Pels camins sense camí del nostre terme
Naixença i mort del contraban
Per Rafel Sot i Delclòs
Editat en el programa de la festa d’estiu de 1964
La desitjada carretera de Macanet de Cabrenys a Costoja, per
Tapis, uniria directament les comarques de l'Empordà i el Vallespir,
bo i comunicant per paratges de gran valor turístic, Figueres amb
Sant Llorenç de Cerdans.
La necessitat d'aquest camí és sentida de molt antic, degut als
tradicionals llaços familiars i económics que sempre han unit les po-
blacions que en resultarien beneficiades. Els maçanetencs sempre han
tingut tendencia a establir-se al Vallespir, moguts per aspiracions de
millorament económic, i allí han arrelat familiarment i comercial-
ment. Es dóna el cas curiós que hi ha més maçanetencs al Vallespir
que a la mateixa vila de Macanet. Aquesta expansió cap al Vallespir
ja arrenca de quan va fer-se el Tractat dels Pirineus, ara fa 305 anys.
Amb aquest Tractat, els governants, espanyols i francesos, traça-
ren una frontera artificiosa i arbitraria, que migpartí dues comar-
ques germanes. Val a dir que a la gent d'aquell temps les decisions
del Tractat van deixar-los indiferents; i, sense cap respecte per la
flamant frontera, continuaren passant d'una banda a l'altra, segons
aconsellaven les condicions de treball o de negoci, o exigien les ne-
cessitats familiars.
El municipi de Maçanet, per tal de fer menys ostensible la sepa-
ració i mantenir més que mai els vincles d'unió amb els germans se-
parats, continua sostenint tres camins de ferradura: el de Maçanet
a Costoja pel Coll dels Horts, el de Macanet a Ceret per les Salines i
el de Maçanet a les Illes pel Coll de Lli. Aquests camins, que pel Trac-
tat esdevingueren fronterers, pero restaren desproveíts de controls
duaners i policíacs, donaren peu al naixement d'una nova activitat
entre la gent del país: la professió de "comerciant lliure", és a dir, la
practica del comerç sense la possessió de patent, sense pagar contri-
bució i sense el control de la duana. Alló que vulgarment se'n diu "fer
de contrabandista".
No es pot dir que aquesta nova activitat resultés nefasta a la nos-
tra gent. Era simple i remuneradora. S'ho havien trobat tot fet i pas-
tat : tenien una frontera que el Tractat els havia regalat, tenien tres
camins lliures (incontrolats) ... i els pagesos i boscaters -que mai no
dormen- hi posaren la resta. Res, doncs, més planer i beneficiós po-
dien esperar de la nova situació que el Tractat els creava.
Més tard, per a vigilar els tres camins lliures, vingueren, primer,
els mossos d'esquadra i després els carrabiners. Per als carrabiners,
l'Estat construí unes "casilles", estrategicament situadas prop de la
ratlla fronterera i arran de camí, per tal de fer més eficient la vigi-
lancia. El santuari de les Salines i moItes cases de pages també ser-
viren de "casilles", sense que aixo contrariés massa els ermitans i ma-
sovers; car, mentre els carrabiners, instal.lats prop de la llar, s'escal-
faven, s'atipaven i feien el truc amb el masover, algú de la família
s'escorria per la porta del bestiar o de la pallera i passava tranquil.la-
ment el paquet a l'altra banda de la frontera. L'endemà, la parella de
carrabiners presentava al seu" Jefe" el butlletí de ronda, degudament
signat pel masover de la masia visitada, com a prova del deure acom-
plert, i, quadrant-se, pronunciava emfàticament el "sin novedad"
de ordenança.
Les cruels guerres internacionals que ha patit la Franca i les més
ferotges guerres civils, que hem patit nosaltres, augmentaren i per-
feccionaren els mitjans de vigilancia, i la feina es féu cada dia més
perillosa per als "comerciants lliures". Naturalment, com més peri-
llosa, més remuneradora. Més que més, quan, en lloc de mercaderia, es
passaven persones. Per a aquesta feina, els traficants perderen el
nom de "contrabandista" i en prengueren un altre de més honorable,
que fins tenia un sentit humanitari: s'anomenaren "guies".
Oh, els guies! Jugant-se la seva, quants milers de vides salvaren!
Per fer de guia, ultra un pit de roure, una cama d'isard i un valor
d'heroi, calia un pósit de bons sentiments. Per un punyat de diners,
que no eren res en comparació del risc que enfrontaven, salvaven la
vida dels perseguits pels odis polítics, ideològics, antireligiosos o ra-
cial. Homes, dones i infants de tot eIs països, que se sentien condem-
nats per polítiques d'exterrnini, eren menats a terra segura pels guíes.
Elsguies foren l'angel guardia dels fugitius. Els conduïren penosa-
ment, dintre la fosca, per senderons esquifits i amagats, per camins
sense camí, a salt de mata, entre córrecs i cingles, amb l'ai al cor i
aquell mirar de por de qui malpensa i calla. Sortien cada nit de casa
per guiar els que volien evadir-se, sense saber si tornarien al clos de la
família :
“ Si cert era l' adéu,
incerta la tornada".
Tots recordem les corrues d'homes que, no fa gaire més d'una
vintena d'anys, arribaven a Maçanet cada nit, procedents de tots els
països de I'Europa occidental, fugint del terror nazi. Aquests milers
d'homes havien estat guiats fins a la ratlla fronterera per gent del
país. En albirar les Salines, ja se sentien segurs. En aquelles ocasions,
quin verisrne més corprenedor prenien els versos dels Goig de la Mare
de Déu de les Salines!
"Gent de totes condicions
troben allí grans consols:
ja francesos, ja espanyols
i de totes les nacions".
EIs sistemes de repressió contra els "comerciants lliures" anaven
creixent d'acord amb els avanços de les tècniques modernes (motorit-
zació, armament automatic, prismátics, gossos policies, etc.). Però
els camins sense camí són infinits i, embolcallats per la fosca, es fan
introbables. EIs pocs fracassos deIs astuts i valents contrabandistes
i guies gairebé mai no foren deguts a l'abundor de mitjans posats a
disposició de llurs vigilants. Provingueren sempre del morro fosc
d'algun espia malcarat ... de "la punyetera espia", com diu la cancó
que encara ressona pels nostres hostals. Malgrat tot, doncs, el con-
trabandista persistia. El contraban era una mena de revenja de la
gent del país contra la instauració d'una frontera arbitraria.
Actualment, les coses s'enfoquen millor. La política económica
que segueixen els governs tendeix a esborrar les fronteres. El Mercat
Comú ja les ha esborrades en molts paísos i la gent passa i traspassa
fronteres sense passaport. L'obrer treballa en el país que més li plau
i en les mateixes condicions que els seus naturals, cada dia es declaren
alliberades un gran nombre de mercaderies, s'obren Universitats co-
muns, s'estableixen nous enllaços de carreteres a tot el llarg deIs
Pirineus (fa pocs dies que s'ha inaugurat la de Camprodon a Prats de
Molló) ... Aquestes mesures afectaran, tard o d'hora, el nostre poble,
i es cloura un parèntesi de tres-cents anys de contraban a !a nostra
muntanya.
El contraban haurà mort dignament. Creat per la instauració
d'una frontera separadora de germans, deixarà d'existir quan aquesta
frontera resti legalment esborrada per nous vincles d'unió.
Un dia, després que la destral hagué aclarit les nostres boscúries,
s'escrigué l'elegia del darrer llop ... Aviat arribarà el dia que s'haurá
d'escriure l'elegia del darrer contrabandista ... I fins haurem d'aixe-
car un monument d'homenatge a la seva valentia i als humanitaris i
heroics serveis que acomplí com a guía de perseguits, pels camins sen-
se camí del nostre terme.
Rafel Sot Delclòs