Joan Delclòs i Dols ( 1874-1946)

Lluis M. Mestres i Martí

Publicat en el Punt Diari, de Girona el 18 de Febrer de 1981

 

Nascut a  Maçanet de Cabrenys el 20 de desembre de 1874 era fill d'en Rafel Delclòs i Puntonet i de l'Anna Dols i Camó. Tenia un germà, en Pau, nou anys mes gran que ell. En quedar orfe de pare, sense la protecció i ajuda del seu oncle, Joan Delclòs i Puntonet, Rector de Lloret de Mar i Canonge de la Seu gironina, difícilment  hauria pogut cursar el Magisteri. Ell li costejà  els estudis a la Normal gironina. Més tard, a Barcelona. El 1896 se li estengué el títol de Mestre Normal.

Prengué part l'any 1895 en unes oposicions a Escoles del Principat (1). Triomfà. El 12 de febrer de 1896 prenia possessió  a  l'escola de la Vilella (Priorat).  Poc desprès, es traslladava a Caldes de Malavella, en un local qualificat per la Inspecció d'humit i  inservible. El propi Delclòs el descriu així: "L'aire de la classe és tebi i viciat. Mes que viciat, corromput  i podrit. Tapa el meu respir. Em ve a la memòria  que, segons els preceptes de la higiene, és  l'escola un lloc on, a  tot respirar poden enquibir-s'hi 60 infantons. Compto i, oh miracle!, els assistents son el doble. Avergonyit  baixo la mirada i les llàgrimes m'apunten als ulls; un sol moll, brut i fangós és el que trepitgen aquells peus delicats tan petits, tan bufons... i tan poc considerats" (2). Sorprèn que l'escrit fos en català. No era freqüent entre els mestres. Demostra,  a  més a més, com es preocupava pels seus alumnes.   

  
En Delclòs era una persona de gran cultura. Perfecte cavaller, vestia sempre impecablement. Alt, escardalenc,  el cigar als llavis, tenia aspecte i maneres de gran senyor. Alexandre Galí  deia d’ell que era un "gentleman".

Defensor del català a l’escola

En constituir-se  l'any 1903, a Girona, l' Associació Provincial de Mestres, Delclòs en fou elegit primer President (3).  I quan s'estudia  poc  desprès el  projecte de Bases amb el qual el pedagog madrileny, Pedro Alcántara  Garcia, pretenia de substituir  la Llei Moyano, l’Associació  de Girona acordà:

Base  1ª- . S'hi afegirà:  "En les regions l’ idioma nadiu de les quals no sigui el castellà,  s’utilitzarà  aquell com a mitja per a conèixer  bé aquest,  simultanejant-los  quan l'ensenyament ho exigeixi".

Base 2ª.- S'hi afegirà: "Els mestres hauran de conèixer, a mes del castellà, l’ idioma de la regió on exerceixin llurs càrrecs"

Això ho demanaven els mestres gironins fa 78 anys!

En Delclòs sabé marcar, des de la primera hora, la seva posició en relació al problema del català a l'escola. S'hi mantingué fidel fins a la mort. Ell, en Genís, en Jou, en Barceló i en Blasi foren els mestres gironins que marcaren l'evolució del magisteri oficial vers la introducció del català a l'ensenyament. Quan es publicà el R.D. de 21-11-1902 amenaçant en separar definitivament del servei els mestres "que enseñasen a sus discípulos la doctrina cristiana y otra cualquier materia en un idioma o dialecto que no sea la lengua castellana", Delclòs en protestà.  Digué que era desconèixer la ciència  pedagògica i la naturalesa infantil no utilitzar en l'ensenyança la llengua del nen (4).

S'alegra de l'aprovació de llibre "lectura bilingüe" d'en Salvador Genís. El felicità. "S'ha reconegut -escrigué- la validesa dels acords del Congrés National Pedagògic de Barcelona" .. “No es pot anar contra el que ha establert  la mateixa naturalesa. Donar privilegi a alguna de les llengües -el castellà- per sobre de les altres, es feia odiós" (5).   

  
Traslladat a Vic i a Barcelona, continuà batallant a favor del català a l'escola. Quan es publica el Decret de 29-4-1931 en el qual per fi es reconeixía a la mainada el dret a usar lliurement la seva llengua dintre el clos de l'aula, com l'usa a la llar i en els moments d'esplai, escrigué que era aquell un dia gloriós per a Catalunya. "Hem guanyat una gran batalla, la més transcendental, la més decisiva, la batalla de la llengua"(6).

Precisament un dels càrrecs que li feu el  24-1940  la Comissió depuradora del Magisteri, fou la d'esser gran propagandista de l'ensenyança del català a les escoles. No ho negà. "No lo he de desmentir. No podría desmentirlo. Propugné, fundándome siempre en razones de carácter pedagógico,  la necesidad de que la  formación del niño debía hacerse a base de su lengua  materna".  Naturalment, per O. de 31-7-1940  se'l separava definitivament del servei. Ja des del 3-4-1939 estava suspès de sou. També se li arravata l’Habilitació dels mestres del Partit de Vic, que feia molts anys ostentava.

Millorant del Magisteri

En Joan Delclòs fou un mestre brillantíssim, del millor que han produït les comarques gironines.  Volia el millorament del Magisteri. "Entenc -escrigué- que cal fer quelcom que beneficiaría d'una manera directa l'ensenyança"... "Mentre no ens sigui possible als mestres de viatjar i visitar escoles on aprendre nous procediments per comparar-los amb els nostres, posem nostra labor escolar, a la vista i consideració dels companys. Si és bona, perquè  l'imitin. Si és dolenta, perquè ens n'assenyalin els defectes (7).

D’això a la invenció de les famoses "Converses" només hi havia un pas. El donaren en Jou, en Santaló, i en Naves. Desenvoluparen i feren germinar la idea sembrada per en Delclòs. Però, en lloc d'utilitzar només la premsa professional, cregueren preferible recórrer, a més a més, al col·loqui. La primera "Conversa" tingué lloc el 29-6-1903. Desprès se'n celebraven moltes. S'estengueren a Lleida, Tarragona i,tímidament a Barcelona.

L'aportació  pedagògica més important d'en Delclòs són els tres preciosos articles sobre "Museus" (8). Es cert que en Balmaña, a Espolla, havia convertit la seva escola en un museu. Però els tres articles d'en Delclòs representen un magnífic assaig d'introducció del mètode actiu a l’ensenyament. Es probable que no hagués llegit res de Ferrière, un dels apòstols de l’escola activa. Però, desprès d'en Delclòs, l'escola gironina s'orientava vers una pedagogia activa. "S'imposen -escrivia­ noves pràctiques a fi de modernitzar l'ensenyament" ... ''Es necessari establir un petit museu t’Historia  Natural"... Explica, seguidament, com ha aconseguit "un petit observatori meteorològic que es la delícia dels meus deixebles, que no només en coneixen l’ús, entenen el funcionament de tots els aparells, sinó que els maneguen amb envejable habilitat" ...  Per afrontar l'escassesa de materials,  proposa intercanviar-los entre escoles de diferents regions. Subratlla els excel·lents resultats obtinguts en fer participar els nens en l'obtenció, l'estudi i la classificació dels materials. No sols significarà el Museu un cabdal de coneixements útils, sinó que s'enriquirà el vocabulari del nen i l'atenció  creixerà.  Les excursions escolars serviran per enriquir el Museu.  

L'Inspector senyor Ibarz digué d'ell: "Caldas tiene la suerte de contar con un inteligentísimo maestro y, por ello, con una escuela que bien puede incluirse entre las mejores de la provincia" (9).  

   
A Caldes morí la Ramona Ferrer, la seva primera muller, deixant-li una filleta: la Margarida. Precisament en Delclòs acabava de triomfar en unes oposicions per millorar de categoria. Li correspongué Vic. Duplicava el sou. Cessà de Caldes el 30-6-1904. A les mateixes oposicions, en Silvestre Santaló  era destinat a Reus. Girona perdia dues de les figures mes brillants (10).

Mestre de Vic

En ocupar l'Escola Superior de Vic es va trobar amb solsament sis nens matriculats. Treballa de ferm. Aconseguí la creació de la Graduada Sant Miquel, al carrer de Manlleu i una matíicula de 300 alumnes. A Vic contragué segones núpcies amb la Rosa Creus i Bru, la qual feia de mestra en aquella ciutat. D'aquest segon matrimoni en nasqué, també una filla: l'Anna.

El prestigi del qual gaudia el senyor Delclòs li provenia de la seva personalitat, de la seva vasta cultura. Era molt estimat i considerat. El Bisbe Torres i Bages el distingí amb la seva amistat i confiança. Col·laborava a la premsa local amb uns articles de vulgarització pedagògica que titulava "Fulls de cartipàs". (11).

Romange 17 anys a Vic. El 1921 demanà el trasllat a Barcelona. Se li assigna de moment una escola al barri de Can Tunis, i més tard, a la barriada de Sants. També la seva muller, per dret de consorts, anà a Barcelona.  Deu anys més tard, amb motiu d'haver estat nomenat en Delclòs Director d'un dels nous Grups Escolars de Barcelona, els ex-alumnes de Vic acordaren "tributar-li un homenatge de gratitud per la tasca realitzada: La seva vinguda a Vic representà la implantació d'uns mètodes. pedagògics més moderns i racionals que els aplicats generalment fins aleshores en moltes escoles". (12).

L 'homenatge tingué lloc el 7 de juny de 1931. En representació de la Generalitat hi assistí  l’il·lustre pedagog Alexandre Galí. Se li ofrena un àlbum amb centenars de signatures dels seus ex-deixebles. Més de cent comensals s’aplegaren al banquet. S'exposà la idea de donar el nom d'en Joan Delclòs a un dels Grups escolars en projecte (13). La premsa local donà gran relleu als actes.  Dos anys mes tard s'insistia: "en Delclòs va tenir la virtut de reorganitzar, de dignificar l'escola de l'Estat" ... "En feu l'escola de tots; la dels rics i la dels pobres' ... ·"Les obres del primer Grup escolar son ja començades. Creiem que seria un encert que portes el seu nom .. (14). L'explosió de la Guerra Civil ho impedí.  Per Ordre de 6-3-1925 se li concediren, a proposta de les Autoritats de Vic, a ell i a la seva muller, les gràcies de Reial Ordre pel zel desplegat en l'exercici de llur missió" (15).

Etapa barcelonina

El prestigi d'en Delclòs  es mantingué a Barcelona. Tenia molts i distingits amics entre els mitjans intel·lectuals. Un d'ells, en Pompeu Fabra. A l'Assemblea de la Federació de Mestres de Catalunya, celebrada a Girona l'any 1923, fou elegit President. Succeïa a en Josep Barceló  i Matas, un altre gironí.

Li correspongué una etapa difícil. Poc desprès de la seva designació, s'iniciava la Dictadura de Primo de Rivera. El Patronat Escolar de Barcelona fou dissolt l'any 1924. Dos anys desprès se suprimien les activitats de la Federació per considerar-la antipatriòtica i perillosa per les seves tendències catalanistes.

Àdhuc els inspectors barcelonins foren dispersats arreu de la Península, en negar-se a denunciar mestres. Delclòs en protesta. l, quina missió porten els Inspectors que els succeeixen?, es preguntava en Delclòs. Prou que ho diu un d'ells, emfàticament amb frase lapidaria: "Vamos a resolver el problema de Cataluña". Heu sentit? "A resolverlo". No a conèixer-lo ni a estudiar-lo. "A  resolverlo?" Com s'ho faran? (16)  
La Federació es reorganitza l'any 1931. En l'Assemblea d'Olot (1932) fou elegit en Josep Coll i Mas, mestre de Barcelona, com a successor d'en Delclòs.

Aquest passa a formar part del Patronat Escolar de Barcelona. Era membre del Consell de  Cultura de la Generalitat. L'Alexandre Galí  escriu: "El Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Rios va ser confiat a en Joan Delclòs i a la senyoreta Jacinta Morell. El senyor Delclòs, perfecte cavaller, mesurat i recte en les seves conviccions, havia estat el campió de l'ensenyament de la llengua materna" .. "En la seva tasca era el seny i  l'honradesa perfectes".(17).    

Ja he dit que, acabada la guerra civil, fou depurat i separat del servei. També se'l desposseí del càrrec d'Habilitat. Tenia 64 anys. Va morir a Barcelona el 25 de febrer  de 1946. D'acord amb la seva voluntat, fou amortallat amb la bandera quadribarrada .. El seu gran amic, en Barceló i Matas, també separat de la docència pel franquisme, li dedicà, arran de la seva mort, una poesia:” Elegíaca".

 

Lluís  M. Mestres i Martí

NOTES:

(1) Boletín Oficial Provincia. (8 Noviembre 1895)
(2) El Defensor del Magisterio (6 Marzo 1902)
(3) El Defensor del Magisterio (27 Febrero 1903)
(4) El Defensor del Magisterio (4 Diciembre 1902)
(5) El Defensor del Magisterio (12 Enero 1904)
(6) Gaceta de Vic  (5 Mayo 1931)
(7) El defensor del Magisterio  (29 Mayo 1902)
(8) El defensor del Magisterio  (18 Setiembre, 1 y 16 Octubre 1903)
(9) El defensor del Magisterio  (25 Diciembre 1903)
(10) El defensor del Magisterio  (8 Julio 1904)
(11) Jou i Olió. Calendari Pedagògic. Página 35)
(12) Gazeta de Vich (14 Marzo 1931)
(13) Diari de Vich (8 Juny 1931)
(14) Diari de Vich (4 Març 1933)
(15) Boletín Oficial del Ministerio (14 Marzo 1925)
(16) Gazeta de Vich (4 Octubre 1930)
(17) A. Galí. Obra Completa. Libro II. 1ª part, pag. 237

massanetdecabrenys.com