Biografia d’en Rafel Sot i Delclós
(Biografia publicada en l’opuscle editat en motiu de l’homenatge que li va
fer l’ajuntament de Maçanet de Cabrenys el 4 de juliol de 1992)
Rafel Sot i Delclós, neix a Maçanet de Cabrenys, el 5 de gener de 1903, al si d’una família anomenada, des del segle XVIII, “Can Cardina”.
Ais 11 anys, ingressa al Seminari de Girona on cursa tres anys de Gramàtica castellana, llatina i grega; dos anys de Retòrica, Poètica i Humanitats; tres anys de Filosofia (Lògica, Ètica i Metafísica); i un any de Teologia.
Des de l'any 1917, que tenia 14 anys, durant els tres mesos de vacances, cada mati, de 9 a 12, anava a l’ajuntament per ajudar, i al mateix temps per aprendre, de l’intel·ligent Secretari Salvador Giralt i Hors.
Ja de ben jove, essent encara estudiant, col·labora al diari "El Norte", de Girona; als setmanaris "La Galeria", de Figueres; “EI Gironès", de Girona; "La Veu de la Selva", de Santa Coloma de Farners, on publicava sols poesies; "A Nosa Terra" de La Coruña; "ABERI", de Bilbao,
Compleix el servei! militar a Osca on col·labora a! diari "La Tiara", firmant amb el seu nom, També publica articles en el "Diario de Huesca" amb el pseudònim Jorge de Osca, els quals sortien sovint mutilats pel llapis roig de la censura militar.
Fou corresponsal, amb sou fixe, dels diaris "El Sol', "La Voz" i de l’agencia informativa “Febus”, de Madrid, fins que esclata la guerra civil espanyola,
També fou corresponsal del diari L’lndependent" de Perpinyà.
Però en el diari que col·laborà més seguidament i amb més entusiasme, i llibertat per part del director i propietari, Darius Rahola, fou a "L'Autonomista', de Girona. L’amor al terrer dels seus orígens, el porta a signar la major port dels seus articles amb e! pseudònim de "Rafel Cardina".
L’any 1926 ingressa per oposició a la Diputació de Girona, on hi resta fins l’any 1973, que es jubila.
Durant el temps que exercí de periodista i funcionari, sempre coopera en aquells afers que eren positius per la nostra Vila, valent-se dels magnífics medis d’informació i de divulgació de que disposava. Es just recordar que, en aquest aspecte, un altre maçanatenc, el seu cosí Rafel Delclós i Saguer que durant molts anys fou Director de la "Hoja Oficial del Lunes" i delegat de l’agencia informativa "Efe' a Barcelona, mai li regateja la seva col·laboració.
Promou llargues campanyes en pro del camí veïnal de Maçanet a Costoja, passant per Tapis, l’any 1928, essent alcalde Albert Pujolar Feznort, amb la redacció i aprovació del projecte per part de la Diputació. Canvis de règim polític impediren començar els treballs.
La campanya mes intensa en favor de la carretera de França, però la promogué l’octubre de 1932, quan l’alcalde d’Arles Mr. Pams i el Conseller Departamental Mr. Brunet, demanaren ser rebuts per l’ajuntament de Maçanet, per a parlar de la carretera de Costoja: i l’ajuntament respongué que era millor esperar després de la celebració de les eleccions de Diputats al Parlament Català. En Rafel Sot publicà nombrosos articles, remarcant l’interès de les autoritats franceses i l’abúlia de les autoritats espanyoles, per una carretera que havia de construir-se en territori espanyol i beneficiar-nos principalment a nosaltres.
EI ressò d’aquesta campanya, promoguda principalment des dels diaris "l’Autonomista", de Girona i "L’lndependent ", de Perpinyà, culminà amb la invitació que feren les autoritats perpinyaneses, a l’ajuntament de Maçanet d’unir-se amb ells a la visita que farien el 20 de setembre del 1933, a les autoritats de Catalunya i l’endemà al President de Catalunya, Francesc Macià, a Barcelona. L’ajuntament va rebre amb entusiasme la invitació i va assistir a ambdues, i també hi fou present en Rafel Sot.
EI 1932, es converteix en el principal impulsor del retorn de la campana "Martina" al monestir de St. Martí del Canigó. Aquesta campana havia anat a raure el 1786, a l’església de la Mare de Deu del Tura, a Olot i el bisbe de Perpinyà, Juli de Carsalade du Pont, gran amic d’en Rafel Sot, i magnífic restaurador del Canigó, feia 30 anys que la reclamava.
En les festes del Canigó del 24 de juliol del 1932, en honor de la campana "Martina" i d’homenatge al bisbe de Perpinyà per la restauració de l’abadia, es nomenat Pavorde Majoral de l’abadia. El bisbe, Juli de Carsalade, en el seu parlament va tenir unes belles paraules d’agraïment envers en Rafel Sot.
Per St. Jordi de l’any 1936, contrau matrimoni a Maçanet, amb Anna Riera i Oliveras, i el bisbe de Perpinyà es trasllada a Maçanet per beneir les noces.
Quan esclata la guerra civil s’exilia a Perpinyà, fins al seu acabament i col·labora amb la Creu Roja Francesa. El consol espanyol a Perpinyà, el nomena delegat de repatriament dels refugiats de la guerra civil. (1939 - 40).
De retorn a Catalunya, va regentar el Consolat de França, a Girona durant 30 anys; uns anys molt difícils degut a les circumstancies politiques. L’any 1940, neix el seu fill Rafel. Pels seus mèrits ha estat distingit, amb tres condecoracions, per l’estat Francès.
Però es d’ençà del 1973, quan es jubila, durant les seves llargues estades a Maçanet, que es dedica a fons a la recuperació i classificació de l’arxiu Municipal. Fins llavors els documents mes antics de l’arxiu, estaven apilonats dintre un armari emportat de l’antic Ajuntament; en un estat llastimós, polsosos i menjats per les rates i la humitat. Així la tasca d’en Rafel Sot, ha estat un treball de formiga, vencent amb tossuderia les contrarietats, fins assolir l'inventari i ordenació dels documents.
Aquest treball no ha estat en va. L’any 1980, en un informe molt complet encarregat pel Servei d’Estudis i Documentació de la Diputació de Girona, l’arxiu de la Vila, fou classificat de 1ª categoria, tant pel contingut, com per L’ordenació.
Nomes sis arxius de les comarques gironines, han aconseguit aquesta condició: Banyoles, Girona, Olot, Palafrugell, St. Feliu de Guíxols i "Maçanet de Cabrenys”. Aquestes poblacions totes amb arxiver municipal, excepte, Maçanet.
Ja fa anys que, en Rafel Cardina ens complau amb els seus "Apunts d’arxiu" de la festa major: ens serveix la nostra historia a taula, així com diu ell, com "una llesca de pa de casa". Per tot això, moltes gracies i per molts anys.
En Rafel Sot Delclòs morí a Maçanet el dia 12 de Setembre de 1996, que era un dijous. Fou enterrat l'endemà al cementeri del poble.