruguera, Raimon Abril, Bernat Llampaies, Francesc de Queret, Castelló Pertussat, Pere Ballester, Berenguer Vajol, Arnau Galzeran, Arnau Vinyes, Guillem de Ribargon,Raimon Vajol, Bertrán Galzeran, Berenguer Dousset, Joan de Prat, Pere Avinent, Pere de Fontanella, Guillem de Vilardó, Guillem d’Estranya, Pere Grifa, Marc Davi, Bartomeu de Prat, Joan Baig, Guillem de Vilargueria, Pere de Vilardell, Guillem sa Artiga, Jaume de Masdemont, Arnau de Masrobau, Pere Baig, Ponç de Vilardomènec, Guillem de Perafita, Berenguer de Miralloles, Castelló de Fussimanya, Joan de Fussimanya, Pere de Pí, Ramon de Quera de Dalt, Joan Puig de Borderons, Guillem Baig, Francesc Sabater.

A mig segle XIV ,comença un període conegut pel nom de mals anys. El 1348, s’estengué per tota Europa, una terrible epidèmia de pesta bubónica, coneguda com la pesta negra, que causà estralls entre la població. En un capbreu de l’ any 1352 a favor de Guillem Galzeran de Cabrenys,senyor de Maçanet, hi apareixen 102 capbrevadors. Uns anys després es van confeccionar els primers fogatges o censos de població, que s’ expressaven en focs; cada foc corresponia a una llar o casa habitada i es calcula en 4 habitants cadascun. El 1365 el terme comptava 100 focs, que equivalien a 400 habitants. I el 1370, 88 focs o 352 habitants. Així doncs fins aquesta data s’haurien perdut uns 120 habitants per causa de la pesta.

Malauradament, els anys següents no van pas ser millors, els brots de pesta es revifaven molt sovint ,1371, 1375, 1381, 1397 i també cal afegir-hi èpoques de males collites i fam. En alguns casos desaparegueren famílies senceres i molts masos van quedar abandonats o rònecs. Molts pagesos pobres que havien sobreviscut, anaren a omplir el buit ocasionat per la mortaldat a les ciutats a la recerca d’un salari millor, que afavoria la manca de mà d’obra.

El resultat va ser una davallada terrible de la població rural, que es creu que va ser de 2/3 parts dels efectius ,durant els 150 anys que persistí l’ epidèmia. A Maçanet no va ser diferent, i a més cal afegir-hi com una altra causa, les dures exaccions fiscals imposades pels barons de Cabrenys, que eren senyors del 70% dels masos.

En les visites pastorals del 1408, es manifesta la disminució d’ habitants a causa de mortaldats i tempestes i l’existència de masos rònecs i deshabitats. Però durant el segle XV, la pesta va tenir represes molt greus: 14l0, l429, 1439, 1448, 1465, 1466, 1486.

El fogatge del 1497 donà un cens de 37 focs o sigui 148 habitants. Però els fogatges no són del tot fiables perquè només tenien un interés fiscal. Es feien amb el propòsit de recollir subvencions, per a campanyes bèliques, donatius a reis o per satisfer despeses determinades. Per tant l’autèntic cens en aquesta data podria ser d’uns 50 focs o sigui 200 habitants.

Relació de la gent del fogatge del 1497:

Mossèn Pere Gilabert, un altra capella francès, en Cortada, en Costa, en Duch, Antoni Martí, Gabriel Ferrer, Joan Ferrer, Joan Coll, Miquel Coll , Francí Seguer, Pere Seguer, Blai Castell, en Roure, en Joan Prior, sastre, en Nicolau Prior sabater, en Nicolau Prior, sabater (fill), en Joan Prior, barber, en Miquel Prior,pagès, en Mas Ponter, en Vilaguer, Na Olivet de Perafita, en Jaume Olivet qui està dins lo castell de Cabrera, en Joan Palos, en Coma, en Baldiri Teixidor, en Sebastià Rey, en Bartomeu Fexes, en Joan Grevoleda, en Belló, en Masdevall, la viuda Puig, en Pericot de Fontfreda, en Rimaló de Fontfreda, en Ruís de Tàpies, en Robert de Tàpies.

SEGLES XVI - XVII

El fogatge de 1553, asigna a Maçanet 37 focs, 148 habitants, els mateixos que 50 anys enrera. Però com hem dit realment deurien ser 50 focs. A la segona meitat d’aquest segle, la població es comença a recuperar, gràcies a l’augment de la natalitat i l’establiment d’immigrants procedents del migdia francès. Principalment es tractava de gent d’ofici, que fugia de les lluites de religió al seu país i moguts pel millorament econòmic que representaven els sous, perquè aquí es cobrava el doble. També els masos són habitats de nou; amplíen les seves possessions amb l’adquissició de les terres dels masos rònecs. El 1597 hi havia 60 focs o cases habitades.

Entrat el segle XVII, la immigració francesa representava un 15% de la població. Entre aquests hi havia els següents noms:

Jaume Xaudiera, Joan Balot, Ramon Calsa, Francesc Malagrana, Jaume Quicha, Miquel Quicha, Esteve Crausi, Francesc Delnegra, Antoni Ferrer, Pere Bodí, Antoni Guans, Joan Veser, Joan Renart, Pere Garès, Joan Brell, Antoni Colí, Francesc Pulí, Joan Miranda, Francesc Difort, Bartomeu Brandia.
Malgrat que el segle XVII, fou especialment tràgic a causa de l’ estat de guerra quasi permanent entre Espanya i França, contribucions, allotjaments, pillatges i devastació de les collites, la població s’anava incrementant. El 1694, s’arriba al 400 habitants.

Cognoms més comuns durant el segle XVII:

Andreu, Arquer, Armengau, Ayats, Bofill, Blancat, Bosch, Brell, Baró, Balot, Benaset, Cantenys, Castell, Costa, Cortada, Campà, Coll, Coderch, Duran, Duch, Darner, Daunís, Dagàs, Escofet, Estrada, Flor, Falgarona, Ferrer, Flotàs, Farall, Gallat, Guans, Garrell, Janotet, Lagrifa, Lacasa, Lleona, Llovet, Lluansi, Mas, Malagrana, Martí , Mach, Martell, Masdevall, Marcer, Nadal, Negre, Oliva , Olivet, Olió, París, Puig, Pagès, Pairot, Prim, Pontós, Pontonet, Quintà, Quintana, Roger, Rufet, Roca, Roura, Robert, Saguer, Sunyer, Sot, Tutau, Vinyes, Valls, Vila, Vilanova, Xaudiera.

SEGLES XVIII - XIX

Al segle XVIII, es va viure un llarg periode de tranquilitat i prosperitat, amb un considerable augment de la població. El 1718, la vila compta amb 453 habitants. Però a partir d’ara hi hauria-com a la resta de Catalunya-una veritable explosió demogràfica.El 1787,la població s’havia triplicat, hi havia l484 habitants comptant-hi es dels Vilars. Aquest augment cal atribuir-lo al millorament econòmic que comportà la intensificació de l’agricultura i ramaderia, la implantació de la industria del ferro i el textil, la producció de carbó, que s’exportava al Vallespir i explotació forestal del suro.


Cens del 1787, anomenat del Comte de Floridablanca (hi ha inclosos els 74 habitants dels Vilars).

 
Solters
Casats
Vidus
Total
 
H
D
H
D
H
D
  
Fins a 7 anys
137
150
0
0
0
0
287
De 7 a 16 anys
114
146
0
0
0
0
260
De 16 a 25 anys
66
110
8
8
0
0
192
De 26 a 40 anys
55
85
86
86
9
12
333
De 41 a 50 anys
8
35
56
56
18
20
193
De més de 50 anys
4
8
91
91
9
16
219
Total
384
534
241
241
36
48
1484

 

Per oficis:

Capellans
2
Vicaris
2
Advocats
1
Estudiants
1
Escrivans
1
Pagesos
54
Jornalers
129
Comerciants
1
Fabricants
6
Artesans
90
Criats
60

Total de cases dintre el terme: 280 cases.

A la vila: 162 cases. Masos: 56.Tapis: 32 cases. Els Vilars: 10 cases. Oliveda: 8 cases. Fontfreda : 10 cases.

A les acaballes del segle XVIII, el Rosselló travessava una greu crisi econòmica, per això la gent emigrava, cap al sud. Els diputats de Perpinyà diuen el l787: “ famílies senceres se’n van a cercar en un reialme veí, on les atrauen vincles i costums molt antics, uns mitjans de vida... que no troben allà on han nascut”. Aquesta emigració encara va augmentar amb la Revolució Francesa del 1789.

A l’Arxiu Local, es conserva un cens de vallespirencs i rossellonesos de l’any 1791. El resum és el següent:

Homes casats, 32. Dones casades, 32. Homes solters, 13. Fills menors, 100. Total: l77, persones.
El segle XIX, amb l’impuls de les fàbriques suro - taperes, les fargues i altres indústries, s’anà incrementant la població. Així l’any 1825 en tenia 1702;

El l841 hi havia 1758 maçanetencs ; el 1857 n’hi havia 1838 i es tocà sostre el 1862, amb la cota de 1876 habitants.

El cens de 1860-1862, va ser el primer cens general espanyol amb normes modernes, confeccionat amb cèdules de famílies segons el model francès de 1817; i és molt important per la detallada informació que dóna dels nuclis de població. Vegem-ne les dades més rellevants.

Nuclis de població
Cases
Habitants
La Vila
228
942
Cases escamades
62
383
Les Creus
4
15
El Grier
12
56
Tapis
50
266
Els Vilars
14
79
Fotfreda
13
78
Oliveda
10
57
Total
393
1876


Nota.- Per sexes: dones 917, homes 959.

Cases on habitaven més de 8 persones: total 58 cases.
A la vila hi havia 38 cases on habitaven de 8 a l7 persones que sumaven 371 habitants. A Tapis hi havia 8 cases de 8 a l7 persones que sumaven 85 habitants. Als Vilars 4 cases de 8 a 10 persones que sumaven 36 habitants
A Fontfreda, 4 cases de 8 a l2 persones, que sumaven 38 habitants.
A Oliveda,4 cases de 8 a 9 persones que sumaven, 34 habitants. En total en aquestes 58 cases hi vivien 564 persones.

Classificació per edats:
Home
Dones
Total
De menys de 1 any
20
28
48
De 1 a 5anys
109
111
220
De 6 15 anys
199
172
371
De 16 a 19 anys
63
68
131
De 20 a 25 anys
100
109
209
de 26 a 50 anys
317
283
600
De 51 a 70 anys
134
132
266
De 71 a 80 anys
16
11
27
De 81 a 85 anys
0
2

2
De 86 a 90 anys
0
2
2
Total
959
917
1876

 

En el cens hi havia registrats 59 propietaris, 37 arrendataris, 112 artesans, 81 criats, 67 criades, 331 terrelloners. (treballadors de la terra i el bosc).

Durant el segle XIX, hi hagué una gran mortalitat infantil, un 40 % aproximadament, a causa d’unes condicions higièniques deficitàries i epidèmies. En contraposició hi havia una natalitat molt elevada, el 1840, 75 naixements, 77 l’any 1865, 74 el 1881 i 59 el 1890.

Després del 1870, Maçanet entra dintre una davallada demográfica,en part produïda,per la crisi de la indústria del ferro. El tancament de les fargues va fer perdre molts llocs de treball. L’any 1877 s’havia baixat a 1659 habitants.

Cognoms més comuns durant el segle XIX:

Anglí, Andreu, Batlle, Bigas, Blancat, Banast, Budó, Cantenys, Castells, Costa, Coll, Cortada, Casadevall, Carbonell, Culat, Daunís, Delclòs, Duch, Dorca, Darnés, Dunés, Escofet, Figa, Faig, Flotàs, Guisset, Gallat, Gelabert, Juanola, Lleona, Lluansi, Lagriga, Mach, Mas, Masdevall, Montada, Madern, Noguer, Olivet, Oliveres, Olió, Puntunet, Pí Pages, Pumarola, París, Planas, Quintà, Quintana, Reinal, Rufet, Rigall, Rimalló , Robert, Rosa, Roger, Saguer, Sala, Salas, Sitjà , Sunyer, Sot, Soler, Sellas, Sabà, Tutau, Trilla, Tubert, Tibaut, Vilar, Vila, Vinyes, Vilanova, Valls, Verdaguer.

El SEGLE XX

El cens del 1900, manifesta l670 habitants, dels quals 666 saben llegir i escriure.
Dones: solteres 404; casades 319; vidues 75; Total, 798
Homes: solters 496; casats 326; vidus 5O; Total, 872.

Distribució de la població:
La vila: 210 edificis amb 923 habitants.
El Grier : 14 edificis amb 59 habitants.
Oliveda: 13 edificis amb 50 habitants.
Tapis:27 edificis amb 95 habitants.
Els Vilars: 12 edificis amb 55 habitants.
Cases escampades: 102 amb 488 habitants, inclòs el veïnat de Fontfreda amb 9 edificis.

Del 19OO al 1914, la població es va mantenir més o menys estable, però del 1920 al 1930, amb la crisi de la indústria suro-tapera i el consegüent tancament de fàbriques, la davallada no va tenir aturador. A Maçanet la crisi surera va ser encara més greu per la manca de força elèctrica que imposibilitava la instal·lació de maquines. I el treball manual no podia competir amb les potents indústries radicades als pobles de marina També el tancament de les fàbriques d’espardenyes va deixar el poble sense cap industria. Molta gent va emigrar a França o bé a nuclis urbans com Figueres i Barcelona. Així ho podem veure, en aquestes dades: el 1910, l641 persones; el 1920, 1537 persones i el 1930, 1273. Amb la guerra civil i la postguerra molta gent també va marxar sobretot cap a França. El 1939 el cens donà 1237 habitants, però el 1941 nomès 1070 habitants. Els anys de postguerra i encara posteriors van tenir una natalitat molt baixa. A primers dels 50 van arribar alguns inmigrants andalusos, principalment treballadors del bosc, que van ajudar a recuperar una mica el cens. Alhora l’arribada de més guàrdies amb les seves famílies va incrementar la població que es va situar en 1146 habitants l’any 1951.

Però a partir d’ara, ja mai més el cens arribarà a aquesta xifra. El 1958, va ser el darrer any que es va mantenir el miler, exactament 1009 persones.

A la década dels 70, gràcies a la construcció, les mines, la fàbrica de pipes i de Les Creus, la població es va mantenir en uns 800 i escaig. En aquest espai de temps també hi va haver una altra rebuda d’immigrants.
El l976 hi havia 876 persones; el 1979, 863; i el 1981, 802 habitants.

La década dels 80 ve marcada per el tancament de les mines i la reducció de la plantilla de la fàbrica de pipes, i la desaparició de la duana de la Jonquera, als 90.

Per aquesta raó la situació empitjora amb molta pèrdua de jovent. El l985 el poble comptava amb 765 habitants i el 1996, 641 habitants. La vinguda com a residents de jubilats no omple el buit deixat pels joves. Del 1960 ençà, la davallada demogràfica ha estat d’un centenar d’habitants per década. Les causes d’aquesta situació és comuna a tots els pobles de muntanya, allunyats dels grans nuclis urbans i amb dificultats en les comunicacions. Tot això ha comportat un fort envelliment de la població.El darrer cens del proppassat segle va ser de 641 persones.

Evolució de la població del 1900 al 2000

Anys
Habitants
Anys
Habitants
Anys
Habitants
1900
1670
1951
1146
1977
863
1910
1641
1952
1131
1981
866
1920
1537
1953
1047
1984
802
1930
1273
1954
1039
1986
774
1939
1237
1955
1007
1988
753
1941
1070
1956
1016
1990
718
1942
1102
1957
1039
1991
690
1944
1098
1959
1009
1992
685
1945
1041
1960
926
1993
680
1946
1080
1961
938
1994
679
1947
1092
1963
924
1996
641
1948
106
1964
939
1949
1097
1970
872
1950
1134
1975
844


ELS MAÇANETENCS D’AVUI

Tot seguit farem una descripció de l’últim cens que recull les dades de primers d´aquest any,el total per edats i també els cognoms més comuns entre els maçanetencs d’avui.

El cens dóna una xifra de 698 habitants. Hi ha 336 dones i 362 homes. Del total n’hi ha 350 que són nascuts a Maçanet i 347 que han nascut en una altra població. Entre els empadronats nascuts a fora, 53 són nascuts a Barcelona.

Distribució de la població segons grups d´edat:

Edat
Nombre
De 1 a 10 anys
45
De 11 a 20 anys
53
De 21 a 30 anys
94
De 31 a 40 anys
88
De 41 a 50 anys
98
De51 a 60 anys
87
De 61 a 70 anys
90
De 71 a 80 anys
84
De 81 a 90anys
53
De 91 a 100 anys
6

 

Cognoms més comuns a Maçanet ,amb 5 o més membres cadascun:

Barragán(5) , Batlle (10), Bosch (6), Canaleta (5), Capel (7), Carrera (7),Causadias (5), Coll (8), Costa (9), Custeja - Costeja (15), Domínguez (5), Faig (5), Fernández (10), Garcia ( 15), Ledesma (5), Llaona (6), Lopez (9), Mach (6), Martí (12), Muñoz (5), Nogué (5), Oliva (6), Pagès (17), Palomeras (9), Pineda (7), Puig (6), Puigmal (10), Puntunet (10), Quintana (7), Riera (10), Rodríguez (11), Sabà (8), Saguer (9) Sánchez (10), Sitjà (5), Valls (9), Vila (13), Viñas (10).

Fins aquí hem fet un recorregut per la demografia maçanetenca, seguint les fonts documentals que he tingut a l’abast. Els mòbils que han actuat en el balanç de la població al llarg de la història s’han tractat de forma general, mirant d’aplicar-hi la lógica dels fets esdevinguts en cada generació. I per acabar una reflexió ¡el darrer cens ha augmentat en 50 habitants!.


Pere Roura i Sabà

 


ARXIUS CONSULTATS

Arxiu Diocesà de Girona. Visites Pastorals. Llibres Parroquials de Maçanet de Cabrenys. Pergamins de Vilabertran. Cartoral de Carlemany.
Arxiu de Sant Daniel de Girona. Capbreus de la Senyoria de Maçanet.Capbreus dels Barons de Cabrenys.
Arxiu Històric de Girona. Protocols Notarials. Capbreu de Maçanet del l588.
Arxiu de la Catedral de Girona. Capbreus de la Capellania. Capbreus de la Força de la Masó.
Arxiu Municipal de Maçanet. Actes d’empadronament. Registre Civil.
Arxiu històric comarcal de Figueres. Protocols notarials de Maçanet segle XIX.
Archives Departamentales des P.O. Documents serie B. Perpinyà.

BIBLIOGRAFÍA CONSULTADA


Josep Iglésies Fort. El cens de comte de Foridablanca. Any 1787. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona 1970.
Josep Iglésies. El Fogatge de 1497. Rafael Dalmau Editor. Barcelona 1991.
Alicia Marcet Juncosa. Breu Història de les terres catalanes del nord. Ed. Trabucaire Perpinyà.
Elisenda Vives. La població catalana medieval. Eumo editorial 1990.
Josep Maria Salrach. El procés de feudalització. Història de Catalunya. Edicions 62.
Carme Batlle. L’expansió baix medieval. Historia de Catalunya. Edicions 62.

* * * * *