Pau Delclòs i Dols (1865-1942)
Per Lluis Mª Mestras i Martí
Publicat al Punt Diari, de Girona, el 9 d'abril de 1981
Pau nasqué a Maçanet de Cabrenys el 25 de febrer de 1865. Fill de Rafel Delclòs i Puntonet, perdé el pare el 29 de març de 1877, o sigui a l’edat de 12 anys. Havia estat el seu mestre de primeres lletres, a Maçanet, Josep Batlle i Viñas, iniciador de la nissaga pedagògica dels Batlle. La protecció i ajuda de l'oncle, Joan Delclòs i Puntonet, Canonge de la Seu gironina, li permeté cursar el Magisteri , a la Normal de Girona. Amb qualificació d’excel·lent aprovà, l'any 1884, la Revàlida per a l’obtenció del títol de Mestre Elemental (1). Un any més tard, la de Mestre Superior (2). Àvid de millorar encara més la seva preparació tècnica, passà a la Normal de Barcelona. El 22 de setembre de 1887 se li expedia el títol de Mestre Normal.
 |
Pau Delclòs i Dols |
Oposicions
Aconseguida mitjançant oposició, el 27 de març de 1888 es possessionava de la classe elemental de nens de Pobla de Claramunt (Anoia). Un any més tard, també per oposició (3), obtenia l'escola de Cardedeu (Vallès Oriental). Se'n possessionarà el 7 d'agost del 1888. A l'ensems, prenia part, a Girona, en unes altres oposicions. Resultaren decisives per a ell, precisament perquè no les guanyà. Es tractava de proveir set escoles vacants a les comarques gironines, entre elles tres corresponents a poblacions de mes de 3000 habitants: Banyoles, Cassa de la Selva i Santa Coloma de Farners. El sou que tenien assignat (1.100 ptes anyals) era superior al de Cardedeu (825 ptes). Foren unes oposicions renyidíssirnes. S'hi presenta gent molt preparada. El Tribunal feu constar que els exercicis de Pau Delclòs havien estat brillantíssims (4) Però només aconseguí el numero 4. En no poder millorar de sou, preferí no moure's de Cardedeu.
D'haver-li correspost una de les tres places desitjades, el més probable es que hauria estat per sempre més un mestre gironí. En no aconseguir-ho, es presenta a unes noves oposicions a la recerca d'un millorament de població que li suposés un augment de sou. Aquesta vegada, al Districte Universitari de Barcelona. Sobre 25 aprovats, meresqué el numero 2 i el nomenament per a l'escola elemental de nens de Tarragona (5), situada a la Plaça de Prim. Se'n possessionarà el 30 d'abril de 1891. Ja no se'n mogué mes.
El 5 de mary de 1911, aquesta escola fou convertida en graduada. Delclòs en fou designat Director, càrrec que ocupa fins a la seva jubilació, el 1935. En els 44 anys d'actuació a Tarragona, foren diverses les generacions d’escolars que es beneficiaren del seu treball i del seu esforç. EI nivell cultural i educatiu de la graduada s'enlairà a cotes molt altes.
Gaudia d'un prestigi merescut entre els seus companys. L'elegiren Habilitat dels mestres del Partit judicial. En l'aspecte societari, no regateja mai el seu concurs quan li fou demanat. A l'Assemblea de la Federació de Mestres de Catalunya, celebrada a Tarragona el 1919, hi participa en forma molt activa. També va assistir, l'any 1923, a l' Assemblea de Girona, en la qual el seu germà Joan fou designat President. En les seves actuacions societàries, Pau no feia fressa, però feia feina. Complerta la seva missió, tornava al seu despatx a dedicar a l’escola hores i hores extraescolars.
 |
A Maçanet, el mestre Batlle i els seus deixebles |
Pare, mestre i poeta
Es casà amb Maria Lluïsa Balvey i Bas, filla del farmacèutic de Cardedeu, els hi fruitaren deu fills al matrimoni. Dos moriren petits. Els altres vuit cursaren estudis universitaris. Tres Medicina (Rafel, Lluís i Pau). Un Farmàcia (Anton). Un altre Dret (Joaquim). Una, Químiques (Mª. Lluïsa). I dos Magisteri (Anna i Mercè). De tots ells, nomes viuen les dues últimes. Anna és Religiosa Carmelita de la Caritat. Mercè, pròxima a jubilar-se, exerceix de mestra a Tarragona. Precisament l'any 1944, i per poc temps, actuà a la nostra província, al poble pirinenc de Darnius, veí de Maçanet de Cabrenys.
Model de pares no li faltaren a Pau Delclòs, ni feina ni maldecaps. A la seva tasca de mestre, li calgué afegir la de dirigir els estudis universitaris de tota la fillada. Enamorat de Catalunya i profundament religiós, convertí l'escola en una llar i la llar en una escola.
L'actuació de Pau Delclòs no es limità a l'escola i a la família. Tenia una afecció: la poesia. Era a l'ensems realista i somniador. La seva ànima empordanesa, empeltada del serè, pur i blavíssim cel tarragoní sentí la fiblada de la poesia. S'hi engresca. En ella hi bolcà els seus grans amors: la família, l'escola i la pàtria catalana. Una de les seves poesies, "Germanor" , obtingué la Flor Natural en uns jocs florals cel·lebrats a Blanes. En el Jurat hi figurava l'escriptor Joaquim Ruyra. Es també preciosa la poesia titulada "La Pasqua dels nins". Però la més coneguda es "Pàtria Nova", publicada a la revista tarragonina Pàtria poc després d’instal·lar-s’hi. En ella uneix la joia de viure-hi amb la nostàlgia per haver abandonat el seu poble natal:
"Que formós el trobo aquest niu!
Que formosa es ma nova pàtria!"
Un maçanetenc il·lustre m’assegura que encara avui dia la reciten de memòria els vells d'aquell poble.
Actuació a Tarragona
L'estada de Pau Delclòs a Pobla de Claramunt i Cardedeu fou efímera. Tres anys en total. A Tarragona, en canvi, hi arrela. Fou un precursor de la pedagogia activa. Utilitzava sistemes i procedimentsd'ensenyament avui dia molt aplicats, però que en el seu temps, constituïen una novetat. L'any 1900 publicà uns mapes per esser copiats pels escolars. Anaven acompanyats de nombroses preguntes que els nens havien de contestar. La col·lecció es titulava "La geografia por el dibujo". Tingué amplia acceptació entre el Magisteri. Se'n feren nombroses edicions.
Figurava, per mèrits, a la primera categoria de l'Escalafó Provincial. Les autoritats locals, provincials i estatals, en reconeixement a la seva meritíssima labor, li concediren molts d'oficis laudatoris i Vots de Gracies, tres dels quals ho foren del Reial Ordre. L'any 1904, en una exposició de treballs manuals realitzats per escolars, obtingué el Primer Premi del oferts pel Ministeri d'Instrucció Pública. Estava en possessió de la Creu de Cavaller de l'0rdre Civil d'Alfons XII.
Durant molts anys, fou un dels elements directius i un dels impulsors de l'Ateneu tarragoní de la classe obrera. També fou des de la seva creació, membre de la Societat Arqueològica Tarragonina, formant part de la Junta Directiva.
Enamorat de la seva professió dedicava totes les hores del dia a la seva escola, als seus deixebles i al seu propi reciclatge. Era d'una puntualitat extremada. S'incorporava diàriament a la seva tasca a dos quarts de nou del mati fins a la una. I, a la tarda, a dos quarts de tres tornava a l'escola i ja no se'n movia fins ales deu de la nit car, acabada la sessió de classe, es recloïa en el seu despatx per corregir els treballs de la mainada, preparar la tasca de l’endemà i posar-se al dia de les noves tècniques pedagògiques, escrivint o llegint. Les vacances d'estiu les aprofitava per redactar els programes corresponents als tres cicles de la graduada i a preveure, per cada un d’ells, la distribució del temps i del treball.
Utilitzava pocs textos a l'escola. Donava una importància extraordinària a l'expressió plàstica: dibuix, contacte directe o indirecte amb la matèria i la natura, treballs manuals, li proporcionaven motivació suficient per desenvolupar l’àrea de l'expressió numèrica, i per a l'ensenyament de la Geografia, la Història i les Ciències Naturals. El material didàctic era, gairebé tot “creat" pels mateixos alumnes.
Homenatge
Tingué la sort de jubilar-se un any abans del inici de la catastròfica guerra civil. La depuració franquista dels funcionaris que , a Barcelona, separà de la carrera al seu germà Joan, no l'afectà El seu catalanisme no tenia caràcter polític. Només se'l cessa com a Habilitat dels Mestres tarragonins.
"El Magisteri Català" digué ell, en jubilar-se, que "era un bon mestre, d'una capacitat de treball admirable" (6). Lluis Salvador, un ex-alumne, lamentava la jubilació que "obligarà Pau Delclòs a separar-se d’allò que ha estat, gairebé durant mig segle, el centre material i moral dels seus més purs i nobles afanys i el temple del seu sant i enlairat ministeri docent".
Un any desprès, signada per gran nombre de ex-deixebles, fou tramesa al Consell Municipal una instància fent patent la gratitud que mereixia Pau Delclòs per l'exemplaritat del seu ministeri i llançaven la iniciativa, "per la meritòria obra que realitzà durant la seva vida docent a favor de la cultura popular". Això succeí "a en la sessió del 5 de maig de 1936.
La guerra civil no permeté dur a terme l'homenatge. Calgué esperar que s’apaivagués la fòbia anticatalanista. El 4 d'octubre de 1951, el ple municipal va aprovar una proposta de la Comissió de Cultura de retre homenatge públic "al ejemplar maestro don Pablo Delclòs Dols, apostol de la enseñanza" (8). Es va celebrar el dia de Santa Tecla, patrona de Tarragona. Hi assistí una gran gentada, a més de les autoritats. A l'edifici de la Plaça de Prim, on Pau Delclòs visqué i hi exercí com a mestre per espai de 44 anys, se li dona el seu nom. La làpida, que parla de la laboriositat exemplar del mestre Delclòs, es molt expressiva. Presidí els actes el Governador Civil, Josep Pagès i Costart, procedent de les nostres comarques. Més endavant, l'any 1956, passa a ocupar et mateix càrrec a Girona.
Pau Delclòs havia mort l'any 1942. En la seva tomba tarragonina s'hi esculpí la següent inscripció, que sintetitza el que fou la seva llarga vida:
"Hic quiescit qui nunquam quievit"
Lluis Mª. Mestras i Martí
(1) Boletín de Primera enseñanza (8 Juny 1884)
(2) Boletín de Primera enseñanza (23 Juny 1885)
(3) Boletín de Primera enseñanza (10 Juliol 1888)
(4) Boletín de Primera enseñanza (24 Juliol 1888)
(5) Boletín de Primera enseñanza (15 Julio 1890)
(6) Diari de Tarragona (16 Març 1935)
(7) Diari de Tarragona (30 Maig 1936)
(8) Diario Español (5 Septiembre 1951)