ELS CARRERS DE LA VILA
Per Rafel Sot i Delclòs
Publicat en el programa de la festa d’estiu de 1990
El retolament dels carrers i places de la vila i la numeració de tots els edificis del seu terme, fou ordenat pel governador civil de la província al començament de l'any 1860, a fi que les dades del nom de cada carrer i numero de cada casa es podés consignar en el primer Cens General d'Habitants que, amb normes modernes, es realitzaria a l'Estat, a partir del 31 de desembre del mateix any.
EI 28 d'octubre de l'any esmentat, l'Ajuntament i el majors contribuents del terme es varen reunir, en sessió extraordinària, per deliberar "según esta mandado par el M.I.S. Gobernador Civil en diferentes circulares", si els rètols serien de marbre o de rajola de Valencia. Per 14 vots contra 7, s'acorda fer-los de marbre.
Segons un resum confeccionat per la Secció d’Estadística del Govern Civil, el numero d'edificis del terme municipal de Maçanet, l'any 1860, era el següent:
| Edificis habitats constantment | 329 |
| Edificis habitats temporalment | 2 |
| Edificis deshabitats | 63 |
| Edificis totals | 394 |
El pressupost municipal de despeses per l'any 1860, era de 15.587,60 "Reales de Vellón", 8.695 dels quals eren de pagament obligatori i preferent, 1.120 pel sou anual del secretari i 7.575 pel lloguer dels locals que servien d'escoles, conservació del mobiliari, llum, material escolar, etc.
Es evident que amb un pressupost anual tan migrat i escàs, el municipi no podia complimentar l'ordre governatiu sinó a "llarg termini" "a la llarga", era la locució de l’època.
Mentrestant, es complimentaria l'ordre governativa de retolar les places i carrers del casc urbà, emprant el sistema mes senzill i econòmic: emblanquinar l'espai on haurien de col·locar-se les plaques de marbre i pintar-hi a sobre, amb lletres negres, el nom que es donaria al carrer o plaça.
L'ajuntament tingué el gran encert de "batejar-los" tots, respectant els noms que figuren en els documents mes antics i tal com, per tradició, eren anomenats pel poble. Avui encara resten vestigis d'aquests rètols en els carrers del Pont, la Vajol i altres.
El "llarg termini", que l'ajuntament es concedí a si mateix l'any 1860, s'anava allargant de tal manera que, transcorreguts 37 anys, el governador civil, donaria ordres molt contundents, puix així ho dóna a entendre l'acta d'una sessió del 5 de setembre de 1897, de la qual extraiem uns paràgrafs:
"El Gobernador Civil ordena que se complete la numeración de los edificios y rotulación de las calles".
"Fue acordado ordenar al albañil proceda al "momento y sin levantar “mano", a la numeración de las calles, aldeas, plazas, caseríos, arrabales y edificios diseminados, y así mismo, a la rotulación de las calles que carezcan de rótulo".
"Los edificios diseminados se dividirán en cuatro zonas: en la del Norte, figuraran todos los edificios comprendidos entre el rio Frausa y Camino de la Vajol. En la zona Este, los comprendidos entre el camino de la Vajol y el camino vecinal que conduce a Figueras por Darnius. En la zona Sur, los comprendidos entre el camino vecinal a Darnius llamado del Coll de St. Martí. Y en la zona Oeste, los comprendidos entre el Coll de St. Martí y el rio Frausa, divisorio de la zona Norte."
No sabem en quina data s'acaba la tasca de retolar els carrers i de numerar edificis, però si que podem afirmar que l'ordre governativa fou acomplerta totalment, i així ho demostra el fet que, tant en el casc urbà com dispersos pel terme, es poden veure edificis inhabitats i mig enrunats que encara mostren ostentosament la plaqueta de marbre, amb el seu número, clavada a la paret.
Pel que fa a la denominació de carrers i places, s'han respectat els noms histories i tradicionals, durant segles. L'any 1869, es canvia el nom de la plaça, per ordre governativa, paro la dèria de canviar noms no arriba a la nostra vila fins ben entrat aquest segle i sempre per raons polítiques.
Heus aquí les dades recollides a l'Arxiu Municipal, sobre la denominació de cada carrer i plaça, antiguitat de la denominació, canvis de nom, personalitat de l’homenatjat, i dedicació de carrers construïts fa poc temps:
PLAÇA DE LA VILA
En les escriptures mes antigues, se l'anomena simplement, "la Plaça Publica". En ella hi tenien lloc les subhastes, arrendaments i encants al mes adient dels bens comunals.
En el segle XVIII, en atorgar-ne al lloc de Maçanet el títol de vila, es denomina Plaça de la Vila.
 |
Plaça de la Vila |
El 30 de juny de 1869, l'ajuntament "insiguiendo lo dispuesto por el M.I. Sr. Gobernador civil de la província, en circular de 14 de este mes, va fer jurar la constitució, proclamada el 6 de juny de 1869, a mig poble, i la plaça canvia de nom: Plaza de la Constitución.
El 14 d'abril de 1931, amb motiu de la proclamació de la Segona República espanyola, carrers i places (no tots), canviaren de nom, i fou denominada Plaza de la República. (Falta l'acta).
El 13 de febrer de 1939, arriba a Maçanet la tropa del general Franco, i el comandant militar D. Justo Pérez Pelayo, constituí un nou Ajuntament. La plaça es denomina Plaza del Caudillo.
Finalment, l'Ajuntament presidit per l'alcalde Josep Calabuig Viñas (1976 -1979), tingué l'encert de restituir a la plaça el seu nom tradicional i que mes se li escau: Plaça de la Vila.
PLACA DEL CASTELL
L'antiguitat del nom d'aquesta plaça fou respectada durant segles. EI 10 d'octubre de 1925, l'Ajuntament en ple, acorda per unanimitat, donar a dita plaça el nom de Plaza del General Barrera.
D. Emilio Barrera Luyando, capità general de Catalunya, havia vingut a Maçanet per passar revista al Sometent de la vila, format a la plaça del Castell, el 29 d'agost anterior.
EI 14 d'abril de 1931, dia que, fou proclamada la Segona República espanyola se li dona el nom de Plaza Angel Garcia Hernández.
També s'acorda aixecar en aquesta plaça un monument en honor dels capitans Fermin Galan i Garcia Hernández, que moriren per la causa republicana, el 14-XII-1930. (Falta l'acta).
EI 13 de febrer de 1939, la plaça recupera el seu primitiu nom de Plaça del Castell, i el monument fou enderrocat.
PLAÇA DE LA BURRIANA
Aquest nom ve, també, de segles enrere. El 14 d'abril de 1931, s'acorda denominar-la Plaza de Fermin Galan, màrtir de la causa republicana, amb Garcia Hernández. (Falta l'acta). Recupera el seu nom primitiu de Plaça de la Burriana el 13 de febrer de 1939.
PLACA DE LES DOMINES
La denominació de les Domines, també ve del temps de l'avior. En sessió de 8 d'abril de 1932, l'Ajuntament decidí canviar el nom pel de Plaza de Francisco Pi i Margall, un dels quatre presidents que tingué la Primera República espanyola, ídol dels federals empordanesos i gran historiador.
EI 13-II-1939, recupera l'antiga denominació de Plaça de les Domines, que recentment ha tornat a perdre per denominar-la Plaça del President Josep Irla, un republicà de tota la vida, president del Parlament de Catalunya que, en l'exili, va substituir el president Companys fins que -sempre en l'exili- fou elegit Tarradellas.
CARRER DE LA PLAÇA
En els papers que es conserven a l'Arxiu Municipal, sempre figura amb aquesta denominació. Tampoc consta que hagi canviat de nom.
CARRER DEL PONT
També se l'havia denominat carrer de la Plaça, segons encara es pot veure en un rètol mig esborrat.
EI nom del Carrer del Pont li fou donat perquè, per travessar la ribera de França hi havia un pont, apte solament per matxos de bast i altres animals de càrrega. No fou convertit en pont per carruatges fins al 1897. No ha canviat de nom.
CARRER DE LA BURRIANA
La denominació d'aquest carrer es tan antiga com la de la plaça del mateix nom. No perdé el nom de Carrer de fa Burriana fins al 8 d'abril de 1932, que se li dona el nom de Francisco Ferrer Guardia, fundador de la "Escuela Moderna".
El 13-II-1939, recupera el nom antic de Carrer de la Burriana.
CARRER DE LA RECTORIA
 |
Carrer de la Rectoria |
Probablement se li va donar aquest nom desprès de ser-hi construïda, "ex-profeso", la casa rectoria. Així ho dona a entendre el gravat del dentell de la porta: un bonet de quatre becs -any 1777- i unes lletres que no hem pogut desxifrar.
El 18 d'abril de 1932 es canvia el nom pel de Jose Nakens, fundador del periòdic republicà "El Motín".
El 13-II-1939, recupera el nom de Carrer de la Rectoria.
CARRER DE LES DOMINES
Denominació d'igual antiguitat que la plaça del mateix nom.
El 8 d'abril de 1932 s'acorda canviar el nom pel de Carrer de Vicente Blasco Ibáñez, gran novel·lista espanyol, i diputat republicà per Valencia, que gairebé sempre visqué exiliat a Franca, on també hi va morir.
El 13- II -1939 recupera el nom de Carrer de les Domines.
CARRER DE L'HOSPITAL
 |
Carrer de l'Hospital |
Sempre ha tingut la mateixa denominació de carrer de l'Hospital, almenys des del segle XVIII.
Aquest nom se li donà quan es construí L’Hospital dels Pobres, en aquest mateix carrer. Per tradició sempre s'ha cregut que va ser fundat per un rector de Maçanet i administrat per dos regidors que havien de rendir comptes al bisbat, per conducte del rector.
CARRER DE LA CORT
En català el mot Cort, pot significar diferents accepcions, i en el cas que ens interessa fa referència a la Cort per a tancar-hi el bestiar. Això es perquè aquest carrer menava a la Cort d'en Mally.
LA PARET NOVA
Aquest carrer va néixer quan fou necessari obrir un nou pas que anés des de la plaçeta de les Domines al carrer de St. Sebastià, aleshores fou necessari d'encaixar aquest carrer i per això s'anomena la "Paret Nova". Mai ha canviat de nom.
CARRER DE SANT SEBASTIÀ
Se li dona aquest nom de molt antic, quan s'edifica la capella sota la invocació de Sant Sebastià. La data que figura en el dentell de la porta" 1733", fa referència a una reconstrucció.
El 14 d'abril de 1931, l' Ajuntament acorda canviar el nom de Sant Sebastià, pel de "Carrer' del 14 d'abril".
El 13 de febrer de 1939, recupera de nou el nom de carrer Sant Sebastià.
CARRER DE LA VAJOL
Sempre ha tingut la denominació del carrer de la Vajol, perquè des del final del carrer arrenca el camí que porta a La Vajol.
 |
Carrer de La Vajol |
Al segle passat era molt freqüent de dedicar un carrer als pobles veïns; així mateix la Vajol, Darnius i Albanyà també tenien el carrer anomenat de "Maçanet".
CARRER MAGRE
Sempre ha figurat amb la mateixa denominació. Les denominacions, "Llarg", "Estret", "Ample", "Magre", les trobem no solament en les petites viles sinó també en el casc antic de les ciutats.
CARRER DELS VALLS
Com en d'altres viles que també tenen aquest carrer, fa referència al "Fosso", que envolta les muralles.
AVINGUDA JOSÉ CANALEJAS MENDEZ
Es l'enllaç del carrer de Sant Sebastià fins al pont de la carretera de Figueres. El 1901, ja s'hi construí una casa de l'Amador Olivet Borrelló, quan encara no estava acabada la carretera nova de Figueres. No se li dona aquesta denominació fins a l'any 1912. Jose Canalejas fou president del govern del 1910 al 1912, any en que fou assassinat a Madrid per un anarquista. L'Ajuntament ja havia felicitat el senyor Canalejas, l'any 1910 quan proposa l’aprovació de la famosa llei denominada vulgarment "Ley del Candado".
CARRERS NOUS
Recentment s'han construït quatre carrers, que han estat denominats:
Carrer de "Mossèn Jacint Verdaguer", eminent poeta cat ala mort el 1902.
Carrer de "Josep Torras i Bages", bisbe de Vic i autor de "La Tradició Catalana”.
Carrer de "Jaume Balmes", sacerdot nat a Vic, filòsof català i autor de "El Criteri". Tots estimem la nostra vila, però sentim encara una emoció mes forta quan ens parlen del nostre carrer. Del carrer on hem nascut i viscut els anys de la infantesa, tots en diem "el meu carrer''.
Aquests apunts sabre els carrers de la vila ens han estat suggerits desprès de la lectura d'uns versos del poeta lleidatà , Estadella i Arno, que diuen així:
"Quan passo pel meu carrer,
com hi vola la mirada!
Y ab quin gust trenco l’alè
Al pedrís d’aquella entrada
Escorcollo el veïnat
per si trobo cara amiga:
una sola m'ha esguardat
des del fons d'una botiga.
Una sola que m 'ha dit
ab un aire de tristesa
que'l bon temps era finit
de !a nostra jovenesa"
Rafel Sot i Delclòs