Quan la Vila tenia 1876 habitants

per Rafel Sot i Delclòs

publicat en el programa de la festa de Maçanet de Cabrenys (anys 88 i 89)

---

 

Ja fa anys, el President de la Societat "La Maçanetenca", em demanà que escrivís alguna cosa adequada per a ser publicada als programes de les festes majors. Vaig acceptar amb complaença , avançant-li que sols tractaria temes històrics de la nostra vila, extrets de l'Arxiu Municipal. Així nasqueren els "Apunts d' Arxiu", que enguany arribaran a la vintena, i que ja venen a ser com una llesca de pa de casa que us oferim cada festa major.

Hem seleccionat sempre els documents més antics, que fan referència a fets totalment desconeguts pels maçanatencs d’avui. No s’ha d’oblidar que no s’ha publicat mai -que nosaltres sapiguem- ni una petita monografia de la Vila, i això ha contribuït a que, de la seva historia, gairebé no en sabem res els mateixos maçanatencs, i tampoc en tindran informació les generacions futures, a no ser que entre la joventut més estudiosa d’ara, aparegui una persona qualificada i voluntariosa que es proposi omplir aquesta gran mancança.

Mentre esperem que aquest desig es realitzi, continuarem, pacientment i amb bona voluntat, recollint "Apunts d' Arxiu".

* * *

Avui traurem de l’obscuritat on fa 128 anys que jau, un cens d’habitants de la vila esdevingut històric per dues interessants particularitats que reuneix: 1ª, per ser el primer cens general espanyol amb normes modernes, confeccionat amb cèdules de famílies segons el model francès de l'any 1817; 2a, per correspondre a l’any que la nostra vila aconseguí el més elevat número d’habitants en el transcurs de la seva història: 1.876 habitants.

Els historiadors han qualificat de molt notable el cens de l’any 1860 pels detalls que dóna dels nuclis de població de cada localitat, així com els detalls dels habitants.

La seva realització resultà molt dificultosa en un municipi com el nostre, que en aquella època tenia 1.876 habitants, dels quals 942 vivien a la zona urbana de la Vila, i 934 a cases generosament escampades per tota l’amplària i la llargària dels 67,46 quilòmetres quadrats d’un terme espadat, rost i abrupte en tota la seva extensió. L’esforçada tasca comença l’any 1860 i no acaba fins el març del 1862.

Per a comprendre que la confecció d’un cens d’habitants requerís tant temps, cal situar-se 128 anys enrere que, ultra no existir maquines d'escriure i calcular, fotocopiadores i ordinadors, llum elèctrica i telèfon, la nostra vila mancava, també, de carretera, i el Correu era transportat a peu, des de la Jonquera, dos dies a la setmana, si no feia mal temps!. A més, el número de veïns que sabien escriure era insignificant.

Col·laboraren en la confecció del cens els dos Alcaldes que hi hagué mentre durà el treball: Pere Figa i Sunyer, metge, (any 1860 i part del 1861), i Joan Quintà i Grau, propietari, (part del 1861 i fins el març del 1862, que fou aprovat el Padró pel Governador Civil de Girona); el Tinent d' Alcalde Joaquim Delclós; els Regidors que sabien escriure; l’únic Mestre de la vila Josep Batlle i Vinyes (patriarca d’una saga de mestres i professors il·lustres que encara perdura en la quarta generació en la persona del Doctor Josep Teixidor i Batlle, Catedràtic de Topologia de la Universitat Central de Barcelona); els quatre capellans residents a la vila: Mossèn Josep Auquer, Rector de la Parròquia; Mn. Joan Coromines, Vicari; Mn. Josep Muntaner, Rector dels Horts, i Mn. Bartomeu Saguer, Beneficiat del Santuari de Les Salines; els dos Metges de la vila Pere Figa i Martí Burges; el Notari Josep Bigas i Pou; els propietaris Marià de Riera i Miró, Martí Olivet, Josep Muntada, Josep Sala, Salvador Saguer, Ramon Roger i Ballell (polític liberal i estrenu guerriller a qui, més o menys per aquella època, el General Prim feu nomenar Administrador de Rendes Estancades de Figueres); i Joan Paris , Secretari de Ajuntament.

Aquesta vintena de vilatans, les signatures dels quals figuren en el resum de les "Cèdules de Família" i en les llistes de les set Seccions en que fou dividida la Vila, emprengueren la tasca de repartir a 393 famílies (228 de la Vila i 165 de fora-vila), les dites Cèdules en les quals s’haurien d’inscriure totes les persones que pernoctessin a la casa la nit del 25 al 26 de Desembre de 1860, consignant les dades següents. "N° de la Cèdula de Família -N° de persones de cada Cèdula -Nom i cognom de cada persona -Edat -Estat -Professió, ocupació o posició social - ¿Sap escriure? - ¿Sap llegir?".

Si la recollida de les 228 Cèdules de la Vila ja fou dificultosa, degut al gran número d’illetrats que hi havia en aquella època, resultà fatigant i enutjós obtenir les 165 de les cases de pagès, on l’analfabetisme era gairebé total, i, més que més, perquè la gent sentia certa malfiança d’haver de donar tantes dades personals, "cosa que mai s’havia exigit".

Fou precís personar-se a les cases dels més recalcitrants, per omplir les Cèdules de Família i obtenir la signatura o, més exactament, l’empremta digital del Cap de casa.

Per a fer-nos càrrec de quant feixuga resultà la feina, esmentarem només una desena de les masies mes distants de la Vila, llavors habitades per famílies nombroses, a les quals els confeccionadors de les Cèdules degueren traslladar-se per l’únic medi que existia, anant a peu!: La Solana d' en Vinyes, el Mas Cros, El Ruïs, el Mas de la Quera, Can Pere Trilla, el Mas Puça, el Mas Roger, el Mas d’en Serra, el Balló i Cal Rei. Avui, d’aquestes masies -com de tantes i tantes altres!- solament queden les ruïnes.

L'Ajuntament presentà el Padró d’habitants del municipi dividit en 5 Seccions. "La Comision Provincial de Estadística" del Govern Civil, ordenà esmenar el Padró, augmentant a 7 el número de Seccions, a fi de que quedessin millor detallats els nuclis de població de tot el terme municipal.

A continuació donem l'Estat-Resum del Padró, definitivament aprovat pel Governador Civil, el 18 de Marc; de 1862.

 

Vila de Maçanet de Cabrenys, any 1860

Estat-Resum del Padró d’habitants, per Seccions, expressant el numero de Famílies i d’habitants de cada nucli de població:

 

L’any 1860, una Vila de 1.876 habitants, ja feia sentir el seu pes i era tinguda en consideració, tan en l’aspecte social com en el polític. En aquella època, eren molts habitants!. Per, a comprendre-ho millor, citarem el numero d’habitants que el mateix cens del 1860 atribuí a la capital de la Província i a les capitals dels restants Partits Judicials: Girona, 14.391; Olot, 10.362; Figueres, 10.082; Santa Coloma de Farners, 4.936; La Bisbal, 4.173; i Puigcerdà, 2.151.

I encara ho veurem mes clar, si fem la comparació amb els municipis de la nostra comarca (Alt Empordà):

EI Partit Judicial de Figueres comprenia 63 Ajuntaments, dels quals 14 ostentaven el títol de Vila i els 49 restants eren Lloc (La capital del Partit, Figueres, també era Vila, puix que no rebé el títol de Ciutat fins el 1875, per gestió feta per Martínez Campos a petició de I' alcalde Arderius).

Les Viles mes poblades, citades per ordre de major numero d’habitants, eren:

 

Els nois s’apilotaven en un local de l’ajuntament, on col·locaren quatre pupitres rudimentaris pels alumnes més avantatjats, uns bancs de fusta per la resta, i una taula i cadira pel mestre; d’un pany de paret, penjaven una pissarra, un mapa d’Espanya i unes beceroles de cartó.

Una lacònica acta de la sessió celebrada a l'Ajuntament el dia 1 de desembre de 1861, que traduïm a continuació, reflexa la trista situació escolar en aquella època: “Celebrada amb inassistència del inspector de Primera Ensenyança, qui fa constar que tant l’escola de nois com la de noies, no reuneixen cap condició pel seu comès. La de nois, no té ni comuna; i la de noies té lloc a una cas a petita, on les noies que hi caben, estan en dues petites habitacions. L' Ajuntament diu que no te mitjans per a construir una escola i que no hi ha cap casa per arrendar que reuneixi condicions. Signen l’acta: Joan Quintà, Alcalde. Per la Junta Municipal d’lnstrucció Primària: Martí-Antoni Burgas, Josep Sot i Olivet".

Cal tenir en compte que 128 anys enrere l’ensenyança no era obligatòria. Els governs no consideraven rendible invertir en l’educació i, per altra banda, les poblacions petites, rurals, muntanyoses i disseminades, no sabien veure la utilitat de l’escola, considerada un luxe, on s’ensenyava una llengua no parlada per la població, i preferien que els seus fills, en arribar als 10 o 12 anys, ajudessin en les feines de la casa, puix ja servien per a atalaiar les vaques, guardar les cabres, i fer de rabadà o porquerola.

Estudiants: En el cens hi figuren 2 estudiants de 25 anys d’edat; els esmentarem perquè ambdós (els únics en una vila de 1.876 habitants) varen fer bona carrera:

Joan Delclós i Puntunet, de 25 anys, de "can Cardina", fou un il·lustre Canonge de la Catedral de Girona.

Josep Verdaguer i Sales, de 25 anys, de "can Saletes" , fou un escultor de fama, dedicat especialment a esculpir imatges religioses. Moltes parròquies i ermites li confiaren l’escultura, en fusta, de les imatges de llurs capelles.

Una anècdota de l’escultor "Saletes": va esculpir la imatge del Sant Crist d'Albanyà i la de Sant Miquel de Fontfreda, que representava el sant lluitant contra el dimoni. Desprès de col·locades les imatges en les respectives capelles, manifesta: "EI Sant Crist d' Albanyà i el dimoni de Fontfreda, són germans"; en preguntar-li el per què, respongué: “perquè els he fet de la soca del mateix arbre". La dita de l’escultor es popularitza arreu i encara perdura.

Ara esmentarem els oficis i, entre parèntesi, el numero de veïns que els exercien; solament farem menció dels comerciants, industrials i artesans mes remarcables.

Sastres (6) - Antoni Rigall, Silvestre Ferrusola ...

Serrallers (2) - Martí Gallat ...

Sabaters (2) - Antoni Anglí. ..

Carnissers (1) - Joan Pagès. Crida l'atenció que en una vila de gairebé 2.000 habitants, solament hi hagués una carnisseria. No es que fossin vegetarians: en la major part de les cases es matava porc, criaven tota mena d’aviram i conills. A mes, per Sant Martí Gros (novembre), festa dels Quatre Sants (juliol), festes anyals i per la Mare de Deu de l’os (Candelera), es mataven vedells.

Mercader de robes (1) - Jaume Pi.

Fabricant de ferro (1) - Joaquim Delclòs.

Fusters (6) - Josep Sellas, Josep Pumarola ...

Traginers (5) - Josep Puntunet, el seu fill, el seu net...

Xocolaters (1) - Joan Delclòs i Carbonell (alies "Cardina").

Tapers (?) - No ens ha estat possible esbrinar el numero de tapers que hi havia 129 anys enrere, puix que el Cens de població qualifica de "jornaleros" a tots els artesans i oficials que no treballaven pel seu compte, fossin tapers, sastres, paletes, etc ...

Solament denomina "taponeros" als industrials que tenien fabrica de taps i, també, a aquells que treballaven a casa seva i pel seu compte.

Entre els industrials que tenien mes tapers a jornal, i vailets d' 11 a 15 anys, que aprenien l’ofici fent d’escairadors, hi havia: Josep Delclós i Puntunet, alies "Cardina", i Francesc Banaset i el seu fill Josep Banaset i Font­decaba, alies "Esquella".

Entre els que treballaven a casa seva i pel seu compte, ajudats per familiars, hi havia: Joan Rosa i Cortada, el seu fill Marcel·lí Rosa i de Riera, Jaume Vilanova, Pere Puntunet, etc ...

Clavetaires (3) - Andreu Blancat

Ferrers (8) - Pere Mach, alies "Farall", Josep Puntunet i Darne, i 5 jornalers que treballaven per en Joan Dorca i Sot, alies "Xampí", en diversos martinets, entre els quals hi hauria el de la seva propietat, situat a la "Font d’en Xampí", arran de la ribera de Frausa, gairebé tocant a la vila, que l'Ajuntament ara ha convertit en un encisador lloc d’esplai públic, de patrimoni municipal.

Cercolaires (2) - Benet Tutau ...

Flequers (2) - Josep Sot i Olivet .. "

Espardenyers (6) - Llorenç Reinal ...

Teixidors (4) - Martí Carbonell ...

Paletes (6) Llorenç Reinal i Castells (Mestre de cases), Antoni Viñas ...

Carreters (4) - Baldiri Llosa ...

Guardes de bosc (4) - Joan Lluansi .

Guarda de farga (1) - Joaquim Sunyer .

Botiguers (4) - Joan Dorca i Sot, Joaquim Delclòs i Sunyer .. "

Barbers (2) - Jaume Saguer ... En el Cens posa "Afeitador". La gent treballadora s’afaitava els dissabtes al vespre o diumenges al mati. Generalment, estaven aconductats a un dels dos barbers, pagant una quota anual.

Basters (1) - Jaume Pons.

Estanquers (2) - Joan Dorca i Sot, i Jaume Rufet Anquina.

Carboners (8) - 1 de la vila, 6 de Tapis i dels Vilars.

Esclopaire (1) - Josep Ayats.

Moliners (9) - Pau Sot, Pere Llosa, Pere Robert...

Pastors (38) - Pastora (1) - Rabadans (2)- La riquesa pecuària del nostre terme municipal, era molt important. EI crescut número de pastors dona idea de la gran quantitat de bestiar oví, boví, porquí i cabrum, que pasturava per les nostres muntanyes. Cada estiu s’arrendaven les pastures de la muntanya del Comú, a ramaders d'Agullana, Darnius i altres pobles empordanesos, on l’herba fresca escassejava.

Segons el resum del Cens (en part rectificat per la "Seccion de Estadística del Gobierno Civil de la Provincia"), hi havia:

Propietaris (59) - Arrendataris (37) - Artesans (112) - Criats (81) ­Criades (67) - Terrelloners (331). Eren anomenats terrelloners , els jornalers de la terra i del bosc. En l’últim quart del segle passat, constituirien una Societat Mútua de Socors, i Recreativa, titulada "La Terrellonera", que tenia el local social de la Placa de la Vila, on avui hi ha la botiga de "Can Viola". El 14 d’octubre de 1904, les diverses societats que existien, s’uniren i es varen refondre en una de nova, titulada "La Union Massanetense", subtitulada "Protectora de los pobres". La nova i única societat, l’any 1906, va estrenar un esplèndid local que, encara avui, dona prestigi a la placa de la Vila. En el taulell de la Societat, de fusta noble, hi havia, esculpit en relleu, el lema dels associats: "La Unió fa la forca".

I aquí donem per acabat la modesta, però exhaustiva, anàlisi del primer Cens de Població ordenat pel Govern l'any 1860, per nosaltres esdevingut històric per ser l’any que els maçanatencs varen ser mes colla: 1876 veïns.

* * * * *

massanetdecabrenys.com