ELS ARBRES SINGULARS I MONUMENTALS
per Pere Roura i Sabà
Publicat ens els programes de les festes hivern 2006 i estiu 2007
En el programa de la festa d’estiu de l’any 1996 ,ja vaig parlar d’una colla d’arbres notables del nostre terme, però enguany voldria completar aquella informació, incloent-hi d’altres exemplars i a la vegada fent una fitxa de cadascun. També veurem que alguns en el transcurs d’aquests 10 anys,s’han mort o bé els seu estat de conservació ha empitjorat.
Els arbres en el nostre país els ha estat difícil d’arribar a vells, ja que s’han explotat intensament i els que s’han salvat de l’acció humana han patit tota mena de maltempsades meteorològiques; secades, gelades, nevades, llamps i sobretot les embranzides de la tramuntana.
Malgrat això alguns exemplars han reeixit fins copsar uns trets que permeten distingir-los dels altres i que causen l'admiració de tothom qui els contempla. Els arbres destaquen per la seva grandària, bellesa o antiguitat i sovint per les tres coses alhora, a vegades només coneguts per la gent veïna dels arbres o bé per caçaires i bosquerols.
Els nom donats a cadascun denoten en bona part la pertinença o lloc; l’emplaçament d’aquests arbres vells i grossos sol ser a tocar els masos, perquè el pagès ha tingut la necessitat de disposar-ne. Per fer eines, per fer jaç i glans per el bestiar, per ombrejar cases i fonts o perquè els propietaris se’n senten cofois i els protegeixen.
La tria d’aquests exemplars s’ha fet segons les seves dimensions i també s’ha volgut representar un ventall generós d’arbres. Alguns són molt rellevants i destaquen per la seva monumentalitat dins l’àmbit comarcal i d’altres més modestos són més aviat d’interès local; però de tots cal assegurar-ne la protecció.
Les mesures principals d’un arbre són la l’alçària, el volt o perímetre de canó, el diàmetre del tronc, el volt o perímetre de la soca arran de terra i el diàmetre de la capçada.
L’alçària és difícil de determinar i s’ha pres de manera aproximada. El volt o perímetre de canó, s’ha fet mesurant a 1,30 m del terra. El diàmetre màxim del tronc, també s’ha fet a 1,30 m d’alçada. El perímetre de la soca s’ha fet seguint el nivell del terreny i la capçada s’ha calculat sempre el diàmetre màxim.
Pel que fa a l’edat aproximada de cadascun, s’ha comparat el gruix amb d’altres dels seus congèneres d’edat coneguda, o bé l’afinitat amb d’altres soques tallades, on s’han comptat el nombre de cercles de creixement anyal.
També s’han observat diverses fotografies antigues en les quals hi apareixien alguns d’aquests arbres i les informacions recollides de gent gran, que han donat testimoni de la seva antiguitat.
(1) La Pubilla
Suro, alzina surera (Quercus suber) Mas Can Vinyes
Localització: Per anar-hi hi ha dos itineraris, pel primer cal agafar la carretera de Can Vinyes al cim del Baguenc, i al cap de 200 m deixarem el cotxe en un encreuament de camins. Llavors seguirem a peu pel camí de la dreta, i un cop travessat el Clot de Mn. Roure ve una pujada i al seu capdamunt a la dreta un camí de desemboscar ens porta al peu de la Pubilla, que s’alça a la dreta.
El segon itinerari segueix la carretera de Maçanet a La Vajol i, a uns 500 m, trobarem al costat una zona de prats on deixarem el cotxe; tot seguit en direcció sud-est fins a can Vinyes. I del mas, cal agafar el camí camps a través en direcció sud-est, al capdavall dels camps s’entra per un camí de desemboscar que l’haurem de seguir durant uns 100 metres, aleshores apareixerà un segon camí que es dirigeix cap a l’esquerra i en baixada ens mena al cap de 100 m fins a la Pubilla, que queda al marge dret del camí.
Característiques i mides: Arbre declarat monumental per la Generalitat de Catalunya, es tracta d’un suro impressionant, molt rabassut de soca i sens dubte el de més gruix i vell que existeix a Maçanet. Arran de terra la soca amida uns 7 metres i a l’alçada del pit fa un volt de 5,20 m amb un diàmetre de tronc de 2 metres.
El tronc té alguns bony o berrugues, i puja dret amb un gruix considerable fins a l’alçada de 6 m i tot aquest tram era aprofitat per llevar-ne el suro. L’alçada és de 14 m i la capçada com acostuma a passar amb els suros presenta poc fullatge i fa 11 m.
La Pubilla, és un arbre senil que ja ha parat de créixer; s’alça en terreny rocallós i les seves arrels boterudes s’han tingut que allargassar per anar a buscar terra bona i aigua per mantenir-se. Encara que avui no ho sembli, al seu peu hi havia fa 60 anys, un hort i una petita deu, que menava el masover de can Vinyes.Vet aquí doncs l’origen dels nutrients necessaris i el mulladiu que li han fet possible arribar a aquestes dimensions.
Malgrat la seva vellor, uns 200 anys gaudeix de bona salut, segons es diu, quan estava en ple rendiment donava de 14 a 15 quintars de suro per llevada, la darrera s’ha fet el 2001, cosa que pensem que ja no s’hauria de fer, perquè posa en perill la seva existència.
(2) Suro del prat de la Costa
Suro,alzina surera (Quercus suber) Mas Costa de Dalt
Localització: Cal arribar al mas Costa de Dalt i d’aquí seguir la carretera que s’enfila cap a l’antiga pedrera de marbre i Fussimanya, durant mig kilòmetre, aleshores ens decantarem per un camí fins a trobar el prat i a l’extrem més allunyat cap al nord, on comença el bosc ja veurem aquest notable suro.
Característiques i mides: És un suro notable, també anomenat Suro dels Lladres per la seva proximitat amb el clot que porta aquest nom. És l’exemplar de suro més esvelt del terme, que pot ser considerat monumental. Té un perímetre de canó de 4,50 m i el manté fins a uns sis metres d’alçada, on es trifurca formant tres esplendoroses branques, que configuren una capçada de 20 m d’amplada total i una alçada de 16 m. La soca forma un cercle de 5,60m metres i el diàmetre màxim és de 1,60 metres. Per la bona situació on arrela aquest suro centenari, al costat del prat, fa suposar que ha tingut un creixement fàcil i també s’ha de dir que ha estat molt ben tractat pel seu propietari, que fa uns anys va fer tapar amb ciment dos esbornacs que hi havia al forcat de la brancada i l’altre ben bé a la base del tronc i això provocava la podridura del canó. Sembla que aquesta operació ha donat bons resultats.
(3) Suro de Can Duran
Suro, alzina surera (Qercus suber) Mas Can Duran
Localització: Cal arribar a St. Pere dels Vilars i llavors agafar la carretera de la dreta que passa per can Fullaraca i en uns 200 metres ens porta fins a can Duran, i a poca distància del mas cap al sud trobarem aquest suro majestuós, envoltat d’una sureda important.
Característiques i mides: Té un aspecte impressionant, semblant a un cep de vinya gegant. Té un volt de 3,30 m i un diàmetre de 1,20 m, la soca fa 4,20 m. L’alçada és de 15 m i la capçada de 25 m. El seu estat és bo, i continua creixent, crec que en 20 o 30 anys pot esdevenir monumental i ser un digne successor de la Pubilla.
(4) Suro del Prat de Vinyals
Suro, alzina surera (Quercus suber) Can Saguer
Localitzacio: Des de Maçanet anirem per la carretera de Les Salines durant 2 Km, fins al trencant del Pi de can Saguer, el qual seguirem uns 200 metres fins al suro que s’alça a la dreta del camí.
Característiques i mides: Té un emplaçament enlairat i destaca la brancada d’expansió horizontal de 14 m d’alçada i 16 d’amplada. El tronc un xic inclinat, té uns claps corcats que malmeten l’arbre. Fa 3,80 m de volt i pot tenir uns 120 anys.
Curiositats: Prat de Vinyals, és una peça de terra molt antiga, ja coneguda al segle XIV, que avui dia és cobert en bona part pel bosc.
(5) Suros de la Cardona
Suro, alzina surera (Quercus suber) Mas la Cardona
Localització: En el camí que des de la palanca de la ribera de Fraussa ens mena a la Cardona, hi trobem al marge dret dos suros de soca considerable.
Característiques i mides: Primer trobarem el més petit que fa 3 m de vol, un diàmetre de 1 m i 11 m d’alçada. El més gros i proper a La Cardona fa 4 m de volta i l’alçada és de 10 m; la soca fa 1,20 de diàmetre i té una part corcada de fa anys. L’emplaçament a tocar la ribera i pel seu arrelament en un bon pany de terra, fa pensar que podent tenir uns 120 Anys d’existència.
Suggeriments. Dessota el camí de la Cardona a tocar la ribera, hi ha les restes del martinet de fer claus, del segle XVII, on encara és ben visible el canal,i el salt on voltava la roda.
(6) Suro del Mas
Suro, alzina surera (Quercus suber) mas Mas
Localització: El suro es troba a uns 50 metres de la casa del Mas, cap al sud-oest al vell mig d’una feixa avui ocupada pel bosc.
Característiques i mides: Arbre en molt bon estat, que seu ranejar la centúria. Té un volta de 3,45 m i un diàmetre de soca de 1,10 m; l’ alçada arriba als 15 m i la capçada 12 m.
Suggeriments: Al voltant del Mas, hi ha d’altres arbres notables que són mereixedors d’una visita.
(7) Suro del Grau
Suro,alzina surera (Quercus suber) Mas El Grau
Localització: Cal agafar la carretera GI-503, de Maçanet cap a Darnius, fins al mas Grau; un cop allà a la dreta hi ha el magatzem i l’era, doncs bé, dessota l’era i uns 10 metres cap al sud hi trobarem aquest suro.
Característiques i mides: Aquest suro centenari s’ha salvat de miracle, ja que el traçat de la carretera nova, només passa a deu meteres de l’arbre. El tronc una mica corcat té una volta de 3,50 m i un diàmetre màxim de 1,40 m molt cobert d’heura que caldria tallar perquè ofega l’arbre. Es ramifica en quatre branques que s’enfilen fins als 12 m.
(8) Suros del Quintà
Suro, alzina surera (Quercus suber) Mas El Quintà
Localització: Hi ha dues maneres d’anar al Quintà, una amb vehicle per la carretera que s’enfila des de la Closa d’en Coll i l’altre a peu pel carrer de La Vajol, cap el Mas fins al Quintà. Tant d’una manera com de l’altra s’ha de tenir en compte de tancar bé la porta, per barrar el pas al bestiar que pastura lliure.
La sureda del Quintà és molt antiga i s’hi mantenen mitja dotzena de suros centenaris, que ultrapassen els 3 metres de volta de canó; tots aquests exemplars es troben al sud-est del mas i a la vora dels camps. El recorregut comença a la vora de la tanca del bestiar i s’ha d’anar resseguint el marge dels camps. El de més gruix, el trobem a 100 metres al sud del mas i a 25 metres per dessota del camí de peu que va a Maçanet, només d’aquest en detallarem la informació.
Característiques i mides: Suro esvelt i saludable, amb una volta de 3,50 m i un diàmetre màxim de 1,40 m. El tronc s’eixampla a l’alçada de 2 metres i es desfà en tres branques grosses. L’alçada és de 16 m i la capçada de 13 m.
Suggeriments: Al voltant del mas Quintà a més de la platana monumental arran de la casa, a tocar del camp es succeeixen diferents exemplars de suros, roures i castanyers, que es mereixen fer-hi una passejada.
(9) Alzina del Caçadors
Alzina (Quercus ilex) Hotel Els Caçadors
Localització:Als jardins de l’hotel els Caçadors, (antic mas Casanova), a l’escala que davalla a la ribera s’alça l’alzina de més gruix de tot el terme.
Característiques i mides: Té una volta de canó de 3,60 m i una volta de soca de 4,70 m , amb un diàmetre màxim de 1,20 m. La brancada fa 16 m i l’alçada 14 m. La nevada del gener del 1986 i el vent li han trencat algunes branques que no han influït en el seu bon estat de conservació
Als anys seixanta, en la reconversió del mas en hotel, van estar a punt de tallar-la, per a última hora el bon seny va salvar-la. La situació prop de la ribera d’Ardenya, evidencia un creixement fàcil, però sabem que passa de la centúria, per les imatges de postals antigues. Al seu costat hi ha una altra alzina de mides considerables.
(10) Alzina de la font del Bac
Alzina (Quercus ilex) Mas del Bac de Grillera
Localització: Al costat de la font del Bac i arran de carretera, hi trobem una alzina corpulenta, amb bones perspectives per arribar a monumental.
Característiques i mides: La font al seu cantó li proporciona la humitat necessària pel seu creixement ; té la soca abonyegada i sembla que aquest arbre ha sofert per la manca de terra i les arrels s’han tingut que obrir pas enmig de la pedra tosca i sembla que el tronc és un rebrot d’una soca més antiga. Té una volta de canó de 3,30 m, la soca molt boteruda a la base, fa 6,30 m de volt i el diàmetre màxim és de 1,20 m. La capçada fa 15 m i s’alça fins als 16 m.
Curiositats: Molt a prop de la font i d’aquest arbre a l’altra banda de carretera , hi ha les restes del que fou l’hostal del Bac (s.XVII), de molta anomenada antigament, freqüentat pels traginers que seguien el camí de St. Llorenç de Cerdans a Figueres.
(11) Alzina de la Cardona
Alzina (Qercus ilex) Mas la Cardona
Localització: S’alça darrera la casa de La Cardona, a pocs metres mirant cap a l’est en un marge que davalla cap a la ribera.
Característiques: Arbre ben conservat, que fa 3,40 m de volt i un diàmetre màxim de 1,30 m .La brancada s’enfila fins als 12 m. Al seu costat n’hi ha una altra que fa 2,60 m de volt.
(12) Alzina de Can Vinyes
Alzina (Quercus ilex) Mas Can Vinyes
Localització: A tocar el mas, en el camí de la font hi ha una filera de dotze alzines considerables i arrenglerades, la de més gruix de la qual tractem és la més propera a la font.
Característiques i mides: Aquests arbres van ser plantats a propòsit per ombrejar aquest indret; i a l’estiu al pic de la calor, l’ombra d’aquests arbres era ideal per amurriar-hi les ovelles, tots estan una mica inclinats per l’efecte de la tramuntana.
La soca és reblincada pels efectes del mal temps, i fa panxa a la cara nord, té un volt de canó de 3,30 m i una alçada de 14 m, la capçada fa 19 metres, a la part més baixa de la rabassa fa 4,40 m i el diàmetre màxim és de 1,40 m. El seu estat és bo i té un aspecte ferreny.
(13) Alzina del Mas
Alzina (Quercus ilex) Mas El Mas
Localització: A uns 20 metres, darrera la casa del Mas mirant a ponent al marge del camp.
Característiques i mides: Arbre ferreny que fa 3,10 m de volt i uns 14 metres d’alçada. Arrelat en terra bona, no tindrà problemes per continuar creixent. A uns 50 metres cap al sud n’hi ha una altra que fa 2,80 m de volt.
(14) Alzina del Diví
Alzina (Quercus ilex) Mas El Diví
Localització: Per anar al mas Diví (antigament Daví), cal agafar la carretera que passa per La Costa de Dalt, fins a trobar el trencant uns 2 Km, més amunt a la dreta.
L’alzina la trobarem al nord de la casa voltada d’alzines també notables.
Característiques i mides: Té un esbornac al costat de la base de la soca. Fa 3,10 m de volt i un diàmetre de 1m, arran de terra la soca fa 4,20 m i s’enfila fins als 16 metres amb una capçada de 13 m. A l’est de la casa n’hi ha una altra de 3 m de volt.
(15) Roures de la font de can Vinyes
Roure martinenc (Quercus pubescens) Mas Can Vinyes
Localització: Al cap del marge de la font de can Vinyes hi ha el més gros i l’altre es troba damunt mateix de la font.
Característiques i mides:Primer, tractarem del més gros és a dir el més allunyat de la font. És un roure imponent, que ha perdut moltes branques a causa de la tramuntana i sobretot la nevada del 1986, que va fer que una de les branques més grosses fos abatuda. L’arbre presenta moltes berrugues i bonys com sol passar en els roures més vells. Es bifurca a uns 2,5 metres d’alçada, formant una capçada atapeïda, sobretot a la part més alta. La capçada fa 19 m i l’alçada només és de 12 m a causa de les branques caigudes. El tronc presenta una volta de 4,80 m i el peu de soca arriba als 5,30 m amb un diàmetre màxim de 1,70 m. Calculem que pot tenir uns 150 anys.
L’altre roure més ben conservat s’alça a la paret de la font, i mostra una volta de 3,80 m i una capçada de 15 m inclinada cap a la font.
(16) Roures de Fussimanya
Roure martinenc (Quercus pubescens) Mas Fussimanya
Localització:Als voltants de Fussimanya hi ha una gran varietat d’arbres dels quals destaquen en grandària els roures. Aquests son els hereus d’aquella extensa roureda de la Muntanya del Comú. El de més gruix es troba a pocs metres darrera la casa.
Característiques i mides: Roure en molt bon estat que mostra el típic aspecte de corpulència que caracteritza als roures. Té una alçada de 15 m i una capçada de 16 m, el volt de canó és de 3,60 m.
Al costat n’hi ha un altre de 2,70 m de volt, però uns 20 metres més a l’est per dessota de la casa n’hi ha un de 3 m de volta i 15 d’alçada. Si ens enfilem cap a la Mina de Ferro i Font Cistella n’hi ha d’altres de mides semblants.
(17) Roure del Quintà
Roure pènol (Quercus robur susp.robur) Mas El Quintà
Localització: Es troba a la vora dreta del camp i dessota la casa a uns 200 metres en direcció est, voltat de roques.
Característiques i mides:El tronc puja dret i gruixut i molt recte i mostra molta vigoria. El volt de canó és de 3,20 m i la soca fa 4,60 m; l’alçada és de 18 m i la capçada de 13 m, el diàmetre màxim del tronc és de 1m.A pocs metres l’acompanyen dos suros que passen dels 3 metres de volt.
(18) Platana de Can Saguer
Platana, plàtan (Platanus x hispanica) Mas Can Saguer
Localització: Aquest arbre monumental es troba a ponent del mas al costat de la font i la bassa.
Característiques i mides: Aquesta platana, arrela a tocar de la font i és la de més gruix que existeix a Maçanet. Té un volt de canó de 5 m, i una soca de 6 m, amb un diàmetre màxim de 1,70 m. El tronc a uns tres metres d’alçada es ramifica en cinc branques que pel seu gruix cadascuna d’elles ja es podria considerar un arbre respectable. La brancada s’enfila fins als 20 m i la capçada d’uns 27 m és ample i espessa. La platana és un arbre poc exigent en la qualitat del sòl i ofereix una ombra fresca i atapeïda per això acompanya fots i masos molt sovint. Comparant fotografies, calculem que aquesta platana va ser plantada fa uns 170 anys, i pel seu aspecte i mides bé podria constar, a la llista d’arbres monumentals de la Generalitat.
Curiositats: Un arbre d’aquestes característiques necessita al llarg d’un any uns 40.000 litres d’aigua, per això la seva proximitat a la font i la bassa, comporta seriosos problemes, i fa que les seves arrels en busca d’aigua destrueixin tot el que troben al seu davant; en aquest cas les parets de la font i la bassa. S’ha de dir que fa uns anys se li tallar una rel que descalçava les parets de la bassa.
(19) Platana del Quintà
Platana, plàtan (Platanus x hispanica) Mas El Quintà
Localització: Davant del mas Quintà, al costat de la font, s’alça una platana majestuosa, digne de ser declarada monumental; de mides molt semblants al plàtan de Can Massot de Darnius o al plàtan de Can Compte de Capmany, que estan declarats monumentals i protegits per la Generalitat.
Característiques i mides:Arbre plantat per refrescar i ombrejar l’entorn del mas que es conserva en molt bon estat de salut. Llueix una volta de canó de 4,70 m i un gruix de 1,5 m, i es bifurca a uns 4 metres d’alçada amb dues branques de 3 m i 2,5 m aproximadament. La platana té una alçada de 19 metres i una capçada de 28 metres; i s’endinsa al terra amb unes potents arrels que configuren un perímetre de soca d’uns 7 metres. Es calcula que pot tenir uns 160 anys; darrera la casa també n’hi ha d ‘altres de platanes que tenen la mateixa alçada però en destaca una de 3,80 m de soca.
(20) Platana de la font de l’Aranyó
Platana,plàtan (Platanus x hispanica) Mas Can Sunyer
Localització:Des de l’hotel La Central, seguint la carretera que va a Maçanet, a 100 metres a l’esquerra hi trobem la Font de l’Aranyó, i al bell mig del replà es dreça aquesta platana.
Característiques i mides: Arbre ben conservat, amb un tronc que puja molt recte i que es desfà en dues branques principals. Fa un volt de canó de 3,30 m i un diàmetre de 1,10 m. Pel que fa a l’alçada deu fer uns 20 metres i sembla que es va plantar l’any 1922,en la remodelació de la font.
(21) Castanyers de la Quera
Castanyer(Castanea sativa) Mas La Quera
Localització: Des de Tapis cal seguir la carretera de Costoja uns 3 Km, fins al peu del Puig Falcó, on la carretera fa un revolt i un racó per deixar el cotxe. Llavors cal enfilar-se per un camí molt perdedor obert pels caçaires, que seguirem durant uns 20 minuts, tot enfilant-nos de valent en direcció nord, fins a trobar unes feixes cobertes d’un bosc molt espès d’alzines i roures, enmig dels quals s’aixequen aquests deu castanyers sota l’antic mas de la Quera.
Característiques i mides: Són arbres senils molt deteriorats i morts, com autèntics fòssils, quasi tots tenen les arrels descalçades, però de les seves rabasses boterudes s’embranquen alguns rebrots joves que reemplacen les capçades velles desaparegudes, això demostra que encara tenen una mica de vitalitat. El més ben conservat presenta una soca de 10 metres de perímetre i una volta de canó de 7 m, amb una alçada de 8 metres. Els altres tenen una alçada semblant i això és perquè afavoria la recollida de castanyes que sabem eren molt estimades. És difícil datar arbres així, l’exemplar de més gruix podria tenir uns 300 anys.
Curiositats: El mas de La Quera, ja existia al segle X; avui però només en resten algunes parets i les antigues feixes són cobertes pel bosc. Sota la casa hi trobem deu castanyers de llei, centenaris, que causen admiració amb les seves enormes soques grisoses , esberlades i buides a causa dels anys. També és gairebé insòlit, trobar paratges que reuneixin en tant poc tros, aquest nombre de castanyers gegants.
(22) Castanyer del Mas
Castanyer (Castanea sativa) Mas El Mas
Localització:Des del mas si ens enfilem cap a la carretera de la Solana un centenar de metres, a mà esquerra, enmig dels dos prats hi trobarem un castanyer ferreny.
Característiques i mides: És un castanyer de llei destinat antigament a la producció de castanyes, juntament amb els altres fruiters de l’entorn, pomers de reinetes i del ciri. Es troba entre dos prats i prop d’un rec i d’una bassa, per això no li ha faltat mai l’aigua. Té un tronc cepat que amida 4,80 m de volt de canó, el peu de soca fa 5,80 m i el diàmetre arriba a 1,80 m. La capçada és de 10 m i l’alçada de 15 m. Les primeres branques comencen a uns dos metres del terra, moltes de les quals són mortes a causa de la vellúria, que caldria escatir i així milloraria la imatge. Calculo que pot tenir uns 150 anys.
(23) Castanyer de la font de can Fullaraca
Castanyer (Castanea sativa) Can Fullaraca
Localització: Cal anar cap al veïnat dels Vilars i gairebé arribant a St.Pere dels Vilars, en un revolt hi trobem la font de Can Fullaraca; doncs bé el castanyer es troba uns 30 metres abans de la font a l’esquerra i a peu de carretera.
Característiques i mides:Arbre en bon estat, amb un canó que s’enfila dret, de 4,10 m de volt que forma una rabassa que amida arran de terra 6,10 m. L’alçada és de 13 m i la capçada fa 14 metres.
(24) Faig de la font del Moixer
Faig (Fagus sylvatica) El Moixer
Localització: Si agafem la carretera que s’enfila cap el Repetidor o el Moixer, trobarem poc després de la Collada dels Pous, a la dreta la Font del Moixer que raja a la dreta de la carretera; doncs el faig es troba a uns 50 metres, al nord, a la cloterada que origina el Clot de Les Salines a 1350 m d’altitud.
Característiques i mides: El faig és un arbre amant de contrades humides, que té les arrels poc fondes i desenvolupament lateral de forma circular entorn del tronc i que absorbeixen la humitat superficial.
Sota els faigs és gairebé impossible que hi visquin altres plantes o arbres a causa del seu brancam obert i atapeït de fulles, que redueixen molt la llum i també el seu sistema d’arrelament fa que no tingui competidors a l’hora d’absorbir l’aigua. Aquest exemplar venerable, és el de més gruix que coneixem dintre el terme, amb una volta de canó de 4 m, una soca de 5,50 m i un diàmetre de 1,40 m. L’alçada és de 18 m i la capçada de 17 m. Pot tenir uns 110 anys, i en aquest període s’ha assegurat el seu emplaçament enmig la fajosa. A la contrada hi ha una dotzena de faigs respectables, que rebroten de les soques que es van tallar l’any 1922.
(25) Faig de Fussimanya
Faig( Fagus Sylvatica) Mas Fussimanya
Localització: Des de Fussimanya cal endinsar-se al bosc, sense camí, en direcció est i a uns 300 metres, al caire del serrat que davalla a la ribera de Fraussa, trobem aquest faig solitari.
Característiques i mides: Faig amb el tronc escapçat per un llamp a l’alçada de 4 metres; a aquesta alçada, l’escorça rebrota en diverses branques petites. El canó és buit a la part superior i fa un volt de 3,40 m.
(26) Auró blanc de Fussimanya
Auró (Acer campestre) Mas Fussimanya
Localització: A uns 50 metres al nord de Fussimanya, a la clotada que baixa de la font, hi trobem aquest auró blanc.
Característiques i mides: Arbre caducifoli amant de còrrecs ombrívols i humits que viu als país dels roures. La volta de canó és de 2,70 m amb un diàmetre màxim de 1,10 m. L’alçada és de 15 m i la capçada de 14 m.
(27) Pollancres de les tres deus
Pollancre,arbre poll, poll (Populus nigra) Mas Fussimanya
Localització,característiques i mides: Des del mas Sarís cal agafar l’antiga carretera d’explotació minera de Roca Negra. Quan s’acaba la carretera que és força embardissada,baixarem cap a la ribera de Fraussa i d’aquí ribera amunt en direcció nord,en un tram no molt extens, al marge dret és succeeixen aquests quatre pollancres.
Aquí la ribera de Fraussa torna a rebrollar bona part del seu cabal que ha perdut uns centenars de metres més amunt. Aquest brollador, que surt al marge dret de la ribera. és conegut amb el nom de Les Tres Deus. Per lo escabrós del terreny i el curs de l’aigua és recomanable anar-hi a l’estiu.
El primer que trobarem fa dues soques de més de 3 m i una alçada de 25 m; una cinquantena de metres més amunt n’hi ha un altre de mides semblants. Just al costat del brollador de Les Tres Deus, en veurem un altre de 4 m de soca. Seguint ribera amunt uns 80 metres hi podrem veure el més espectacular, amb un volt de 4,30 m, un diàmetre de 1,45 m i una alçada d’uns 25 metres. El seu estat és bo i tenint en compte que els pollancres són uns arbres de creixement ràpid, crec que poden tenir de 80 a 100 anys.
(28) Pollancre de la font d’en Coll
Pollancre,arbre poll,poll (Populus nigra) Can Coll
Localització:A tocar la font d’en Coll, s’alça aquest pollancre respectable al que no li manca l’aigua, perquè se serveix de la bassa i del rec.
Característiques i mides: Arbre en bon estat, amb un tronc que es bifurca a cinc metres d’alçada. Té una volta de 3,30 m, un diàmetre de 1 m i una soca de 4,60 m. L’alçada és de 17 m i la capçada fa 15 m. No fa gaire el vent li va trencar una branca principal i per això ha reduït un xic l’alçada.
(29) Xiprer del cementiri
Xiprer(Cupressus sempervivens) Cementiri Municipal
Localització: A l capdamunt del corriol que formen els nínxols.
Característiques i mides: Val a dir que és un conjunt de quatre xiprers que van dels 2 m fins als 2,40 m de volta de canó, però aquí descriurem només el de més gruix. Aquests arbres van ser plantats en la construcció del cementiri l’any 1893, per tant cal adjudicar-los una edat de 110 anys. Això si hem de dir que antigament n’eren més perquè al llarg dels anys el vent n’ha arrencat almenys quatre.
El més gros té una volta de soca de 3,20 m i un tronc llis i net d’uns 2,40 m de perímetre i l’alçada frega els 20 m. Arbre ben conservat que presenta les condicions per arribar a una edat envejable.
(30) Xiprer del Roquet
Xiprer (Cupresus sempervivens) Mas El Roquet
Localització: A tocar les parets de la casa per la banda nord.
Característiques i mides: Xiprer en bon estat que presenta una volta de canó de 2,60 m i una alçada de 10 m.
(31) Tell del pont de can Poquet
Tell,til·ler, til·ler bord (Tilia cordata) Can Poquet
Localització: Des del carrer de La Vajol, agafarem el camí fins al pont de Can Poquet que travessa la ribera Ardenya, un cop aquí a la vora de la ribera i dintre el prat trobarem aquest respectable tell de fulla petita.
Característiques i mides: Tell en molt bon estat, al que se li han tallat successivament algunes branques importants, per protegir la línia elèctrica que passa pel seu cantó. La situació a frec de la ribera Ardenya, l’ha ajudat en el seu creixement i pot tenir entre 50 i 60 anys. El volt de canó és de 3,10 i el diàmetre de 1,10 m. La capçada fa 14 m i l’alçada és de 18 m. A l’estiu molta gent que passa pel pont, s’atura i s’asseu a la barana per gaudir de la seva ombra.
(32) El pi de can Saguer
Pi de llei, pi pinyer(Pinus pinea) Can Saguer
Localització: Cal agafar la carretera de Les Salines, i a uns dos kilòmetres de Maçanet, aproximadament, a mà esquerra del camí trobarem un trencant i una clariana de bosc, i ja veurem el pi que s’alça al marge esquerre a tocar la paret d’una antiga feixa.
Característiques i mides: Arbre d’aspecte saludable amb un tronc esvelt, que ha perdut moltes branques,això fa que només tingui uns 10 metres de capçada; té un perímetre de 3,50 m i una volta de soca de 4,10 m. El diàmetre és de 1,20 i d’alçada fa 15 metres.
(33) Teixos del Fau
Teix (Taxus baccata) El Fau
Localizació: Situats al vessant nord de la muntanya del Fau. Per anar-hi cal arribar a la font del Bac i d’aquí seguir el camí que s’enfila cap a la capella del Fau, durant uns tres-cents metres i al costat esquerra del camí i després d’un revolt obert, trobarem aquest admirable teix. Si seguim el camí de la capella, quan arribem a dalt de la Collada del Fau a mà dreta, també n’hi ha alguns exemplars de mides semblants.
Característiques i mides: El teix és un arbre de creixement lentíssim i longevitat mil·lenària. Cal tenir en compte que tant a les arrels com a les fulles i a les branques conté uns substància dita taxina que és molt verinosa. Es tracta d’un exemplar centenari, amb el tronc recargolat d’un color rogenc, que fa uns 2,60 m de volta i una alçada de 8 metres. L’aspecte de l’arbre sobta i demostra la seva vellúria amb una escorça que es desfila. El diàmetre és de 85 cm i la capçada, verda i atapeïda fa 7,50 m. Presenta un estat saludable i amb tants anys les seves granes s’han escampat per la falda del Fau, on creixen lentament molts dels seus plançons.
(34) Magnòlia de can Saguer
Magnòlia(Magnolia grandiflora) Can Saguer
Localització: Dessota el mas en una feixa on hi ha un viver d’arbres i plantes.
Característiques i mides: La magnòlia és un dels típics arbres de jardí, cultivat sobretot per la bellesa i fragància de les seves flors. És un exemplar en bon estat que fa 11 metres d’alçada, el tronc es bifurca a poca alçada i presenta una soca d’uns 3 metres de volt. Sembla que es va plantar l’any 1886.
Curiositats:Es conta que una noia de can Saguer,Rosa Saguer i Olivet, es va casar l’any 1886, a l’edat de 25 anys, amb Ramon Llongarriu i Agustí de la Vall del Bac. Això representava que per raó de la distància, ja amb els seus pares i germans es veurien en comptades ocasions. Per això per alleugerir una mica l’enyorança de la família, va fer plantar aquesta magnòlia, deixant-la com a penyora per la seva partença. Per això cal adjudicar a l’arbre una edat de 120 anys. Encara hi ha una dita popular a la Garrotxa, referida a Rosa Saguer:
Tota la Vall del Bac ho deia
tota la vall del Bac ho diu,
que no hi ha jove més maca
que la jove de Llongarriu.
(35) Grèvol de la font de Les Salines
Grèvol (Ilex aquifolium) Les Salines
Localització:Al costat de la Font dels Tres Raigs del santuari de Les Salines.
Característiques i mides: Els grèvols es presenten normalment en un estat arbustiu i tenen un creixement molt lent, per això destaca aquest exemplar que per les seves dimensions és més semblant a un arbre que a un arbust. Està format per una matarrada de la qual rebroten deu besses, totes d’un gruix de 30 cm i un perímetre de volt mitjà de 80 cm a 90 cm, i una alçada de 10 metres. Arbre d’origen natural al que li adjudico uns 120 anys d’existència.
Curiositats: El grèvol és una espècie protegida, per aturar sobretot les tallades massives que es feien destinades a l’ornamentació nadalenca. Però antigament també es tallaven, perquè de la seva escorça se’n obtenia el vesc, una matèria enganxosa que servia per atrapar ocells. Al vessant d’Era de Joan i el Clot de les Gargantes, hi havia les “basses del vesc”, per posar els troncs en remull i així produir vesc,ja que el Comú de la Vila, arrendava als vescaires l’explotació dels grèvols.
(36) Arbre de l’amor de can Bonet
Arbre de l’amor, garrofer bord (Cercis siliquastrum) Can Bonet
Localització: A can Bonet (antic Can Sunyer) al carrer St. Sebastià a l’entrada de l’hort.
Característiques i mides: Arbret caducifoli, d’escorça bruna finament clivellada. de fesomia gràcil i d’una extraordinària bellesa quan està florit (del març fins al maig). Té una alçada de 10 metres i un volt de canó de 2,10 m i un diàmetre de 0,70 cm.
El vent li ha trencat algunes branques i crec que ha arribat al màxim creixement. És un arbre que conec molt bé i puc dir que té uns 80 anys.
(37) Om del Roquet
Om (Ulmus minor) Mas El Roquet
Localització: A poca distància al nord de la casa del Roquet.
Característiques i mides: Fa cinc dècades, va arribar a Catalunya un a epidèmia coneguda amb el nom de “grafiosi”, provocada pel fong “ Ceratocystis Ulmi” que ha afectat gairebé el 95 per cent dels oms. Aquesta plaga obstrueix de manera progressiva els vasos per on circula la saba. Això produeix l’engroguiment de les fulles fins arribar a la mort de la planta. El tractament que hi ha a més de no ser infal·lible, és molt car. A Maçanet l’epidèmia ha fet estralls, tots els exemplars més grossos han desaparegut, avui però ja es veuen algunes plantes joves que han superat la malura.
Entre els pocs que resten destaquem aquest om del Roquet, no per les seves mides sinó per la seva excepcionalitat i el seu estat és bo. L’arbre té uns 12 m d’alçada i el volt és de 2,10 m, el diàmetre és de 0,70 m i he pogut comprovar que en deu anys ha guanyat 20 cm de perímetre.
(38) Arbres blancs de la Casilla
Arbre blanc, àlber (Populus alba) Coll dels Horts
Localització: Si seguim la carretera de Costoja des de Tapis, quan arribem al Coll del Horts, cal agafar la carretera de l’esquerra que mena cap a la Gavarra, i quan arribem al trencant de St. Cristòfol dels Horts, a la banda esquerra veurem unes ruïnes d’una casa. Es tracta d’una edificació destinada a albergar els carrabiners que controlaven el pas de la frontera, i aquests l’anomenaven la casilla.
Doncs bé, darrera aquesta construcció, en direcció nord a pocs metres hi ha dos arbres blancs de considerable magnitud.
Característiques i mides: Arbres plantats per ombrejar aquest indret, en el mateix temps que es va fer “la casilla” per això poden ranejar els 100 anys. El seu estat és bo i s’alcen uns 15 m , amb uns volts de canó de 3 m i 2,70 m .
(39) Lledoner del Mas
Lledoner (Celtis australis) Mas El Mas
Localització: A l’est del Mas i al nord es reparteixen cinc lledoners considerables, però el que destaca més és el que queda darrera la casa, enmig d’unes roques.
Característiques i mides: Arbre centenari que presenta una capçada atapeïda de 12 metres, el seu tronc té un perímetre de canó de 3,4O m i s’enfila fins als 18 metres. La seva soca s’ha obert camí enmig de les roques i pot tenir uns 120 anys.
(40) Càdec de la Pedra Dreta
Càdec (Juniperus oxicedrus) Mas Olivet
Localització: A la carretera que mena al mas Olivet hi trobem a frec de carretera i poc abans d’arribar al mas, el menhir de la Pedra Dreta. Doncs bé l’arbre és a 15 m mirant cap el sud de la pedra i amagat per les alzines.
Característiques i mides: El càdec és de la família dels ginebres i per això tenen un creixement molt lent,i s’assemblen més a un arbust que a un arbre. Aquest té un aspecte m és aviat xaruc, mancat de branques a la cara nord, amb una alçada de 7 m i 1 m de volt de soca i un diàmetre de 35 cm; calculo que pot tenir uns 80 anys.
Per acabar cal reconèixer que la civilització actual viu d’esquena al bosc i de cara al ciment, per això molta gent no distingeix un roure d’una alzina o bé un tell d’un faig. Aquest treball vol ser una petita contribució a la sensibilitat de les persones per la natura i coneixement del paisatge.
Pere Roura i Sabà
BIBLIOGRAFIA
ROURA, Pere. Els arbres monumentals .Programa festa1996.
ROURA, Jordi. Arbres monumentals i singulars de l’Alt Empordà. Treball de recerca inèdit 2on. de Batxillerat. Girona-2005.
COSTA, Ernest; PONTACQ, Joan; PORXAS, Jordi. Arbres monumentals (161 plantes d’anomenada del Pla de l’Estany). Ed. El Brau-1995. Figueres.
PASCUAL,Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. Ed.Pòrtic.1990-Barcelona.
MASCLANS, Francesc. Guia per conèixer els arbres. Ed. Flor del Vent.1999. Barcelona.
LLONGARRIU i MONTSALVATJE,Ramon. Llongarriu de la Vall del Bac. Impremta Costa.1994.Olot.