ELS BENS COMUNALS DE LA VILA

per Rafel Sot i Delclós

Publicat en el programa de la Festa Major de Maçanet de Cabrenys (estiu 1985)



Explicació preliminar.- L’any passat, malgrat els esforços i bona voluntat per part meva, no em fou possible emprendre (per manca d’imprescindibles mitjans de treball) l’entretinguda tasca de fer l'inventari de tots els documentsque conté l’arxiu de la Vila i de catalogar-los per matèries. Ambdues cosesson indispensables per a la conservació i funcionament d’un arxiu; altrament, un arxiu no és assequible als estudiosos, és, simplement, un magatzem de papers vells que els corcs s’encarreguen de destruir amb el seu rosec perfidiós. Abans, doncs, que la abúlia i la incúria facin introbables els documents, en donaré a conèixer alguns dels mes antics, testimonis històrics de con es regia i reglamentava la Vila, en dates que transcorren entre els segles XIV i XVIII.

Tots em sentit parlar dels «Castanyers de la Vila»... de la «Resclosa de la Vila»... del «Moli de la Vila»... de la «Collada dels Pous»... de la «Muntanya del Comû»... dels «Emprius»... dels «Artigaires», etc., etc. Aquestes locucions, avui encara recordades per persones de molta edat, ja donen entendre que la nostra vila havia posseït béns comunals.

fitacreu fitama
Fites que marcaven els límits dels territoris del Comú

Cenyint-me a l’espai que el programa de la festa em permet, resumiré, sintèticament, quins foren el bens propis i comunals de la Vila, per quina autoritat i en quines dates s’establiren, escriptures i documents que justifiquen i proclamen que pertanyien a la col·lectivitat de veïns i que eren destinats a l’ús directe, en utilització conjunta, o bé repartits periòdicament entre la població a la sort o per torn, o bé s’adjudicaven a l’encant públic al mes dient, per períodes anuals i en presència d’un notari.

La Universitat de la Vila de Maçanet de Cabrenys i el seu terme posseïa, en alou i directe domini del Rei, els següents béns propis i comunals que citaré per ordre d’antiguitat:

1).- Dues tabernes per a vendre pa i vi, i una Gabella per a la venda d’oli i pesca salada. En compliment d’un Reial Decret expedit des de San lldefonso el 30 de Juliol de 1760, el Marqués de Squilache, Secretari d'Estat de Sa Majestat i del Despatx de la Reial Hisenda, ordenà als Batlles i Regidors de tot el Regne que justifiquessin els títols en virtut dels quals posseïen els bens propis i comunals. Copiem textualment la resposta de l’ajuntament de Maçanet, presidit pel Batlle, Salvi Ferrer, referent a la possessió de les dues tabernes i de la Gabella.

«En el tiempo que el Sr. Rei «en Pere», padre del Sr. Rei «en Martí», vendió a Carta de Gracia la jurisdicción de Massanet de Cabrenys, con otros agregados, a favor del noble Sr. Galceran de Rocabertí por 50.000 sueldos, según escritura en poder de Joan Conesa, Notario en Calatayud, a 9 de Abril de 1357,y después los moradores de Massanet de Cabrenys de su propio dinero se redimieron y quitaron a favor del Sr. Rey Don Alfonso V, se concedieron, y de entones a esta parte usa por propios este lugar las dos tabernas y la Gabella».

2).- La facultat de caçar i pescar a totes les rieres i terrenys dels termes de Maçanet i de Tapis, en virtut d'Establiment concedit a la Universitat de la Vila i als seus singulars pel Sr. Juan de Albusano, Lloctinent del Batlle General de Catalunya a la Estació de Besalú, per Escriptura Publica passada a la Notaria i Escrivania de dita Lloctinència el primer dia del mes de Juny de l’any 1454.

Per raó d’aquestes facultats, la Universitat de la Vila presta al Reial Patrimoni de Sa Majestat un cens anual de 3 sous i 6 diners moneda d’ardit, a pagar el dia de Nadal; i per dret d’amortització, 5 sous de la mateixa moneda cada 30 anys.

3).- Una taula per a tallar i vendre carns en el paratge que sembli bé als Regidors, amb tal que sigui dins la Vila de Maçanet. Per aquesta concessió la Universitat de la Vila haurà de prestar un cens anual de 2 sous moneda d’ardit al

molí
Restes del molí comunal

Reial Patrimoni de Sa Majestat; i per dret d’amortització, cada 20 anys, 5 sous de la mateixa moneda.

Aquest dret pertany a l’esmenta-la Universitat en virtut d’establiment concedit pel Sr. Juan de Albusano, Lloctinent de Batlle General de Catalunya a l’Estació de Besalú, en nom del Rei, segons Escriptura Publica passada a l’escrivania de dita Lloctinència el dia 20 de Juny de 1454, en poder de Joan Sunyer, Notari de Besalú.

4).- Fer ús de totes les aigües que flueixen i brollen pel terme de la Vila, així les naturals com les pluvials, a fi de regar les possessions del propi terme, conduint-les per les sèquies o recs fets o faedors. Per aquesta facultat la Universitat fa i presta al Reial Patrimoni de Sa majestat un cens anual de 2 sous moneda d’ardit, a pagar el dia de Nadal.

L’esmentada facultat pertany a la Universitat de Maçanet de Cabrenys, per títol d’establiment a favor seu i dels seus singulars, atorgat pel Lloctinent de Batlle General de Catalunya a l’Estació de Girona, segons Escriptura Publica en poder de Miquel Renart, Notari Públic de Girona i Escrivà de dita Lloctinència, passada el dia 4 de Juliol de 1543.

5).- La facultat de regar qualssevol terres i possessions de qualssevol singulars persones de dita Universitat, de les aigües de la Riera de Maçanet i de qualssevol altres rieres i fonts existents en el terme; de fer rescloses per a enaiguar i, també, de fer basses als Valls per a tenir a fems i altres coses. Per aquesta facultat, la Universitat fa i presta al Reial Patrimoni de Sa Majestat un cens anual de 2 sous moneda d’ardit, a pagar el dia de Nadal.

Aquesta facultat pertany a la dita Universitat per títol d’establiment a favor seu i dels seus singulars, atorgat pel Lloctinent de Batlle General de Catalunya a l’Estació de Girona, segons Escriptura Publica passada en la Notaria i Escrivania del Consistori de dita Lloctinència el dia 20 de Juliol de 1576.

6).- Un moli de farina i un prat, en virtut d’acta notarial de venda feta a favor de la Universitat de la Vila per Felip Escofet, notari de Figueres, en poder de Francesc Gayolà, també notari de Figueres, el dia 20 de Maig de 1668.

Aquest moli, junt amb un altre adquirit mes tard, foren arrendats anualment fins vers 1850. Es conserven a l’arxiu moltes actes notarials dels darrers anys d’arrendament, de les quals copiem: «...arrendem a Josep Sot i Olivet, moliner d’aquesta Vila i als seus, els dos molins fariners i la peça de terra, part prat i part cultiu, a ells unida, tot propi de la Universitat d’aquesta Vila...»

(Deixeu-me dir que l’esmenta’t moliner era el meu avi).

7).- Dos pous de glaç (anomenats vulgarment “pous de la neu"), establerts en virtut d’una Escriptura atorgada pel

pouneu
Restes d'un pou de glaç

Senyor Joseph de Rocabertí, Batlle General, en nom del Rei, feta en el Consistori de Batllia General, en poder de Joan Cabanes, Notari de Barcelona, el dia 5 de Maig de 1672. Fou confirmada dita concessió per una altra Escriptura passada a L’Escrivania Major de la Intendència General de l’exèrcit del Principat de Catalunya, el primer dia del mes de Setembre de 1730. La Universitat de la Vila prestava un cens anual de 10 Lliures Catalanes, a pagar cada 5 de Maig.

Segons diverses fonts consultades, en alguns dels pous de glaç mes antics de Catalunya, figuren inscripcions que permeten atribuir-los-hi uns 300 anys d’antiguitat. Els pous de la nostra Vila, d’acord amb l’escriptura esmentada, avui comptarien 313 anys.

8).- La facultat de concedir llicencies als particulars de la Vila de Maçanet de Cabrenys d’edificar cases als Valls de les Muralles de la Vila, agafant sis o set pams, o els necessaris per fer els fonaments; i, també, perquè puguin fer basses de calç i femers per tenir fems en dits Valls, privatiu a altres.

Per aquesta facultat, la Universitat de Maçanet fa i presta al Reial Patrimoni de Sa Majestat un cens anual de 3 L1iures Catalanes, inclòs el dret d’amortització, a pagar el dia 2 de Juliol!.

L’esmentada facultat pertany a la dita Universitat per títols datats en la confessió que d’ella feu Salvi Ferrer i Olivet, en qualitat de Regidor i Síndic de la Vila de Maçanet de Cabrenys, amb Escriptura passada a L’Escrivania Major de la Intendència General de L’exèrcit del Principat de Catalunya, el primer dia del mes de Setembre de 1730.

9).- La Muntanya del Comú. Era el mes important del bens comunals establerts a la nostra Vila, que concedia als veïns el dret de pasturar, artigar, fer llenya i fusta per tot el territori de la anomenada «Muntanya de Maçanet.

 

pla600
Pla, dibuixat per en Pere Roura, que senyala els límits de la muntanya del Comú

Hem de deixar aquest tema per a una altra ocasió. Es una historia massa llarga i complicada. Des de 1454, data de la concessió dels drets, fins 1926 que foren expropiats per l’estat, la Muntanya del Comú fou l’esca d’un seguit de discussions, disputes, baralles, plets, sancions, etc. Un be comunal que per la seva gran extensió podia haver estat la riquesa de la Vila (en tenim l’exemple en les poblacions de les nostres comarques que encara avui el desfruiten), nomes portà raons entre veïns i propietaris, i mals de cap als Batlles i Regidors que arribaren a demanar permís a l'intendent General del Principat de Catalunya per vendre la Muntanya, permís que denega I'Intendent Sr. Blas de Aranza per Decret de 29 de Juliol de 1800.

S’intentaren concòrdies ... es fixaren nous límits ... s’atermena novament la Muntanya ... queda disminuïda llur extensió ... i fins la Comlslon Principal de ventas de propledades y derechos del Estado, la va treure a subhasta publica, que tindria lloc a Figueres, davant el Jutge de 1ª Instancia, el dia 16 d' Agost de 1872, fixant a la finca una superfície total de 2.505 vessanes, inclosos els 805 m2. que ocupa L’ermita de Les Salines, i el preu de 13.000 pts. (!!!). La subhasta no tingué efecte. No hem trobat documents del perquè.

La major part de la documentació sobre «La Muntanya s’extravià per incúria dels ajuntaments. Per Reial Ordre de 18-3-1896, encara era reconegut el dret de pasturar, artigar, fer llenya i fusta; ho sabem per Butlletins Oficials consultats, però, també ha desaparegut de l’arxiu la documentació pertinent.

Em plau fer constar que l’any 1932, en Pere Figa i Erra, home culte, fill d’aquesta Vila, treballà molt en la recuperació de documents «extraviats-. Gracies als seus esforços desinteressats, un altre dia podré donar a conèixer quins eren els límits de la muntanya comunal en la època de l’establiment de drets als veïns, fet l’any 1454, i podreu fer-vos càrrec de la immensa extensió que tenia.



* * * * *