La carretera de França
per Rafel Sot i Delclòs
publicat al programa de la festa de Maçanet de Cabrenys (hivern 1982)
La premsa i altres mitjans de comunicació han fet públic que la Generalitat de Catalunya té programat subhastar, amb càrrec al pressupost ordinari d'enguany (1982), el projecte de carretera de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) a Costoja (Vallespir), passant per Tapis, per la suma de 300 milions de pessetes. Aquesta decisió de la Generalitat de Catalunya ve a posar-nos, novament, la mel a la boca. Desprès d’anys i anys de maldar per a aconseguir aquest pas de frontera, sembla, com altres vegades ha semblat, que la cosa va de bo. Si així s’esdevé, els governants d’avui hauran acabat amb el suplici de Tàntal al qual, durant tant de temps, ha estat sotmesa la nostra Vila, finint la situació turmentosa del que veu que té a l’abast de la ma allò que desitja, sense poder-ho aconseguir.
 |
Costoja |
El començament.- Fa més temps del que hom creu que venim fluctuant entre la fe i el dubte, entre l’esperança i el desengany.
Hem llegit articles que afirmen que "aquesta carretera continua una realització que comença el President Macià". (1933). Altres, tant francesos com espanyols, situen l’inici dels treballs en el període de la Dictadura Militar (1928).
Ben altrament a aquestes asseveracions, el començament dels treballs per a aconseguir aquest pas de frontera, ve de molt més lluny; i, ara, que se’ns torna posar la mel a la boca, ens hem sentit forçats a escorcollar l’arxiu de la Vila, per a fer sorgir a la llum pública els noms dels qui foren els veritables peoners, que ens precediren començant la feina i obrint camí, tenint en compte, únicament, el període comprès entre 1896 a 1923.
1896.- En la sessió d’ajuntament celebrada el 14 de juny, l’alcalde Higini de Riera i Geli informa que, desprès de laborioses gestions fetes a Madrid per a obrir un pas legal de frontera, "se ha recibido una comunicacion del senyor Administrador de la Aduana Principal de Port-Bou, de fecha 8 del actual, en la que traslada la Resolucion dictada por Ia Direccions General de Duanes, de 27 de Mayo último, por la que se habilita el camino de esta Villa a San Lorenzo de Cerdans (Francia), pasando por el Coll dels Horts, para la exportación de frutos y productos del pais libres de derechos, a la vecina Nación, en virtud de la instancia presentada por el Ayuntamiento y propietarios de esta Villa".
Quan això s’esdevenia, encara no teníem la carretera de Figueres, puix que el mateix alcalde rebia un telegrama del Diputat del districte, Marià Vilallonga, anunciant que el mes de juliol de 1896, sortiria a la subhasta el tercer tram de la carretera del Pont de Campmany a Maçanet de Cabrenys. L’alcalde Higini de Riera i Geli pot ser considerat, doncs, el precursor de l’estol de personalitats que, des de fa 86 anys, venen treballant pel pas de Frontera que ara, sembla, estem a punt d’assolir.
1903.- L’alcalde Marià Mas es lamenta i protesta oficialment, perquè en el pla de camins, que publica el Butlletí Oficial de la Província, no hi figura el de Maçanet a la veïna república, almenys fins Tapis.
1908.- EI 29 de desembre, l’alcalde Marià Mas invita a l’alcalde de Sant Llorenç de Cerdas, Joseph Sans, a una reunió per a estudiar la manera de treballar conjuntament per a aconseguir la carretera internacional.
1909.- EI 7 de juny, l’alcalde Marià Mas s’adreçà novament a Joseph Sans, alcalde de Sant Llorenç de Cerdas i Conseller General dels Pirineus Orientals, per a notificar-li que, havent tingut esment de que altres poblacions frontereres pretenen que la carretera internacional passi per diferents punts del d’aquesta Vila, insisteix per a reunir-se, sigui a Maçanet, sigui a Sant Llorenç, per tal d’activar les gestions amb els governs respectius.
Pocs dies desprès, el 7 de juliol, l’alcalde de Sant Llorenç invita a l’ajuntament de Maçanet a celebrar la reunió, donant a escollir entre els llocs de "EI Corral de la Falguerona" o "La Nantilla".
Tres dies desprès, el 10 de juliol, l’ajuntament de Maçanet accepta la invitació del de Sant Llorenç i acorda escollir "La Nantilla", fixant la data del proper dia 15 per a tenir-hi la reunió els dos Ajuntaments. Seguidament fou nomenada una Comissió formada per l’alcalde, Marià Mas i Bigas; el segon tinent d’alcalde, Florencio Sala i Salabert; el regidor síndic, Bartomeu Pumarola i Saguer; el mestre d’ensenyament primari, Josep Batlle i Paris i el secretari de l’ajuntament, Salvador Giralt i Hors. També s’acorda designar a Charles Moulines, persona coneguda de l’alcalde de Sant Llorenç, per a fer la presentació dels comissionats.
En la sessió del 17 de juliol, l’alcalde Marià Mas informa a l’ajuntament de la reunió de "La Nantilla", celebrada el dia 15 anterior. La Comissió francesa demana que s’interessés el suport dels Ajuntaments de Damius, Boadella, Biure i Figueres, a fi de convèncer les autoritats franceses de la necessitat de la nova via internacional. Això fou fàcilment aconsseguit per l’alcalde, Marià Mas.
1910.- EI 5 de novembre de 1910, l’alcalde Marià Mas informa a l’ajuntament que el Consell General dels Pirineus Orientals, a petició de l’alcalde de Sant Llorenç i Conseller General, Joseph Sans, havia acordat la construcció de la carretera internacional de Costoja a Maçanet de Cabrenys. S’acorda donar un vot de gracies a Mr. Joseph Sans
El 31 de desembre del mateix any, l’alcalde de Maçanet, Marià Mas, proposa a l’ajuntament un vot de gracies pel Diputat a Corts del districte de Vilademuls, Carles Cusí de Miquelet, per haver presentat un projecte de llei al Congrés de Diputats, incloent en el pla general de carreteres de l’estat, la de Maçanet de Cabrenys a Costoja per Tapis, tal com li tenia interessat l’ajuntament d’aquesta Vila. D’acord amb els pactes de "La Nantilla", de treballar sempre conjuntament i de comunicar-se recíprocament les gestions realitzades, s’acorda donar-ne compte a Joseph Sans, alcalde de Sant Llorenç i Conseller General dels Pirineus Orientals.
1914.- El 15 d’abril de 1914, l’alcalde Marià Mas sol·licita de la Mancomunitat de Catalunya la construcció de la carretera. El mes d’agost següent, visita la nostra Vila el Senador Frederic Rahola i Trèmols, el qual s’interessà per a fer gestions a la Mancomunitat de Catalunya.
Malauradament,la primera Guerra Europea, que dura mes de quatre anys, frustra totes les esperances.
1919 a 1923.- En arribar 1919, els governs dedicaven mes atenció i donaven preferència a la construcció de xarxes ferroviàries, que a la de carreteres. Llavors, fidels als pactes de "La Nantilla", els Ajuntaments de Maçanet de Cabrenys i Sant Llorenç de Cerdas, presidits respectivament pels senyors Maria Mas i Joseph Sans, treballaren de ferm per a aconseguir la prolongació del ferrocarril elèctric de Sant Llorenç de Cerdas fins a Roses, passant per Costoja, Tapis, Maçanet de Cabrenys, Darnius, Pont de Molins, Figueres, Vilatenim, Vila-sacra i Castelló d’Empúries. L’alcalde Marià Mas, s’encarregà de gestionar i obtingué, la col·laboració dels Ajuntaments afectats.
Del costat francès de la ratlla fronterera, l’alcalde de Sant Llorenç, Joseph Sans, aconseguí l’ajut dels Senadors, Diputats i Consellers Generals dels Pirineus Orientals; de l’eminent polític Emmanuel Brousse, Gerent de L’lndependent, Diputat al Parlament francès des de 1906 a 1924, que ja havia fet construir el ferrocarril de Vilafranca a Bourg-Madame; de Jules Pams, Senador per Perpinyà, ex-Ministre d'Agricultura, President del Consell General dels Pirineus Orientals, candidat a la Presidència de la República contra Poincaré que el vencé per un centenar de vots, Ministre d’Interior i membre de la Societat d’estudis Catalans; i -per mitjà de Mr. Pams- de l’influent Ambaixador d'Espanya a Paris, José Maria Quinones de Leon, home molt escoltat a Madrid.
Pel costat espanyol de la ratlla, l’alcalde de Maçanet, Marià Mas, tingué l’habilitat d’obtenir la cooperació de tots els polítics del moment, àdhuc de camps ideològics oposats, sense fer exclusions partidistes, com així ho comproven les lletres que es conserven a l' Arxiu de la Vila, signades per les següents personalitats: Carles Cusi de Miquelet, Senador per Girona; Salvador Albert i Pey, Diputat a Corts per la Bisbal; el Comte de Fígols, Diputat a Corts per Girona; Pere Rahola i Molinas, ex-Ministre i Diputat a Corts per Barcelona; Carles de Camps i d’Olzinelles, Marqués de Camps i Senador per Girona; Juli Fournier i Cuadros, Director General dels Registres i del Notariat i Diputat a Corts per Torroella de Montgrí; Joan Ventosa i Calvell, ex-Ministre i Diputat a Corts per Santa Coloma de Farners; Francesc de Moxó, Marques de Sant Mori i Diputat a Corts per Vilademuls; el Ministre de Foment; Paulí Geli, Diputat provincial per Figueres; el Vizconde de Eza, Ministre de la Guerra; i August Pi i Sunyer, Diputat a Corts per Figueres.
L’ajuntament de Maçanet feu redactar un projecte particular, que presentà al Ministeri de Foment, el qual designa una Comissió de dos enginyers, un civil i l’altre militar, per a estudiar el projecte sobre el terreny.
AI mateix temps, l’alcalde de Maçanet, Marià Mas, redactà una Memòria i sol·licità de la Mancomunitat de Catalunya la inclusió a la xarxa de ferrocarrils secundaris, el de Maçanet a Sant Llorenç de Cerdans.
El President de la Mancomunitat de Catalunya, envia els seus tècnics per a realitzar els estudis previs i lligar voluntats, perquè el projecte pogués esser presentat abans del primer d’octubre de 1919, data fixada per a la reunió, a Barcelona, de tots els Diputats a Corts i provincials de Catalunya, consagrada als ferrocarrils secundaris.
Cal reconèixer que, tant els polítics francesos mobilitzats per l’alcalde de Sant Llorenç, Joseph Sans, com els espanyols, aplegats per l’alcalde de Maçanet, Marià Mas, feren bona feina. Però ... (sempre sorgeix un "però" en els moments culminants), com la Guerra Europea de 1914, paralitza la carretera, l’any 1923 fou proclamada la Dictadura Militar de Primo de Rivera ... i la Mancomunitat de Catalunya, amb la seva xarxa de ferrocarrils secundaris, anaren daltabaix.
Record d’homenatge i d’agraïment.- Tots els polítics que hem esmentat, ja han mort. Hem volgut rescatar llurs noms de l’oblit (els pobles son molt oblidadissos envers els seus benefactors), per tal de retre a cadascú el que li pertany i, ensems, dedicar-los-hi un humil record d’homenatge i agraïment.
D’una i altra banda dels Pirineus, hem esmentat polítics eminents: sis ministres, un candidat a la Presidència de la República Francesa, un ambaixador espanyol, molts senadors, diputats a Corts i provincials, escriptors il·lustres, periodistes de renom i científics famosos.
No obstant, al nostre humil juí, l’actuació' de dos alcaldes rurals, el de Maçanet, Marià Mas i el de Sant Llorenç, Joseph Sans, iniciadors de la reunió de "La Nantilla" i autors dels pactes que s’hi establiren de treballar sempre conjuntament, son les dues personalitats que tenen mes mèrits adquirits en el ja antic afer d’aconseguir un pas legal de frontera. Cal dir que, tant el Sr. Mas com Mr. Sans, durant llargs anys, governaren llurs municipis. (Marià Mas seguia d’alcalde el juliol de 1936, quan esclata la guerra civil espanyola, i tenia concedides unes subvencions del institut contra l’atur forçós, per a començar les obres de la carretera, precisament, en aquell fatídic mes de juliol).
* * * * *