Maçanet de Cabrenys - massanetdecabrenys.com - Articles d'en Pere Roura Saba

ALCALDES I JUTGES MAÇANETENCS DELS SEGLES XX i XXI

per Pere Roura I Sabà

editat en el programa de la festa d'estiu del 2019

Aquest treball pretén recollir el nom de totes les persones que han exercit el càrrec d’alcaldes i jutges de pau en el nostre poble en els darrers cent anys i escaig i complementarem cadascun amb una biografia que inclourà a més de les dades personals els fets més rellevants ocorreguts i actuacions dutes a terme durant el seu pas per l’Ajuntament o el Jutjat. També, per fer-ho més entenedor, explicarem una mica les circumstàncies polítiques i socials de cada període, perquè vistes amb la distància del temps la percepció dels esdeveniments i maneres de fer poden ser molt diferents. L’ordre serà cronològic i cal tenir en compte que algun cas es repeteix en l’exercici d’aquestes funcions.

Els Alcaldes

Avui i des del 4 d’abril de 1979 les eleccions municipals es celebren per sufragi universal i presideix l’ajuntament el cap de llista de la candidatura més votada; però no sempre ha estat així fins a la Segona República les eleccions es regien pel sufragi censatari i restringit, és a dir només podien votar els homes i encara amb uns certs requisits: situació econòmica, saber llegir i escriure i ser majors de 25 anys. Les dones després d’unes llargues lluites van obtenir molt merescudament el dret de vot el 1933. Però hi ha tres períodes que els alcaldes en lloc d’elegits són nomenats pel Govern: durant la Dictadura Militar del General Primo de Rivera del 13-9-1923 al febrer de 1930; durant la República arran dels Fets d’octubre del 6-10-1934 al febrer de 1936 i durant la Dictadura del General Franco 1939-1975 però encara es trigaria fins al 1979 a fer-se eleccions municipals democràtiques.

Mariano Mas i Biga

Nascut a Maçanet el 24 de maig de 1868, fill de Joan Mas Barris i Maria Bigas Font va estudiar a Barcelona i es llicencià en Farmàcia el 1889 i l’any següent va obrir una botiga d’apotecari, sota el seu domicili al carrer de Sant Sebastià nº 65. A Barcelona i a Figueres es va introduir en la doctrina maçònica i aquestes conviccions van marcar el seu tarannà tota la vida.

Mariano Mas, i asseguda la seva companya Rita el 1930

Es va casar amb Rita Sitjar Rimalló i el juliol de 1899 va ser elegit alcalde. Seguint la tònica del consistori anterior presidit per Higini de Riera de caire anticlerical que tenia unes relacions poc amistoses amb la parròquia; la primera topada va ser el 1903 quan es va decidir ampliar l’escola de nens pel gran nombre d’alumnes, hi havia una matrícula de 115 nens. El local aleshores es trobava damunt la sagristia i calia allargar la sala apuntalant-la amb un arc travesser afegit a l’església. El rector Ramón Vilar un home d’un caràcter molt fort i reaccionari va fer parar les obres per manca de permís eclesiàstic, malgrat això el 1904 es va poder enllestir. Però el fet més conegut fou el llarg contenciós conegut com “el plet de les campanes” que ja hem explicat amb més detall diverses vegades. Tot va començar a l’estiu de 1904 arran d’haver caigut el batall d’una campana, el consistori va redactar unes noves Ordenances Municipals on constaven uns articles on es prohibia tocar les campanes al volt sinó es posava una reixa de ferro de protecció i la desobediència comportava multes i prohibició de tocar-les; també es prohibia en els enterraments d’entrar els cadàvers a l’església. El rector no va fer cas de les ordenances ni tampoc pagava les multes que anaven augmentant de preu i com l’Ajuntament tampoc no afluixava, el contenciós va passar per diversos jutjats fins arribar al Suprem.

Manuel Morlius i Aulet

El plet va durar set anys i fou l’esca de picabaralles polítiques i de classes, incendis intencionats i una despesa en els dos bàndols que pujava fins a les 6.000 pessetes. L’afer s’acabà el 1912 quan el rector fou traslladat a Llançà. Arran de l’assumpte de les campanes el febrer de 1905, el governador civil va suspendre de les seves funcions a Mas per desobediència i va exercir d’alcalde Higini de Riera fins el juliol de 1909 quan fou elegit de nou alcalde, ara representant del Partit Radical. Aquest mandat va durar fins el setembre de 1923 que amb la Dictadura de Primo de Rivera va ser destituït; però encara va ser nomenat altra vegada a l’octubre de 1925 fins a l’estiu de 1926.

Les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 donaren la victòria a una majoria republicana: dos republicans radicals,quatre d’Aliança Republicana i tres del Partit Regionalista i així Mas va ser proclamat alcalde fins el maig de 1933. El maig de 1935 va ser nomenat Gestor per l’autoritat militar fins el 18 de febrer de 1936, quan la Generalitat recuperada destituí tots els gestors.

xala

Joaquim Bassó i Planes

Mariano Mas pels seus bons serveis gaudia de la consideració de bona part de la població, com a titular de la farmàcia elaborava i dispensava de franc les medicines a la gent més necessitada, sobretot a pagès i al veïnat de Tapis hi tenia els seguidors més incondicionals; testimonis de l’època explicaven els seus acalorats mítings des d’un balcó de la plaça major. Va ser junt amb el metge Manuel Morlius uns membres històrics de la lògia maçònica La Luz de Figueres on tenien llargues tertúlies amb els seus correligionaris als cafès Emporium i Tupinamba, també el 1933 havien organitzat un triangle maçònic a Maçanet anomenat Sinceridad. Amb les seves conviccions volia canviar el món i es definia com a “defensor dels pobres”. Si tenim en compte totes les etapes que va exercir d’alcalde sumen 22 anys i mig i en aquests anys les intervencions més importants del seu consistori van ser: inauguració de la nova carretera de Darnius i Figueres (1901); fundació de la societat La Unió Maçanetenca (1904); arribada de l’electricitat (1905);creació de l’escola de Tapis (1908); construcció del pont de la Farga( 1911); el març de 1913, es dóna permís a Baltasar Molar de fer un pont sota casa seva; pedestal de la barra de Rotlan (1914); construcció central i municipalització de l’electricitat (1916); substitució de les bombes d’aigua dels carrers (1916); després de molts plets i raons entre l’Ajuntament i propietaris que limitaven amb la Muntanya del Comú,aquesta va ser expropiada per l’Estat i declarada d’utilitat pública amb la finalitat d’explotació forestal el 19 de maig de 1926, l’enginyer forestal Francisco Rodero Pérez en va fer el peritatge i es va pagar una indemnització al poble de 29.083 pessetes; el juliol de1931 empedrat del carrer de sant Sebastià amb 8.500 llambordes de basalt; a l’agost de 1931 s’inaugura un monòlit davant l’església en honor de Fermin Galán i Garcia Hernàndez. A l’agost de 1935 es denuncia la plaga de l’escarabat de la patata i comença la campanya d’extermini.

Miquel Barnadas i Martin

Però la dretanització del Partit Radical, el poc encaix amb Catalunya i la República va fer que aquesta formació entrés en decadència i així els antics aliats polítics de Mas es convertiren en els seus adversaris i en aquesta situació durant la guerra, al març de 1937 va optar per l’exili i tot seguit es va confiscar el seu domicili. A la fi de la guerra va tornar i va morir el 22 d’octubre de 1941, el seu enterrament civil, fou molt reservat i discret. Per l’aplicació de la llei de la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, Mas, encara figura en una denúncia de maçons feta a Madrid el novembre de 1944, quan ja feia tres anys que havia mort. A principis de la nova etapa democràtica l’Ajuntament va organitzar un acte d’homenatge al cementiri amb el propòsit de desgreuge cap a la seva persona i en agraïment a la seva llarga etapa en l’alcaldia.

Jaume Pagès i Buixeda

Va néixer a Maçanet el 1842,fill de Martí Pagès Jordà i Magdalena Buixeda Coll.

Propietari del mas Pitxó, es va casar el 1870 amb Elena Cardoner Balló de qui enviudà i més tard es casà amb Carme Falgàs Trias de Segueró amb qui van tenir a Martí, Lluïsa, Maria i Enrica. Conegut com en Met Pitxó va ser nomenat alcalde per la Dictadura de Primo de Rivera el 23 de setembre de 1923, quan tenia gairebé 81 anys, però que era de compliment forçós i fins el maig de 1924. Durant el seu mandat l’Ajuntament hagué de fer front a una greu epidèmia de febre aftosa declarada al mas de Fussimanya per impedir la seva propagació a tot el terme. També a principis de 1924 es va aprovar la concessió de la línia de transport de viatgers amb autobús, entre Maçanet i Figueres i viceversa a l’empresa El Rayo. Amb dos viatges un d’anada a les 7 i tornada a les 4 de la tarda, parava a Darnius i l’Hostal Nou i el viatge es feia amb una hora i mitja, res comparat a les 6 hores que trigaven les tartanes, el preu del bitllet era de 4 pessetes.

Joan Banaset i Sot.

Nascut a Maçanet el 16 de novembre de 1864, fill de Pere Banaset Mas i Teresa Sot Olivet. D’ofici comerciant va viatjar molt i el 1895 vivia a Buenos Aires, es va embarcar a la marina mercant i havia visitat Nova York, a l’abril de 1924 va crear l’agrupació local de la Unión Patriótica, ell com a president i el 2 de juny de 1924 va ser nomenat alcalde fins la seva dimissió l’octubre de 1925.

Josep Batlle i Paris el 1927

Durant aquest temps va posar una especial cura en mesures higièniques com l’eliminació de les corts i femers als Valls i la prohibició als ramats de travessar el poble. El maig de 1925 es van adquirir 200 comptadors d’electricitat i es va empedrar amb llambordes, el carrer Borriana. El 29 d’agost va visitar el poble el capità general Barrera, va passar revista al sometent i va rebre un calorós homenatge on el van declarar fill predilecte de la vila i se li va dedicar una plaça amb el seu nom, i això va provocar unes fortes crítiques de l’oposició. Va morir el 1947.

Albert Pujulà i Feznart

Va néixer a Maçanet el 1866, fill de Llorenç Pujulà Darner i Eugènia Feznart Ravarie. De ben jove va entrar a treballar a la indústria del tap dels seus parents i va ser oficial taper. Es va casar amb Margarida Reynalt Delclòs i van tenir a Francesca i Víctor.

El 1924 era el caporal del sometent i vocal de la Unión Patriótica; el 7 d’agost de 1926 fou nomenat alcalde fins el febrer de 1930. El gener de 1927, com s’havia cobrat la compensació per la pèrdua de la Muntanya, es va decidir, com a cosa prioritària, invertir aquests diners en la construcció de les escoles, per això es va comprar el “camp d’en Castells” de 2.500 metres quadrats pel preu de 5.000 pessetes. I el desembre de 1928 es va aprovar el projecte de dues aules, una de nens i l’altra de nenes amb un pressupost de 46.000 pessetes, 30.000 a càrrec de l’Estat i les restants les pagaria l’Ajuntament. A principis de 1930 es van començar els fonaments;

Mercé Bosch i Romans, alcaldesa actual

però l’oposició escampava arreu que el pressupost quedava curt, que l’edifici era petit i poc assolellat i es va arribar al punt que la paret que aixecaven els paletes de dies algú les desmuntava de nits i la cosa s’acabà el desembre quan un grup de forces vives anà a trobar el governador civil, i aquest suspengué les obres i tot el projecte quedà abandonat per molts anys, s’havia perdut una oportunitat d’or. El desembre de 1926, es va reformar l’escorxador enrajolant les parets, instal·lació de llum i aigua. A l’octubre de 1928, es va vendre a la parròquia, el local de la Catequística de 127 metres quadrats i que havia servit d’escola, pel preu simbòlic de 440 pessetes. El 1929 l’empresa el Rayo va traspassar la concessió del transport de viatgers a la societat Perxés i Tibau S.L. Pujulà va morir el 1937 a l’edat de 70 anys.

Pere Vilà i Orri

Nascut a Serinyà el 1878, fill d’Esteve Vilà Targarona i Agnès Orri Caritat va ser hostaler i negociant. Es va casar el 1906 amb Antònia Pau Torrent i van tenir un fill, Àngel. El 27 de febrer de 1930 fou nomenat alcalde fins a l’abril de 1931. En aquest període es va empedrar i fer voreres al carrer Borriana i es va intentar desencallar l’assumpte de les escoles, però sense èxit; a l’agost de 1930 es va donar una petita subvenció al “Foot-Ball-Club Rotland” que s’havia fundat pocs mesos abans i es va canviar el rellotge públic. Durant la guerra civil li van confiscar el mas Can Llaona i la seva casa, llavors amb la seva família es va refugiar a Sant Sebastián.Vilà va morir el 1945.

Joan Caula i Oliveras

Va néixer el 1884 els seus pares Martí Caula Daumís i Teresa Oliveras Duch provenien dels Horts. Es va casar amb Enriqueta Pagès Falgás i van tenir a Carles i Martí. El 25 de maig de 1933 va ser nomenat President de la Comissió Gestora,

Comitiva de l'Ajuntament a la festa d'estiu del 1958

per la Generalitat fins a les eleccions del febrer de 1934, hi formaven part també com a vocals i representants dels partits polítics, Manuel Morlius i Joaquím Bassó. El 26 de desembre de 1933 el consistori acordà assistir en corporació l’endemà a l’enterrament del President Macià a Barcelona. Fou elegit president del sindicat d’oficis varis “El Proletariat” adherit a la U.G.T. Durant la Guerra va ser regidor per E.R.C. i el 17 d’octubre de 1938 va ser elegit alcalde perquè l’anterior Joaquim Bassó va ser cridat al Front, es va mantenir en el càrrec fins a l’exili, els primers dies de febrer de 1939. Van ser temps difícils on les obligacions i necessitats van fer prendre decisions ben comprometedores, durant l’èxode republicà. L’Ajuntament havia de proveir a més de la població, una munió de refugiats de dones, criatures i ancians que el mes de desembre i gener van arribar a 500 persones i es controlava tota la producció de les collites i bestiar. En un inventari de l’octubre de 1938 hi veiem: collita de grans, blat 10.936 Kg; segle72.503 Kg; ordi 4.429 Kg i civada 7.109 Kg; patates 51.450 Kg; de bestiar , 2.979 ovelles ;700 cabres; 300 porcs; 8 cavalls; i entre matxos, mules i ases 39. El novembre de 1938 la policia de Darnius s’apodera del cotxe que utilitzava l’Ajuntament per anar a recollir queviures a la Jonquera i s’envien 1.500 pessetes per comprar abrigalls pel Front i 40 mantes requisades als familiars dels desertors. El 18 de gener de 1939 es va fer el darrer ple del consistori i l’acta ja no es va signar. Caula com a màxima autoritat al poble era sol·licitat per totes bandes, pels militars ferits que havien muntat un hospital a La Pau i per les desenes de fugitius que demanaven menjar i allotjament.

Josep Carbó i Carbó el 1969

La primera setmana de febrer, un capità volia que tothom els acompanyés cap a França, però no ho va aconseguir la gent tancà les cases i s’amagaren cap els horts i el bosc, amb la fugida van incendiar la Unió i el mas Costa de Baix. I Joan Caula veient la situació, optà per marxar cap a les Illes i estigué uns dies al Vallespir, però va tornar malalt i convençut que no estava implicat en cap fet greu; aleshores fou detingut i morí a la caserna de la guàrdia civil de Darnius en estranyes circumstàncies. La guerra va acabar amb un resultat dolorós de 30 caiguts al Front (27 rojos i 3 nacionals); a més de 2 homes i una dona a la reraguarda.

Manuel Morlius i Aulet

Nascut a Barcelona el 1897, fill de Francesc Morlius Balansó i Rosa Aulet Domènech, es va llicenciar en medicina a Barcelona el 1921 i el 1922 s’inicià en la doctrina maçònica. S’adscriu al Col·legi de Metges de Girona i obté la plaça a Sant Llorenç de la Muga on exercirà 4 anys, en aquest període es casa civilment amb Josepa Roger Pagès, amb qui van tenir a Mª Teresa i Pompeio. El 1925 amb l’objectiu de millorar va concórrer al càrrec de metge titular de Maçanet, tenia prou mèrits i antiguitat, però l’Ajuntament de la Dictadura degut a la seva ideologia radical i maçònica va escollir l’altre opositor Joan Cusí Costa. Morlius va apel·lar sense èxit i així a Maçanet hi va haver dos metges, Cusí que atenia més aviat la gent de centre i dretes i Morlius les d’esquerres. El plets entre els dos van durar fins el 1936. Com a metge va obtenir renom gràcies als seus tractaments contra la tuberculosi i tenia consultori a més de Maçanet a Figueres; Girona i Olot. D’ençà el 1924 va ser un dels elements més destacats de la lògia Luz de Figueras on va arribar al grau 33 i venerable mestre (1932-1936). A la tardor de 1926 va participar en “Els Fets de Prats de Molló” fent d’enllaç en el transport de fulletons d’Estat Català, diners i com a metge de l’expedició militar comandada per Macià amb el propòsit de proclamar la República Catalana. Sovint publicava extensos articles a la premsa de Figueres promovent les seves idees o per defensar-se dels seus adversaris. Amb l’apotecari Mas dirigien el partit radical i en les municipals de 1931 entrà amb aquest com a regidor a l’Ajuntament.

Inaguració de can Robert el 1967 (foto Pere Oliva)

En les eleccions del gener de 1934 es presentà com a cap de llista amb la candidatura Agrupación Republicana Luz i es proclamaren guanyadors dels comicis i l’1 de febrer fou elegit alcalde i cessat “Manu Militari” al cap de set mesos a causa dels fets d’Octubre però el 18 de febrer de 1936 fou reintegrat al càrrec quan la Generalitat va restituir els ajuntaments democràtics de 1934. El 21 de juny de 1936 va obtenir la plaça de metge de Calonge, i el 28 de juny es presenta a l’ajuntament i sol·licita una llicència de tres mesos, però cessà el 22 de juliol quan el Comitè Revolucionari es va fer càrrec de l’Ajuntament. En el seu pas per l’alcaldia formava un tàndem ben organitzat amb Mariano Mas, i en aquest període breu de temps es va destituir al metge Joan Cusí, el maig de 1934 i a la llevadora Antònia Bosch i al veterinari Carles Bosch a l’agost; el juny es nomena secretari Josep Giralt Bosch; el juliol es regala una impremta a l’escola; el setembre es va una vorera i es cobreix el rec de la placeta de la Borriana i es reforça el canal de la central elèctrica i es repara la turbina.

El mes de maig de 1934 amb en Mas, van constituir a Maçanet un triangle maçònic anomenat Sinceridad que tenia moltes relacions amb les lògies de Figueres i Narbona. Es diu que a casa seva tenia una habitació folrada de vellut morat amb la imatge entronitzada del dimoni; també que portava un dimoniet de plata amb unes forques com si tallés el vent damunt el capot del cotxe. A Calonge però, va ser dels que es van mobilitzar per salvar les peces més valuoses de l’església; el 1938 es va exiliar a França però volia tornar i a Perpinyà va demanar ajut al seu amic Rafel Sot, que era delegat d’expatriacions, aquest va fer gestions però fou inútil la llei de Responsabilitats Polítiques i la Repressió de la Maçoneria eren implacables i va morir malalt a Prats de Molló el 19 de setembre de 1940.

Josep Calabuig i Vinyas en la festa de la vellesa de 1978

Josep Batlle i París.- Va néixer a Maçanet el 29 de novembre de 1855, fill de Josep Batlle Viñas i Maria París Cantalosella. Seguint la tradició familiar estudià magisteri i el 1877 va obtenir el títol a Girona, llavors va permutar la plaça amb el seu pare que des de feia 31 anys era el mestre de nens de Maçanet; el seu germà Joan també cursà el magisteri. Aviat es va guanyar una gran estima per les seves qualitats pedagògiques i humanes i va tenir una matrícula escolar de 100 alumnes Es va casar el 1894, als 38 anys amb la viuda Anna Saguer Mas i van tenir a Martí, Montserrat, Maria i Agustí que van morir tots quan eren infants. El 1904 fou un dels socis fundadors de La Unió. El 1924 es va retirar a 69 anys després d’exercir de mestre durant 45 anys. Com era una persona molt respectada i reconeguda i gairebé tots els homes havien estat alumnes seus o bé del seu pare, per això en èpoques de conflictes es recorria a la seva persona perquè fes de pare pedaç. El 22 d’octubre de 1934, es destituí l’Ajuntament i fou nomenat gestor únic per l’autoritat militar fins el maig de 1935 que va dimitir per motius de salut i el 13 de febrer de 1939 quan tenia 84 anys, les tropes franquistes el nomenaren de nou però dimití dos dies després també per motius de salut. En la seva breu legislatura el 1934 va restituir en les seves places al metge, llevadora i veterinari, que el consistori anterior havia destituït i va saber esquivar una denúncia durant els Fets d’Octubre que a la Pau s’havia cantat Els Segadors. En la primera sessió de 1939, seguint les instruccions dels militars, es va publicar un ban que s’ordenava desallotjar les cases ocupades;

Enric Sabà i Pagés en la festa de la vellesa de 1981

a totes les persones a portar les pertinences que no eren seves a la capella de Sant Sebastià; a l’entrega de les armes a l’alcaldia; que no es recullis cap bomba ni explosiu abandonat i que els articles s’havien de vendre al mateix preu d’abans del “glorioso movimiento” i a fer una llista dels homes d’esquerres per a manar-los els treballs de neteja. Va morir el 31 de juliol de 1947 a l’edat de 91 anys, encara la seva casa del carrer de la Plaça es coneix com “Cal Mestre Vell”.

Joaquím Bassó i Planas

Nascut a Maçanet el 15 de novembre de 1900, fill de Josep Bassó Puigmal i Maria Planas Bigas, es va casar el 1924 amb Rosa Coll Martí. Era més conegut amb el sobrenom d’en “Xalà”; el 1931 s’afilià a E.R.C. i va ser el president de la delegació local;el 1933 va ser vocal de la Comissió Gestora de l’Ajuntament ; però el 1936 es va passar al P.S.U.C. Amb l’alçament militar del 18 de juliol de 1936, els esdeveniments es van precipitar i el 22 de juliol , Bassó com a president del Comitè Antifeixista que aplegava les forces del Font Popular i complint les ordres del Comitè Comarcal de Figueres, destitueix el consistori , es fa càrrec de l’Ajuntament i és nomenat alcalde primer, Miquel Barnadas Martin, segon i Josep Gómez Coderch, tercer. Es va informar de la situació al rector, Mn. Jordi Ferrer i les monges que decidiren marxar i al vicari Mn. Jaume Busquet, l’acompanyaren fins a Mieres la seva vila nadiua. El 2 d’agost els elements més radicals emparant-se amb la laïcitat del nou règim van iniciar una campanya iconoclasta; així l’església parroquial fou saquejada, els retaules i les imatges es cremaren als afores del poble, també les de les capelles i d’algunes cases particulars. Seguint les instruccions del Comitè d’Apropiacions de la Generalitat, es portà a terme l’ocupació de cases i la confiscació de tot tipus de béns dels desafectes i fugitius per “necessitats de guerra”. Els masos, l’explotació dels boscos i les fàbriques de taps estaven sota el control de l’Ajuntament i el Comitè que donaven feina i manteniment a la col·lectivitat, la producció de taps de suro es venia a Manufacturas Armstrong de Palafrugell i el carbó a negociants de Barcelona.

Joan Viñas i Cruset el 1999

El setembre es van confiscar 12 campanes que es van enviar a fondre a Figueres i es va fer un recapte pel Front on es recolliren 1.500 pessetes i 8 tones de queviures. El Comitè es va establir a ca les Monges, l’església i la capella de St. Sebastià van servir de magatzems de suro, gra i carbó, la capella de les Salines de caserna de vigilància, la rectoria de caserna de les Milícies Pirinenques. El desembre de 1936 hi havia expropiat: 6 masos , 3 cases, l’església i 6 capelles.

El 15 d’octubre de 1936, Bassó (P.S.U.C) és proclamat alcalde pels membre del Comitè, constituïts en Ajuntament, i consellers: Miquel Barnadas Martin (P.S.UC); Josep Gómez Coderch (P.S.U.C); Joan Caula Oliveras (E.R.C); Francesc Vidal Carbonell (E.R.C.); Emili Sabà Oliveras (E.R.C.) i Bartomeu Erra Costa (P.O.U.M). El novembre de 1936, l’Ajuntament manifesta que al poble hi ha: 177 homes de 18 a 40 anys, aptes per a les armes , 10 carrabiners, 25 homes de les Milícies Pirinenques i 35 milicians que controlen la frontera; 13 aparells de radio i 6 persones amb carnet conduir. L’1 de desembre importen 2.000 Kg de sucre del Portús. A la reraguarda s’havien format alguns escamots revolucionaris d’organitzacions anarcosindicalistes que campaven pel seu compte i actuaven amb repressió i violència enfrontant-se a vegades amb el govern legal. A Figueres van trobar en uns arxius confiscats els noms de mitja dotzena de maçanetencs afiliats a organitzacions d’ultradreta. Un grup d’incontrolats van pujar fins a tres vegades a Maçanet, amb aquesta llista per a detenir-los i Bassó els aturava amb excuses fins que pressionat per les amenaces va dimitir el 23 de desembre. L’1 de gener de 1937, el va substituir Miquel Barnadas, però aquest fou assassinat el 15 de març de 1937 i el 5 d’abril Joaquim Bassó fou novament elegit alcalde. El 7 d’abril ,es va demanar permís a la Generalitat per anar a comprar aliments a França. Amb l’aplicació de la llei de Responsabilitats de la Generalitat, s’acordà la confiscació dels béns d’aquelles 6 persones fugitives que sense esser faccioses es podien considerar com poc afectes al règim i a la revolució,uns mesos més tard també alguns dels seus familiars van ser desterrats. Ser alcalde en plena guerra era una funció difícil d’acomplir perquè cada dia hi havia alguna intervenció urgent;Bassó segons els que el van conèixer tenia unes fortes conviccions republicanes i en el seu entorn era considerat un líder.

Joan Viñas i Cruset en l'homenatge a Rafel Sot el 1992

Encara que al principi la guerra semblava una cosa llunyana les successives crides al front i les dramàtiques notícies que anaven arribant dels maçanetencs morts en combat i l’escassetat d’aliments; la gent s’anava adonant de la magnitud del conflicte. El 30 d’abril de 1938 es comunica al comissari delegar de la Generalitat que el poble ja no pot acollir més refugiats perquè al poble hi ha: 33 guàrdies d’assalt, 75 carrabiners amb les seves famílies, resultant un nombre de 150; més les famílies d’altres carrabiners que foren traslladats a altres llocs i deixaren les famílies aquí són 133, resultant un total de 391 persones refugiades, davant la impossibilitat d’allotjament l’alcalde adverteix que dimitirà ell i tots els seus consellers. El 17 d’octubre de 1938, Bassó marxa cap al Front en mobilitzar-se la seva lleva i el febrer de 1939 s’exilià a Palaldà. La llei de Responsabilitats Polítiques el considerava el màxim responsable de la revolució a Maçanet; per això no podia tornar i s’explica que en els primers anys de postguerra diverses vegades va visitar secretament la seva mare, i ho feia entrant al poble de fosc amagat sota un feix de llenya.

Miquel Barnadas i Martín

Va néixer a Maçanet el 19 de juliol de 1904, fill de Joaquim Barnadas Grandó i Elvira Martín González. El seu pare era taper i la seva mare seguint la tradició familiar regentava la Fonda El Porvenir, per això era conegut per en “Miquel de la Fonda”. El 1918 va morir el seu pare víctima de l’epidèmia de grip, ell tenia 14 anys i els seus germans Joan 10 i l’Emili 6. Un cop acabats els estudis, començà a treballar a la Fonda ajudant la seva mare i més endavant alternava aquesta feina amb la barberia que tenia al costat de casa seva. Per perfeccionar en l’ofici de barber uns clients de la fonda li van facilitar anar un temps a Burdeus.
El 1933, ell i la seva família foren dels afortunats amb el segon premi de la loteria de Nadal que havia tocat al poble, llavors es comprà un cotxe, un Citroën Rosalie, per fer el servei de taxi. El 1931 es va enrolar a les Joventuts d’ERC i tenien el punt de trobada a la Fonda. Però el juliol de 1936 es va passar al PSUC i amb aquesta formació va entrar de tinent d’alcalde fins el 4 de gener de 1937 que va ser escollit alcalde després de la dimissió del seu company de partit Joaquim Bassó. El seu germà Emili, com va ser declarat inútil a causa de la seva miopia, fou el delegat de proveïments de l’Ajuntament, per això havia d’estar present en gairebé totes les confiscacions i l’altre germà Joan va ser un cuiner de renom. En Miquel festejava una noia d’una família amb conceptes polítics molt diferents als seus, per això en un principi no l’acceptaven però a poc a poc ho van consentir.

Barnadas en el seu breu pas per l’alcaldia el gener de 1937, va fer tallar la platana monumental de la font de les Dòmines, perquè els veïns es queixaven que els descalçava les parets, per la feina es va oferir voluntari, el regidor Emili Sabà “Guixeter”, un dels afectats a canvi de quedar-se la llenya, es va fer gestions per portar l’aigua a Tapis des de la Font de Caminells; es va fer el projecte de fer quatre aules grans a les escoles i una biblioteca; l’arranjament de les fonts més visitades amb un cartell que deia “Per la netedat es coneix un poble, no embrutiu la font”;

segimon

Segimon Baulenas i Raurell el 2001

el 15 de febrer el Comitè d’Ajut als Refugiats de Figueres demana que es prepari allotjament per a 50 infants i el 7 de març, es decideix davant l’escassetat el repartiment de la llet als baixos de Can Castells, primer als malalts i criatures.. Però el problema més greu que va viure, va ser aturar l’escamot d’incontrolats que sovint arribava al poble per detenir la gent de dretes. Els veïns de Ca les monges, sentien les discussions a crits en aquestes visites. El març de 1937 la situació era crítica i el dia 9 seguint les ordres de la Generalitat es dissolgué la Comissió de Defensa i l’endemà l’alcalde va assumir provisionalment la Seguretat Interior del poble, per això va posar sota la seva protecció els dos veïns dretans més amenaçats.

El dilluns 15 de març a la tarda, van arribar tres cotxes des de la Jonquera, van aparcar davant la caserna de carrabiners, era un escamot de militància radical i es van dirigir a La Pau; allà van demanar per l’alcalde i li van manifestar la seva intenció d’emportar-se uns veïns conceptuats de dretes, i s’hi enfrontà amb coratge dient que ell responia d’aquelles persones. Com la cosa anava a més va anar a casa seva a buscar una pistola i no va fer cas als precs de la seva mare que li demanava que no hi anés; però en un moment de descuit va ser abatut per dos trets, davant el taulell de la Societat a les quatre de la tarda; ell va poder disparar un tret i va ferir a un dels criminals. Llavors per por d’una reacció, van córrer carrer avall de Sant Sebastià i es van aturar a la Farmàcia per fer cures al ferit i tot seguit van marxar. Prèviament l’alcalde havia demanat l’intervenció de les forces que estaven sota el seu comandament, però, quan aquestes aparegueren els botxins ja eren fora. Dos veïns van intentar barrar-los el pas a Les Platanes, entravessant socs a la carretera i foren tirotejats. Aquella mateixa nit sis veïns sentint-se amenaçats es van exiliar. El fet va colpir la població amb mostres d’admiració envers l’alcalde màrtir i va tenir un manifest de reconeixement de part de l’Ajuntament. Es va obrir una investigació dels fets, i el maig 11 participants van ser jutjats i alguns empresonats.

Acabada la guerra, el seu germà Emili va ser jutjat, empresonat i desterrat a Tarragona, un cop en llibertat va tornar a Maçanet afectat d’una greu malaltia que havia agafat a la presó i va morir el 1945. L’altre germà Joan el 1948 va anar a viure a Mèxic i visitava la seva mare als estius. L’Elvira una dona endolada parlava dels “ dos fills que em van matar”, un els rojos i l’altre els nacionals. El 1999, en Lluís Moulines va demanar a l’Ajuntament una actuació de reconeixement cap a la persona de Miquel Barnadas, i el 2001 se li va dedicar el Centre Cultural amb el seu nom i el passeig de la ribera de Fraussa.

Josep Sabà i Cabañó

Nascut el 7 de març de 1876, fill de Joan Sabà Oliveras i Rosa Cabañó Ribas de Lladó. Es va casar el 1903 amb Anna Viñas Foraster de Can Janet, amb qui va tenir a Roser, Joan, Josep i Martí. El 1904 amb un altre soci (Caritg) agafà el traspàs de la fusteria del carrer del Pont. Va exercir l’ofici de fuster fins a la seva vellesa,tasca que van continuar els seus fills i el nét. Va ser president i fundador de La Pau i vicepresident de la Unión Patriótica local i diverses vegades regidor. El 13 de febrer de 1939, arribà al poble un destacament de cavalleria i el seu comandant Justo Pérez Pelayo, va declarar-lo zona nacional i alhora va constituir un nou Ajuntament i nomenà alcalde a Josep Batlle París, el qual dimití dos dies després per motius d’edat i de salut, tenia 83 anys, i va ser substituït per Josep Sabà , els consellers eren :

Rehabilitació de la plaça el setembre del 2001

Pràxedes Roger Vilanova; Mn. Martí Torrent Garcias; Mn. Jordi Ferrer Valls; Ricard Lluis Muntada; Jaume Carreras Costa; Francesc Pumarola Ferrarós i Joaquím Viñas Corominas. Els dos capellans al cap de tres mesos van dimitir perquè vivien fora i en Roger va ser destituït pel seu passat d’esquerres i maçó. Els fugitius amb la retirada havien deixat tota mena d’armes, municions, vehicles, roba, queviures, bestiar i la gent va arreplegar el que va poder, però els serveis de recuperació del règim, integrat sobretot per gent forastera, s’ho van quedar gairebé tot. L’Ajuntament havia organitzat una brigada de recuperació comandada per Anton Roger Vilà, que ajudat per quatre homes li havien encarregat la recollida de material abandonat en tota la muntanya de Les Salines i que emmagatzemaven en tres locals habilitats. L’aplicació de la Llei de Responsabilitats Polítiques proposava la detenció de 40 persones, però un sergent que estava casat amb una maçanetenca hi va intervenir i van ser 10 homes i 2 dones en una primera tanda i sis homes més tard; tots es van haver d’enfrontar amb un Tribunal que els condemnà a presó i algun cas un cop lliures a desterrament. Durant els primers mesos, molts combatents republicans restaren confinats en camps de concentració i una vegada lliures juntament amb els desertors, havien de presentar-se a l’Ajuntament que els encomanava tasques de vigilància i manteniment. Es van recuperar alguns béns confiscats pels rojos i foren entregats als seus propietaris; però també es van confiscar els béns dels republicans fugitius, com el metge Cusí i la Cooperativa que constava com “tomada por la autoridad militar”. La guerra havia acabat amb un resultat molt dolorós amb 30 caiguts al front, l’exèrcit es féu amo del lloc i s’hi quedà fins als anys 50. La precarietat de salaris i l’escassetat i va fer tornar als treballs de la terra i a les cartilles de racionament. Hi havia un control sobre la vida pública, reduïda a manifestacions patriòtiques i religioses promogudes pel nacionalcatolicisme i la Falange. Per tenir un càrrec s’havia de ser “adicto al movimiento” i dins l’Ajuntament es van escollir aquests funcionaris: Antoni Carbonell Tutau, secretari; Bartomeu Puntunet, agutzil; Francesc Sellas Puntuner, sereno; Martí Erra Muntada, peó; Andreu Divosí Cantenys, encarregat de l’electricitat i Josep Rufet Genís, cobrador de l’electricitat. Arran de la Segona Guerra Mundial passaven molts estrangers que intentaven refugiar-se o bé retrobar-se amb els aliats a l’África del Nord. Només en l’any 1943 per Les Salines es calcula que hi van passar 1.300 dels quals 300 foren detinguts i l’Ajuntament se’n havia de fer càrrec provisionalment. Els alemanys un cop vençuts a França, a l’estiu de 1944 una formació de 83 soldats es va lliurar al comandant militar de Maçanet i l’Ajuntament els va haver de mantenir uns dies mentre el governador decidia el seu destí. Van ser anys difícils en que l’alcalde havia d’intervenir sobretot omplint un munt de paperassa per complir amb les exigències del règim ; Josep Sabà va ser alcalde 17 anys, fins el gener de 1964 quan tenia 79 anys, l’actuació més important durant el seu mandat va ser la construcció de les escoles en un solar de l’Ajuntament; es van començar el 1952 i es van inaugurar oficialment a l’abril de 1954. El cost va ser 575.000 pessetes de les quals el poble en pagà el 15 per cent i la resta l’Estat. Josep Sabà va morir el 24 de gener de 1969 als 91 anys.

Àngel Vilà i Pau

Nascut el 1907, fill de Pere Vilà Orri i Antònia Pau Torrent. Es va casar amb Carme Oliveras Bonal i van tenir a Pere i Maria Pilar. Es va iniciar primer com a negociant de fusta, llenya i carbó, tasca que va exercir molts anys; però també va ser més conegut com a fundador de l’empresa Aigua de Les Creus.

LLuis Carbó i Saguer

Després de 5 anys de tràmits va aconseguir que el 1955, es declarés l’aigua de la font de Les Creus, mineromedicinal i d’utilitat pública i el 1968 junt amb dos altres accionistes van construir una nau amb maquinària d’embotellat semiautomàtic i es van contractar més treballadors. Ben aviat l’aigua de Les Creus, es va guanyar un bon lloc entre les xarxes comercials del país i el 1987 l’empresa es va incorporar al grup Vichy Catalan. El 2 de febrer de 1956, Vilà va ser nomenat alcalde, amb Miquel Roura Vergés com a tinent d’alcalde i Salvador Calabuig Fita;Josep Pagès Madern; Anselm Mallol Pagès i Josep Viñas Vilà com a regidors. El nou consistori es va proposar resoldre les greus mancances d’electricitat del poble, la maquinària era més que obsoleta i es va optar com a única solució connectar amb la xarxa de la Hidroelèctrica del Ampurdán. Es va demanar ajuda a la Diputació per al finançament i el 1960 la població estrenava la nova electrificació i deixava enrera els malsons dels talls de llum que alguns maçanetencs encara recorden. Però encara van caldre dos anys més amb algun problema fins que la solució, fos definitiva. El 22 de desembre de 1961 va tocar la grossa de Nadal, amb el repartiment de 15 milions de pessetes, que van revifar l’economia local. El 1963 es va establir la recollida domiciliària de les escombraries i a l’estiu es va asfaltar la carretera fins a Darnius. La població des del 1930, havia perdut un 25 per cent, molts havien marxat cap a França i en el padró de 1963 hi figuren 479 homes i 454 dones amb un total de 933 habitants. Àngel Vilà, va ser alcalde fins a l’abril de 1964. Va morir, als 86 anys a Barcelona el 30 d’agost de 1993 i va ser enterrat a Maçanet el 2 de setembre.

Josep Carbó i Carbó

Va néixer a Peralada el 1900, fill de Josep Carbó Salleras i Dolors Carbó Lloberas. L’1 de febrer de 1934, quan era el cap de llista de la Lliga Catalana, va ser elegit alcalde de Peralada i el 25 de març es va casar amb Montserrat Saguer de Batlle i van tenir a: Josep;Jaume; Maria Dolors;Narcís; Lluís i Martí. Per la guerra civil es va passar a l’Espanya Nacional ingressant al terç de Nostra Senyora de Montserrat, però no prestà serveis al front. El 1939 va ser nomenat delegat provincial d’Agricultura i alcalde de Peralada; diputat gestor (1944-1947); cap del sindicat provincial de ramaderia i vicepresident de la Cambra oficial Sindical Agrària. El 1951 va voler innovar en l’explotació agrícola i ramadera del mas Saguer amb la construcció de tres sitges circulars de formigó pels farratges i també una selecció de en la raça de bestiar boví. El 21 d’abril de 1964 va ser nomenat alcalde, amb Delfín Fernández Alvera, com a tinent d’alcalde i Josep Calabuig Viñas; Josep Llaona Soler, Lluís Moulines Salvatella; Josep Sabà Viñas i Anselm Mallol Pagès com a regidors.

Candidatura de CiU el 2017

En aquest període l’Ajuntament es va dedicar a la modernització del poble i a la potenciació del turisme. Al mes de maig de 1964 es van autoritzar els plànols de tres cases (Joan Quera;Josep Calabuig i Teresa Viñas) i l’enderrocament de la Paret Nova. També la instal·lació de l’aigua potable provinent de la ribera de Fraussa i el clavegueram (1965-1967) això va permetre projectar altres urbanitzacions (La Cardona, el Prat del Pont, la Casanova, Font d’en Coll). I la construcció de dos blocs de pisos assequibles per a la classe treballadora. A la primavera de 1965 la carretera s’acabà d’asfaltar fins al pont de Capmany. El 1968 s’estrena el repetidor de TV al Moixer i l’Hotel el Senglar. Entre el 1970 i 1973, amb la col·laboració de l’Ajuntament es restaura l’església. Es va fer el desviament de circumval·lació i un pont amb la finalitat de facilitar el pas de camions sense passar pel nucli urbà. Pel que fa al treball es travessava un bon moment; la construcció; les mines i l’aigua de Les creus donaven feina a molta gent. Josep Carbó es va mantenir en el càrrec fins al gener de 1976. Va morir el 24 de novembre de 1983 a Girona i enterrat a Maçanet l’endemà.

Josep Calabuig i Viñas

Va néixer el 1927,fill de Salvador Calabuig Fita i Teresa Viñas Gibrat. Es va casar amb Antònia Vitón Merino amb qui va tenir en Josep i la MariaTeresa. Seguint l’ofici del seu pare va ser empresari de la construcció, tasca que l’ocupà tota la seva vida. Primer va fundar una empresa com a soci únic i anys més tard s’associà amb Fermí Vidal Llosa en l’empresa Construccions VICA. SA i anys més tard amb Joan Roca Vidal, Calabuig Roca SA. Del 1963 al 1965 va ser president de la Societat. El Gener de 1976 deixava l’alcaldia Josep Carbó, llavors es presentaren dos candidats el tinent d’alcalde Josep Calabuig i l’empresari Antoni Rocas Mascuñan. El resultat fou que Josep Calabuig, el 25 de gener va guanyar per quatre vots a dos o l’1 de febrer era nomenat alcalde. En les eleccions del novembre ja sense oposició revalidà el càrrec. Els regidors eren Joan Palomeras Puntunet; Pere Batlle Planas; Enric Sabà Pagès; Josep Bosch Pagès i Lluís Saguer Martí. Durant aquesta legislatura, el novembre de 1978 es va canviar el nom de la plaça, fins aleshores del Caudillo, per Plaça de la Vila i es va remodelar amb l’enderrocament de Can Xampí; la carretera de La Vajol i l’enllumenat de carrers. El maig de 1977 es formava el Patronat d’Homenatge a la Vellesa amb l’organització d’una festa als avis i familiars que s’ha anat repetint fins avui. El 2 de juliol de 1978 amb el suport del diputat del PSC Ernest Lluch una comitiva d’alcaldes, regidors i veïns de l’Empordà i el Vallespir es van trobar a Costoja i van tallar simbòlicament una cinta per fer pressió en la construcció de la carretera internacional, que ja s’havia fet arribar una via fins a Riumajor. L’Ajuntament des de 1814 no disposava de local propi per això a primers de 1977 es va decidir de construir un edifici destinat a Casa Consistorial en un solar conegut com l’Hort d’en Costa o de la Cooperativa, el març es va fer la subhasta, amb una licitació de 4.110.000 pessetes i per la festa de sant Martí, del mateix any es va inaugurar les obres de la primera fase, dependencies municipals i dispensari mèdic.

Lluis Riuró i Tarres

A la festa hi va acudir el governador civil i totes les autoritats locals, es van cantar “Els Segadors” i es van beneir les noves instal·lacions. Josep Calabuig va exercir d’alcalde fins a les eleccions de l’abril de 1979 en que va ser regidor. Va morir als 79 anys, el 3 de març de 2007.

Enric Sabà i Pagès

Va néixer a Maçanet el 1920, fill de Pere Sabà Ayats i Dolors pagès Agramunt, va fer els estudis elementals a Maçanet i el batxillerat i comerç a Figueres. El 27 d’abril de 1938, quan tenia 17 anys, va anar a la guerra junt amb un vintena de nois de Maçanet en l’anomenada Lleva del Biberó; el van fer presoner i va passar 10 mesos en camps de concentració, fins que va retornar al poble molt malalt. El 1952, es va casar amb Dolors Roura Vergés amb qui va tenir un fill, en Martí. Va treballar al bosc, a la mina, d’administratiu i a l’Aigua de Les Creus. En les primeres eleccions democràtiques de 3 d’abril de 1979, es va presentar com a cap de llista d’ERC i va obtenir 376 vots i l’altra opció CC.UCD, 147 vots i així Enric Sabà va ser elegit alcalde el 19 d’abril amb els regidors Joan Viñas Cruset; Joan Planellas Vila; Jaume Gibert Camps; Ricard Lluís Palomeras; Josep Calabuig Viñas i Josep Sabà Juanola, els dos darrers a l’oposició. El 1979 s’organitza la Cavalcada de reis. Aprofitant el traspàs en matèria de carreteres i la conjuntura política del Parlament, el nou consistori va fer gestions decisives per aconseguir la carretera de Costoja i a l’octubre de 1982, es feren els estudis topogràfics. Altres obres d’aquesta legislatura van ser l’acabament de les obres de la Casa de la Vila, el mobiliari del dispensari mèdic; l’asfaltatge del sector Paret Nova i millores en el proveïment d’aigua. El 1980 es va fer arribar l’electricitat al veïnat de Tapis. El juliol de 1980 el ple de l’Ajuntament s’adhereix a l’homenatge que ha rebut l’historiador i arxiver Rafel Sot, declarat per l?estat francès com a “Chevalier de l’Ordre Mational du Mérite” pels seus 30 anys com agent consular aGirona i en reconeixement a la seva tasca de recuperació de l’arxiu municipal i a l’agost s’aprova registrar la grafia correcta del municipi “Maçanet de Cabrenys”, suspesa des del 1939. Des de l’agost de 1979 fins a l’abril de 1980 s’amplia el camp de futbol, es fan els vestidors i millores en les instal·lacions, per un import de 1,5 milions de pessetes i es demana uns subvenció a fons perdut a la Delegació d’Esports de set-centes mil pessetes. Enric Sabà deixà l’alcaldia el maig de 1983 i morí el 23 de juny de 2010.

Joan Viñas i Cruset

Nascut a Darnius el 1926, fill d’Agustí Viñas Barnades i Joaquima Cruset Oliveras. Va venir de molt jove a treballar als mas Casanova de Maçanet i es va casar el 1951 amb Rosa Trilla Llaona i van tenir en Josep i la Rosa. Durant la seva vida es va dedicar a diverses ocupacions: taxista; representant d’electrodomèstics; empresari de transport, però on fou més conegut, junt amb la seva dona Rosa, va ser com a hostaler i encarregat del Santuari de Les Salines, durant 40 anys, des de 1958 al 1998.

En la legislatura 1979-1983, va ser tinent d’alcalde i en les eleccions del 8 de maig de 1983, es va presentar com a cap de llista d’ERC i va obtenir 304 vots i l’altra candidatura de CiU 224. El dia 23 de maig Viñas va prendre possesió junt amb:Ricard Lluís Palomeras; Joan Planellas Vila; Josep Bosch Pagès tots d’ERC i Lluís Moulines Salvatella; Lluís Riuró Tarrés i Lluís Saguer Martí de CiU. En les eleccions del 25 de maig de 1987, Viñas es va presentar com a llista única ara pel PSC i va obtenir 390 vots. En les eleccions del 25 de maig de 1991 Josep Viñas va renovar amb el PSC i el resultat va ser 332 vots contra el 133 de CiU. El 27 de maig va renovar el càrrec amb: Josep Nogué Terradas; Joan Costejà Costa; Jordi Llaona Caball; i Ignasi Carreras Costa, tots del PSC i Francesc Garrido Sòria i Narcís Carbó Saguer de CiU. En les eleccions de maig de 1995, es van presentar tres llistes; Viñas es va presentar ara per CiU i va obtenir 250 vots, ERC, 137 i PSC 87. Viñas va continuar a l’alcaldia i els regidors van ser: Lluís Saguer Martí; Carmel Xicoira Solés i Roser Puig Rodó tots de CiU; Francesc Garrido Sòria i Narcís Carbó Saguer d’ERC i Josep Nogué Terradas del PSC. En les eleccions del juny de 1999 Viñas renovà la candidatura de CiU però va perdre davant del PSC per 19 vots. En la legislatura 1999-2003 va ser regidor per CiU.

Els membres de la candidatura MesperMaçanet

Aquests 12 anys davant l’alcaldia es van concloure amb un sèrie de millores viàries, urbanístiques i d’equipaments com són: la carretera de Costoja iniciada el 1985 i acabada el 1995, la restauració de la teulada de l’església, 1985; l’aparcament i parc del pont 1987-1993, la urbanització del sector Can Muga i Can Muntada 1989, la construcció de la pista poliesportiva i el centre cívic (1994).L’agermanament amb Reiners (1988) ; els homenatges a Rafel Sot (1992 i Enric Moulines (1994) i el gener de 1999 inauguració de l’Oficina de Turisme. Joan Viñas, va morir el 13 d’octubre de 2013 als 87 anys.

Segimon Baulenas i Raurell

Nascut a Vic el 1952, fill de Josep Baulenas i Carme Raurell. El 1971 el seu pare, Josep Baulenas va venir a Maçanet a muntar la maquinària i posar en marxa la nova fàbrica de pipes i en Segi va venir_hi a treballar el 1973. Un cop acabat el servei militar a Sant Climent s’incorporà a la feina i arrelà fort al poble, participant en diferents entitats i es va casar amb Josefina Riera Macias i van tenir a la Gemma i la Núria. La seva dedicació laboral ha estat sobretot la d’artesà pipaire i darrerament empleat d’Aigua Les Creus. En les eleccions del juny de 1999 es va presentar encapçalant la candidatura del PSC i aquesta formació va guanyar amb 238 vots enfront de CiU amb 219. El 3 de juliol de 1999, Baulenas va prendre possessió d’alcalde amb els regidors : Josep Nogué Terradas; Anna estrada Faig; Roser Puig Rodó, tots del PSC i Joan Viñas Cruset; Florenci Bigas Rosique i Judit Puigmal Vilallonga de CiU. En la legislatura es va aprovar el projecte de la piscina i es van fer els vestidors de la zona esportiva i la connexió d’electricitat al Pavelló de Caça. Es va fer la renovació i adequació del carrer de Sant Sebastià; Burriana i la Plaça de la Vila. El 2002 es va organitzar la primera Fira de la Castanya. Es va habilitar el local amb dutxes i serveis del Centre d’Acolliment de BTT i per a Centre Cultural i dedicat a l’alcalde Miquel Barnadas i Martín i també el passeig del vial amb aquest nom. Es va asfaltar el tram de carretera que vadel poliesportiu a Can Muntada i un reg asfàltic als carrers del sector Paret Nova, La Cardona i Prat del Pont. També es creà la Coordinadora de Festes i es va comprar un vehicle nou per a serveis. Baulenas va ser alcalde fins el 24 de maig de 2003; el 2004 i 2005 conseller comarcal i regidor del PSC, del 2015 al 2019 regidor per Més per Maçanet ERC, càrrec que ha renovat en les darreres eleccions del maig també en la llista de Més per Maçanet.

Lluís Carbó i Saguer

Nascut el 18 d’abril de 1944, fill de Josep Carbó Carbó i Montserrat Saguer de Batlle, va estudiar enginyeria tècnica agrària i es va casar el 14 d’abril de 1973, a Vilabertran amb Sílvia Carreté Iglesias de Figueres i tenen a Martí i Maria.

Joan Lluis i Auguet

En les eleccions dell maig de 2003, es va presentar com a cap de llista sota la sigla de CiU i va obtenir 259 vots i l’altra candidatura del PSC 189 vots. El 14 de juny va prendre possessió junt amb: Ramón Roger Romeu; Maria Carmen Rodriguez Puig i Joan Marc Subirós Planas tots de CiU i Segimon Baulenas Raurell; Josep Soler Nogué i Josep Nogué Terradas del PSC. En les eleccions del maig de 2007 es torna a presentar per CiU i obté 326 vots i l’altra del PSC 157 i el 16 de juny pren l’alcaldia amb els regidors: Ramón Roger Romeu; Maria Carmen Rodriguez Puig; Joan Marc Subirós Planas i Marc Costejà Safont de CiU; i Josep Bosch Pagès; Jordi Planellas Martí del PSC. En les eleccions de maig de 2011, hi havia només la candidatura de CiU i va obtenir 228 vots i els set regidors. L’11 de juny es va constituir l’Ajuntament amb Lluís Carbó, alcalde i els regidors: Jaume Puigmal Pibeda; Montserrat Vial Quintana; Marc Costejà Safont; Josep Corominas Vilarrasa; Isabel Puig Palomeras i Joan Marc Subirós Planas.

Lluís Carbó es va mantenir a l’alcaldia fins el maig de 2015, quan el govern municipal va passar a MES-AM. En aquests dotze anys d’alcalde l’Ajuntament va fer aquestes actuacions i obre més importants: millora del traçat i del paviment de la carretera entre la N-II i Maçanet i del paviment entre Maçanet i Tapis; les obres les va inaugurar oficialment el conseller Joaquim Nadal el setembre de 2006. Primera fase de rehabilitació del casc urbà de Tapis. Lloguer de la Rectoria per habilitar-la com a centre de dia. Instal·lació d’un rellotge automàtic al campanar. Explotació de la benzinera a càrrec del municipi. Formalització de la compra de Can Viola, destinada a equipaments o serveis municipals. Es construeix la Llar d’Infants i a l’estiu de 2006 s’estrena la Piscina Municipal i l’eslògan promocional del poble “Passeja-t’hi”. A l’octubre de 2007 s’aprova el Pla Especial de Masies i Cases Rurals. Am,b subvencions de l’ACA es fa una nova captació d’aigua de la ribera de Fraussa i es construeixen dos grans dipòsits de formigó per reforçar les reserves d’aigua de boca i reg. El març de 2013 s’estrena una caldera de biomassa a la Rectoria per donar servei a aquest local, a l’escola i llar d’infants; i des del desembre s’edita “La Revista” un butlletí semestral d’informació municipal. A l’octubre de 2014 el ple municipal per unanimitat dóna suport al dret a decidir i a la consulta sobiranista. S’acaba la remodelació del casc urbà de Tapis i es retolen els carrers. Des del maig de 2015 fins el maig de 2019 ha estat regidor a l’Ajuntament.

Mercè Bosch i Romans.- Va néixer el 24 de setembre de 1976, filla de Josep Bosch Pagès i Neus Romans Vergés, com a professió és auxiliar d’infermera a la Fundació Salut Empordà i ha estat membre de les juntes de l’Associació Barra de Rotlan i de la Societat. El 24 de maig de 2014 es va casar amb Jordi Gómez Vich i tenen a l’Elisabeth i en Lluc. El mes de maig de 2015 es va presentar de cap de llista de la candidatura MésperMaçanet i va obtenir 244 vots i l’altra formació, CiU 188, així l’Ajuntament el formaren: Mercè Bosch Romans, alcaldessa i responsable de Sanitat i Hisenda; Sergi Sangenís Vidal, tinent d’alcalde; Cultura, Turisme i Esports; Dolors Quintana cairó, Ensenyament; Segimon Baulenas Raurell, Urbanisme i Medi Ambient i Lluís Carbó Saguer; Marc Costejà Safont i Montserrat Vial Quintana de CiU, regidors de l’oposició. Era la primera vegada que una dona es presentava de cap de llista a Maçanet i sortia elegida alcaldessa; un fet remarcable i celebrat que demostra quer les coses van canviant. Les actuacions més rellevants d’aquesta legislatura son: reducció d’un 53% del deute municipal; implementació d’un servei d’acompanyament per a la gent gran; signatura d’un conveni amb el Consell Comarcal per a la gestió del menjador escolar. En l’aspecte cultural s’han fet presentacions de llibres, exposicions i visites guiades pel patrimoni arquitectònic i natural; s’ha treballat per potenciar l’ecoturisme sostenible i respectuós amb el paisatge, amb el projecte de “Lla Vall Infinita” i “Els 25 Punts de Silenci”;

Pere Sabà i Ayats, als 94 anys

s’ha editat un nou quadern de promoció turística i una nova web municipal més completa; el 2016 es va començar a organitzar el concurs Insta-Walk-Metdc; el 2017, la primera Fira Pirempordà, una mostra d’activitats turístiques i esportives i de lleure que es poden practicar a la zona; el 2015 signatura de l’acord de cessió de part del Bisbat per 40 anys de l’edifici de l’hostatgeria del Fau al CEM; s’estableix la recollida d’escombraries porta a porta i un mòdul d’emergència darrera l’Ajuntament. Es reformen els baixos de Can Viola i s’hi traspassa l’Oficina d’Informació i Turisme i el Museu de la Pipa; s’endega el projecte de senyalitzacions de les rutes de l’exili amb cartells i monòlits. El 23 de setembre de 2018 es va celebrar la festa del 30 aniversari de l’Agermanament amb els veïns de Reiners, amb una visita guiada, una cantada de la coral, un dinar de germanor amb 110 participants i sardanes; es desencalla per fi el projecte de l’ACA per construir la depuradora a la ribera de Fraussa i s’espera que en pocs mesos sigui una realitat. En les darreres eleccions del maig la Mercè ha repetit la candidatura de MésperMaçanet ERC hi ha guanyat per 294 vots davant l’altra llista foarstera del PSC amb 125 vots, per tant el proper consistori estarà governat per Mercè Bosch Romans, alcaldessa i els regidors: Xavier Molina Mejuto; M. Dolors Quintana Cairó; Segimon Baulenas Raurell; Marc Bosch Cañas; Anna Maria Estrada Faig i Assumpció Bellmunt Baixaulí. Els desigem encert en la seva dedicació pel millorament del nostre poble i pel bé de tots els maçanetencs.

Els Jutges

Hi ha jutjats de pau a tots els municipis on no hi ha jutjat de primera instància i instrucció i van ser creats el 1855. El jutge de pau és elegit per l’Ajuntament del municipi i nomenat pel Tribunal Superior de Catalunya per un període de 4 anys i amb el mateix procediment s’elegeix un suplent de jutge o jutge substitut, en cas d’absència o d’ impossibilitat del titular; però no sempre ha estat així abans els elegia i nomenava el governador civil, junt amb un fiscal,un suplent i un secretari del jutjat. Els jutjats de pau són el primer esglaó de l’estructura judicial de l’Estat i els jutges administren la justícia més pròxima i conciliadora al ciutadà;de tant en tant judicis de faltes -insults entre veïns- però en moltes ocasions actuen com a mediadors; conflictes que es creen arran de l’establiment dels límits de propietat; un camí que travessa un terreny, la utilització de l’aigua d’un rec o d’un pou i conflictes en contractes. Però la feina principal és les inscripcions en el registre civil: naixements;defuncions i celebració de casaments. L’Ajuntament cedeix un local al jutjat i també suport del funcionaris. Per ser jutge de pau no fa falta ser llicenciat en dret; només cal: ser espanyol major d’edat, comptar amb estudis mitjans, no estar afiliat a cap partit polític o sindicat,no tenir antecedents penals i residir al municipi. El consistori elegeix per a jutge, a una persona pels seus antecedents ètics, altruisme i vocació de servei.
El Departament de Justícia atorga subvencions anuals als Ajuntaments segons la xifra d’habitants del padró municipal, però els mitjans són molt precaris i gairebé no cobreixen les despeses mínimes, l’any 2017 a Maçanet li van correspondre 968 euros. Per l’exercici del seu càrrec el Centre d’Estudis Jurídics organitza cursets de formació per a jutges/esses de pau, per tal de donar-los informació més actualitzada.

Josep Olivet i Borrelló (propietari)

Nascut el 1850, fill de Martí Olivet Gifre i Maria Borrelló Carbonell es va casar amb Margarida Sabà Moli i van tenir a: Jaume, Martí, Maria i Joaquima. Va ser nomenat jutge el 1899 fins a l’agost de 1901 i el secretari del jutjat era Rafael Delclòs Llorens. Va morir el 1911.

Andreu Quintà i Palau.- (taper)

Nascut el 1848, fill de Joan Quintà Grau i Joaquima Palau Bonal de Darnius, es va casar el 1875 amb la mestra Dolors Valls Casas, filla de la Bisbal. Amb la seva dona va obrir una botiga de teixits a la Plaça. Va ser nomenat el 1901 fins a l’agost de 1903.

Pràxedes Roger, als 80 anys

Josep Banaset i Fontdecaba.- (fabricant de taps)

Va néixer el 1842, fill de Andreu Banaset Portell i Rosa Fontdecaba Forch, es va casar amb Margarida Salabert Olió i van tenir a Florenci,Carme i Loreto. Fou nomenat l’agost de 1903 i per això va dimitir de tinent d’alcalde i exercí fins al juliol de 1905.

Jaume Saguer i Olivet.-(propietari)

Nascut el 1863, fill de Bartomeu Saguer Agustí i Josepa Olivet Sala, es va casar el 1902 amb Carme de Batlle i Metje de Girona i van tenir a Maria, Montserrat, Dolors, Josepa i Martí. Va participar en el moviment Catalanista de les Bases de Manresa. El juliol de 1905 se’l nomena jutge fins el desembre de 1907 i del desembre de 1913 fins l’agost de 1916. El secretari era Tomàs Delclòs Romans. Li va tocar viure l’escabrós Plet de les Campanes que tant d’enrenou va portar al poble. Va morir el 1917.

Joaquim Olivet i Borrelló.- (propietari)

Nascut el 1863, fill Martí Olivet Gifre i Maria Borrelló Carbonell. Es va casar amb Assumpció Carbonell Salleras i van tenir a Joaquim i Assumpció. Nomenat el març de 1908 fins el febrer de 1910. El fiscal era Antoni Figa Sunyer. Va morir el 1919.

Patrici Carbonell i Tutau.- (fabricant d’espardenyes)

Nascut el 1868, fill de Rafael Carbonell Figa i Catalina Tutau Pi. Quan era suplent de jutge el març de 1910 se’l nomena jutge fins el desembre de 1913.

Pràxedes Roger i Vilanova.- (Hostaler,cafeter i negociant).

Va néixer el 29 de juny de 1872,fill d’Alfons Roger Culat i Teresa Vilanova Olivet. Es va casar el 1902 amb Consol Vilà Orri de Serinyà i van tenir a Alfons (1903),Josep (1905) i Arturo (1906). Pràxedes enviudà i va tenir un altre fill, Joan, amb Anneta Dorca Benaset. Va dirigir tota la seva vida la Fonda i Cafè de Can Roger. Persona polifacètica es diu que va ser el primer que va fer funcionar una màquina de cinema a Can Cusí de Figueres i el 1910 a Maçanet. Va ser diverses vegades regidor de l’Ajuntament. Va ser nomenat a l’agost de 1917 fins al desembre de 1927 i altra vegada del 1930 a l’abril 1931 i de l’octubre de 1934 fins al juliol de 1936. El 1939 va ser nomenat regidor però va haver de dimitir pel seu passat maçó i republicà, fou condemnat a 12 anys però per raó d’edat li van commutar la pena per una inhabilitació perpètua. Va morir el mes d’abril de 1960 a l’edat de 87 anys, el seu fill Alfons va seguir el negoci.

Joan Banaset i Sot.- (Comerciant) .

Nascut el 1874, fill de Pere Banaset Mas i Teresa Sot Olivet. Va ser alcalde(1924-1925) per tant ja l’hem tractat anteriorment. Va ser nomenat el 1928 fins al febrer de 1930. El jutge suplent era Joaquim Olivet Carbonell . Banaset va morir el 1947.

Pere Sabà i Ayats.- (Capatàs forestal, miner i treballador de la terra)

Nascut el 1879, fill de Jaume Sabà Llaona i Catalina Ayats Marcè de Navata. El 1908 es casà amb Dolors Pagès Agramunt d’Agullana i van tenir a: Maria, Martí, Jaume, Carme i Enric. En aquest temps es va fer càrrec de la gestió forestal i construcció de la carretera de la muntanya de Les Salines, com a funcionari de la División Hidrológico Forestal. El 1928 enviudà i va tenir gran ajuda en la cura dels fills de la padrina Catalina. El 1930 era president de La Unió i el 1932 de la Cooperativa. En la proclamació de la República a l’abril del 1931 va ser elegit i destituït el 1934 arran dels Fets d’Octubre. El juliol de 1936 fou restituït fins al febrer de 1939, quan fou destituït pel nou règim. Fins aleshores el secretari del jutjat va ser Tomàs Delclòs Romans, que ho va ser-ho durant 35 anys. Pere Sabà, va haver d’exercir en uns anys molt difícils, tota la guerra civil; estar present i donar fe en totes les sessions de renovació de regidors, els cas Barnadas i la signatura de les actes de defunció dels caiguts al front i la notificació als seus familiars. Era un republicà convençut i ho manifestava públicament i això ho va pagar car; dos anys de presó a Girona i un de desterrament a Cambrils i inhabilitació perpètua a qualsevol càrrec públic. Va morir el 1975 a l’edat de 95 anys.

Marcel·li Pi i Rosa,- (taper i botiguer de robes)

Nascut el 1879, fill de Bonaventura Pi Delclòs i Maria Rosa Saguer, es va casar el 1916 amb Francesca Carreras Poch d’Agullana i van tenir una filla, Engràcia. Nomenat a l’abril de 1939 fins el 1953. Va morir el 1953.

Ramir Delclòs i Saguer.- (botiguer)

Va néixer el 1901,fill de Tomàs Delclòs Romans i Teresa Saguer Dorca, es va casar el 1928 amb Roser Sabà Viñas i van tenir a la Teresa, Antoni i Rafel. Va ser president de la Societat (1939-1943). Nomenat el 1954 va exercir fins el desembre de 1962. Va morir el 1971 als 69 anys.

Tomàs Batlle i Rosa.- (serrador i treballador de la fàbrica de pipes).

Va néixer el 1905, fill de Pere Batlle Giralt i Dolors Rosa Bigas. Va ser un alumne avantatjat del mestre Batlle. El 1930 es casà amb Margarida Planas Sabà i van tenir a en Pere i la Dolors. El local de la planta baixa de casa seva va ser durant molts anys la seu de l’Ajuntament. El gener de 1963 el van nomenar jutge fins el maig de 1970. Va morir el 14 de març de 1996.

Joan Lluís i Auguet.- (sastre).

Nascut el 1914,fill de Ricard Lluís Muntada i Teresa Auguet Rigall. Seguint la tradició familiar va fer de sastre tota la seva vida laboral. El 1943 es va casar amb l’Àngela Palomeras Dorca i van tenir dos fills. Ricard i Josep. Va ser regidor i membre de la directiva de la Societat. El gener de 1971 el van nomenar jutge, fins el juny de 1985. Joan Lluís va morir el 24 de setembre de 2002 als 88 anys.

Lluís Riuró i Tarrès.- (pèrit industrial i gerent de la fàbrica de Les Creus)

Va néixer el 1941, fill de Jaume Riuro Busquets i Dolors Tarrès Casals. Va estudiar peritatge i va entrar de gerent a la fàbrica de Les Creus fins a la seva jubilació. Es va casar amb Dolors Bosch Pagès i van tenir a en Jaume i l’Aleix. Ha estat membre de la directiva de diverses entitats del poble: la Societat, el futbol, teatre, Societat de Caçadors i regidor. El 1985 quan era regidor va haver de dimitir r perquè fou escollit jutge de pau fins al dia d’avui, en total fa 34 anys. En Lluís puntualitza que en tots aquests anys ha estat ratificat en el seu càrrec per totes les formacions,quan hi ha hagut un relleu de govern en l’Ajuntament. També que per la seva situació de jubilat aquesta feina la fa amb satisfacció i no li comporta un gran sacrifici. És membre de l’associació Jutges per la Democràcia i junt amb els altres pobles de la zona nord de l’Alt Empordà, estan agrupats i disposen d’un local a la Jonquera amb secretària judicial comuna i això els facilita molt la tasca. Des de fa 8 anys, Neus Vidal Planas és la jutgessa suplent.

Pere Roura i Sabà - Juny-2019

Bibliografia

Sot Delclòs; Rafel. Alcaldes de Maçanet de Cabrenys. Programa Festa Major dEstiu.1987,
Clara i Resplandis; Josep. El Partit Únic. Centre d’Estudis Històric i Socials de Girona.1999.
Clara Resplandis; Josep. Els fills de la llum. Art-3. Figueres 1988.
Roura i Sabà; Pere. Maçanet de Cabrenys. Monografia 71. Quaderns de la Revista de Girona-1997.
Roura i Sabà; Pere. La Maçanetenca 138 anys de mutualisme. Brau Edicions-2003.
Albalat.J.G. Els Jutges de pau dels pobles tan sols perceben 90 euros cada mes. El Periódico. cat societat. 19/05/2008.

Arxius Consultats

Arxiu Municipal de Maçanet de Cabrenys. Actes, Pressupostos i Llibres del Registre Civil.
Arxiu Diocesà de Girona. Llibres parroquials de Maçanet de Cabrenys i dispenses matrimonials.
Arxiu Històric de Girona. Comissaria Delegada. D-4192/2

Webs Consultades

Diputació de Girona. BOP Històric.
Biblioteca Fages de Climent. Premsa Digitalitzada i Hemeroteca. El Ampurdan; Empordà Federal; Hoja Parroquial; Hora Nova; Empordà; Canigó; Vibraciones; La veu de l’Empordà El Radical i Libertat.
SGDAP. Servei de Gestió Documenta de l’Ajuntament de Girona. Hemeroteca: Diario de Girona;La Lucha, l’Autonomista,Los Sitios i el Punt.
Administració de Justicia de Catalunya.gencat.cat. Els jutjats de pau.

Pere Roura i Sabà. Juny-2019

* * * * *